Una manera fàcil d’aprendre vocabulari i anar fent-lo créixer consisteix a aprofitar un recurs que permet el correu electrònic: la subscripció a butlletins diaris de paraules. Un dels de més difusió mundial és A Word A Day, que arriba diàriament a més d’un milió de subscriptors.
La rèplica catalana d’aquest enginy que cada dia proporciona informació sobre un mot concret és Rodamots, una iniciativa sense ànim de lucre que és a Internet des de 1999 i fa arribar un mot al dia a més de 25.000 subscriptors. Per què és molt recomanable per a qui estudia llatí? A més d’ampliar el vocabulari personal en català, Rodamots et proporciona l’etimologia del mot del dia, que la majoria de vegades remet a una paraula llatina. D’aquesta manera, coneixes la relació que hi ha entre el mot català i l’original llatí. Tot té un origen i en el cas de les paraules no hauria de ser diferent. El servei diari de Rodamots, a més de l’etimologia del mot diari, també en proporciona exemples de frases i textos en què apareix.
Un altre servei de subscripció interessant és el que proporciona el web travlang, de serveis lingüístics per a gent que viatja. En aquest cas, es pot triar gairebé qualsevol llengua del món perquè cada dia te n’arribi un mot anglès a la bústia amb la traducció a les que tu tries. Prova-ho. Entre aquestes llengües també hi ha el llatí. D’aquesta manera, es pot anar aprenent vocabulari llatí amb la correspondència a les llengües que més t’agradin, a més de l’anglès. El tipus que llenguatge que hi apareix sol estar relacionat amb els viatges, cosa que permet conèixer com es diuen en una llengua determinada els números, les indicacions horàries, els dies de la setmana, els mesos, les expressions de temps i de lloc, les salutacions i, en fi, les paraules imprescindibles per viatjar. I tot amb una simple subscripció per correu electrònic.
No t’ho perdis. Registra’t a Rodamots i a travlang i comença a fer créixer el teu vocabulari!
Salve!
Vaig rebre la paraula Maça del llatí vulgar mattea, possible derivat regressiu del llatí mateola.
”Et donaré un cop amb la maça”
Ave!
Salve,
La paraula d’avui és professó, en llatí profectio, significa: desfilada ordenada i solemne amb un fi públic, generalment religiós.
La “profectio” del Papa de Roma d’avui a sigut molt aburrida.
Salve!!
La paraula que he rebut avui és professó: desfilada ordenada i solemne amb algun fi públic, especialment religiós.
”La professó de Corpus. Ara passa la professó. Una professó cívica.”
Vale!
Salve a tots,
La paraula d’avui és “verdejar”, del llatí “viridis”, té 3 significats:
1. Color que s’apropa al verd: els arbres començen a verdejar ara que comença la primavera.
2. No ser encara prou madur: Aquests plàtans verdejegen massa encara.
3. Obscè: Els seus acudits verdegen massa per al nostre fill.
Valete
Salve
La paraula que he rebut avui és verdejar,que té origen en la paraula llatina viridis (verd). Significa ser verd, és a dir, no ser encara prou madur.
“No mengis aquestes pomes, que esten encara verdejades.”
La paraula d’avui és negrejar. El siginificat és: 1. Mostrar-se negra una cosa, tirar a negra.
2. Fer-se fosc, de nit. Ex.: Quan vam arribar al poble, ja negrejava.
Salve condiscipuli
La paraula d’avui és negrejar: vol dir mostrar-se negra una cosa o bé fer-se fosc, de nit.
“Quan vam arribar a la muntanya, ja negrejava.”
Vale
He rebut al gmail: “passar la nit en blanc” que significa: “passar la nit sense dormir”
Ex.: Vaig passar la nit en blanc estudiant per a l’examen de l’endemà.
D’altres dies també he rebut frases com: “de tots colors”, el seu significat es: “De tota mena, per a tots els gustos, de les més variades característiques.”
Un exemple seria: Va comprar plantes de tots colors: d’interior, d’exterior, amb flor, sense flor…
Bonum diem!
El mot que ensenyaré avui és verdejar:
-Mostrar-se verd, tirar a verd.
-Ser verd, no ser encara prou madur.
Prové del llatí viridis.
‘L’herba nova verdejava feia dies.’
Vale!
La frase d’avui és “passar la nit en blanc”, que ve del llatí nox:
Vaig passar la nit en blanc pensant en els montres que s’amagaven darrera la finestra.
Bonum diem!
La frase, en aquest cas, que he rebut avui és: de pinyol vermell. Significa: de gran qualitat, extremadament bo.
Prové del llatí vermiculus, diminutiu de vermus ‘cuc’.
”El dinar era de pinyol vermell, no podia creure que me mare hagués cuinat de tal manera.”
Vale!!
Bonum diem!
El mot que he rebut avui és Ca: Indica desmentiment.
” —No treballa? —Ca! No ha treballat mai, aquest.”
Prové del llatí quia, ‘perquè’.
Vale!
Salve!
He rebut la paraula alça. Ve del verb alçar, d’alt, del llatí altus, mateix significat. S’utilitza per expressar sorpresa, admiració, incredulitat.
Per exemple: En Marc i jo estem ensinistrant la rateta perquè es posi damunt les potes del darrere. En Marc està decidit a aconseguir, fins i tot, que faci més de tres bots seguits.
—Alça, nano! Vols dir que no et passes una mica?
Salve!
He rebut l’expressió “de pinyol vermell” que deriva del llatí (vermiculus):
Celebraven unes festes de pinyol vermell, amb els millors músics que podien trobar.
Vale!
Salve!
La paraula que he rebut avui ha sigut: ‘enrojolar’.
El significat és: Posar-se vermell; un sentiment o una emoció, fer tornar vermell el rostre (d’algú).
Dissimilació d’enrojorar, derivat de rojor, de roig, del llatí vulgar ruiu, llatí clàssic rubeus, mateix significat, derivat de ruber, ‘vermell’.
‘Amb tants elogis, es va enrojolar.’
Vale!
Salve!
He rebut les paraules de pinyol vermell. Vol dir de gran qualitat, extremadament bo , a Menorca es diu de pinyol dolç. Sovint s’aplica a les noces. Ve de del llatí vermiculus, diminutiu de vermis, ‘cuc’, aplicat també en llatí a la cotxinilla, d’on extreien un colorant per produir el color escarlata.
Per exemple: Celebraven unes festes de pinyol vermell, amb els millors músics que podien trobar.
Bonum diem!
La paraula que he rebut avui és au! Podriem dir que és una interjecció que incita a posar immediatament en execució una cosa, a prendre una resolució, etc.
”Au, aneu tots a jugar.”
Del llatí au, interjecció de prec, repulsa o dolor.
Vale!!
La paraula que m’ha arribat es: sine qua non que vol dir, ‘condició sense la qual no’ és possible o vàlida ‘condició necessària’ o imprescindible.
La llei es sine qua non per no acabar a la presó.
També he rebut la paraula: hic et nunc que vol dir ‘aqui i ara’
Jo vull el meu pòrtatil hic et nunc.
Salve!
Fa poc m’ha arribat un llatinisme: “sine qua non” que significa ‘condició sense la qual no’, o sigui una cosa imprescindible, necessària.
– La claredat és una qualitat sine qua non d’un bon estil periodístic.
Vale!
Salvete,
L’expressió d’avui és “sine qua non”, que significa, “condició sense la qual no.
La condició sine qua non per a inscriu-re’t a la festa és pagar 50€.
Salve,
Avui m’ha arribat l’expressió “sine qua non”. Significa “condició sense la qual no” és possible o vàlida una cosa: o sigui, “condició necessària” o imprescindible.
Avui toca l’expressió Sine qua non i significa condició necessaria o imprescindible
Per exemple:
Aprovar l’examen és conditio sine qua non per aprovar el trimestre
El mot d’ahir va ser hic et nunc que significa aquí i ara
Per exemple:
Vaig demanar els deures per avui, així que els vull hic et nunc!