Jesus Christ Superstar

Jesus Christ Superstar

FITXA TÈCNICA

* Nom original: Jesus Christ Superstar

* Director i guionistes: Norman Jewison, Melvyn Bragg

* Any d’estrena:1973

* Durada:102 min

* Repartiment: Ted Neeley, Carl Anderson, Yvonne Elliman, Barry Dennen,

Bob Bingham, Larry T. Marshall, Joshua Mostel

* País d’origen: Estats Units

* Idioma original: Anglès

* Gènere: Musical (òpera-rock)

ARGUMENT

La pel·lícula comença amb l’arribada de tots els actors en un autobús a un desert israelià. A partir d’allà, a través d’una sèrie de cançons i números musicals, es reprodueixen coneguts passatges de l’ Evangeli que narren la vida de Jesucrist, com l’entrada de Jesús a Jerusalem quan és rebut amb fulles de palmera, l’últim sopar, la traïció de Judes , l’oració a l’hort de Getsemaní , l’arrest de Jesús , la negació de Pere, els interrogatoris de Jesús davant Pilat i Herodes, o la seva passió i mort a la creu.

Judes recrimina Jesús en diverses ocasions i el culpabilitza del que pot succeir a tots. Jesús es mostra angoixat davant l’horrible sofriment pel qual haurà de passar. Maria Magdalena estima Jesús i s’esforçarà a comprendre’l i donar-li suport en els moments més difícils. Els Apòstols són retratats com els fidels amics de Jesús. Per la seva banda, els grans sacerdots Anàs i Caifàs, així com els governants Herodes i Pilat, representaran la part perversa d’aquesta història. Ells portaran injustament Jesús a una cruel flagel·lació i posterior crucifixió. La pel·lícula eludeix la resurrecció i , després de la mort de Jesucrist a la creu, els actors tornen a l’autobús, però no es torna a veure el que va representar Jesús .

Va ser una de les pel·lícules més controvertides de la seva època per presentar els actors com hippies, per presentar la passió de Crist des del punt de vista de Judes, per presentar un Jesús més humà i menys Déu i perquè és una òpera rock; tots els diàlegs són cançons interpretades pels actors en aquest gènere musical .

TRÀILER

Imatge de previsualització de YouTube

CRÍTICA 

Trobo excel·lent com està ambientada aquesta pel·lícula. El repte de traslladar el musical al cinema podria haver estat un desastre, amb la dificultat de rodar en la pròpia Jerusalem, però el resultat, ha estat molt satisfactori. La idea de fer un musical sobre les últimes hores de Crist podria haver estat xocant, encara que es va fer i molt bé. En comptes de tenir els típics números musicals, ens ofereix un espectacle mig religiós mig psicodèlic, on gairebé tot el diàleg és cantat.

La banda sonora és espectacular. Les cançons són potents, al igual que les veus, i estan cantades amb molt d’entusiasme i alegria. Algunes d’elles van ser i són molt populars. De fet, van marcar la dècada dels anys 70. Les interpretacions tampoc es queden curtes; el repartiment dels papers va ser molt encertat. En concret, destaco a Carl Anderson (Judes), que considero que desborda talent en la seva actuació. Definitivament, la meva puntuació per a aquest film és un10.

Per cert què té a veure aquesta pel·lícula amb els romans?

Natàlia Rubio

4t ESO LLatí opt.3

The Passion of the Christ

 FITXA TÈCNICA

  • Nom original: The Passion of the Christ
  • Director: 
  • Any d’estrena: 2004
  • Durada: 126 min.
  • Repartiment: James Caviezel, Maia Morgenstern, Christo Jivkov, Francesco De Vito, Monica Bellucci, Mattia Sbragia, Luca Lionello, Hristo Shopov, Claudia Gerini, Fabio Sartor.
  • País d’origen: Estats Units, Itàlia
  • Idioma original: Anglès
  • Gènere: Drama, Històric, Biogràfic

ARGUMENT

Aquesta pel·lícula representa molt bé la vida de Jesús, sobretot durant les seves últimes dotze hores de vida com a humà. Veiem com al principi de la pel·lícula, se li apareix el diable dient-li si sap el patiment que l’espera a la vida.

Jesús és presentat davant Pilat  que és un governador romà a Palestina. Ell escolta les acusacions contra Jesús i creu que tenen molt a veure amb la política. Decideix delegar aquesta situació al Rei Herodes, qui decideix enviar-lo a mans de diverses autoritats romanes per tal que sigui jutjat.

Al cap d’uns dies, Pilat fa escollir al poble qui ha de sobreviure, si Jesús o l’assassí Barrabàs. Al final, el resultat va ser que Jesús havia de ser condemnat. El governador romà creu que matar el pobre home és massa i que ja havia pagat pels seus actes, però el poble volia que es produís una mort i ell va haver d’acceptar-ho.

Hi ha una escena a la pel·lícula en què es veu a Jesús carregant la creu fins al lloc on ha de ser crucificat. Quan ja està lligat a la creu preparat per ser mort, diu: “Tot està acabat, a les teves mans lliuro el meu esperit”, “Omnia finitur manus tuas commendo spiritum meum”, dirigint-se a la seva mare, Maria.

TRÀILER

Imatge de previsualització de YouTube

CRÍTICA

La pel·lícula està molt ben ambientada i reflecteix molt bé com va ser la vida de Jesús, encara que molts fets que apareixen a la pel·lícula tothom els coneixia. La utilització d’una mena de “Flaishbacks” que ens fan veure molts moments que va passar amb la seva mare, fan que t’interessis més per la pel·lícula i que comprenguis molt millor la situació de Jesús en aquella època.

Penso que, independentment que una persona sigui religiosa o no, pot gaudir molt d’aquesta creació del director Mel Gibson, ja que és una mena de documental històric que reflecteix molts aspectes com el patiment, la crueltat, el sacrifici, la humilitat, la por i la mort. A més a més, hi ha molts referents clàssics amb l’aparició de personatges i paisatges romans.

Un fet que afavoreix molt la pel·lícula és que la podem trobar en llatí, arameu i hebreu, que són algunes de les llengües que es parlaven a l’època.

Quines expressions llatines que encara s’utilitzen avui heu entès?

Andrea Torrente, 4t ESO