FITXA TÈCNICA

• Nom original: Las troyanas

• Director i guionistes: Director: Michael Cacoyannis Guionistes: Edith Hamilton

• Any d’estrena: 1971

• Durada: 106 minuts.

• Repartiment: Vanessa Redgrave, Geneviève Bujold, Katharine Hepburn, Irene Papas, Patrick Magee, Brian Blessed.

• País d’origen: Estats Units

• Idioma original: Anglès

• Gènere: Drama èpic

ARGUMENT:

Al final de la Guerra de Troia, causada per Hèlena, la reina Hècuba i altres dones de Troia es resisteixen a lliurar la ciutat als grecs, que han guanyat al camp de batalla.

Que la ciutat caigui significa per a ells l’esclavitud. Un missatger comunica a les dones que seran el premi d’un sorteig, i que cadascuna d’elles viurà amb l’home que li hagi tocat en gràcia. Una de les dones que més interès desperta és la filla d’Hècuba: Cassandra, que és triada per Agamèmnon, màxim cabdill dels grecs, perquè sigui la seva concubina.

En rebre ella la notícia, s’amaga i, quan és trobada pels soldats grecs, insulta i crida contra Grècia, perquè sap quin serà el seu final.

TRÀILER:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=Z5EB0hMh7NY[/youtube]

CRÍTICA:

Les troianes és una tragèdia escrita pel dramaturg grec Eurípides. Principalment és un llibre però hi han adaptacions a pel·lícules. És una bona pel·lícula per estar entretinguts una estona encara que té petits detalls millorables.

L’adaptació que han fet de la vida real és molt precís. Té drama, però és el que ha de tenir per expressar un fet real que ha estat molt dur per a la gent que el va viure.

És impressionant el caràcter que agafen les dones desprès de tota aquesta situació, tan destrossades. La pel·lícula ens mostra com Eurípides està desesperat després d’una guerra que acaba destrossant tot. Els actors han fet molt bé el treball que els hi pertocava.

S’ha de tenir en compte que aquesta pel·lícula, realment, és més teatre que una altra cosa. Es pot escoltar com un narrador va explicant tot el que està passant en el moment. Però una cosa que trobo que falla és que en la pel·lícula hi ha parts que t’arriba a cansar o es fa avorrida, ja que el narrador explica molt i hi ha molts trossos que els hi falta més contingut, més emoció, trossos que no parlen i està massa buit.

Judith Caballero
4t d’ESO, llatí opt.3.