La que se avecina

http-i.huffpost.comgen4288400imagesn-LA-QUE-SE-AVECINA-628x314

La que se avecina és una sèrie espanyola que ha tingut moltíssim èxit durant aquests anys, tant que encara segueix en emissió.

Es una sèrie de comèdia que tracta sobre la vida dels veïns de la comunitat de “Monte Pinar”. Una vida molt avorrida ja que són gent que no treballa, treballa de nit, són jubilats… en resum, tenen massa temps lliure i no saben fer res més que molestar-se uns als altres.

El més curiós és que d’entrada aquesta sèrie sembla un mer entreteniment però és més que això. Tracta temes actuals però també utilitza llatinismes o referències al món clàssic. A cada capítol es pot trobar com a mínim un.

A continuació posaré tres exemples de dos capítols:

  • Capítol 4 de la 2a temporada

En el minut 33 podrem escoltar la referència al Complex d’Èdip, en el que, segons el mite, Èdip es casa amb la seva mare( sense saber qui era) , s’enamora d’ella i tenen fills en comú.

  • Capítol 6 de la 2a temporada

En el minut 31 podrem observar  que un noi fa referència a la Guerra de Troia i el moment en què va cremar amb la frase “Ha ardido Troia” explicant que ha tingut una relació sexual molt “explosiva”.

En el mateix capítol a 1 hora i 1 minut el conserge pronuncia l’expressió llatina “Ipso facto” que significa ara mateix o en aquest mateix instant.

Com heu pogut veure hi ha infinitats de referències al món clàssic en el nostre entorn. Són totes importants ja que fan perviure el llatí i la mitologia.

  • Creieu que hi ha més sèries amb referents i llatinismes?
  • Sou capaços de trobar-ne més? Si és així deixeu un comentari amb les que hagueu trobat.

 

Arnau Torres Nadal 1r Batx C

La Luna de Bertolucci

Luna

FITXA TÈCNICA

ARGUMENT

Tracta de la particular relació entre Caterina, una famosa cantant d’òpera que porta a l’extrem la seva passió professional i el seu narcisisme artístic, i el seu conflictiu fill Joe, adolescent sumit en una profunda crisi existencial per la absència paterna i una mare absent. Després de la inesperada mort del marit de la cantant, mare i fill viatgen a Itàlia, on la cantant té prevista una atrafegada gira. Aquest viatge funciona a la pel·lícula com un punt d’inflexió a partir del qual els fets comencen a precipitar-se. Censurada a molts països per la seva temàtica de droga i incest, la cinta ens presenta  una dona que, atordida després de descobrir l’addicció del seu fill, tracta d’ arribar-hi com sigui. Potser guiada per aquest impuls permetrà també que l’afecte entre tots dos es transformi en una relació incestuosa.

TRÀILER

No he trobat el tràiler però si la pel·lícula completa:

CRÍTICA

 Aquesta pel·lícula està relacionada amb Èdip, ja que tant el noi de la pel·lícula com Èdip van tenir una relació incestuosa amb la seva mare. La diferència és que Èdip no sabia que era la seva mare i que l’home que havia assassinat era el seu pare, rei de Tebes.  També està relacionat amb el complex d’Èdip, una etapa dels nens quan són petits (entre els 3 i sis anys) en què se senten atrets per la seva mare i el seu pare el consideren com un rival. En el cas de la pel·lícula el noi no només se sentirà atret per la seva mare quan és petit sinó també quan és un adolescent i arribarà a tenir una relació amb ella.

Trobem diferents etapes del complex d’Èdip a la pel·lícula: la primera etapa correspon a la infància del subjecte amb la mare. El subjecte entra en contacte amb la realitat circumdant (objectes, ambient, persones) de la qual té una imatge difusa; etapa anomenada estadi del mirall (6 a 18 mesos), caracteritzada per aquesta visió fragmentada de la realitat que té el subjecte. Més tard, el nen té com a primer objecte de desig a la seva mare, la té a prop, però la figura del pare sorgeix com a rival. Ell és qui la pren. El trauma que provoca en el nen contemplar les relacions sexuals dels seus pares, les quals interpreta com lluita, són representades en la cinta com el ball al ritme de twist, el pare amb el ganivet i el peix, etc. Es refugia en l’àvia i ha de deixar a la seva pròpia mare gaudir del pare.

La segona etapa correspon a la mort del pare. Joe està en l’edat de transició entre la pubertat i l’adolescència. En aquest període el subjecte veu accentuades les seves contradiccions, conflictes d’identificació i busca apropar efectivament i sense enfrontaments tant al pare com a la mare  Ella ja no està tan a prop com en la infància. La desaparició del pare porta a Joe a una intensa recerca de la imatge paterna, tempestuosa fins a derivar en l’addicció a l’heroïna.

La tercera etapa es podria anomenar d’unió amb la mare. El pare difunt ja no és obstacle per a Joe qui té el camp lliure i, en aquest propòsit, la mare l’eleva de categoria. És l’etapa més substancial de la pel·lícula on tenen lloc les relacions incestuoses amb la seva mare.

L’última etapa és la del descobriment del pare o superació del complex d’Èdip. Joe descobreix el seu veritable pare i increpa perquè la seva mare li havia ocultat.

Vosaltres heu vist aquesta pel·lícula? Per què creieu que la pel·lícula s’anomena la Luna? Coneixeu altres pel·lícules que tractin sobre el complex d’Èdip? Com s’anomena l’altre famós complex? Heu llegit l’Èdip rei de Sòfocles? Creieu que aquest tipus de pel·lícules haurien d’estar censurades?

Irina i Andrea Balart

2n. Batx. C