Bonum diem, som unes alumnes de llatí de 4t d’ESO de l’Institut Premià de Mar. Hem fet el nostre projecte de recerca sobre els orígens clàssics del cinema. Com que està relacionat amb aquest bloc, deixem aquí l’enllaç per si el voleu anar a veure.
Podeu anar al nostre bloc directament si cliqueu damunt la imatge.
Gràcies!
Judith Caballero, Paula Contreras i Sara Martín
Projecte de Recerca de 4t ESO
FITXA TÈCNICA
Títol original: La Vénus a la fourrure (Venus in Fur)
Any: 2013
Duració: 96 min
País: França
Director: Roman Polanski
Guió: Roman Polanski, David Ives (Teatro: David Ives)
Música: Alexandre Desplat
Fotografía: Pawel Edelman
Repartiment: Mathieu Amalric, Emmanuelle Seigner
Productora: R.P. Productions / Les Films Alain Sarde
Gènere: Comèdia, drama, comèdia negra, teatre.
ARGUMENT
Després d’un dia de càsting d’actors i actrius per a una obra de teatre, en Thomas no troba cap que li cridi l’atenció. Aviat apareix la Vanda, una noia que es justament el que més desagrada a en Thomas. Vanda és una noia qualsevol, sense disciplina i tossuda. Tot i això, aquesta serà la dona idònia per al paper i, a més, coneix el guió de memòria.
TRÀILER
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=g77HhKVU72E[/youtube]
CRÍTICA
És una pel·lícula basada en el llibre “La Vénus à la fourrure” de l’escriptor austríac Leopold von Sacher-Masoch. Aquesta adaptació cinematogràfica resulta molt divertida i amb cert humor negre. A més, segons alguns crítics, desperta cert punt d’inquietud en l’espectador.
Javier Ocaña (Diario “El País”)
“Un juego de entrada y salida al texto y de mezcla de ficción perversa y realidad maligna, algo que la película consigue gracias a la excelente capacidad de Emmanuelle Seigner para ser, según convenga, chabacana y refinada”
Quin simbolisme té el nom llatí de la dea de l’amor en el títol? Quina relació té la pel·lícula amb Venus? Quins altres referents amb Venus hi trobeu en el llibre?
Judit Gimènez
1r de Batx. Grec i Llatí
FITXA TÈCNICA
* Nom original: Jesus Christ Superstar
* Director i guionistes: Norman Jewison, Melvyn Bragg
* Any d’estrena:1973
* Durada:102 min
* Repartiment: Ted Neeley, Carl Anderson, Yvonne Elliman, Barry Dennen,
Bob Bingham, Larry T. Marshall, Joshua Mostel
* País d’origen: Estats Units
* Idioma original: Anglès
* Gènere: Musical (òpera-rock)
ARGUMENT
La pel·lícula comença amb l’arribada de tots els actors en un autobús a un desert israelià. A partir d’allà, a través d’una sèrie de cançons i números musicals, es reprodueixen coneguts passatges de l’ Evangeli que narren la vida de Jesucrist, com l’entrada de Jesús a Jerusalem quan és rebut amb fulles de palmera, l’últim sopar, la traïció de Judes , l’oració a l’hort de Getsemaní , l’arrest de Jesús , la negació de Pere, els interrogatoris de Jesús davant Pilat i Herodes, o la seva passió i mort a la creu.
Judes recrimina Jesús en diverses ocasions i el culpabilitza del que pot succeir a tots. Jesús es mostra angoixat davant l’horrible sofriment pel qual haurà de passar. Maria Magdalena estima Jesús i s’esforçarà a comprendre’l i donar-li suport en els moments més difícils. Els Apòstols són retratats com els fidels amics de Jesús. Per la seva banda, els grans sacerdots Anàs i Caifàs, així com els governants Herodes i Pilat, representaran la part perversa d’aquesta història. Ells portaran injustament Jesús a una cruel flagel·lació i posterior crucifixió. La pel·lícula eludeix la resurrecció i , després de la mort de Jesucrist a la creu, els actors tornen a l’autobús, però no es torna a veure el que va representar Jesús .
Va ser una de les pel·lícules més controvertides de la seva època per presentar els actors com hippies, per presentar la passió de Crist des del punt de vista de Judes, per presentar un Jesús més humà i menys Déu i perquè és una òpera rock; tots els diàlegs són cançons interpretades pels actors en aquest gènere musical .
TRÀILER
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=edTECo3gCd4[/youtube]
CRÍTICA
Trobo excel·lent com està ambientada aquesta pel·lícula. El repte de traslladar el musical al cinema podria haver estat un desastre, amb la dificultat de rodar en la pròpia Jerusalem, però el resultat, ha estat molt satisfactori. La idea de fer un musical sobre les últimes hores de Crist podria haver estat xocant, encara que es va fer i molt bé. En comptes de tenir els típics números musicals, ens ofereix un espectacle mig religiós mig psicodèlic, on gairebé tot el diàleg és cantat.
La banda sonora és espectacular. Les cançons són potents, al igual que les veus, i estan cantades amb molt d’entusiasme i alegria. Algunes d’elles van ser i són molt populars. De fet, van marcar la dècada dels anys 70. Les interpretacions tampoc es queden curtes; el repartiment dels papers va ser molt encertat. En concret, destaco a Carl Anderson (Judes), que considero que desborda talent en la seva actuació. Definitivament, la meva puntuació per a aquest film és un10.
Per cert què té a veure aquesta pel·lícula amb els romans?
Natàlia Rubio
4t ESO LLatí opt.3
FITXA TÈCNICA:
ARGUMENT:
Ulysses Everett McGill conegut com a Everett, Pete, i Delmar O’Donnel s’escapen d’una presó disposats a recuperar 1,2 milions de dòlars procedents d’un robatori d’un cotxe que Everett va soterrar abans d’haver estat pres.
Tenen només quatre dies per trobar-lo abans que la vall en la qual està amagat el tresor sigui inundada per crear el Llac Arkabutla com a part d’un nou projecte hidroelèctric. Al principi de la seva fuga, troben un cec que viatja sobre un cotxe de pilot manual i viatgen amb ell, que els pronostica el futur, en una similitud a l’oracle de l’Odissea d’Homer.
Quan passen per un riu, Pete i Delmar se senten atrets per la idea del baptisme. Com que el viatge segueix, acompanyaran un jove guitarrista anomenat Tommy Johnson. Quan li pregunten per què era en una carretera en mig del no-res. Tommy els explica que ha venut la seva ànima al diable a canvi de la capacitat de poder tocar la guitarra.
Tommy, que busca una cadena de ràdio per poder tocar la guitarra com bon músic i guanyar diners, explica als tres homes que si s’apunten en guanyaran també. Llavors acompanyen Tommy i enregistren el disc amb el nom del grup The Soggy Bottom Boys, on la cançó “Man of Constant Sorrow” es fa famosa a tot l’Estat.
Després de ser reconegut el cotxe de Tommy amb els tres forasters, se separen i els fugitius continuen les seves aventures. De totes les trobades, una de les més notables és la de les tres sirenes, que els sedueixen i els hipnotitzen (de manera similar a l’Odissea), en la qual transformen Pete en una granota. Una altra trobada és quan coneixen Dan Teague Gran, cec d’un ull (similar amb el Cíclop de l’Odissea d’Homer).
Everett i Delmar arriben a la ciutat natal del primer, només per trobar la dona d’Everett, Penny, que està promesa amb Vernon T. Waldrip, director de la campanya política a governador d’Homer Strokes.
Ella rebutja tornar amb Everett i se n’avergonyia tant que fins i tot havia mentit a les seves filles, dient que havia estat atropellat per un tren. Mirant una pel·lícula, Everett i Delmar descobreixen que Pete encara és viu, i decideixen anar a salvar-lo.
Després, Everett explica que mai no hi havia hagut cap tresor, que només ho havia dit perquè volia ajuda per escapar i així podria tornar amb la seva dona. Pete s’enfada amb el que li diu Everett, principalment perquè ara li han augmentat la condemna a 50 anys. Els personatges principals troben per casualitat una munió de gent enfurida.
Com Everett es baralla amb Pete, per casualitat troben un grup del Ku Klux Klan, que han trobat Tommy i estan a punt de penjar-lo. Els tres es disfressen i planegen un rescat. Big Dan, un dels homes del Klan, revel·la les seves identitats, i el caos continua. Els tres homes escapen amb Tommy, tallant una de les grans creus ardents, que cau sobre el grup del Klan, entre els quals es troba Big Dan.
Everett convenç Pete, Delmar, i Tommy que els ajudi a tornar a conquerir el cor de la seva dona. Ells assisteixen a un sopar de campanya de Stokes en el que ella també assisteix, disfressats de músics. Everett tracta de convèncer la seva dona dient que ell és el mateix, però ella diu que no. El grup improvisa una actuació musical durant la qual la gent els reconeix com els The Soggy Bottom Boys, i embogeixen.
Stokes, els reconeix com el grup que va deshonrar l’Estat, fa parar la música amb crits i bufades, fent enfadar la gent. Després que els revelés les seves opinions racistes, la gent no hi està d’acord. Pappy O’Donnel, el governador de l’Estat, aprofita l’oportunitat i dóna suport als quatre homes, concedint-los un ple perdó a tots, mentre l’esdeveniment sencer s’està enregistrant i s’emet per ràdio.
Penny accepta tornar amb Everett, però ella exigeix que ell trobi el seu anell si vol que es tornin a casar. Aquesta sèrie d’esdeveniments és similar a la tornada d’Odisseu a Ítaca.
Llavors els homes van en busca de l’anell a la vall, mentre queden poques hores per que sigui ple d’aigua. Però quan hi arriben la policia els troba i els arresta amb la intenció de penjar-los, encara que els hagin dit que els perdonaven. Els policies no saben si creure’ls i opten per penjar-los. De sobte, la vall s’inunda i se salven de la forca. Tommy troba l’anell sobre un escriptori, que està flotant a la nova vall, i els quatre tornen a la ciutat.
TRÀILER:
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=I1C2gCXo4Gs[/youtube]
CRÍTICA:
Aquesta pel·lícula basada, com ells mateixos declaren, “molt lliurement” a L’Odissea d’Homer, els germans Coen aconsegueixen una de les cintes més accessibles de la seva filmografia.
Què t’han semblat les referències implícites a l’Odissea?
Rebeca Barroso
Llatí 1
Bonum diem!
Aquesta presentació és el resultat d’una inspiració que em va venir un diumenge de tarda cinematogràfica, després de veure una de les dues pel·lícules que us presentaré a continuació.
Espero que us agradi!
Mar Acien
4t ESO LLatí opt. 3
El dimarts 3 de maig a les 22.30h van emetre al canal Cuatro un capítol de la sèrie “Mentes criminales”.
“Un home que porta una nota en què posa que morirà en 24 hores, agredeix un policia per entrar a la presó i sentir-se protegit. Aquesta mateixa nit, mor en una cel·la ocupada només per ell. L’endemà, diverses persones de la mateixa localitat reben la mateixa nota i moren sota estranyes circumstàncies. “
Aquesta és la introducció al capítol, però en cap cas no mencionen que l’assassí és un obsessionat de la cultura grega i dels mites grecs. Quan era petit a causa d’un incident desafortunat, el porta a l’hospital i allà el visita una professora que li fa el regal més especial que podria haver-li fet. Li regala un llibre de mitologia grega, i en llegir-lo comença a sentir-se identificat amb el mite de Teseu i el laberint, s’identifica amb Teseu i identifica el laberint del mite amb el bosc on va sofrir l’accident i es torna un obsessiu de la cultura grega antiga i tots els seus mites.
El que no queda gaire clar, és que en matar les seves víctimes els hi deixa un tros de corda al voltant del cos, al capítol explica que cada fil de la corda té un significat.
És molt gratificant reconèixer en coses quotidianes com pot ser una sèrie de televisió, coses apreses a classe com són els mites!
Coneixies el mite de Teseu i el laberint? Com va aconseguir Teseu sa i estalvi del laberint? Podries dir quin es el significat de cada fil de la corda? A quin personatge mitològic fa referència?
Xènia Sànchez
1r de Batx. Grec i Llatí
FITXA TÈCNICA
Nom original: Julius Caesar
Direcció: Edward C. Carfagno
Guió: Joseph Leo Mankiewicz, adaptació d’un relat de William Shakespeare
Any d’estrena: 1953
Durada: 120min– 2hores
País d’origen: Estats-Units
Idioma original: Anglès
Gènere: Històric, Pèplum
Repartiment: James Mason, Marlon Brando, John Gielgud, Louis Calhern, Edmond O’Brien, Greer Garson, Deborah Kerr, Douglas Watson, Ian Wolfe, John Lupton, John Parrish, Alan Napier
ARGUMENT
Juli Cèsar, ambiciós líder polític, està determinat a esdevenir dictador. És acollit triomfalment a Roma en la celebració dels Lupercals. Els senadors (i en particular Cassius), per la reacció de la multitud, arriben a considerar-ho com una amenaça per a Roma. Però la popularitat que gaudeix Cèsar posa difícil tot complot contra ell.
Una metàfora del possible futur podria ser que, una forta tempesta s’abat sobre Roma. Brutus reflexiona sobre la seva conducta, ja que promet conspirar contra l’emperador, adonant-se que la conspiració podria realment fer d’ell un assassí. Finalment, gràcies a Cassius i als altres, Brutus aconsegueix considerar aquest acte com benèfic. Tanmateix, Brutus dissuadeix els conspiradors de matar també Marc Antoni. Cèsar, ja posat en guàrdia per un endeví i Calpúrnia, la seva dona, ignora els seus consells i torna al Senat. És apunyalat per Cassi, Brutus i els altres.
Però encara la mort, això no ha acabat, i passaran moltes coses que faran que el futur de Roma sigui totalment diferent al que pensaven.
PEL·LÍCULA COMPLETA
[youtube]http://youtu.be/EIQF66iFsqI[/youtube]
CRÍTICA
Potser no és una de les millors pel·lícules que es puguin veure, però si una de les que millor t’explica la història d’aquest emperador de Roma. En els nostres temps veure aquesta pel·lícula se’ns faria una mica estrany, ja que és en blanc i negre, i perquè és molt antiga. Però si que hem de dir, que potser en algun moment s’hauria de veure, perquè és un clàssic, i és una pel·lícula que ha guanyat molts premis cinematogràfics. Els que estimin la història romana, aquesta pel·lícula és molt bona per a ells, ja que es veu clarament com era la vida dels ciutadans de Roma, tant els de la classe alta, com la classe baixa. És veritat que potser no és la millor, i que potser la clàssica de Gladiator, per tal de ser més nova, sobrepassi les exspectatives, però aquesta pel·lícula, no està malament per veure-la una tarda perduda de diumenge, en un dia fosc i poc agradable
Luca Fernàndez 4ESO LLATÍ opt.3
FITXA TÈCNICA
Nom original: Las troyanas
Director i guionistes: Director: Michael Cacoyannis Guionistes: Edith Hamilton
Any d’estrena: 1971
Durada: 106 minuts.
Repartiment: Vanessa Redgrave, Geneviève Bujold, Katharine Hepburn, Irene Papas, Patrick Magee, Brian Blessed.
País d’origen: Estats Units
Idioma original: Anglès
Gènere: Drama èpic
ARGUMENT:
Al final de la Guerra de Troia, causada per Hèlena, la reina Hècuba i altres dones de Troia es resisteixen a lliurar la ciutat als grecs, que han guanyat al camp de batalla.
Que la ciutat caigui significa per a ells l’esclavitud. Un missatger comunica a les dones que seran el premi d’un sorteig, i que cadascuna d’elles viurà amb l’home que li hagi tocat en gràcia. Una de les dones que més interès desperta és la filla d’Hècuba: Cassandra, que és triada per Agamèmnon, màxim cabdill dels grecs, perquè sigui la seva concubina.
En rebre ella la notícia, s’amaga i, quan és trobada pels soldats grecs, insulta i crida contra Grècia, perquè sap quin serà el seu final.
TRÀILER:
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=Z5EB0hMh7NY[/youtube]
CRÍTICA:
Les troianes és una tragèdia escrita pel dramaturg grec Eurípides. Principalment és un llibre però hi han adaptacions a pel·lícules. És una bona pel·lícula per estar entretinguts una estona encara que té petits detalls millorables.
L’adaptació que han fet de la vida real és molt precís. Té drama, però és el que ha de tenir per expressar un fet real que ha estat molt dur per a la gent que el va viure.
És impressionant el caràcter que agafen les dones desprès de tota aquesta situació, tan destrossades. La pel·lícula ens mostra com Eurípides està desesperat després d’una guerra que acaba destrossant tot. Els actors han fet molt bé el treball que els hi pertocava.
S’ha de tenir en compte que aquesta pel·lícula, realment, és més teatre que una altra cosa. Es pot escoltar com un narrador va explicant tot el que està passant en el moment. Però una cosa que trobo que falla és que en la pel·lícula hi ha parts que t’arriba a cansar o es fa avorrida, ja que el narrador explica molt i hi ha molts trossos que els hi falta més contingut, més emoció, trossos que no parlen i està massa buit.
Judith Caballero
4t d’ESO, llatí opt.3.
FITXA TÈCNICA
ARGUMENT:
Eneas, fill de la deessa Venus i un mortal, Anquises, és gendre de Príam, rei de Troia. Quan la ciutat és destruïda ell sobreviu. L’esperit del seu pare li mostra quina és la seva missió perquè no es perdi la nissaga del seu poble. S’ha d’adreçar al Laci i fundar allà una ciutat que serà gran i poderosa. El camí no serà fàcil i s’enfrontarà a una sèrie de vicissituds, però la revelació de l’oracle de la futura glòria de Roma és un dels motors principals per continuar avançant. Així Eneas es converteix, junt amb altres fugitius de Troia que el seguiran, en l’heroi fundador del que serà l’Imperi Romà.
TRÀILER:
[youtube]http://youtu.be/A2XVz7hx5VY[/youtube]
CRÍTICA:
La llegenda d’Eneas és una bona pel·lícula, original i entretinguda, tot i que no deixa de ser una antiga i això influeix a la meva opinió sobre ella. Durant la història, que es feia una mica lenta a moments degut al vocabulari i escenes concretes de la trama, vaig detectar una sèrie de problemes que sortien del context històric.
Per començar, els fundadors de la ciutat de Roma van ser els bessons Ròmul i Rem, i aquesta es va formar arrel d’un homicidi ja que es diu que Ròmul va ser el primer rei de Roma, però que al poc temps va matar al seu germà bessó Rem i es va apoderar del regne.
També hi ha alguns errors sobre les dates de la fundació de Roma i petits detalls que, torno a repetir, surten del context històric.
Tot i així és una pel·lícula prou bona per la data en la que es va rodar i pels amants de les pel·lícules de romans és molt recomanable.
A la pel·lícula idealitzen constantment l’heroi, mostrant tots els aspectes que es consideraven positius del poble romà, remarcant l’esforç i la voluntat de treball i superació de les dificultats.
Finalment em queda dir que és una pel·lícula amb força acció que enganxa al públic a mirar-la però té un petit inconvenient, si no ets un fidel seguidor d’aquest tipus de pel·lícules potser no li acabes de trobar l’encant.
Júlia Calvo
4rt ESO, Llatí opt.3
FITXA TÈCNICA
ARGUMENT
El 490 aC, durant la Batalla de Marató, el rei persa Darios I el Gran és ferit mortalment pel general atenenc Temístocles en presència del seu fill Xerxes I. Quan torna a Pèrsia, el comandant de la seva flota, la reina Artemísia I el convenç de venjar-se dels grecs i el converteix en un Rei-Déu. Deu anys més tard envaeix Grècia. Mentre Leònides i els seus 300 espartans atrapen Xerxes a les Termòpiles, els atenencs, Temístocles al capdavant, combaten per mar al cap d’Artemísion. Uns dies més tard les flotes s’enfronten en la gran Batalla de Salamina, que té lloc una mica abans de la de Platea.
TRÀILER
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=My9jSBnHLfY[/youtube]
CRÍTICA
Seguint la línia de la primera pel·lícula (“300”), aquesta segona entrega fa honor al “rigor històric” que els caracteritza. Deixant de banda els ingents errors històrics, m’horroritza el fet que els guionistes i productors prefereixin l’acció, el sexe i la sang en detriment del realisme, la sobrietat i la simplicitat que caracteritzaven les guerres en aquell moment. D’altra banda, entenc que és més atractiu veure guerrers seminus combatint individualment en combats viscerals a càmera lenta, ja que si el film es cenyís a la simple realitat, els espectadors no trigarien a caracteritzar-lo de “documental” o d'”avorrit”. No és estrany, doncs, que a la pàgina de la Viquipèdia utilitzin la paraula “ciència ficció” per definir la pel·lícula.
Però el pitjor de tot no és què fan per augmentar els beneficis (a més de tots els elements anteriors, cal sumar-hi moments d’explícita invenció), sinó que aquestes pel·lícules fetes amb ànim de lucre fan molt mal a les ments dels espectadors, ja que aquests es fan una idea equivocada del món antic en general. És, sincerament, molt trist que quan desfilis per un festival de reconstrucció històrica, com per exemple la Magna Celebratio, vestit de soldat romà et diguin coses com: “Espartanos, cuál es vuestro oficio?”, o “aú, aú, aú!”.
Tot i això, aquest film proporciona una bona estona d’acció i guerra que, si no t’hi mires molt, és molt entretinguda. A més, com a punt positiu vull afegir que la, diguem-ho així, “història alternativa” que s’explica al film és complexa i diferent. Si no us molesta molt el que s’explica als dos primers paràgrafs, és una bona manera de passar una bona tarda.
Arnau Lario Devesa
1r Batx. Grec i Llatí