[youtube]https://youtu.be/b9McZC6y_rQ[/youtube]
Les termes romanes (thermae) eren edificis públics amb prestacions higièniques i també sanitàries. Les termes van esdevenir una part fonamental en la societat romana, sobretot en l’època imperial, encara que el seu origen és grec. La diferència amb els banys grecs és que els grecs es centraven principalment en la preparació física que portaven a terme al gimnàs i a la palestra i el bany només l’utilitzaven per rentar-se la suor. En canvi, els romans li donaven més importància al bany i l’esport va quedar com a activitat opcional.
Des dels inicis de l’imperi fins a la seva decadència, sempre es va seguir el ritual del bany que consistia en més coses que només en rentar-se la brutícia. El ritual del bany era un elaborat procés de tractament corporal amb aigües fredes i calentes, de massatges i suor.
Els romans, quan anaven a les termes, primerament confiaven les seves túniques als guarda-robes o capsarii i seguidament passaven al frigidarium on es banyaven amb aigua freda. Després anaven al tepidarium, un bany d’aigua temperada i finalment anaven al caldarium que era un bany calent, com si fos una sauna que provocava una abundant transpiració. Després de banyar-se, els strigile es dedicaven a rentar a les persones de la suor i de depilar-los. Contínuament, els tractatores o massatgistes donaven massatges als seus clients per després donar pas als unctores els quals els untaven amb olis aromàtics. Finalment, els romans es cobrien amb una tovallola ben calenta per treure la resta de brutícia.
Les termes estaven obertes des de mig matí, però la gent acostumava a anar a mitja tarda, amb l’objectiu de relaxar-se després d’una jornada de treball que feien durant el dia. El preu d’entrada a les instal·lacions era molt baix i fins i tot els més pobres podien arribar a pagar-ho, per tant, els banys acollien a tot tipus de classes socials i també d’ambdós sexes.
Les termes romanes tenien sales amb diferents funcions cada una:
- Palestra: Pati central al qual s’obrien totes les altres estances i es podia practicar exercicis físics.
- Tabernae: Botigues adossades a les sales de banys on es venien begudes i menjar, que els venedors pregonaven a grans veus entre els banyistes.
- Caldarium: Bany d’aigua calenta, el alveus. Era l’habitació més lluminosa i adornada. A les grans termes hi havia fins i tot piscines on es podia nedar. En les més petites, el bany es prenia en banyera o dipòsits d’aigua calenta anomenats llaura.La calefacció de l’aigua en el cas del caldari, els banys de vapor, i en menor grau del tepidari, es duia a terme per mitjà de l’hipocaust. Aquest sistema consistia en un forn (praefurnium) que omplia de fum una zona intermèdia entre el sòl i el terra de les termes (suspensurae) anomenada area. La distància entre ambdós era d’uns 70 cm aproximadament, això és, l’alçada mitjana de les pilae, unes estructures de maó que suportaven el suspensurae. D’aquesta manera, i per acció natural, el vapor ascendia pels tubuli latericio les tebulae mamatae, uns tubs i unes plaques situades a les parets, que permetien la calefacció de l’interior de la sala. Així, l’alçada de les pilae determinava el grau d’escalfament de les sales: més alta en el caldari (més escalfor) i més baixa en tepidari (menys escalfor).
En la següent fotografia us trobareu les diferents parts del caldari: 1. Forn 2. Caldera 3. Banyera d’aigua calenta (Alveus) 4. Sistema de calefacció (Hypocaustum o Hipocaust) 5. Pilars de sustentació (Pilae).
[youtube]https://youtu.be/q-32UWMCrtE[/youtube]
- Frigidarium: Era la sala destinada als banys d’aigua freda. A les grans termes el frigidarium estava descobert i incloïa entre les seves instal·lacions una gran piscina on poder practicar la natació (Natatio).
- Tepidarium: Habitació de temperatura tèbia que preparava al banyista per a la d’aigua calenta.
- Apodyterium: Vestuaris. Habitació pròxima al pòrtic de l’entrada on els banyistes deixaven les seves robes. Hi havia un banc corregut i en la paret unes fornícules sense portes, on es dipositaven les robes i els objectes personals, que quedaven vigilats per un esclau.
- Laconicum: Bany de vapor.
Xènia Serra i Xènia Sánchez
2n Batx. C, Llatí
Salve!!
Està molt ben explicat el tema de les termes romanes.
Fa dos anys vaig anar a Caldea a Andorra. Em va agradar molt, ja que va ser el primer balneari que vaig anar-hi.
En els banys indoromans es podia veure clarament columnes ambientades en Roma i estava organitzada per tres parts: la primera era un bany d’aigua calenta, la segona part era un bany d’aigua freda (o més ben dit, congelada) i la tercera part era un bany d’aigua temperada.
Va ser la part de Caldea que més em va agradar i si pogués, no dubtaria en tornar a anar-hi.
Salve!
Molt bon article!
La veritat és que hem estudiat molts cops les termes romanes, tot i que sempre s’aprèn alguna cosa nova. Realment la rutina de bany que feien els romans a les termes és comparable a les ofertes dels millors balnearis actuals. És inquietant com podem trobar referents clàssics o costums que hem adoptat dels romans a tot arreu.
Salve,
Ja fa anys que conec l’antiga rutina dels romans a l’hora de banyar-se en les termes (cosa estranya, doncs no recordo quan me la van explicar), però no sabia pas que fossin tant barates (fins i tot els pobres podien utilitzar-les). Mai n’he vist ninguna en directe, però amb les imatges ja em puc fer una idea de la seva disposició. Bon apunt!
Vale!
Salve!
Les termes (del llatí thermae) eren edificis públics higienicosanitàris. Són els precursors de les modernes cases de banys, saunes i balnearis termals i representaven un dels principals llocs de trobada a l’antiga Roma, és a dir, era un lloc d’oci i de sociabilització per a la societat romana.
Salve!!
Les termes (del llatí thermae) com heu dit bé, eren edificis públics amb prestacions que avui en diríem higienicosanitàries. Són els precursors de les modernes cases de banys, saunes i balnearis termals i representaven un dels principals llocs de trobada a l’antiga Roma. Avui en dia també existeixen, i també són coneguts com Spa. Mai he vist un en persona, però amb las imatges ja em puc imaginar que era un lloc tranquil i per relaxar-se.
Pingback: SPA | L'univers clàssic dels nostres mots
Salve!
Les termes (del llatí thermae) eren edificis públics que representaven un dels principals punts de trobada a l’antiga Roma.
Tenien molta importància en la vida quotidiana dels ciutadans romans ja que era una rutina anar-hi. Actualment conservem algunes termes romanes a més hem construit ”imitacions”.
Salve!
Està molt ben explicat aquest tema de les termes romanes, quan vaig anar a Londres vam visitar un museu Romà i em va agradar força perquè podies visitar les ruines d’un poble Romà. A demés de les explicacions que ens va fer la noia.
Les termes romanes són recintes públics destinats a banys típics de la civilització romana.
Eren banys públics amb estades reservades per a activitats gimnàstiques i lúdiques. També eren considerades llocs de reunió i a ells acudia la gent que no podia permetre’s tenir un a la seva casa, com els plebeus o els esclaus. De vegades els emperadors o els patricis concedien banys gratis per a la resta de la població.
Els banys, tant públics com a privats, han estat presents en moltes de les civilitzacions al llarg de la història. Són nombroses les pràctiques, religioses i socials, que des de l’antiguitat s’han vingut tenint com a acte principal el bany, associat aquest a la neteja, tant del cos com de l’ànima o esperit, a la purificació.
Vale!
Bonum Diem..
Que interesante, no sabia de las termas romanas ni de las griegas que describe.
Es buena data saber todo el proceso o como llevaban a cabo su baño, como estaba organizado, etc. Y me parece bien que estuviera disponible para todas las clases sociales y los ambos sexos, eso habla del sentimiento de inclusión que generaban los romanos.
Salvete!!
Un apunt molt interessant!
Encara que van ser els grecs els que van convertir l’acte natural de banyar-se al mar, al llac o al riu en una complexa tècnica, construint, fins , edificis especials. Va ser el paper de Roma i la seva enginyeria el que va perfeccionar aquestes instal·lacions fins convertir-les en un model a seguir , amb les variants pròpies de cada cultura, per àrabs , turcs , russos , finlandesos …
Algunes de les termes van ser prou grans com per donar cabuda a milers de persones. La de Dioclecià, per exemple, tenia capacitat per albergar a 6.000 banyistes. Això només va poder ser possible gràcies a importants avenços tecnològics. Els problemes d’ubicació es van resoldre mitjançant la millora dels aqüeductes. Els enginyers romans van millorar el sistema de calefacció grec anomenat ‘ hipocaust ‘ , que consistia a canalitzar aire calent procedent d’un forn, a través de tubs de fang cuit situats sota les lloses del terra. Amb aquest sistema s’obtenien unes temperatures tan altes, que els banyistes havien de protegir les plantes dels seus peus amb un calçat especial .
Eren edificis on es podia fer innovacions arquitectòniques, ja que no estaven sotmesos a pressions socials fortes, eren , tan sols , llocs d’esplai , d’aquí, que sense proposar-s’ho, s’hagin convertit en la tipologia arquitectònica més interessant de l’imperi romà.
Salve!!
Abans de tot, felicitar a les Xènies per l’apunt! Ho trobo molt interessant!
Els romans tenien edificis públics amb prestacions higièniques i sanitàries que anomenaven termes (thermae). Eren molt populars a la societat romana com ara ho son els gimnasos!
Tenen el seu origen a Grècia, però els banys grecs es centraven només en la preparació física. En canvi, els romans, com nosaltres, li donaven més importància al bany i l’esport va quedar com a activitat opcional. Primer es banyaven amb aigua freda i després amb aigua temperada i finalment amb aigua calenta.
Després de banyar-se, els strigile es dedicaven a rentar a les persones de la suor i de depilar-los. Després els tractatores els hi donaven massatges per després untar-los amb olis aromàtics. Finalment, els romans es cobrien amb una tovallola ben calenta per treure la resta de brutícia.
La gent acostumava a anar a mitja tarda, amb l’objectiu de relaxar-se després d’una jornada de treball. Era molt barat i fins i tot els més pobres podien arribar a pagar-ho i les dones també podien entrar!
Realment no sabia que els romans fossin tan polits i realment tenen una rutina de neteja personal molt millor a la nostra! Segur que tenien la pell molt bonica!
Salve!
Les termes eren edificis eren edificis públics que representaven un dels principals punts de trobada a l’antiga Roma.
Tenien molta importància en la vida quotidiana dels ciutadans romans ja que era una rutina anar-hi. Eran edificis amb prestacions higièniques i sanitàries.
Tenen el seu origen a Grècia, tot i que els grecs només l’utilitzaven per la preparació física. En canvi els romans com nosaltres li donaven més importancia al bany.
Si que he anat a algunes! A caldes! és una pasada!!
Salve!!
Des de l’any passat que vaig començar a estudiar llatí que tinc una idea del que eren les termes romanes. El que no savia era que també provenien dels grecs!!
A classe vàrem fer uns hot potatoes per estudiar les seves parts… I gràcies a aquest apunt els vaig poder completar molt bé!
Fa uns quants anys vaig estara les termes de Caldea, i em va agradar moltíssim. Recomano a tothom que si té la oportuniat d’anar-hi; que no ho desaprofiti i ho disfruti!!
Salve,
Les termes (del llatí thermae) eren edificis públics amb prestacions que avui en diríem higienicosanitàries. Són els precursors de les modernes cases de banys, saunes i balnearis termals i representaven un dels principals llocs de trobada a l’antiga Roma, ja que constituïen un lloc d’oci i de sociabilització per a la societat romana.
Malgrat que estaven obertes des de mig matí, la majoria de la gent acostumava a anar a les termes a mitja tarda amb la intenció de relaxar-se després de la feina o de les obligacions que l’ocupaven durant el dia.
No sabia que el preu de l’entrada era prou baix, així que m’imagino que fins i tot els més pobres s’ho podien permetre. Així doncs, els banys acollien gent de tota condició social i per tant, suposu que també de vegades els esclaus també tenien pas.
Vale!
Salve!
Les termes (del llatí thermae) eren edificis públics que representaven un dels principals punts de trobada a l’antiga Roma.
Tenien molta importància en la vida quotidiana dels ciutadans romans ja que era una rutina anar-hi. Actualment conservem algunes termes romanes a més hem construit ”imitacions”.
He tingut el plaer d’anar varis cops a Caldea i ara que hi penso, és veritat que té moltes característiques de les termes romanes. El pròxim cop que hi vagi ja m’hi fixaré més!!
SALVETE!
Enohorabona Xènies per aquest apunt tan interessant!
Des de petita sempre he vist les termes naturals i artifiials un tema curiós, interessant saber el seu origen, finalitat, parts i funcions!
Les termes són llocs públics la qual primera i principal funció és ser un punt de reunió per la gent i que puguin gaudir dels serveis que aporten aquests banys.
Venen ‘origen grec on servia als esportistes al’hora de rentar la suor i relaxar-se, però a `l’època romana el seu ús era més d’oci que no pas per l’esport, per molt que aquest era opcional!
Jo n’he visitat termes naturals i artificials des del nord d’Espanya ( Galicia, Cantabria, Asturias…), França i Andorra!
Salve!!!
Un apunt realment interesant, el tema de les aigues termals mai m’ha interesat molt però sempre esta be aprendre l’origen i el funcionament de coses que no sabies.
No em sorpren massa que les termes tinguin un origèn clàssic ja que a els nostres antics els agradava molt el tema de els banys públics, a grecia tenien molt a veure amb els esportistes però a l’època romana tenien més una funció d’oci.
Jo mai he estat a un balneari aqui a Europa sempre que he anat ha sigut a la meva terra natal: Ecuador. Sempre que he anat he gaudit molt.
Finalment felicitar a les autores d’aquest apunt, bona feina!!!
Salve!
Les termes eren uns edificis públics molt populars i representatius en la societat romana que representaven un dels principals punts de trobada de l’Antiga Roma. Per als ciutadans, anar-hi era una rutina diària molt important. Acostumaven a anar-hi a mitja tarda, un cop acabaven la jornada de treball i podien anar-hi tant homes com dones. Els romans eren molt polits en aquest aspecte i encara es conserven algunes termes!
Fa molts anys vaig anar a Caldea, i malauradament no recordo molt bé les seves característiques de les termes romanes. Si algun dia hi torno m’hi penso fixar!
Salve!!!!
Primer de tot, felicitar a les autores d’aquest apunt, m’ha agradat molt, l’he trobat molt interessant!
Les termes romanes (thermae) eren edificis públics i també un dels principals punts de trobada a l’antiga Roma. Tenien prestacions higièniques i sanitàries. Van ser una part molt important a la societat romana, principalment en l’època imperial. El seu origen és grec. Els grecs les feien servir més per rentar-se la suor al gimnàs i en canvi els romans les feien servir més com a banys. El que m’ha cridat l’atenció és que les termes no eren precisament cares, així que fins als més rics, com els més pobres, tenien la possibilitat de poder anar, i, per tant, els banys acollien a tot tipus de classes socials i també podien anar tant homes com dones, i això és important.
De moment, no he tingut l’oportunitat d’anar a cap, però no perdo l’esperança!
Salve!
Les termes romanes eren edificis públics amb prestacions que avui en diríem higienicosanitàries. Són els precursors de les modernes cases de banys, saunes i balnearis termals i representaven un dels principals llocs de trobada a l’antiga Roma, és a dir, constituïen un lloc d’oci i de sociabilització per a la societat romana, bàsicament, patrícia (patricii).
Juvenal,es referia, en la seva cèlebre sentència Mens sana i corpore sano, a la salut tant intel·lectual com física, la preparació de la qual es duia a terme dins les termes: la higiene personal, l’exercici físic, etc.
De moment no he tingut la oportunitat de visitar les termes romanes de Caldea però m’agradaria molt visitar-les!!!
Bon apunt! Em sembla curiós que la llarga rutina de bany que feien els romans no sigui comparable amb la nostre, és a dir, avui en dia no estem acostumats a donar-nos aquests tipus de capricis. Molts de nosaltres no hem anat mai a banys termals, més aviat, es tracta d’una activitat bastant prescindible. En canvi, sembla que els romans de tot tipus de classes socials estaven ben familiaritzats amb aquest ritu, ja que anar-hi no era gaire car.
La noció cabdal en què es fonamentaven els banys termals, l’alternança entre banys calents i freds, era sovint aconsellada pels metges grecs! Malgrat tot, no hi ha dubte que van ser els romans els qui van fer de les termes un dels trets més definitoris de la seva civilització.
Les termes podien ser construïdes o gestionades per empreses privades o ciutadans rics, tot i que sobretot en l’època imperial, les institucions polítiques tendien a implantar i gestionar termes públiques. A Roma els emperadors hi van recórrer com un mitjà més per atreure’s el favor popular.
De tota manera el sistema termal no es limitava només als banys públics, sinó que les cases més luxoses a les ciutats (domus) o al camp (villae) solien tenir les seves pròpies termes anomenades balneum.
Així doncs, els banys públics, més enllà de les seves funcions higièniques, estètiques i esportives, funcionaven com a centres socials on la gent es trobava amb amics i coneguts. L’atracció exercida per les termes feia que els carrers del voltant fossin plens de botigues (tabernae).
Des del punt de vista arquitectònic les sales de bany tendien a les formes arrodonides per a conservar millor la calor.
A Catalunya hi ha encara restes de les termes públiques de Bètulo (Badalona), de Tàrraco (al carrer Sant Miquel, a Empúries i a Illerda (Lleida).
Salve!!
Quan vaig començar a estudiar llatí l’any passat vam treballar una mica per sobre les termes romanes. Em sembla interessant que tinguessin aquest edifici que puguessin gaudir de banys calents, tebis o freds i que tinguessin un lloc on poguessin anar a la picina i al gimnàs, encara que fos poc higiènic.
Tenien molta importància ja que era un punt de trobada per els romans.
La cultura romana rendia culte al cos, i per tant, a la higiene del mateix. Les termes o banys públics es van convertir en llocs de reunió de persones de totes les classes, i el seu ús era fomentat per les autoritats , que en ocasions van cobrir les seves despeses fent l’accés a elles gratuït per a la població. Encara homes i dones compartien en ocasions els mateixos espais, les hores de bany eren diferents per a uns i altres : les dones acudien al matí mentre els homes ho feien al capvespre . En aquelles que disposaven de seccions separades per a homes i dones, a l’àrea destinada a aquestes se li donava el nom de «balnea ».
No sabia que el seu origen era grec, ja que sempre que havia sentit parlar de les termes s’havia dit que eres romanes.
He tingut el plaer de poder gaudir unes quantes vegades de Caldea (Andorra) i sempre he pensat que és el més semblant que tenim avui dia a les termes romanes.
Les termes (del llatí thermae) eren edificis públics higienicosanitàris. Són els precursors de les modernes cases de banys, saunes i balnearis termals i representaven un dels principals llocs de trobada a l’antiga Roma, és a dir, era un lloc d’oci i de sociabilització per a la societat romana.
M’encanta anar a Caldea, però ara fa un parell d’anys que no hi vaig, crec que és un lloc que reflexa molt bé les tradicionals termes romanes.