Quant a alarioxtecblocs

Sóc un alumne de segon de Batxillerat de l'INS Premià de Mar, aficionat a la història i membre del grup de reconstrucció i divulgació històrica Barcino Oriens.

300 l’origen d’un imperi

FITXA TÈCNICA

ARGUMENT

El 490 aC, durant la Batalla de Marató, el rei persa Darios I el Gran és ferit mortalment pel general atenenc Temístocles en presència del seu fill Xerxes I. Quan torna a Pèrsia, el comandant de la seva flota, la reina Artemísia I el convenç de venjar-se dels grecs i el converteix en un Rei-Déu. Deu anys més tard envaeix Grècia. Mentre Leònides i els seus 300 espartans atrapen Xerxes a les Termòpiles, els atenencs, Temístocles al capdavant, combaten per mar al cap d’Artemísion. Uns dies més tard les flotes s’enfronten en la gran Batalla de Salamina, que té lloc una mica abans de la de Platea.

TRÀILER

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=My9jSBnHLfY[/youtube]

CRÍTICA

Seguint la línia de la primera pel·lícula (“300”), aquesta segona entrega fa honor al “rigor històric” que els caracteritza. Deixant de banda els ingents errors històrics, m’horroritza el fet que els guionistes i productors prefereixin l’acció, el sexe i la sang en detriment del realisme, la sobrietat i la simplicitat que caracteritzaven les guerres en aquell moment. D’altra banda, entenc que és més atractiu veure guerrers seminus combatint individualment en combats viscerals a càmera lenta, ja que si el film es cenyís a la simple realitat, els espectadors no trigarien a caracteritzar-lo de “documental” o d'”avorrit”. No és estrany, doncs, que a la pàgina de la Viquipèdia utilitzin la paraula “ciència ficció” per definir la pel·lícula.

Però el pitjor de tot no és què fan per augmentar els beneficis (a més de tots els elements anteriors, cal sumar-hi moments d’explícita invenció), sinó que aquestes pel·lícules fetes amb ànim de lucre fan molt mal a les ments dels espectadors, ja que aquests es fan una idea equivocada del món antic en general. És, sincerament, molt trist que quan desfilis per un festival de reconstrucció històrica, com per exemple la Magna Celebratiovestit de soldat romà et diguin coses com: “Espartanos, cuál es vuestro oficio?”, o “aú, aú, aú!”.

Tot i això, aquest film proporciona una bona estona d’acció i guerra que, si no t’hi mires molt, és molt entretinguda. A més, com a punt positiu vull afegir que la, diguem-ho així, “història alternativa” que s’explica al film és complexa i diferent. Si no us molesta molt el que s’explica als dos primers paràgrafs, és una bona manera de passar una bona tarda.

Arnau Lario Devesa
1r Batx. Grec i Llatí

Persey Jackson y el mar de los monstruos

TÍTOL ORIGINAL: Percy Jackson and the sea of monsters

DIRECCIÓ: Thor Freudenthal

ANY D’ESTRENA: 2013

DURADA: 106 min

PRODUCCIÓ: Chris Columbus

PAÍS D’ORIGEN: Estats Units

IDIOMA D’ORIGEN: Anglès

GUIÓ: Scott Alexander / Larry Karaszewsk

FOTOGRAFIA: Shelly Johnson

REPARTIMENT

Logan Lerman (Percy Jackson)

Alexandra Daddario (Annabeth Chase)

Douglas Smith (Tyson)

Brandon T. Jackson (Grover Underwood)

Jake Abel  (Luke Castellan)

Leven Rambin (Clarisse LaRue)

GÈNERE: Ciència ficció

TRÀILER

SINOPSI

Al món mitològic dels semidéus apareix un nou perill: el mur invisible que protegia el campament dels mestissos ha desaparegut, i ara estan tots a la mercè de les bèsties infernals que vaguen pels voltants. Per recuperar aquest mur protector, els protagonistes hauran d’anar a buscar el velló d’or, el mític teixit que pot curar qualsevol ferida, per curar l’arbre del qual surt el mur protector. A més, s’hauran d’enfrontar a un grup de semidéus rebels que volen prendre el poder de l’Olimp per la força i amb l’ajut d’un antic i poderós poder.

CRÍTICA

És una bona pel·lícula, i, tot i que sempre es diu que la segona sempre és pitjor que la primera, no és el cas. Crec que aquesta té més sentit, i, en aquesta ocasió, els referents clàssics són millors. Per exemple, Hermes és el director de l’empresa de missatgeria UPS, que envia paquets a tot el món de manera màgica. Em va encantar aquest detall, tot i que segur que els d’aquesta empresa deuen haver-hi sucat, i molt.

Tot i que la primea està força bé, és massa simple pel meu gust, i, per tant, crec que, si seguim aquesta progressió, la tercera serà magnífica. Val a dir que, si no podeu esperar, podeu llegir la saga de llibres que ha inpirat les pel·lícules.

Ira de titanes, de Jonathan Liebesman

 

 

FITXA TÈCNICA

  • Nom original: Ira de titanes.
  • Director: Jonathan Liebesman.
  • Guionistes: Greg Berlanti, David Leslie Johnson i Dan Mazeau.
  • Any d’estrena: 2012.
  • Durada:  min.
  • Repartiment: Sam Worthington, Rosamund Pike, Toby Kebbell, Edgar Ramírez, Bill Nighy, Danny Huston, Ralph Fiennes i Liam Neeson.
  • País d’origen: Estats Units.
  • Idioma original: Anglès.
  • Gènere: Aventures, acció i fantasia.

 

ARGUMENT

Ahir vaig anar a veure aquest film i, abans d’entrar estava bastant il·lusionat i tenia les expectatives molt altes. La pel·lícula està bé pel que fa a efectes especials, però l’argument és pobre i el seu desenvolupament és previsible. Tot i això, ens presenta moltes criatures mitològiques com les quimeres o els titans. Però hi ha un petit detall que considero que no és correcte: en un moment de la pel·lícula el protagonista ens parla de “gegants” quan són ciclops els que apareixen. A més, ens parla de les divinitats anteriors als déus olímpics, com Cronos, i de llocs emblemàtics de la mitologia com el Tàrtar, residència d’Hades. Segons la meva opinió, ja no hi haurà més pel·lícules d’en Perseu, ja que totes les divinitats es moren o desapareixen, per tant, si no hi ha déus, no hi ha semidéus.

 

TRÀILER

 

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=9TSxl1RCPzQ&feature=player_embedded[/youtube]

 

 

CRÍTICA

A mi aquesta pel·lícula em va agradar, ja que és del gènere que m’entusiasma, i aquesta és millor que la primera. Crec que està bé que es facin pel·lícules taquileres sobre l’antiguitat clàssica, ja que se n’han fet moltes, però no han assolit gran fama. Tot i això, en realitat a la gent li agrada aquest tipus de pel·lícules, perquè aquests últims anys se n’han fet unes quantes, com “Centurión”, “La legión del águila” o aquesta per citar alguns exemples. Convido a la gent a veure-les!!!

 

Si voleu veure més articles interessants sobre temes clàssics, podeu accedir al meu bloc PALB: Les petges del passat.


Arnau Lario Devesa