Una manera fàcil d’aprendre vocabulari i anar fent-lo créixer consisteix a aprofitar un recurs que permet el correu electrònic: la subscripció a butlletins diaris de paraules. Un dels de més difusió mundial és A Word A Day, que arriba diàriament a més d’un milió de subscriptors.
La rèplica catalana d’aquest enginy que cada dia proporciona informació sobre un mot concret és Rodamots, una iniciativa sense ànim de lucre que és a Internet des de 1999 i fa arribar un mot al dia a més de 25.000 subscriptors. Per què és molt recomanable per a qui estudia llatí? A més d’ampliar el vocabulari personal en català, Rodamots et proporciona l’etimologia del mot del dia, que la majoria de vegades remet a una paraula llatina. D’aquesta manera, coneixes la relació que hi ha entre el mot català i l’original llatí. Tot té un origen i en el cas de les paraules no hauria de ser diferent. El servei diari de Rodamots, a més de l’etimologia del mot diari, també en proporciona exemples de frases i textos en què apareix.
Un altre servei de subscripció interessant és el que proporciona el web travlang, de serveis lingüístics per a gent que viatja. En aquest cas, es pot triar gairebé qualsevol llengua del món perquè cada dia te n’arribi un mot anglès a la bústia amb la traducció a les que tu tries. Prova-ho. Entre aquestes llengües també hi ha el llatí. D’aquesta manera, es pot anar aprenent vocabulari llatí amb la correspondència a les llengües que més t’agradin, a més de l’anglès. El tipus que llenguatge que hi apareix sol estar relacionat amb els viatges, cosa que permet conèixer com es diuen en una llengua determinada els números, les indicacions horàries, els dies de la setmana, els mesos, les expressions de temps i de lloc, les salutacions i, en fi, les paraules imprescindibles per viatjar. I tot amb una simple subscripció per correu electrònic.
No t’ho perdis. Registra’t a Rodamots i a travlang i comença a fer créixer el teu vocabulari!
Bonum Diem!
La expressió que m’ha tocat avui es: sine qua non .
‘expressió completa és conditio sine qua non i significa ‘condició sense la qual no’ és possible o vàlida una cosa: o sigui, ‘condició necessària’ o imprescindible.
La claredat és una qualitat sine qua non d’un bon estil periodístic.
Vale!
Bonum diem!
Avui he rebut el mot pessigolleig, significa l’efecta, la sensació semblant a la de les pessigolles.
“Notava un un pessigolleig a sota el nas que el va fer esternudar”
Vale!
L’altre dia vaig rebre aquesta frase:
De més verdes en maduren, significa dit d’una cosa que sembla imperdonable però que pot arribar a succeir. ” No és cap disbarat pensar que pot arribar a ser presidenta. De més verdes en maduren!”
Avui he rebut “pessigolleig” que és l’acció de pessigollejar; l’efecte; sensació semblant a la de les pessigolles.
Salve!
alça! interj
DEFINICIÓ+EXEMPLES:
Expressió usada per a manifestar sorpresa, admiració, incredulitat.
—Hem quedat 8 a 0. —Alça, si que heu marcat gols!
Ja has acabat els deures? Alça! Si només fa deu minuts que t’hi havies posat!
ETIMOLOGIA:
Del verb alçar, d’alt, del llatí altus, mateix significat.
PASSATGE QUE IL·LUSTRA L’ÚS DEL MOT:
En Marc i jo estem ensinistrant la rateta perquè es posi damunt les potes del darrere. En Marc està decidit a aconseguir, fins i tot, que faci més de tres bots seguits.
—Alça, nano! Vols dir que no et passes una mica?
—Mira…
És veritat. Ja ha aconseguit que en faci dos.
Que com ens ho fem? Fàcil: donant-li trossets d’ametlla cada vegada que, més o menys, s’acosta al que volem que aprengui.
—Salta, Plaf, salta!
————————————————————————————————————————————————–
arrepenjar-se v
DEFINICIÓ+EXEMPLES:
Repenjar-se; agafar-se a alguna cosa recolzant-s’hi, recolzar-se.
Per caminar, el malalt s’arrepenjava en un dels infermers.
No t’arrepengis a la barana, que està fluixa i podries caure.
ETIMOLOGIA:
De penjar, del llatí vulgar pendicare, derivat del llatí clàssic pendere, mateix significat.
PASSATGE QUE IL·LUSTRA L’ÚS DEL MOT:
Ell s’arrepenjà al taulell. Preguntà:
—Has vist gaires homes estúpids en la teva vida?
—Un a cada pas —contestà la dona.
—Però cap que ho sigui tant com jo.
—Vostè sabrà per què ho diu.
«Una noia honesta, l’Anna», pensava en Julià.arrepenjar-se v
DEFINICIÓ+EXEMPLES:
Repenjar-se; agafar-se a alguna cosa recolzant-s’hi, recolzar-se.
Per caminar, el malalt s’arrepenjava en un dels infermers.
No t’arrepengis a la barana, que està fluixa i podries caure.
ETIMOLOGIA:
De penjar, del llatí vulgar pendicare, derivat del llatí clàssic pendere, mateix significat.
PASSATGE QUE IL·LUSTRA L’ÚS DEL MOT:
Ell s’arrepenjà al taulell. Preguntà:
—Has vist gaires homes estúpids en la teva vida?
—Un a cada pas —contestà la dona.
—Però cap que ho sigui tant com jo.
—Vostè sabrà per què ho diu.
«Una noia honesta, l’Anna», pensava en Julià.
————————————————————————————————————————————————–
passar la nit en blanc
DEFINICIÓ+EXEMPLES:
Passar la nit sense dormir.
Vaig passar la nit en blanc estudiant per a l’examen de l’endemà.
Passa la nit en blanc d’una taverna a l’altra.
ETIMOLOGIA DE NIT:
Del llatí nox, noctis, mateix significat, en català antic nuit. Altres mots de la mateixa família són tranuitar ‘passar la nit sense dormir’, pernoctar i noctàmbul.
PASSATGES QUE IL·LUSTREN L’ÚS DEL MOT:
Distingida amiga: Arribo al despatx mort de son, per culpa de vostè. M’he passat la nit en blanc llegint la seva novel·la, sense poder deixar-la. Feia molt de temps que cap llibre no m’havia tret el son d’aquesta manera.
• Carta de Joan Sales a Mercè Rodoreda, 16.05.1961, dins Cartes completes (1960-1983) (Barcelona: Club Editor, 2008)
En Marcel parà el cotxe i entraren a beure un parell de cerveses en un cafè pels volts de Llavaneres. Li havien fet un mareig que no es podia aguantar. Potser perquè havia passat la nit en blanc pensant què faria i què diria. A més a més no havia esmorzat. El mar semblava una bassa d’oli.
————————————————————————————————————————————————–
Fatu, fàtua adj
DEFINICIÓ+EXEMPLES:
Molt presumptuós, ple de vanitat infundada.
Tan inflat i fatu com és, tothom el veu venir d’una hora lluny i en fuig.
Es pensa que li donaran el Nobel de literatura, però escriu d’una manera fàtua i insubstancial.
ETIMOLOGIA:
Del llatí fatuus, ‘fat, insípid’, d’on deriven també l’adjectiu fat, fada, ‘insuls’, el verb infatuar, ‘(fer) esdevenir fatu’, i el nom fatuïtat, ‘qualitat de fatu’.
PASSATGES QUE IL·LUSTREN L’ÚS DEL MOT:
Darrere el fracàs, ben endins, sempre hi ha foc colgat, un apassionament, el suplici d’un entusiasme. I jo sempre he estat una mica indolent, cru. Però he d’insistir: aquesta indiferència no ha estat una forma de la indocilitat, si de cas un caprici de la inèrcia. Un caràcter desocupat. Ni carn ni peix. Un fet que per a molts és un gran desprestigi. Per això som allò que no ens ha passat, però no ens hi hauríem d’enfilar, perquè no hi ha res més fatu que els aspirants a l’eterna renúncia.
• Sebastià Perelló, «Perquè sí», dins Mans plegades (Barcelona: Empúries, 2004)
Quant has canviat.
Que impúdicament fatus
ens fan els anys
i la vertiginosa continuïtat dels gestos.
————————————————————————————————————————————————–
taulada f
DEFINICIÓ+EXEMPLE:
Conjunt de persones que seuen en una mateixa taula.
Quina taulada que fèiem, per Nadal! Sempre érem una trentena.
ETIMOLOGIA:
De taula (del llatí tabula, ‘post, tauló’, que substituí mensa, ‘taula’) amb el sufix -ada (del llatí -ata, que significa ‘conjunt o gran quantitat de’).
PASSATGE QUE IL·LUSTRA L’ÚS DEL MOT:
No s’havia adonat que jo només tenia ulls per a la criatura que feia una pila de sorra i amb dos ditets agafava les formigues que volien pujar a la muntanyeta i les llençava lluny. La mainadera… Quin interès puc tenir per una mainadera? El que jo voldria és una taulada de nens i nenes. Meus…
————————————————————————————————————————————————–
maça f
DEFINICIÓ+EXEMPLE:
1 Arma antiga contundent consistent en un bastó, sovint guarnit de ferro, de cap molt gruixut, el gruix del qual disminueix fins a l’altre cap, per on s’engrapa.
2 Nom de diferents objectes la forma dels quals recorda la de la maça antiga.
Les maces tenen una forma semblant als martells, però són més grosses.
D’algú que és molt sord es diu que és sord com una maça.
ETIMOLOGIA:
Del llatí vulgar mattea, possible derivat regressiu del llatí mateola, mateix significat, o que s’hi podria relacionar.
PASSATGES QUE IL·LUSTREN L’ÚS DEL MOT:
M’agraden els sorolls dels oficis. El del fuster que clava claus en el seu taller, o serra un tauló. El soroll del ferrer, quan pica amb la maça la peça de ferro, roent, que ha posat a l’enclusa. El del paleta que dóna petits cops als maons perquè s’agafin millor al ciment. L’enginy humà ha creat una gran diversitat de sorolls.
«Qui no pega el primer, no té res a fer», va pensar el jove. I, sense donar temps al feréstec animal a deslliurar-se’n, alçà la maça, la terrible maça que aplanava pujols i esclafava penyes, i l’abaixà amb una fúria mai no vista en els annals de les lluites cavalleresques. Es va sentir un «xoof» esglaiador.
————————————————————————————————————————————————–
fat m
DEFINICIÓ+EXEMPLES:
Força impersonal, sovint divinitzada, que en l’antiguitat expressava la ineluctabilitat del futur, sia còsmic o, més sovint, històric o personal.
Quin mal fat el va dur a abandonar el seu país?
Sembla que el fat de les notícies és anar-se deformant a mesura que circulen.
ETIMOLOGIA:
Del llatí fatum, ‘predicció, oracle; destí’, derivat de fari, ‘dir’. Altres mots de la mateixa família són fada, fatal o fatídic.
PASSATGES QUE IL·LUSTREN L’ÚS DEL MOT:
Campaneta daurada del meu carret de fira,
cavallet de cartró de mig pam, tot pintat;
havem caminat tant pels camins sense ira
que ara ens cal reposar i agrair nostre fat.
————————————————————————————————————————————————–
repartidora f
DEFINICIÓ+EXEMPLE:
Acció de repartir gratuïtament entre els desposseïts els béns expropiats als rics, especialment la que hom espera que es produirà en un moment de capgirament revolucionari (col·loquial).
Ja vindrà la repartidora, i els rics d’avui seran els pobres de demà.
ETIMOLOGIA:
De repartir, de partir, del llatí partiri, mateix significat, de la família de pars, partis, ‘part’, a la qual també pertanyen mots com ara partitura, apartament, partió, parcer, parcel·la, descompartir i partisà.
PASSATGE QUE IL·LUSTRA L’ÚS DEL MOT:
Aquests intel·lectuals acaben de passar per una experiència econòmica. Mentre eren a Bescanó van decidir de posar en comú els queviures que portessin. Però l’assaig col·lectivista no va reeixir. Els més convençuts dels avantatges de la col·lectivització eren els que no duien res o duien molt poca cosa. Molts dels que portaven una quantitat important de pots, llaunes o taules de xocolata van creure’s en el dret de conservar-ne una bona part amb caràcter de propietat individual i clandestina. Això és una reedició del tan conegut conte del federal que volia la repartidora.
————————————————————————————————————————————————–
bullit m
DEFINICIÓ+EXEMPLES:
Conjunt de coses o accions confuses i males de resoldre; embrolla, enrenou.
Amb tanta gent reclamant, s’armà un bullit de mil dimonis.
Enguany tinc un bon bullit amb la declaració de renda. Ja veurem si m’aclareixo.
ETIMOLOGIA:
De bullir, del llatí bullire, ‘borbollejar; estar en ebullició’, derivat de bulla, ‘bombolla’.
PASSATGE QUE IL·LUSTRA L’ÚS DEL MOT:
Les eleccions, a tot arreu, porten el seu bullit i el seu tràngol. Per això les fan: «Per a moure les masses». I per a moure aquestes masses tots els pobles tenen enginys, que uns cops no són lícits i altres… tampoc; però, siga com vulga, constitueixen la llibertat de l’elector, i l’elector, lliure com és, es deixa influir o es retreu segons l’atractiu de l’enginy amb què els hi fan els mirallets aquells que els tenen de fer feliços. Aquí a Eivissa, aquesta força, aquest enginy, o aquests mirallets, els tenen les… ensaïmades.
————————————————————————————————————————————————–
bullícia f
DEFINICIÓ+EXEMPLE:
Agitació sorollosa d’una multitud; crits, gatzara.
Aquests tres dies de festa han estat tres dies de bullícia, que semblava que érem carnestoltes.
També: bullici
ETIMOLOGIA:
Del llatí bullitio, -onis, ‘acció de bullir; fervor, bullida’, en una forma semisàvia.
PASSATGE QUE IL·LUSTRA L’ÚS DEL MOT:
Obadja, amb bon criteri, aprofità la boca d’un carreró estret i fosc per creuar. Susanna mirà avall i no veié res, ni l’empedrat no es distingia, solament la flaire perfumada li indicà que eren a l’atzucac dels especiers. Ple de bullícia durant el dia, solitari i fosc a aquella hora, era tan senzill travessar-lo arran de terra com complicat resultava fer-ho al nivell de les teulades. Però no s’atribolà, sabia que fugir contravenint els costums establerts pels homes l’obligava a fer cabrioles o caminar per l’aire, si és que volia mantenir cos i ànim sencers.
————————————————————————————————————————————————–
remor f
DEFINICIONS+EXEMPLES:
1 Soroll.
Feien crits i trons i molta remor.
2 Soroll confús com el que s’alça d’una multitud, d’una tempesta, del mar, etc.
Vam sentir una remor de crits i planys.
La remor del vent entre les fulles. Les remors de la selva.
ETIMOLOGIA:
Del llatí rumor, -oris, mateix significat. Altres mots de la mateixa família són remoreig, rum-rum i rumor.
PASSATGES QUE IL·LUSTREN L’ÚS DEL MOT:
Vaig aturar-me a escoltar la remor del riu que em barrava el pas. Jo no veia l’aigua, però en percebia la frescor, el perfum que aspirava fins a sentir-me’n amarat. La remor, monòtona, apaivagava els meus nervis malalts. L’obscuritat per moments s’intensificava. S’aixecà una mica de vent, i a la remor del riu s’ajuntà la de les fulles.
————————————————————————————————————————————————–
estridor m (o f)
DEFINICIÓ+EXEMPLES:
Soroll estrident.
Em va despertar l’estridor del timbre del telèfon.
L’estridor de les cadires que arrosseguen reverbera per l’habitació.
ETIMOLOGIA:
Del llatí stridor, -oris, ‘soroll agut i penetrant’. Els mots estrident i estridència tenen el mateix origen.
PASSATGES QUE IL·LUSTREN L’ÚS DEL MOT:
Quan, en la seva anàlisi, l’Honorat del Rom titllava d’embogidora l’actuació de l’orquestra, calia donar-li la raó, tot i tenint en compte les minses aptituds musicals de l’apotecari el qual —en paraules del calafat Forques— amb prou feines distingia un vals de Strauss de l’estridor de la serradora de les drassanes.
————————————————————————————————————————————————–
glaça f
DEFINICIÓ+EXEMPLE:
Glaçada; fet de glaçar-se l’aigua dels reguerons, les basses, etc., per un refredament de l’ambient.
Aquesta nit hi ha hagut glaça.
ETIMOLOGIA:
De glaçar, ‘(fer) esdevenir glaç’, del llatí glaciare, mateix significat. Els mots glaciació, desglaç i glaçó formen part de la mateixa família.
PASSATGE QUE IL·LUSTRA L’ÚS DEL MOT:
Jo estim un ser gentil de forma indefinida
que entre boirosa glaça
me parla moltes voltes al cor i al pensament.
————————————————————————————————————————————————–
miscel·lània f
DEFINICIÓ+EXEMPLE:
1 Mescla de coses vàries.
2 Llibre que conté escrits de temàtica diversa pertanyents a un sol autor o a diversos autors; obra composta de treballs en prosa o en vers, publicada en homenatge a un escriptor, un polític, un científic, etc., pels seus amics.
Han publicat una miscel·lània de textos relacionats amb la nostra comarca.
ETIMOLOGIA:
Del llatí miscellanea, plural neutre de miscellaneus, ‘mesclat, barrejadís’, de la família de miscere, ‘barrejar, mesclar’.
PASSATGE QUE IL·LUSTRA L’ÚS DEL MOT:
Em sembla que alguna vegada ja vaig explicar l’anècdota del torero que va escriure al president del Consell de Ministres demanant-li que li toqués la grossa. Tothom va riure. I va resultar que li va tocar el segon premi. Ho va saber el president del Consell i aleshores —el fet està recollit en una miscel·lània alacantina— va enviar al torero aquest telegrama: «La grossa ja estava compromesa amb antelació.
————————————————————————————————————————————————–
gorga f
DEFINICIÓ+EXEMPLES:
Bassa grossa i pregona, en un riu, on l’aigua és quieta o marxa a poc a poc.
Abans anàvem a pescar a les gorgues del Torrelles; ara ja no hi queda peix.
Vigileu en aquesta gorga, que hi ha molta fondària d’aigua.
També: gorg, gorja
ETIMOLOGIA:
Del llatí vulgar gurga, alteració del llatí clàssic gurges, -itis, ‘gorg; piscina; abisme líquid, mar fonda’, també vulgarment en el sentit de ‘gorja humana’.
PASSATGE QUE IL·LUSTRA L’ÚS DEL MOT:
He caminat fins a arribar al profund
del bosc de la paraula, per on llisquen
les aigües de silenci; m’he banyat
en la secreta gorga, ressorgint
transfigurat en la forest de símbols.
————————————————————————————————————————————————–
cançoner -a adj i m i f
DEFINICIÓ+EXEMPLE:
Es diu de qui triga molt a fer les coses, amb circumloquis, excuses, dubtes, etc.
Que n’ets, de cançoner!; encara no has començat a fer els deures.
També: gansoner -a (segurament per contaminació de ganso); romancer -a
ETIMOLOGIA:
De cançó, del llatí cantio, -onis, mateix significat.
PASSATGE QUE IL·LUSTRA L’ÚS DEL MOT:
T’espero i sé que vindràs.
Se’m fa l’hora cançonera,
que qui espera, desespera!
……………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………
coca de recapte
DEFINICIÓ+EXEMPLE:
Coca que es fa amb pasta de farina amb oli, arengada, talls de botifarra, cansalada, ceba, pebrot, etc.
Tradicionalment, la coca de recapte es feia al forn de la vila; la gent hi duia els ingredients que volia posar-hi i el forner feia la massa i la coïa.
També: coca amb recapte, cóc, coca enramada, coca de verdures, coca de samfaina, coca d’escalivada, etc.
ETIMOLOGIA DE RECAPTE:
De recaptar, de captar, del llatí captare, ‘cercar i trobar’, derivat freqüentatiu de capere, captum, ‘agafar’. Per a coca, vegeu aquest mot.
PASSATGE QUE IL·LUSTRA L’ÚS DEL MOT:
Ara ja hi estem avesats, esclar. Ens sembla que tota la vida ha sigut així: que des de sempre, quan sorties a sopar, podies triar entre una pila de restaurants de cuina diferent. Però no fa ni trenta anys, per exemple, que al meu poble van obrir-hi la primera pizzeria. Coneixíem els fideus a la cassola, els macarrons amb tomàquet, però de sobte vam aprendre paraules com ravioli, fusilli, puttanesca, mozzarella. Al principi, atreta per la novetat, la gent hi anava a dinar el diumenge, mudada, i en sortia desconcertada:
—Això de les pizzes és com les coques de recapte, només que hi foten aquell formatge esfilagarsat pel damunt.
Vale!
filar prim: Fer distincions, observacions, etc., subtils o excessivament subtils; ser molt remirat, considerar molt els detalls. Del llatí primus, (primer).
Exemple: li agrada filar prim; és molt exigent.
pessigolleig: Acció de pessigollejar; l’efecte; sensació semblant a la de les pessigolles.
Exemple: Noto un pessigolleig a les cames.
Salve!
Un dels mots passats va ser: filar prim. Prové del llatí primus, ‘primer, en cronologia i classificació’ que vol dir fer observacions, considerar els detalls. Un exemple: No cal que siguis tan fila prim, et compliques massa les coses.
Vale!
Salve!
El mot d’avui es: clau de volta
Que vol dir peça circular i decorada col·locada a la part central d’una volta de creueria.
La clau és la dovella que clou una volta.
Element fonamental d’una idea, d’un projecte.
La satisfacció del Pere és la clau de volta del nostre servei.
Salve!!
Un dels mots és clau de volta, significa peça circular i decorada col·locada a la part central d’una volta de creueria o element fonamental d’una idea, d’un projecte, etc.
Exemples: La satisfacció del consumidor és la clau de volta del nostre servei d’atenció al client.
La clau de volta del poema és la impossibilitat d’expressar la fe.
Valee 🙂
Avui he rebut “clau de volta” que és una peça circular i decorada col·locada a la part central d’una volta de creueria o l’element fonamental d’una idea, d’un projecte, etc.
Saluete!
La frase d’avui es clau de volta. La clau de volta vindria a ser l’idea fonamental per un projecte, l’imprescindible.
Exemple: La clau de volta de la professió de professor és que els alumnes aprenguin coses noves
Clau de volta: Element fonamental d’una idea, d’un projecte, etc.
Exemple: La clau de volta del misteri és conèixer el mòbil de l’assassinat.
De volt, de l’antic volt -a, participi de l’antic voldre, ‘voltar’, llatí volvere, ‘fer girar’.
Saluete!
Ahir, vaig rebre el mot pessigolleig. Aquest mot és una sensació semblant a les pessigolles.
Exemple: Ella deia que sentia un pessigolleig al braç fins que vaig veure que tenia una mosca.
Salve!
La paraula que vaig rebre ahir va ser clau de volta, del llatí volvere “fer girar”.
Exemple: La satisfacció del consumidor és la clau de volta del nostre servei d’atenció al client.
Salve,
La paraula d’avui és “clau de volta”, en llatíc “volvere”, que significa “Element fonamental d’una idea, projecte+”.
El “volvere” d’aquest pla és el factor sorpresa.
Salve!!!
He rebut clau de volta que ve del llatí volvere que vol dir peça circular i decorada col·locada a la part central d’una volta de creueria o element fonamental d’una idea, d’un projecte, etc.
La clau de volta d’un periodiste és expressar amb claretat les idees que vol transmetre al seu públic.
Vale!!!
Salve!
Avui he rebut les paraules filar prim.
Significa fer distincions, observacions, etc., subtils o excessivament subtils; ser molt remirat, considerar molt els detalls.
” No t’acceptarà el treball si no és perfecte; és un home que fila prim i costa d’acontentar-lo.”
Avui he rebut “llamborda” que és una pedra gran i plana utilitzada principalment per a pavimentar o una pedra forta, tallada en forma prismàtica de bon gruix, que s’utilitza per a pavimentar carrers i carreteres; llambordí.
És torn pel mot Llamborda . Una llamborda és una pedra plana, normalment utilitzada en la construcció, especialment pel terra.
Exemple: Hi havien bastantes llamborde trencades i els encarregats de l’obra van haver de tallar el carrer
Salve!
El mot que m’ha tocat avui és el de llamborda .
Llamborda significa pedra gran i plana que s’utilitza per a pavimentar o una pedra forta de un bon gruix que s’utilitza tambè per pavimentar carrers.
Els treballadors van utilitzar les llambordes per fer el parc de la cantonada.
Llamborda: Pedra gran i plana utilitzada principalment per a pavimentar.
Exemple: Mira quin sot! S’ha desprès una llamborda!
Maó: Peça d’argila assecada i cuita, emprada per a fer parets, pilars, voltes, xemeneies, etc. El seu orígen és incert, probablement preromà, comú a diversos parlars romànics, amb bases variants divergents madone/matone/malone.
Exemple: Necessitré més maons per a fer el mur.
Salvete!
Què és un maó? Un maó és una peça d’argila seca i cuita, comunment utilitzada per a la construcció.
Exemple: El meu avi va construir la seva casa maó a maó.
Salve!
La paraula d’avui és arrepenjar-se, de penjar i del llatí vulgar pendicare, derivat del llatí clàssic pendere.
Ella s’arrepenjà a la taula del menjador.
Vale!
Salve!
Un dels darrers mots va ser: clau de volta. És una peça circular i decorada col·locada a la part central d’una volta de creueria. Prové de volt, de l’antic volt -a, participi de l’antic voldre, ‘voltar’, llatí volvere, ‘fer girar’. Un exemple: La clau de volta és una peça fonamental per el nostre treball.
I, el mot d’avui és: pany de paret, del llatí pannus. És una porció de paret més o menys extensa i llisa. Un exemple: Van pintar tot el pany de paret de la cuina.
Vale!