Arxiu de la categoria: Drama

Es presenten conflictes entre els personatges que s’han de resoldre.

Una vida senzilla d’Ann Hui

Publicat el per
1

 FITXA TÈCNICA

ARGUMENT

Chun Tao-Chung és una dona que fa seixanta anys que treballa per a la família Leung. Roger és l’únic membre de la família que encara viu a Hong Kong i un dia, en tornar de treballar, Roger descobreix que Tao ha patit un vessament cerebral i la porta a l’hospital. Quan ella li diu que vol deixar la seva feina i marxar a una residència, ell li troba una habitació en un centre dirigit per un vell amic. En aquest geriàtric dominava l’amuntegament de persones i la manca de privacitat. A força de dedicar temps i atenció a les necessitats i desitjos de Tao, Roger descobreix què significa per a ell la criada.

Aquesta pel·lícula és una història molt humana, tendra i commovedora sobre la relació de tota una vida entre Roger, un productor de cinema de mitjana edat, i Tao, la serventa que s’ha ocupat de cuidar en Roger des que era un nen i de servir la seva família durant més de 60 anys. Quan Tao decideix jubilar-se i sense cap familiar que pugui fer-se’n càrrec, Roger decideix que és el moment de tornar tants anys de servei i es bolca en ella com si es tractés de la seva pròpia mare.

TRÀILER

[youtube]http://youtu.be/pFBLHvoP95A[/youtube]

CRÍTICA

  • “Una de mis películas favoritas del año.”
                                                          Roger Ebert: “A simple life” Chicago Sun-Times
  • “La Sra. Hui, una de las escasas directoras de éxito de Hong Kong, adapta una historia real, y la película conserva el sabor de lo cotidiano: el drama simplemente se desarrolla, sin momentos explosivos, pero no sin emoción”
  • “Uno no puede sino asombrarse ante el tacto, la precisión, la elegancia y el palpable y legítimo humanismo de la mirada de Anne Hui a la hora de abordar un tema y unas relaciones que, sin duda, hubiesen sido material abrasivo en manos de un director occidental”
                                                                Jordi Costa, “Devolver el amor”. Diari El País
  • “No sorprende la cantidad de premios que ha ganado «Una vida sencilla», sobre todo su prodigiosa actriz principal (…) “
                                  Federico Marín Bellón: “El triunfo de la bondad” Diario ABC
  • “Estupenda (…) Si me preguntan por una película con verdadero espíritu de navidad, les recomendaría ‘Una vida sencilla’ sin dudar (…) “
                    Salvador Llopart: “Una vida sencilla: calor humano”La Vanguardia

Arran de comentar a classe el poeta llatí Horaci, vàrem conèixer aquesta pel·lícula oriental amb pervivència horaciana. Precisament, per això, ens agradaria deixar l’opinió que la nostra professora va deixar en forma de comentari en l’article del nostre company Eric, tot animant-nos també a obrir-ne un apunt aquí, a  La cinta:
“Eric, quan vares fer aquest apunt i vares exposar-lo a classe, jo no havia vist la pel·lícula d’Ann Hui, tot un referent del cinema asiàtic. Avui l’he vista gràcies al teu suggeriment i m’ha agradat molt. Tot i ser completament de cultura oriental, a més del tòpic horacià de la frugalitat que comentes també li afegiria el de la inexorabilitat de la mort i el del Carpe diem, quan Ah Tao consenteix en seguir donant diners a un dels seus companys de la residència perquè se’ls gasti amb dones de la vida mentre encara pugui. És una pel·lícula (més aviat és cinema documental) molt humana i feta amb molt pocs mitjans; però amb una actriu principal, Deabie IP, mereixedora, entre d’altres, del guardó a la Millor Actriu Internacional del Cinema de Venècia. Crec que és una pel·lícula que si la veieu per Nadal o Cap d’Any us farà pensar més en la vida senzilla, en la frugalitat, en els llaços afectius que uneixen els humans… “

No us la perdeu!

A simple life

Marta Verde i Nora Domingo

2n batx C Llatí

Pinotxo

Publicat el per
2

Pinocchio

FIXTA TÈCNICA:

ARGUMENT:

Un ancià anomenat Geppetto crea un titella de fusta anomenada Pinotxo. L’inventor vol que Pinotxo sigui un nen de veritat. La Fada Blava fa realitat el desig de Geppetto i dóna vida al titella, però conservant el seu cos de fusta. La fada assigna a Mag Nat com a consciència de Pinotxo, perquè l’allunyi dels problemes i l’aconselli en situacions difícils. Mag Nat no és escoltat per Pinotxo, que passa per diversos problemes per tornar amb el seu pare Geppetto i ser un nen de veritat.

TRÀILER:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=mGlO5JpVlwU[/youtube]

CRÍTICA:

Tendre adaptació del conte de l’italià Carlo Collodi per part de la factoria Disney, que posseeix molta cura en els mínims detalls, inoblidables cançons, entre elles la guanyadora de l’Oscar “L’Estrella Blava (When You Wish Upon A Star)”, un càlid ús del color i una extraordinària animació per explicar-nos una història centrada en l’aprenentatge vital.

Al costat del gran treball en l’apartat tècnic, Walt Disney vol destacar el valor de l’obediència, a més vol tenir en compte l’aprenentatge del nen. Els personatges resulten bastant aconseguits amb el gat Fígaro o el gitano Strómboli. La imatge més impressionant de la pel·lícula i que encara posa el pèl de punta als nens és la transformació en ruc d’Arna a l’Illa del Plaer. Veritablement terrorífica. No us recorda en certa manera aquesta transformació a la que experimenta Luci a L’ase d’or d’Apuleu?

A la mitologia grega, Pigmalió veu realitzat el seu somni: l’escultura pren vida i esdevé la seva esposa. Més de dos mil anys després, i amb només dos canvis menors -d’escultor a fuster, i del desig d’una muller al d’un fill Carlo Collodi aprofitarà aquesta trama per regalar-nos dos dels personatges més entranyables de la literatura infantil: Geppetto i Pinotxo.

Rebeca Barroso

1r de Batxillerat

Grec

 

Ròmul i Rem (1961), de Sergio Corbucci

Publicat el per
2

FITXA TÈCNICA

Nom original: Romolo e Remo (en anglès, Duel of the Titans)
Director i guionistes: Sergio Corbucci com a director i com a guionistes: Sergio Corbucci, Ennio De Concini, Sergio Prosperi, Franco Rossetti, Duccio Tessari

Any d’estrena: 1961

Durada: 108 min

Repartiment: Steve Reeves, Gordon Scott, Virna Lisi, Franco Volpi, Laura Solari, Piero Lulli, José Greci, Gianni Musi

País d’origen: Itàlia i França

Idioma original: Italià

Gènere: Aventures, Acció, Drama

ARGUMENT

Després d’uns minuts inicials en què Rea Sílvia abandona els bessons, Ròmul i Rem i aquests són alletats per una lloba i després recollits per Fàustul, passen vint anys i Ròmul i Rem, desconeixent els seus orígens, segueixen sent pastors i lladres en el territoris d’Alba Longa, governada per Amuli. Quan pel moribund Fàustul, qui els ha criat durant anys, s’assabenten que el seu naixement està envoltat de misteri, l’ànim de Rem s’encén d’ambició i d’orgull. Els dos bessons assalten i incendien Alba Longa i rapten Júlia, la filla del rei dels Sabins. A causa de la ràbia d’un d’ells s’acaben separant i un d’ells mor, Rem. Acaba amb una veu en off que li dóna un to èpic: “Aquí termina la leyenda y empieza la historia de la ciudad más bella del mundo, la ciudad eterna, Roma”.

TRÀILER

No he trobat el tràiler però si la pel·lícula completa:

 

CRÍTICA

Ròmul i Rem és un dels mites més coneguts de la història de Roma. La pel·lícula explica molt bé aquest mite fundacional de Roma. Està molt ben ambientada, tot i que tampoc es pot esperar una gran ambientació de decorats d’una època, la de l’any 754 aC, de la qual no se’n sap massa cosa. Els personatges protagonistes (Steve Reeves i Gordon Scott) ho fan força bé, tot i que no poden exhibir tant els seus músculs com en altres pel·lícules amb aventures molt més fantàstiques. En aquesta pel·lícula, en canvi, mostren molts aspectes psicològics com la por, el patiment, la llibertat, la lluita, l’amor, la guerra…

Aquest pèplum relata la llegenda de Ròmul i Rem i els orígens de la fundació de Roma. Es basa en els fets recollits en els capítols del 3 al 7 del llibrer primer de l’obra de Tit Livi, Ab urbe condita. En la pel·lícula es poden diferenciar diferents etapes dels germans bessons, des que neixen fins que un d’ells, Rem, acaba sent assassinat pel seu germà Ròmul.

Tot i que és un pèplum d’aventures, ocupa un lloc de cabdal importància ja que el seu argument s’ajusta a la llegenda fundacional romana.

Maria Cancio

4t ESO, Llatí

La Luna de Bertolucci

Publicat el per
Respon

Luna

FITXA TÈCNICA

ARGUMENT

Tracta de la particular relació entre Caterina, una famosa cantant d’òpera que porta a l’extrem la seva passió professional i el seu narcisisme artístic, i el seu conflictiu fill Joe, adolescent sumit en una profunda crisi existencial per la absència paterna i una mare absent. Després de la inesperada mort del marit de la cantant, mare i fill viatgen a Itàlia, on la cantant té prevista una atrafegada gira. Aquest viatge funciona a la pel·lícula com un punt d’inflexió a partir del qual els fets comencen a precipitar-se. Censurada a molts països per la seva temàtica de droga i incest, la cinta ens presenta  una dona que, atordida després de descobrir l’addicció del seu fill, tracta d’ arribar-hi com sigui. Potser guiada per aquest impuls permetrà també que l’afecte entre tots dos es transformi en una relació incestuosa.

TRÀILER

No he trobat el tràiler però si la pel·lícula completa:

CRÍTICA

 Aquesta pel·lícula està relacionada amb Èdip, ja que tant el noi de la pel·lícula com Èdip van tenir una relació incestuosa amb la seva mare. La diferència és que Èdip no sabia que era la seva mare i que l’home que havia assassinat era el seu pare, rei de Tebes.  També està relacionat amb el complex d’Èdip, una etapa dels nens quan són petits (entre els 3 i sis anys) en què se senten atrets per la seva mare i el seu pare el consideren com un rival. En el cas de la pel·lícula el noi no només se sentirà atret per la seva mare quan és petit sinó també quan és un adolescent i arribarà a tenir una relació amb ella.

Trobem diferents etapes del complex d’Èdip a la pel·lícula: la primera etapa correspon a la infància del subjecte amb la mare. El subjecte entra en contacte amb la realitat circumdant (objectes, ambient, persones) de la qual té una imatge difusa; etapa anomenada estadi del mirall (6 a 18 mesos), caracteritzada per aquesta visió fragmentada de la realitat que té el subjecte. Més tard, el nen té com a primer objecte de desig a la seva mare, la té a prop, però la figura del pare sorgeix com a rival. Ell és qui la pren. El trauma que provoca en el nen contemplar les relacions sexuals dels seus pares, les quals interpreta com lluita, són representades en la cinta com el ball al ritme de twist, el pare amb el ganivet i el peix, etc. Es refugia en l’àvia i ha de deixar a la seva pròpia mare gaudir del pare.

La segona etapa correspon a la mort del pare. Joe està en l’edat de transició entre la pubertat i l’adolescència. En aquest període el subjecte veu accentuades les seves contradiccions, conflictes d’identificació i busca apropar efectivament i sense enfrontaments tant al pare com a la mare  Ella ja no està tan a prop com en la infància. La desaparició del pare porta a Joe a una intensa recerca de la imatge paterna, tempestuosa fins a derivar en l’addicció a l’heroïna.

La tercera etapa es podria anomenar d’unió amb la mare. El pare difunt ja no és obstacle per a Joe qui té el camp lliure i, en aquest propòsit, la mare l’eleva de categoria. És l’etapa més substancial de la pel·lícula on tenen lloc les relacions incestuoses amb la seva mare.

L’última etapa és la del descobriment del pare o superació del complex d’Èdip. Joe descobreix el seu veritable pare i increpa perquè la seva mare li havia ocultat.

Vosaltres heu vist aquesta pel·lícula? Per què creieu que la pel·lícula s’anomena la Luna? Coneixeu altres pel·lícules que tractin sobre el complex d’Èdip? Com s’anomena l’altre famós complex? Heu llegit l’Èdip rei de Sòfocles? Creieu que aquest tipus de pel·lícules haurien d’estar censurades?

Irina i Andrea Balart

2n. Batx. C

The Passion of the Christ

Publicat el per
1

 FITXA TÈCNICA

  • Nom original: The Passion of the Christ
  • Director: 
  • Any d’estrena: 2004
  • Durada: 126 min.
  • Repartiment: James Caviezel, Maia Morgenstern, Christo Jivkov, Francesco De Vito, Monica Bellucci, Mattia Sbragia, Luca Lionello, Hristo Shopov, Claudia Gerini, Fabio Sartor.
  • País d’origen: Estats Units, Itàlia
  • Idioma original: Anglès
  • Gènere: Drama, Històric, Biogràfic

ARGUMENT

Aquesta pel·lícula representa molt bé la vida de Jesús, sobretot durant les seves últimes dotze hores de vida com a humà. Veiem com al principi de la pel·lícula, se li apareix el diable dient-li si sap el patiment que l’espera a la vida.

Jesús és presentat davant Pilat  que és un governador romà a Palestina. Ell escolta les acusacions contra Jesús i creu que tenen molt a veure amb la política. Decideix delegar aquesta situació al Rei Herodes, qui decideix enviar-lo a mans de diverses autoritats romanes per tal que sigui jutjat.

Al cap d’uns dies, Pilat fa escollir al poble qui ha de sobreviure, si Jesús o l’assassí Barrabàs. Al final, el resultat va ser que Jesús havia de ser condemnat. El governador romà creu que matar el pobre home és massa i que ja havia pagat pels seus actes, però el poble volia que es produís una mort i ell va haver d’acceptar-ho.

Hi ha una escena a la pel·lícula en què es veu a Jesús carregant la creu fins al lloc on ha de ser crucificat. Quan ja està lligat a la creu preparat per ser mort, diu: “Tot està acabat, a les teves mans lliuro el meu esperit”, “Omnia finitur manus tuas commendo spiritum meum”, dirigint-se a la seva mare, Maria.

TRÀILER

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=8X4TIsx0Fb8[/youtube]

CRÍTICA

La pel·lícula està molt ben ambientada i reflecteix molt bé com va ser la vida de Jesús, encara que molts fets que apareixen a la pel·lícula tothom els coneixia. La utilització d’una mena de “Flaishbacks” que ens fan veure molts moments que va passar amb la seva mare, fan que t’interessis més per la pel·lícula i que comprenguis molt millor la situació de Jesús en aquella època.

Penso que, independentment que una persona sigui religiosa o no, pot gaudir molt d’aquesta creació del director Mel Gibson, ja que és una mena de documental històric que reflecteix molts aspectes com el patiment, la crueltat, el sacrifici, la humilitat, la por i la mort. A més a més, hi ha molts referents clàssics amb l’aparició de personatges i paisatges romans.

Un fet que afavoreix molt la pel·lícula és que la podem trobar en llatí, arameu i hebreu, que són algunes de les llengües que es parlaven a l’època.

Quines expressions llatines que encara s’utilitzen avui heu entès?

Andrea Torrente, 4t ESO

Coriolanus de Ralph Fiennes

Publicat el per
1

FITXA TÈCNICA

  • Nom original: Coriolanus
  • Director: Ralph Fiennes
  • Producció: Ralph Fiennes, Gabrielle Tana, Julia Taylor-Stanley y Colin Vaines.
  • Guionistes: John Logan; basat en l’obra de William Shakespeare.
  • Música: Ilan Eshkeri
  • Vestuari: Bojana Nikitovic
  • Any d’estrena: 20 gener de 2012 (a Regne Unit)
  • Durada: 123 min.
  • Repartiment: Ralph Fiennes (Cayo Marcio Coriolano), Gerard Butler (Tullus), Brian Cox (Menenius), Vanessa Redgrave (Volumnia), Jessica Chastain (Virgilia), James Nesbitt (Sicinius), Lubna Azabal (Tamora), Dragan Micanovic (Titus Lartius), John Kani (general Cominius).
  • País d’origen: Regne Unit
  • Idioma original: Anglès
  • Gènere: Drama

ARGUMENT

Aquesta és una adaptació cinematogràfica de l’obra “Coriolà” de Shakespeare. Caius Martius «Coriolà» és un temut general romà del segle XXI que està en desacord amb la ciudad de Roma i els seus ciutadans. Sota la pressió de la seva mare Volumnia busca el càrrec de cònsul. Ha de relacionar-se amb les masses per que li cedeixin el vot però ell s’hi resisteix. El públic es nega a votar-lo i Coriolà amb la seva ira sol·licita un motí que fa que l’expulsin de Roma. L’heroi desterrat s’alia amb un dels seus enemics per venjar-se dels ciutadans.

TRÀILER

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=v2VR3S-vouQ[/youtube]

CRÍTICA

La principal semblança entre el Coriolà del segle V aC amb el protagonista de la pel·lícula és la personalitat heroica i valenta que el caracteritza. En la vida de tots dos la mare hi jugà un paper important. Coriolà fou candidat a cònsol tot i que no fou escollit. Coriolà planejà la venjança intentant evitar que el subministrament de blat arribés als plebeus. Així fou desterrat i lluitarà contra el seu propi país. Tant els personatges reals com els de la pel·lícula comparteixen els noms, cosa que els relaciona encara més, i les característiques del seu personatge corresponent: la mare que influencia, Coriolà candidat a senador, en Tullus rei dels enemics i futurs aliats, etc.

Si més no, és una bona representació de com hauria estat la vida de Coriolà si hagués viscut al segle XXI. Amb les armes d’avui dia en comptes d’espases, el vestuari d’avui dia i els costums i ideals de l’actualitat.

Judit Giménez

1r Batxillerat Llatí

Invictus, de Clint Eastwood

Publicat el per
Respon

FITXA TÈCNICA

  • Nom original: Invictus (The Human Factor)
  • Director i guionistes: Clint Eastwood i Anthony Peckham
  • Any d’estrena: 2009
  • Durada: 134 min.
  • Repartiment: Morgan Freeman, Matt Damon, Tony Kgoroge, Julian Lewis Jones, Adjoa Andoh, Patrick Mofokeng, Matt Stern, Leleti Khumalo, Marguerite Wheatley, Scott Eastwood
  • País d’origen: Estats Units
  • Idioma original: Anglès
  • Gènere: Drama

ARGUMENT

El 1990, després de ser posat en llibertat, Nelson Mandela (Morgan Freeman) arriba a la presidència del seu país i decreta l’abolició de l’Apartheid, sistema polític utilitzat a Sud-Àfrica per jerarquitzar la societat, separant-la per races. El seu objectiu era portar a terme una política de reconciliació entre la majoria negra i la minoria blanca. El 1995, la celebració a Sud-Àfrica de la Copa Mundial de Rugbi va ser l’instrument utilitzat pel líder negre per construir la unitat nacional.

TRÀILER

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=zk9lt4SkwG4[/youtube]

CRÍTICA

Després de veure aquesta pel·lícula, hem de dir que ens ha agradat, però no tant com altres de Morgan Freeman, el fet del rugbi no ens ha acabat de fer el pes però trobem que unint aquests dos elements, el rugbi i la política humanitària, ha quedat una molt bona pel·lícula. La part de la política aconsegueix el sentiment anti-racista i humanitari i els partits de rugbi que segons hem llegit, la fa una de les millors pel·lícules esportives. El fet de mostrar el pensament universal de Nelson Mandela a través d’un campionat de rugbi a Sud-Àfrica ja la fa excepcional. Qui com Mandela, amb els anys d’amargor que va viure, mai no es va rendir, va tenir la intel·ligència d’oferir tota una estratègia de valors. I per acabar, hem de dir que s’ha de ressaltar un guió brillant en una adaptació al cinema de la novel·la escrita per John Carlin, “Playing the Enemy”.

Amb relació a la pel·lícula i al nom d’aquesta, podem dir que la películ·la rep el nom del poema que Nelson Mandela quan era el presoner 466/64 a Robben Island es va convertir en company inseparable i essencial durant els seus disset llargs anys de captiveri. Invictus és un poema breu del poeta William Ernest Henley. Escrit el 1875 però publicat per primera vegada el 1881 al “Llibre de poemes”. Originalment no tenia títol però va ser Arthur Quiller-Couch qui se’l va afegir. Invictus és un poema que parla de llibertat, de coratge i de resistència davant les adversitats.

Us deixem la versió original del poema:

Out of the night that covers me,
Black as the pit from pole to pole,
I thank whatever gods may be
For my unconquerable soul.

In the fell clutch of circumstance
I have not winced nor cried aloud.
Under the bludgeonings of chance
My head is bloody, but unbowed.

Beyond this place of wrath and tears
Looms but the Horror of the shade,
And yet the menace of the years
Finds and shall find me unafraid.

It matters not how strait the gate,
How charged with punishments the scroll,
I am the master of my fate:
I am the captain of my soul.

I també una versió en català:

“Fora de la nit que em cobreix,
Negra com l’abisme de pol a pol,
Agraeixo a qualsevol déu que pogués existir
Per la meva ànima inconquerible.

A les ferotges urpes de la circumstància
Ni he gemegat ni he cridat.
Sota els cops de l’atzar
El meu cap sagna, però no s’inclina.

Més enllà d’aquest lloc d’ira i llàgrimes
És imminent l’horror de l’ombra,
I no obstant això l’amenaça dels anys
Em troba i em trobarà sense por.

No importa com estreta sigui la porta,
Que carregada de càstigs la sentència.
Sóc l’amo del meu destí:
Sóc el capità de la meva ànima. “

[youtube]https://youtu.be/WFzzqssbP_k[/youtube]

Com bé sabreu, ‘invictus’ és una paraula llatina, què vol dir en català? Amb aquest nom també trobem, entre d’altres, la fragància masculina de Paco Rabanne. Sabríeu dir més llocs on surt la paraula ‘Invictus’?

Creieu que Invictus és un bon títol per a aquesta pel·lícula? Creieu que reflecteix el llegat de Nelson Mandela?

Elisa Moya i F. Xavier Gras

2n Batx. Llatí

Lemnos, la tragedia del engaño

Publicat el per
2

Lemnos, la tragedia del engaño

Lemnos és un projecte de llargmetratge, amb guió i direcció d’Alejandro Lorenzo Lledó, basat en la tragèdia grega  Filoctetes  de Sòfocles i amb actors que prometen. Tot un reguitzell d’associacions li donen suport i esperem que ben aviat en puguem gaudir per això, no sols des de Chiron sinó també des de La cinta de Νίκη ens afegim a tan esplèndida iniciativa.

FITXA TÈCNICA:

  • Nom original: Lemnos, la tragedia del engaño
  • Director i guionistes: Alejandro Lorenzo Lledó
  • Any d’estrena:
  • Durada: 100 minuts
  • Repartiment: Marc Clotet (Neoptòlem), Jacob Torres (Filoctetes), Alex Brendemühl (Odisseu), Marc Pujol (Alceu).
  • País d’origen: Espanya
  • Idioma original: Castellà
  • Gènere:

    • Tragèdia grega

ARGUMENT:

Odisseu i Neoptòlem viatgen a l’illa de Lemnos, en el desè any de la guerra de Troia, per aconseguir la decisiva intervenció de Filoctetes, propietari de l’arc d’Hèracles. Renunciant al seu sentit de l’honor i de la justícia, Neoptòlem utilitza l’engany i l’astúcia per robar l’arc, infligint a la seva ànima una ferida inesborrable.

TRÀILER: (A l’espera de l’original)
[youtube]http://youtu.be/QeNuTFRhCKE[/youtube]

NOTÍCIES:
Lemnos conta per primer cop al cinema la missió que va marcar el destí de la guerra de Troia i ens transporta a un món mític d’herois llegendaris, armes sobrenaturals i llocs inexplorats. Els déus romanen impassibles al dolor humà. Els corruptes són premiats i els febles repudiats. Les grans certeses han desaparegut i la supervivència esdevé una aventura .

Lemnos ocupa el buit del cinema espanyol pel que fa a les adaptacions d’obres grecollatines. S’erigirà com la primera tragèdia grega del cinema espanyol. I vol ser-ho respectant l’esperit de l’obra original, però adaptant-la al llenguatge del cinematògraf i potenciant els paral·lelismes amb l’actualitat en un diàleg viu amb el passat.

Es constitueix com un producte audiovisual de qualitat, que emocioni i commogui amb les adversitats, anhels i somnis dels personatges i sigui un vehicle per a la imaginació . Pretén ser una obra innovadora que fascini i enriqueixi l’espectador i agiti les seves consciències i que serveixi també de reivindicació del nostre patrimoni grecollatí, posant de relleu la modernitat de l’antiguitat, font inesgotable de respostes a les qüestions fonamentals de l’ésser humà, especialment en moments de crisi i incertesa com l’actual.
Lemnos vol transcendir els estrictes límits de la pantalla de cinema per esdevenir un esdeveniment amb repercussió en els altres àmbits de la vida cultural. A l’exhibició en cinemes i festivals de cinema se sumarà la difusió de la pel·lícula en instituts, universitats, festivals de teatre grecollatí, museus, centres de cultura, establint un intercanvi fructífer amb alumnes, professors, associacions i institucions.

Les grans obres són aquelles capaces de conjugar diversos nivells d’interpretació i de reunir entre els seus espectadors diferents sensibilitats i inquietuds. Lemnos és la pel· lícula de l’aficionat o de l’amant del cinema, de l’ inexpert en el món antic o de l’estudiós de l’antiguitat, del qual desitja veure una història ben narrada en imatges i sons, l’estudiant o l’adult, del que vol evadir-se del present i submergir-se en un fascinant món mític de déus i homes, desitjós de trobar i deixar-se delectar amb la claredat i transparència d’un bell film bell.

Lemnos presenta un conflicte ètic i moral sobre el sentit de la justícia .
Quan Odisseu, cap grec i màxim representant del poder de l’exèrcit, transmet a Neoptòlem l’engany a aplicar per robar l’arc que té Filoctetes, determinant per a la conquesta de Troia, postil·la : “potser hagin altres formes més honrades d’actuar, però ara hem de ser espoliadors de tan valuosa arma”. A canvi, rebrà grans premis: glòria, reconeixement, riqueses. Per a Odisseu les persones són mitjans per aconseguir un guany. Neoptòlem enganyarà i robarà a Filoctetes, però descobrirà un ésser humà admirable. Un ésser noble i sincer, abandonat malalt per l’exèrcit grec i que ara torna a ser maltractat. La tragèdia de Neoptòlem és ser honrat en un món corrupte. Haver estat elegit per decidir la guerra de Troia i pensar en solucions justes. En definitiva, tenir consciència.

Mentre esperem amb candeletes que Lemnos sigui ben aviat una realitat i li puguem dedicar-li una entrada completa amb tràiler i crítica inclosa, després d’anar a veure-la al cinema, podeu seguir la seva evolució al blog de la pel·lícula i a les xarxes socials (Facebook i Twitter).

Ben Hur, de Steve Shill

Publicat el per
17

FITXA TÈCNICA:

Nom original: Ben Hur

Directors: Steve Shill

Guionista: Alan Sharp

Director artístic: Benjamín Fernández

Any d’estrena: 2010

Durada: 90 min.

Repartiment: Joseph Morgan, Stephen Campbell Moore, Emily Van Camp, Kristin Kreuk, Ray Winstone, Ben Cross, Simón Andreu, Hugh Bonneville, Alex Kingston, Lucía Jiménez, Miguel Ángel Muñoz, Kris Holden-Ried.

País d’origen: Estats Units, Regne Unit, Espanya, Canadà, Alemanya, Marroc

Idioma original: Anglès

Gènere: Aventura, Històric, Acció i Drama

ARGUMENT:

Judah Ben Hur i Messala són dos grans amics que creixen com germans en el Jerusalem ocupat per l’Imperi Romà. Messala és apartat de la família Hur, quan el seu pare, un senador romà al qual mai no va conèixer, el reclama a Roma. Anys més tard, Messala torna a Jerusalem al comandament d’una guarnició. Ben Hur s’ha convertit en un pròsper comerciant i està promès amb Esther, la filla del seu fidel esclau, Simònides. Durant la visita de Ponç Pilat, prefecte de la Província de Judea, a Jerusalem es produeix una revolta en la qual els romans culpen la família Hur. Messala, per donar exemple, condemna Ben Hur a galeres i la mare i germana a la presó, on troben una mort segura.

Durant els tres anys que Ben Hur passa com a esclau a galeres, la seva set de venjança creix diàriament. Després d’una dramàtica batalla naval en què la seva nau s’acaba enfonsant, Ben Hur salva la vida al comandant romà, Arrius. Com a mostra d’agraïment, Arrius es porta a Ben Hur a Roma i l’adopta formalment com a fill. En morir el seu pare adoptiu, Ben Hur hereta tant la seva fortuna com el seu nom. Com un home nou torna a Jerusalem, on sap que Messala s’està entrenant per als jocs.

Ben Hur es retroba amb Esther, però l’obsessió de venjança cap a Messala els manté separats. L’oportunitat perfecta pel combat a vida o mort entre Ben Hur i Messala sorgeix en la forma d’una carrera de quàdrigues. Esther no vol que Ben Hur participi en la competició; està desesperada perquè ha descobert que la mare i la germana de Ben Hur segueixen vives i potser ell no sobrevisqui per saber-ho.

En un final tens i emocionant, Ben Hur i Messala s’enfronten en la carrera. Els altres cauen abatuts per la duresa de la competició mentre la violència s’apodera dels dos homes que van ser amics. Els trucs bruts de Messala es tornen contra ell i al final resulta ferit de mort. Ben Hur aconsegueix la victòria, però no està en pau amb si mateix. Necessitarà reunir-se de nou amb la seva mare i la seva germana i tenir una trobada reveladora amb Jesús de Natzaret per adonar-se que ha de treure els sentiments d’odi i de venjança del seu cor. Finalment, on Messala descansa, els dos amics finalment fan les paus i Ben Hur s’obre així camí cap a la felicitat amb Esther.

TRÀILER:
[youtube width=”500″ height=”400″]https://www.youtube.com/watch?v=k402ieA2GlI[/youtube]

CRÍTICA:

Aquesta adaptació de Ben-Hur a la televisió compte amb 2 capítols de 90 minuts cadascun, és a dir, la mini-sèrie sencera té una durada d’unes 3 hores.

El projecte es finança i distribueix per Alchemy Television Group i és una coproducció de Drimtim Entertainment d’Espanya. La pel·lícula per a televisió es produeix amb la participació d’Antena 3 a Espanya, Pro Seiben a Alemanya, ABC Network als EUA i CBC al Canadà. Els productors executius són Manuel Corbi, Michael Prupas, Frank Konigsberg, Dirk Beinhold i David Wyler, el fill de William Wyler, persona que va dirigir la pel·lícula de Ben-Hur que es va estrenar el 1959, sent una de les pel·lícules amb més Oscars de la història, concretament 11.

El cost d’aquesta producció ha estat bastant elevat, ja que s’han deixat uns 20 milions d’euros en fer que aquesta nova adaptació arribés a les pantalles del televisor de casa.

A la pel·lícula es reprodueix una vila romana, un mercat, la casa de Ben-Hur o les famoses galeres. La pel·lícula compta amb 8.500 extres, escenaris naturals i espectaculars decorats. Ben-Hur ha estat filmada al Marroc, més concretament a Ouarzazate. Per exemple, es va filmar el rodatge de la famosa carrera de carros en un oasi del desert marroquí, on milers de persones es van concentrar en el vessant per admirar com els cavalls i els carros competien en una frenètica i perillosa batalla.

La cadena espanyola va emetre els dos capítols seguits, en el mateix dia. El resultat que va obtenir la cadena va ser decebedor, amb un 9,3% de share i 1.011.000 d’espectadors.

Personalment penso que la història i l’actuació dels actors és molt bona, però que possiblement s’ha obtingut un mal resultat a Espanya per culpa d’una dolenta planificació i estratègia, ja que en altres països on s’ha visualitzat ha obtingut millors resultats que aquí.

Víctor Huete

Batxillerat Humanístic

Troya, de Wolfgang Peterson

Publicat el per
17

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/ca/thumb/4/4a/Troia.jpg/410px-Troia.jpg

 

FITXA TÈCNICA:

Nom original: Troy

Director i guionistes: Wolfgang Peterson i David Benioff

Any d’estrena: 2004

Durada: 163 min.

Repartiment: Brad Pitt, Orlando Bloom, Eric Bana, Rose Byrne, Saffron Burrows, Diane Kruger, Sean Bean, Julie Christie, Brian Cox, Brendan Gleeson, Garrett Hedlund, Tyler Mane, Peter O’Toole, Vincent Regan, John Shrapnel, Nigel Terry, Julian Glover, Frankie Fitzgerald, James Cosmo i Kevin Bones.

País d’origen: Malta, Estats Unids i Regne Unid

Idioma original: Anglès

Gènere: Èpic

ARGUMENT:

La pel·lícula comença amb una disputa entre Agamèmnon i el rei de Tessàlia. Més tard, a Esparta, el rei Menelau celebra una festa amb els prínceps troians: Hèctor i Paris. Enmig de la festa, Paris entra a l’habitació on es troba Hèlena, reina d’Esparta, i sigilosament li demana que se’n vagi amb ell i que no han de témer Menelau. Al dia següent, Hèctor i Paris tornen juntament amb altres troians amb vaixells cap a la seva pàtria. En aquell precís moment, Paris confessa al seu germà gran que s’ha endut Hèlena amb ell. Al principi Hèctor se sent molest per aquesta decisió, però al final accepta ja que pensa que no hi ha volta enrere si el mal està fet.

Mentrestant a Esparta, Menelau demana ajut a Agamèmnon per recuperar la seva esposa. Aquest últim accedeix però tan sols perquè  té ambició de posseir la ciutat de Troia. Nèstor, amic d’Agamèmnon, li aconsella que porti Aquil·les a la batalla per assegurar la victòria. Odisseu (o Ulisses segons la versió romana) convenç Aquil·les d’anar-hi, amb el propòsit d’obtenir la immortalitat. Aquil·les va a la guerra juntament amb el seu cosí i aprenent Pàtrocle i els seus lleials mirmidons. L’endemà, Príam, rei de Troia, rep Hèlena com a princesa de Troia. Però és molt tard per fer-la tornar. L’exèrcit grec arriba a les platges de la ciutat amb milers de vaixells, però Aquil·les és qui ataca primer, matant els sacerdots i saquejant el temple d’Apol·lo. Hèctor arriba amb la seva infanteria i se sorprèn de les habilitats de lluita d’Aquil·les. Aquest decideix perdonar-li la vida i el deixa anar. Més tard Aquil·les rep al seu campament Briseida, cosina dels prínceps i servidora d’Apol·lo, però és cridat per Agamèmnon. Ja en el campament, el rei es nombra a sí mateix com el responsable de prendre la platja de Troia, i per si fora menys es queda amb Briseida. Pres per la ràbia, Aquil·les està disposat a atacar Agamèmnon, però és atura’t per Briseida, i finalment decideix no lluitar més.

Quan es fa de dia, l’exèrcit grec es prepara per atacar les muralles de la ciutat, però abans d’això Paris decideix reptar en duel Menelau. El rei accepta i venç amb molta facilitat el príncep, però abans de morir Paris fuig i és rescatat per Hèctor qui finalment mata Menelau, perquè no podia deixar que el seu germà morís. Agamèmnon s’enfureix i ordena atacar, però els grecs estan massa a prop de les muralles i els arquers. Enmig del combat, Hèctor es troba amb un soldat immens, robust i musculós anomenat Àiax el Gran. El príncep venç en la seva lluita, fet que baixa la moral al debilitat exèrcit grec. Odisseu aconsella a Agamèmnon que es retiri abans que es quedi sense soldats. Retrocedeixen i la batalla finalitza. Ja a la nit, Odisseu reclama a Agamèmnon que faci les paus amb Aquil·les per no ser derrotats demà. L’heroi recupera Briseida i la porta al seu campament. S’enamora d’ella i la tracta bé. Briseida arriba a entendre Aquil·les i també s’enamora. Els dos decideixen passar junts la nit i retirar-se a Troia el dia següent. Els troians, convençuts que la moral grega està pel terra, decideixen atacar el campament de bon matí. Els grecs fugen espantats per la força dels troians, però de sobte apareixen els mirmidons, comandats per la figura d’Aquil·les. Hèctor s’enfronta a l’heroi grec, tallant-li el coll, fent que els troians cridessin d’eufòria mentre que els hel·lens es queden glaçats. En aquell moment Hèctor li treu el casc i descobreix que es tracta de Pàtrocle. Hèctor i Odisseu acorden una treva. Eudor es dirigeix al campament d’Aquil·les i li comunica la terrible notícia. Per altra banda, Hèctor ensenya a la seva esposa Andròmaca un túnel secret que condueix als afores de la ciutat de Troia.

Pel matí, Aquil·les es dirigeix a les muralles de Troia per enfrontar-se a Hèctor. El príncep s’acomiada de la seva família i surt a lluitar amb ell. Finalment Hèctor mor i l’heroi hel·lè lliga els seus peus al carro i l’arrossega fins al seu campament. Ja per la nit, el rei Príam es presenta personalment davant d’Aquil·les i li demana que li torni el cos mort del seu fill. L’hel·lè accedeix i li entrega a Briseida juntament amb 12 dies de treva. Dotze dies després, els troians revisen el campament dels grecs i veuen que està completament buit excepte un cavall de fusta, que diu ser una ofrena a Posidó.

Príam decideix fer entrar-lo a la ciutat i celebren una festa. Per la nit, les portes del cavall s’obren i d’allà surten 4.000 soldats grecs. Briseida, que estava en un temple, és trobada per Agamèmnon. Ella li clava un ganivet, derribant-lo. Aquil·les troba Briseida i s’abracen. En aquell precís moment, Paris apareix i li clava una fletxa en el seu punt feble, el taló. L’heroi s’acomiada de la noia, agonitzant. Finalment, Andròmaca, Hèlena, Paris i Briseida fugen de la ciutat juntament amb altres troians supervivents del saqueig.

TRÀILER:

CRÍTICA:

Aquest film, com ja haureu observat, el seu argument es basa en la famosa Ilíada d’Homer, però que també inclou material de l’Odissea (del mateix autor) i de l’Eneida de Virgili. Amb això es pot dir que es tracta d’un tot en un. Per altra banda, entre el text original i la pel·lícula hi ha certes discrepàncies, com per exemple:

1) En l’obra, Menelau recupera Hèlena i la porta de nou a viure amb ell a Esparta, i en aquesta pel·lícula Paris i ella aconsegueixen fugir junts de Troia.

2) El film posa en primer terme l’amor per sobre de l’honor, contràriament al text d’Homer, on l’honor és el valor més important.

3) Des d’un punt de vista cultural, destaca la transformació de la relació homoeròtica entre Aquil·les i Pàtrocle en una relació de parentesc que els fa cosins, distorsionant d’aquesta manera un eix principal de la trama clàssica degut amb tota certesa a l’acomodament del que l’àmbit de Hollywood considera moralment acceptable.

4) Segons la pel·lícula, el príncep Hèctor guanya el robust Àiax el Gran. Aquest duel, en el text original surt victoriós Àiax en tirar-li una pedra enorme a Hèctor.

Després de tot i des del meu punt de vista, aquesta pel·lícula tot i que no és massa fidel a la vertadera obra d’Homer, em va agradar molt quan la vaig veure per primera vegada i penso que les escenes de combats estan molt ben aconseguides. La recomano a tots a qui els hi agradi el cinema històric i vulguin començar a conèixer què va passar a Troia, quins són els personatges del cicle troià i quin és el llegat d’Homer.

Un bon paral·lelisme per començar a estirar del fil i conèixer l’època micènica en què es desenvolupa la película el trobareu aquí:

Sara Bernad

2n de Batxillerat de Grec i Llatí