La jornada d’avui ha estat molt profitosa: casa natal de Valle-Inclán; magnifiques vistes panoràmiques de la ria d’Arousa en plena natura; visita al pazo de Señoráns, productor d’un excel·lent vi albariño… Podria explicar moltes coses, però prefereixo reprendre el fil de la recomanació bibliogràfica que ens va fer la Margalida en un comentari a l’article sobre la Praza do Teucro i referir-me a la lectura que m’acompanya durant el viatge.
Sempre m’agrada endur-me a la maleta algun llibre relacionat d’alguna manera amb el lloc que m’acollirà durant uns dies i aquesta vegada he optat per L’ordre de Santa Ceclina, el primer volum de la tetralogia PORTA COELI, de Susana Vallejo.
Aquest volum m’ha arribat a través del meu fill, ja que en principi està catalogat com a literatura juvenil, però el que en un principi era l’intent d’una mare per compartir i conèixer els interessos literaris del seu fill ha resultat una experiència francament enriquidora. Els fets que narra la novel·la se situen a Galícia, una terra entre la màgia i el misteri, amb llocs de força molts antics que obren la porta a un món paral·lel ja des de la prehistòria. Fins i tot he comprovat que el símbol identificatiu de l’ordre que dóna nom al títol és un espiral inspirada directament amb alguns dels petroglifs de què parlàvem fa tres dies. I si no, fixeu-vos en els personatges que apareixen en el trailer.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/8st4sr5pfOc" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
En fi, està molt bé conèixer els best-sellers que ens arriben de terres anglosaxones, però jo us recomano que us enfonseu en aquesta mena de El nom de la rosa juvenil, no només perquè saber llatí us serà molt útil per interpretar-ne alguns fragments, sinó també perquè és un cant a la llibertat de coneixement i a la saviesa antiga com a porta oberta al progrés. Us deixo amb un fragment que trobo especialment encertat:
– Començarem pel llatí… I les xifres romanes són la cosa més incòmoda que mai no hagi existit. Has d’aprendre les xifres aràbigues.
– Sempre he sentit a dir que són impies…
-Les lletres, les… grafies! no són impies, els únics que són impius són els qui les fan servir per cometre actes pagans. El coneixement, qualsevol coneixement!, no es por vedar a ningú. Vingui d’on vingui…
(op. cit. pàg. 177)
I no us demano res més. Només que si algú em fa cas i el llegeix, ens comenti les seves impressions.
TERESA
Una lectura molt interessant! Moltes gràcies, Arnau, per recomanar-la a la mare!
Quantes coses, Teresa, ens ensenyen els fills i també els alumnes!
Sembla molt interessant aquest llibre!
En quan m’acabi el que m’estic llegin llegiré aquest.
Ja comentaré 😀
salve!
ave!!
Nosaltres no hem llegit el llibre pero sembla interesant. quan trobem un moment per poder llegir algun llibre que no sigui del institut el llegirem.
Per cert, el trailer no es pot veure …
Salve !
Espero amb molt d’interés la teva opinió sobre el llibre!
Quan el llegiu, no oblideu de deixar-ne el comentari al bloc. I pel que fa al trailer, mireu-lo a casa i veureu com funciona.
Avee!
Aquesta expressió llatina va sortir l’any passat, on la meva companya Ana Rosa va portar una foto de l’esglèsia del barri de la Morera a Badalona. A la porta d’aquesta sortia l’esxpressió “Haec est porta coeli”, que significa “aquesata és la porta al cel”.
No crec que el llegeixi, ja què no sembla del meu tipus..
Valeee!
L’any passat a classe vam treballar una expressió llatina que era: “Haec est porta coeli et domus dei”, que vol dir; Aquesta es la porta del cel i la casa de Deu.
Aquesta expressió estava escrita en un dels textos religiosos de l’esglesia, que ara, no ens enrecordem.
Peró a una eslgesia de la Morera estava escrit així; “Haec est porta coeli”.
Ave!
Nosaltres no ens hem llegit aquest llibre, però ho farem!
El títol d’aquest llibre “porta coeli” és una expressió llatina que varem treballar l’any passat.
L’Ana va trobar a la porta de l’esglèsia una inscripció que deia així ” Haec est porta coeli et domus Dei” que vol dir aquesta es la porta del cel i la casa de Déu, així que podem deduir pel títol d’aquesta novela que el contingut esta relacionat amb les forces del més allà o la religió.
Vale!
Sembla un llibre molt i molt interessant ja que és un llibre ple de magia i misteri com ens ha dit la Teresa.
Ens agradaria tenir la oportunitat de llegir-lo i així el podríem comentar tots junts sabent’ne el seu contingut i la seva historia.
Aixo és tot i fins la propera!!
CARPE DIEM 😀
Carlos Cuevas Agraz i Marc Cortes Rios
Nois, si us animeu a fer-ho, no deixeu de compartir la vosta opinió amb nosaltres. Ah i veig que heu interioritzat el “Carpe diem”, us animo a seguir utilitzant tots els llatinismes que apreneu durant el curs, que no seran pocs. I si en trobeu algun, sigui on sigui, ens el feu arribar.
Felicito a totes les exalumnes de Llatí de 4t per la precisió amb què recorden l’expressió llatina que ens va presentar l’Ana (Quin èxit noia!), sobretot per la correcció de les desinències. Em consta que ho vau fer de memòria. Us poso l’enllaç de l’article per si voleu recordar-lo i per si la gent nova al bloc voleu saber a què ens referim. Potser reconeixereu la foto i tot! http://blocs.xtec.cat/aracnefilaifila/?p=243
Ave!
Ja fa temps que em vaig llegir el primer volum d’aquesta tetralogia, “L’ordre de Santa Ceclina”, “Porta Coeli”; i ara que ja s’han acabat els exàmens, aprofito per fer una petita ressenya del llibre.
L’autora, Susana Vallejo, és una madrilenya que va nèixer l’any 1968 però que als 26 anys va venir a viure a Barcelona i aquí s’ha quedat. Amb aquest llibre, ella volia crear un món fantàstic, però finalment va decidir situar la història a la nostra Edat Mitjana. Com ha dit la Teresa, hi ha llocs en la narració inspirats en Galícia, entre d’altres.
Com ja he dit, el llibre se situa a l’Edat Mitjana, a principis del segle XIV, i això és important ja que serà una de les raons que el llatí tingui importància en el llibre, perquè dins el context històric on es troba, la nostra llengua mare té una forta influència sobretot dins la religió, i “Porta Coeli” gira al voltant de monestirs i monjos.
És un llibre d’aventures fantàstic, i tracta sobre unes portes que porten a una espècie de món paral•lel amb criatures desconegudes pels humans.
És fàcil de llegir i seguir, ja que hi ha força diàleg i no deixa de ser un llibre juvenil, així que no s’hi troben gaires complicacions en la trama. La novel•la gira al voltant d’un cavaller retirat, una noia acusada de bruixeria, un joglar que farà el paper del personatge graciós que pinzellarà humor en moment de més tensió, i el llibre “Porta Coeli”, un llibre prohibit amb il•lustracions i explicacions sobre el món estrany on els personatges es disposaran a arribar.
El propòsit de l’autora amb aquest llibre suposo que és explicar una història i entretenir als lectors, i la veritat és que ho aconsegueix.
A mi personalment, la part que més em va agradar va ser cap a la meitat del llibre, perquè hi apareix una mica d’amor en la història. 😀 I més endavant, quan es comença a resoldre alguns aspectes, la veritat es que costa deixar de llegir.
I sobretot, com ja va dir la Teresa en aquest article, el fet de saber una mica de llatí resol i ajuda a entendre algunes passatges del llibre, i la veritat és que fa molta il•lusió. ¿Qui diu que el llatí no serveix per res?
El llatí enriqueix molt el vocabulari i l’expressió en una novel•la o relat, sempre és un punt afegit, i que millor si el lector ho sap interpretar, connectant millor amb l’autor i entenent el que vol dir exactament.
Recomano el llibre ara que arriben les vacances i hi ha tant de temps, així no es perd el fil.
“Nulla dies sine linea!”
Una bona recensió del llibre, Sara! Ara que s’acosta l’estiu, el teu comentari m’anima a fer-vos més recomanacions (en tinc ja unes quantes al tinter), amb l’esperança de despertar l’interès per la lectura i guiar-vos en el procés de tria. M’alegro que t’hagi agradat el llibre i desitjo que la teva opinió sobre el mateix animi algú altre a aventurar-se en la seva lectura. Estic segura que no us decebrà.
Especialment a tots els que us agrada escriure, com és el cas de la Sara, us recomano que llegiu i llegiu per després poder confeccionar el vostre propi discurs, fonamentat en el dels autors que ho han fet abans que vosaltres.
I sens dubte: “Nulla dies sine linea!” M’encanta que tingueu tan assimilats alguns llatinismes…