On estàs, germà? dels germans Coen

FITXA TÈCNICA:

ARGUMENT:

Ulysses Everett McGill conegut com a Everett, Pete, i Delmar O’Donnel s’escapen d’una presó disposats a recuperar 1,2 milions de dòlars procedents d’un robatori d’un cotxe que Everett va soterrar abans d’haver estat pres.

Tenen només quatre dies per trobar-lo abans que la vall en la qual està amagat el tresor sigui inundada per crear el Llac Arkabutla com a part d’un nou projecte hidroelèctric. Al principi de la seva fuga, troben un cec que viatja sobre un cotxe de pilot manual i viatgen amb ell, que els pronostica el futur, en una similitud a l’oracle de l’Odissea d’Homer.

Quan passen per un riu, Pete i Delmar se senten atrets per la idea del baptisme. Com que el viatge segueix, acompanyaran un jove guitarrista anomenat Tommy Johnson. Quan li pregunten per què era en una carretera en mig del no-res. Tommy els explica que ha venut la seva ànima al diable a canvi de la capacitat de poder tocar la guitarra.

Tommy, que busca una cadena de ràdio per poder tocar la guitarra com bon músic i guanyar diners, explica als tres homes que si s’apunten en guanyaran també. Llavors acompanyen Tommy i enregistren el disc amb el nom del grup The Soggy Bottom Boys, on la cançó “Man of Constant Sorrow” es fa famosa a tot l’Estat.

Després de ser reconegut el cotxe de Tommy amb els tres forasters, se separen i els fugitius continuen les seves aventures. De totes les trobades, una de les més notables és la de les tres sirenes, que els sedueixen i els hipnotitzen (de manera similar a l’Odissea), en la qual transformen Pete en una granota. Una altra trobada és quan coneixen Dan Teague Gran, cec d’un ull (similar amb el Cíclop de l’Odissea d’Homer).

Everett i Delmar arriben a la ciutat natal del primer, només per trobar la dona d’Everett, Penny, que està promesa amb Vernon T. Waldrip, director de la campanya política a governador d’Homer Strokes.

Ella rebutja tornar amb Everett i se n’avergonyia tant que fins i tot havia mentit a les seves filles, dient que havia estat atropellat per un tren. Mirant una pel·lícula, Everett i Delmar descobreixen que Pete encara és viu, i decideixen anar a salvar-lo.

Després, Everett explica que mai no hi havia hagut cap tresor, que només ho havia dit perquè volia ajuda per escapar i així podria tornar amb la seva dona. Pete s’enfada amb el que li diu Everett, principalment perquè ara li han augmentat la condemna a 50 anys. Els personatges principals troben per casualitat una munió de gent enfurida.

Com Everett es baralla amb Pete, per casualitat troben un grup del Ku Klux Klan, que han trobat Tommy i estan a punt de penjar-lo. Els tres es disfressen i planegen un rescat. Big Dan, un dels homes del Klan, revel·la les seves identitats, i el caos continua. Els tres homes escapen amb Tommy, tallant una de les grans creus ardents, que cau sobre el grup del Klan, entre els quals es troba Big Dan.

Everett convenç Pete, Delmar, i Tommy que els ajudi a tornar a conquerir el cor de la seva dona. Ells assisteixen a un sopar de campanya de Stokes en el que ella també assisteix, disfressats de músics. Everett tracta de convèncer la seva dona dient que ell és el mateix, però ella diu que no. El grup improvisa una actuació musical durant la qual la gent els reconeix com els The Soggy Bottom Boys, i embogeixen.

Stokes, els reconeix com el grup que va deshonrar l’Estat, fa parar la música amb crits i bufades, fent enfadar la gent. Després que els revelés les seves opinions racistes, la gent no hi està d’acord. Pappy O’Donnel, el governador de l’Estat, aprofita l’oportunitat i dóna suport als quatre homes, concedint-los un ple perdó a tots, mentre l’esdeveniment sencer s’està enregistrant i s’emet per ràdio.

Penny accepta tornar amb Everett, però ella exigeix que ell trobi el seu anell si vol que es tornin a casar. Aquesta sèrie d’esdeveniments és similar a la tornada d’Odisseu a Ítaca.

Llavors els homes van en busca de l’anell a la vall, mentre queden poques hores per que sigui ple d’aigua. Però quan hi arriben la policia els troba i els arresta amb la intenció de penjar-los, encara que els hagin dit que els perdonaven. Els policies no saben si creure’ls i opten per penjar-los. De sobte, la vall s’inunda i se salven de la forca. Tommy troba l’anell sobre un escriptori, que està flotant a la nova vall, i els quatre tornen a la ciutat.

TRÀILER:

Imatge de previsualització de YouTube

CRÍTICA:

Aquesta pel·lícula basada, com ells mateixos declaren, “molt lliurement” a L’Odissea d’Homer, els germans Coen aconsegueixen una de les cintes més accessibles de la seva filmografia.

En aquesta ocasió, usant maneres narratives molt concretes L’Odissea, i personatges de la mateixa reconeixibles, els germans Coen viatgen al món narratiu dels Estats Units en la dècada dels anys 30 i en plena Depressió.

En un to més mesurat quant al seu clàssic humor negre, l’auge seria potser Fargo, dels Coen baixen el seu intens ritme per poder donar un retrat d’un sud nord-americà que es nega a morir, i que en aquesta cinta ensenya els seus aspectes socials i històrics en una comèdia divertida que funciona a la perfecció i que també agrada a un públic juvenil com es va poder veure per Sant Jordi.

Què t’han semblat les referències implícites a l’Odissea?

Rebeca Barroso

Llatí 1

“Hèrcules” de Disney

 

Hèrcules de Disney

FITXA TÈCNICA:

Títol original:Hèrcules

Director i guionistes:

Ron Clements

John Musker

Barry Johnson

Any d’estrena: 1997

Durada: 92 minuts

Repartiment:

Tate Donovan (Hercules)
Josh Keaton (Joven Hercules. Diálogos)
Roger Bart (Joven Hercules. Canciones)
Danny DeVito (Philoctetes)
James Woods (Hades)
Susan Egan (Megara)
Bobcat Goldthwait (Pain)
Matt Frewer (Panic)
Rip Torn (Zeus)
Samantha Eggar (Hera)
Barbara Barrie (Alcmene)
Hal Holbrook (Amphitryon)
Paul Shaffer (Hermes)
Amanda Plummer (Moira Cloto)
Carole Shelley (Moira Láquesis)

Pais d’origen: Estats Units

Idioma original: Anglès

Gènere: Animació

ARGUMENT:

Hades, senyor de l’inframón, planeja destruir al déu Zeus. Per aconseguir la seva venjança consulta el seu futur a les moiras-graies i aquestes li diuen que si el fill de Zeus, Hèrcules, lluita quan els planetes s’alineïn, és a dir, quan hagin passat divuit anys, serà una amenaça per als seus plans i no aconseguirà regnar sobre l’univers. Per destruir el petit Hèrcules, abans que pugui ser major i tingui més força, Hades envia als seus dos sequaços del mal, Pena i Pànic a segrestar-lo per convertir en mortal al bebè Hèrcules i posteriorment, matar-lo. Just en el mateix instant que li estan donant la poció perquè esdevingui mortal, apareixen dues persones (Amfitrió i la seva dona Alcmena), i els dos sequaços es veuen obligats a amagar-se. Més tard, es converteixen en serps per poder matar al nen, però com aquest no s’havia begut l’última gota de la poció, no s’havia convertit completament en mortal i tenia la força d’un déu, i el nadó aconsegueix acabar amb les dues serps.

Alguns anys després, Hèrcules és un jove que intenta ser acceptat utilitzant la seva enorme força per ajudar, però fa una gran destrossa en un mercat per no poder controlar la seva força, fet que el porta a voler descobrir la veritat del seu passat, ja que pensa que aquesta força no és normal, i els seus pares adoptius li expliquen que el van trobar abandonat i que tenia el medalló dels déus. D’aquesta manera, Hèrcules es dirigeix cap al temple de Zeus, allà li demana al déu respostes sobre el seu passat. Zeus, encarnant en l’enorme estàtua que el representa, li diu que ell és el seu pare i que ho van raptar de petit, però que ha d’esdevenir un heroi per tornar a la muntanya de l’Olimp. Zeus li lliura a Pegàs, un regal de part del seu pare donat de petit, i li diu que busqui a Phil, un sàtir entrenador d’herois, que l’ajudarà a fer-se gran i, així tornar a ser un déu.

El somni de Phil és entrenar al major dels herois, però tots els seus antics alumnes (OdisseuPerseuTeseu, i fins al propi Aquil·les) van ser un fracàs. Després de pregar milers de vegades a Phil que ho accepti, Hèrcules és acceptat per aquest i, així es converteix en el seu entrenador. En acabar l’entrenament Phil aconsella a Hèrcules que viatgin a Tebas, ja que és una de les ciutats que pateix més catàstrofes i sempre es trobava en problemes, i el que necessitaven era un heroi que els salvés de tantes desgràcies. En el camí a la ciutat, Hèrcules sent un crit d’una noia a la qual decideix ajudar, ja que és una damisel·la en perill. Aquesta és Mègara i la salva d’una criatura, el centaure (Nessos), que l’estava molestant. Més tard, es descobreix que Meg treballa per Hades i que intentava convèncer al centaure d’unir-se a l’exèrcit del déu del mal. Hades, en descobrir que Hèrcules segueix viu li dóna a la noia la missió de seduir-lo.

A Tebes, Hèrcules es converteix en un dels herois més aclamats, després de vèncer diversos monstres (La Hidra de Lerna, Medusa i el Lleó de Nemea entre d’altres). Així i tot, Zeus li adverteix que el fet de ser famós no el porta a ser un heroi veritable i menys un déu i, que encara li queda feina per fer.

Phil descobreix els plans d’Hades i informa a Hèrcules que Meg només jugava amb ell, però discuteixen i Phil se’n va. Hades utilitza a Meg perquè Hèrcules perdi els seus poders durant un dia, temps suficient perquè Hades destrueixi l’Olimp, destroni a Zeus i conquisti la terra. Hèrcules accepta amb la condició que Meg no pateixi cap dany.

Hades allibera un grup de titans perquè ataquin la muntanya de l’Olimp i a un ciclop per matar Hèrcules. Zeus es veu superat en força i és atrapat. Alhora, Hèrcules s’enfronta al ciclop, guanyant-lo, però no per la seva força, ja que no té, sinó pel seu enginy i amb l’ajuda moral de Phil qui torna després que Meg vagi en la seva cerca. Hèrcules crema l’ull del ciclop i el lliga pels peus amb una corda, cosa que fa que aquest caigui i provoqui un petit tremolor que fa que una columna del temple es vagi a caure sobre Hèrcules. Meg, interposant-se, el salva deixant-se aixafar i, morint. Com el contracte es trenca, Hèrcules recupera la seva força i marxa a l’Olimp a vèncer els titans. Aconsegueix destruir no només els plans d’Hades, sinó també salvar la vida de Meg. Tot i així, rebutja l’oportunitat de convertir-se en déu per viure a la terra amb la seva estimada.

TRÀILER: 

Imatge de previsualització de YouTube

CRÍTICA:

‘Hèrcules’ va ser el llargmetratge d’animació de Disney que més va apostar per l’humor absurd i referencial durant la seva ‘Renaixement’ de la dècada dels 90. No és que títols bàsics com ‘La bella i la bèstia‘ (1991), ‘El rei lleó‘ (1994) o ‘El geperut de Notre Dame‘ (1996) no tinguessin moments còmics -de fet, la hibridació de gèneres , des l’aventura fins al (melo) drama romàntic , passant per la fantasia i la comèdia sempre ha estat un signe distintiu de les pel·lícules d’animació de l’estudi, orientades a ser gaudides per un multi – target familiar, però la mà dels directors i guionistes de les dues, Ron Clements i John Musker , es nota en aspectes com el joc amb referències (anacròniques) de la cultura popular .

En la resta d’aspectes, la versió Disney del mite d’Hèrcules, semidéu fill de Zeus que s’ha de guanyar el seu lloc en l’Olimp superant dotze proves, aconsegueix un acostament particular a la mitologia grega (encara que el protagonista no es digui Hèracles) que demostra molta més solidesa i cura que , per exemple, altres casos de mitologia pop com ‘Furia de titanes’ (1981). Menció especial mereix James Woods com la veu d’Hades, fent que el déu del Inframundo sigui un dels vilans més memorables de Disney només gràcies a la seva forma de parlar a cent síl·labes per segon (aspecte molt suavitzat en el doblatge espanyol). Per cert, per què només hi ha cinc Muses en comptes de nou?

Rebeca Barroso

1r de Batxillerat Llatí