FITXA TÈCNICA

* Nom original: Jesus Christ Superstar

* Director i guionistes: Norman Jewison, Melvyn Bragg

* Any d’estrena:1973

* Durada:102 min

* Repartiment: Ted Neeley, Carl Anderson, Yvonne Elliman, Barry Dennen,

Bob Bingham, Larry T. Marshall, Joshua Mostel

* País d’origen: Estats Units

* Idioma original: Anglès

* Gènere: Musical (òpera-rock)

ARGUMENT

La pel·lícula comença amb l’arribada de tots els actors en un autobús a un desert israelià. A partir d’allà, a través d’una sèrie de cançons i números musicals, es reprodueixen coneguts passatges de l’ Evangeli que narren la vida de Jesucrist, com l’entrada de Jesús a Jerusalem quan és rebut amb fulles de palmera, l’últim sopar, la traïció de Judes , l’oració a l’hort de Getsemaní , l’arrest de Jesús , la negació de Pere, els interrogatoris de Jesús davant Pilat i Herodes, o la seva passió i mort a la creu.

Judes recrimina Jesús en diverses ocasions i el culpabilitza del que pot succeir a tots. Jesús es mostra angoixat davant l’horrible sofriment pel qual haurà de passar. Maria Magdalena estima Jesús i s’esforçarà a comprendre’l i donar-li suport en els moments més difícils. Els Apòstols són retratats com els fidels amics de Jesús. Per la seva banda, els grans sacerdots Anàs i Caifàs, així com els governants Herodes i Pilat, representaran la part perversa d’aquesta història. Ells portaran injustament Jesús a una cruel flagel·lació i posterior crucifixió. La pel·lícula eludeix la resurrecció i , després de la mort de Jesucrist a la creu, els actors tornen a l’autobús, però no es torna a veure el que va representar Jesús .

Va ser una de les pel·lícules més controvertides de la seva època per presentar els actors com hippies, per presentar la passió de Crist des del punt de vista de Judes, per presentar un Jesús més humà i menys Déu i perquè és una òpera rock; tots els diàlegs són cançons interpretades pels actors en aquest gènere musical .

TRÀILER

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=edTECo3gCd4[/youtube]

CRÍTICA 

Trobo excel·lent com està ambientada aquesta pel·lícula. El repte de traslladar el musical al cinema podria haver estat un desastre, amb la dificultat de rodar en la pròpia Jerusalem, però el resultat, ha estat molt satisfactori. La idea de fer un musical sobre les últimes hores de Crist podria haver estat xocant, encara que es va fer i molt bé. En comptes de tenir els típics números musicals, ens ofereix un espectacle mig religiós mig psicodèlic, on gairebé tot el diàleg és cantat.

La banda sonora és espectacular. Les cançons són potents, al igual que les veus, i estan cantades amb molt d’entusiasme i alegria. Algunes d’elles van ser i són molt populars. De fet, van marcar la dècada dels anys 70. Les interpretacions tampoc es queden curtes; el repartiment dels papers va ser molt encertat. En concret, destaco a Carl Anderson (Judes), que considero que desborda talent en la seva actuació. Definitivament, la meva puntuació per a aquest film és un10.

Per cert què té a veure aquesta pel·lícula amb els romans?

Natàlia Rubio

4t ESO LLatí opt.3