Referents clàssics a Supernatural

Supernatural és una sèrie de televisió estadounidense creada en el 2005 i encara en producció (porten deu temporades i en faran més).

D’esquerra a dreta, John, Sam i Dean Winchester

Òbviament no us revelaré cap tipus d’spoiler sobre la trama de la sèrie, només em referiré al contingut clàssic d’aquesta i potser revelaré algun que altre argument d’algun capítol, però, ho torno a repetir, sense dir res sobre la història, però si esteu interessats en veure-la, no llegiu aquest apunt.

Supernatural tracta sobre la història de dos germans (Dean i Sam Winchester), els quals “resolen” casos sobrenaturals, tal i com el títol indica, No us imagineu que són policies d’una agència secreta o alguna cosa per l’estil, doncs no és res més lluny de la realitat. Són caçadors i maten ésser no-animals (ni humans, ni gossos, només monstres) gairebé sempre.

El perquè de la realització d’aquest apunt de llatí sobre aquesta sèrie és molt senzill, està plena de llegendes, cites en llatí i déus de totes les religions, bàsicament és la nostra realitat, però amb tots els monstres creats pel folklore i les diferents cultures que han existit al llarg del temps (licantrops, vampirs, wèndigos, etc). Començaré pel principi, en l’univers de Supernatural, existeixen multitud de monstres de conte, però els més abundants són els dimonis, ànimes torturades en l’infern que acaben convertint-se en aquests éssers, representats en la sèrie com un fum negre que posseeix a la gent entrant per la boca. Per quin motiu us explico això?  Perquè, si un dimoni posseeix algú, el procediment lògic és exorcitzar-lo, això només es pot fer mitjançant un text en llatí, el qual és el següent:

Exorcizamus te, omnis immundus spiritus, omnis satanica potestas, omnis incursio infernalis adversarii, omnis legio, omnis congregatio et secta diabolica… 
Ergo, draco maledicte et omnis legio diabolica, adjuramus te … cessa decipere humanas creaturas, eisque æternæ perditionìs venenum propinare… 
Vade, satana, inventor et magister omnis fallaciæ, hostis humanæ salutis… 
Humiliare sub potenti manu Dei; contremisce et effuge, invocato a nobis sancto et terribili nomine… quem inferi tremunt… 
Ab insidiis diaboli, libera nos, Domine. 
Ut Ecclesiam tuam secura tibi facias libertate servire, te rogamus, audi nos.

Aquest és el text rutinari que utilitzen per a exorcitzar un dimoni, però com aquest hi ha més variants.

A part de dimonis, el món de Supernatural, com ja he dit, està ple d’éssers de fantasia i horror, però els que ens interessa no són ni els dracs, vampirs, etc, són els déus. Aquest univers creat per la mà d’Eric Kripke és la mar d’estrany, doncs els déus existeixen, però han perdut gairebé tot el que tenien en un passat molt llunyà. Això ho expliquen molt bé en diferents episodis, però el que té més relació amb el que haig d’explicar és el capítol en el qual els protagonistes són Zeus, Prometeu i Artemisa. Els que esteu familiaritzats amb la mitologia sabreu que Zeus i Prometeu no són precisament els millors amics, doncs Prometeu va robar als déus el foc, cosa que a Zeus no li va fer massa gràcia, condemnant-lo a passar l’eternitat encadenat a l’Elbrús, mentre una àguila es menja el seu fetge pel dia, i aquest es regenera durant la nit.

Zeus té forma humana, però llança llampecs         

Artemisa empunyant el seu arc

 En aquest cas, la llegenda és la mateixa (encara que no es mencioni el fet que Prometeu sigui el creador de l’home), però en lloc d’estar encadenat a una muntanya, està encadenat a morir cada dia de l’any i reviure hores després. Com és normal, a la llarga se n’oblida de qui és en realitat. És un episodi molt interessant que a la vegada ajuda a conèixer més d’aquest mite, clar que en la sèrie s’inventen alguna que altra cosa, com per exemple un romanç entre Prometeu i Artemisa, o un fill entre aquest i una mortal que rep la mateixa maledicció. Podem veure que han modernitzat bastant bé el mite als nostres temps.

Resultado de imagen de prometeo supernatural

Podem veure en aquesta imatge la clara referència que fan al mite, doncs una àguila s’està menjant el fetge de Prometeu.

La norma general de la sèrie és respectar el màxim possible els mites clàssics, però per a tal que sortís un personatge que, en condicions normals, no pogués sortir, van fer alguns canvis, per exemple en el cas de Cronos, doncs hauria d’estar empresonat al Tàrtar, però en lloc d’estar-hi, van optar per a ometre el seu passat, dotant-lo amb el poder de viatjar pel temps, però per a seguir immortal, ha de robar el “temps” d’algun humà, convertint-lo en una mòmia.

Cronos en el moment de robar el temps d’un sense sostre

Com això ja es va tornant massa llarg, faré un resum dels déus i éssers relacionats amb el món clàssic que surten representats en la sèrie:

Mercuri: És un cambrer que obeeix les ordres d’altres déus pagans, com per exemple de Kali, de la cultura hindú. Té la qualitat de la súper velocitat, doncs era conegut com el déu dels missatgers i el comerç.

Veritas: Deessa romana de la veritat, representada com una presentadora de televisió, fa que tots els que demanin la veritat, la tinguin, ocasionant més d’una mort per la crua veritat.

Lilith: La primera dona del folklore jueu, representada com el primer dimoni creat per Lucifer.

Plutó: Déu romà de l’inframón, representat com un comerciant d’objectes sobrenaturals molt valuosos.

Vesta: Deessa romana de la llar, representada com una dona que, al passar el temps, les persones la van deixar de seguir, sobrevivint a base de cors humans.

Cal·líope: Deessa grega de la música i les arts, representada en l’especial 200 episodis, on es realitza una obra escolar de Supernatural per motius que no us explicaré. S’alimenta de les persones després que aquestes escriguin, dibuixin, etc, una obra molt bona per a ella.

En conclusió, obviament Supernatural té molt més contingut que aquest, però és massa llarga com per analitzar hic et nunc tot els referents clàssics que conté. Personalment, és una de les meves sèries preferides, crec que ha modernitzat molt bé els mites, encara que alguns s’han modificat per a que encaixés en el context de la trama. Si us interessa veure morts, éssers fantàstics i una trama bastant interessant, encara que a la llarga una mica repetitiva, aquesta és la vostra sèrie.

Raul Àlvarez Cuenca

1r Batxillerat Humanístic

6 comentaris a “Referents clàssics a Supernatural

  1. Retroenllaç: Referents clàssics a Supernatural | La c...

  2. Retroenllaç: Les références classiques dans la...

  3. Salve!
    Sobrenatural (o Supernatural en anglès) és una de les sèries que més m’agraden. De moment vaig per la cinquena temporada, que és una de les més interessants, i per tant encara no he vist el capítol dels déus grecs. Malgrat això, si que he pogut veure alguns referents clàssics i d’altres mitologies antigues, com l’exorcisme dels demonis en llatí.
    Un capítol que em va semblar molt divertit va ser quan es van haver d’enfrontar a un antic déu dels boscs de la mitologia Tràcia, que havia estat vivint en un bosc del centre dels balcans i que s’alimentava de la gent que l’adorava. Com van tal·lar el bosc, es convertia en ídols de la gent per poder menjar-se-la, com James Dean, Gandhi, el president americà Abraham Lincoln o la famosa Paris Hilton.

    La veritat és que a mi mai m’ha agradat ho sobrenatural, però veient aquesta sèrie, que li dóna un toc més actual i divertit, a més de tenir una trama principal molt interessant, he canviat la meva opinió.

  4. Retroenllaç: Les références classiques dans la série Supernatural | Arrête ton char

  5. Retroenllaç: Les références classiques dans la série Supernatural | Arrête ton char

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *