Què és Gaia? James Lovelock. Butlletí Huygens 2004
La partícula geo– o ge- que a les nostres llengües actuals utilitzem com a prefix, sufix o infix prové de la paraula grega que apareix escrita en la il·lustració.
Si en grec trobem aquest mot en majúscula sabrem que es parla de la deessa Gea,una divinitat cosmogònica que representa la terra i que és considerada una dea mare que va néixer a partir del Caos. En canvi, si trobem la paraula en minúscula ens referim al seu significat general: “terra”.
En provenen paraules actuals com:
- Geometria: Part de la matemàtica basada en la intuïció d’espai.
- Geologia: Ciència que té per objecte l’estudi de la terra (composició, estructura, història).
- Geografia: Ciència de síntesi que té per objecte l’estudi, la descripció i la representació de la Terra en la configuració de la seva superfície i en la distribució espacial dels diversos fenòmens, especialment quan es relacionen amb la presència i l’activitat humana.
- Hipogeu: Que viu o es desenvolupa sota terra.
- Perigeu: Punt de l’òrbita de la Lluna, d’un satèl·lit artificial o, segons la hipòtesi aparent, d’un altre astre, en què aquest és més pròxim a la Terra.
- Apogeu: Grau superior d’una cosa.
I en aquesta taula podem observar les diferències i les semblances en diferents llengües.
Català | geometria | geologia | geografia | hipogeu | perigeu | apogeu |
Castellà | geometría | geología | geografía | hipogeo | perigeo | apogeo |
Gallec | xeometría | xeoloxía | xeografía | hipogeu | perigo | apoxeo |
Alemany | geometrie | geologie | geographie | gruft | perigäum | höhepunkt |
Portguès | geometria | geologia | geografia | hipogeu | perigeu | apogeu |
Francès | géometrie | géologie | géographie | hypogée | périgée | apogée |
Italià | geometria | geologia | geografia | ipogeo | perigeo | apogeo |
Anglès | geometry | geology | geography | hypogeum | perigee | apogee |
Si comparem els mots de la taula anterior, podrem observar la semblances que hi ha entre ells. Tots son neologismes per composició, ja que estan formats per dues arrels o temes grecs, i això ho veiem en la repetició contínua dels mateixos ètims en totes les llengües.
Algú coneix els altres ètims que componen aquests neologismes?
Andrea Martinez Serrano
1.2 Batxillerat
Els alumnes de Grec han recollit la proposta que ens feia la Margalida a “El grec i la pervivència lèxica multilingüe” i han confeccionat una sèrie d’articles com el que parteix del dibuix de la Georgina.
Ben fet, Andrea. A veure qui serà el següent!
Un altre ètim de la composició de les paraules geometria geologia geografia, per exemple, “metron” que vol dir mesura, “grafos” que diria que significa representació,i “logos” que vol dir paraula, raonament o faula.
Les següents paraules hipogeu perigeu apogeu són neologismes per derivació els prefixos del quals són “hipo” que vol dir a sota,”apo” que vol dir treure, “peri” que vol dir al voltant.
Hola!
El terme -logia que forma la paraula composta de geologia, prove de la paraula grega logos que vol dir paraula o raonament.
El terme -metria que forma la paraula composta de geometria, prove de la paraula grega metros que vol dir mesura.
El terme -grafia que forma la paraula composta geografia,prove de la paraula grega graphia que vol dir escritura.
El terme hipo- que forma la paraula composta de hipogeu, prove de la paraula grega “hippos” que vol dir caball.
El terme peri- que forma la paraula composta de perigeu, prove de la paraula grega “peri” que vol dir perimetre.
El terme apo- que forma la paraula composta de apogeu, prove de la paraula grega “apo” que vol dir lluny de.
neologismes fets per composició:
geometria -> gê + métron (terra + mesura)
geologia -> gê + lógos (terra + raonament, ciència)
geografia -> gê + grafein (terra + descriure)
hipogeu -> ‘íppos? + gê (cavall + terra)
neologismes fets per derivació:
perigeu -> perí + gê (al voltant de + terra) PREFIX
apogeu -> ‘Apó + gê (lluny de + terra) PREFIX
Hola
interesan el article.
hipo: debaix de..
metria: forma de medir
grafia: forma de escriure
No em se mes.
No he trobat res mes.
🙂
Compte, amb l’enllaç de sota la il·lustració!
Esteu fent uns articles molt interessants, seguint el Fil de les Clàssiques. L’enhorabona!
Em sap greu que no pugueu escriu en grec. A Aracne encara no. FINS QUAN? No ho sé. Podríem fer-ne un de tots i incloure’l a El Fil de les Clàssiques i així els companys també podrien comentar en grec.
Marga, què vols dir amb això de l’enllaç?
L’enllaç no funcionava bé i es destrotava. Ara ja funciona.
Bona idea d’anunciar aquesta tanda d’apunts a El Fil de les Clàssiques. Des de l’última actualització els retropings no funcionen i s’ha d’anunciar manualment.
El problema del grec a Aracne també ens l’han de solucionar els de la Xtecblocs. Ens talla ales i això no pot ser. S.O.S.!
Tens raó Margalida, és una llàstima que no poguem escriuire en grec, perquè els alumnes necessiten practicar amb l’alfabet. A veure si des de l’Xtec ens escolten.
Pel que fa als comentaris, aquesta anàlisi de les preposicions us anirà molt bé per quan les estudiem, però aneu amb compte: la forma hipo- en uns casos ve d'”híppos” (cavall) i en d’altres de “ypò” (a sota de). Hipogeu ve d’aquest segon significat: “construcció a sota terra”. Per tant, només la Jéssica i l’Alissa ho han encertat.
Xaipete Lida!
La paraula “terra” en grec, va sortir a l’examen de dimecres de grec precisament; l’haviam de transliterar. Sembla que l’examen va anar prou bé! Es incleible la de mots que poden derivar de un altre.
Adeeu! 😀
En conec un, que és el nom d’una teoria que es deia que la Terra era el centre de l’univers. Aquesta teoria rep el nom de teoria geocèntrica en el nostre idioma. No sé si servirà molt la meva petita aportació… En qualsevol cas, si em venen més ètims al cap, os els diré.
I tant que sí ens serveix, David. Molt ben trobada i, sobretot, ben definit el terme.
Pingback: Γῆ : geo- | L'univers clàssic dels nostres mots