Després de llegir L’ase d’or, m’he imaginat un altre final. A veure, què us sembla?:
LLIBRE ONZÈ
De sobte, en plena nit, em desvetllo i, enmig del silenci, contemplo embadalit com la faç de la lluna s’alça darrere les ones. Sol i deprimit per la meva condició d’ase, em penedeixo de la sort que per a mi, la cega Fortuna va escollir. Penso què n’és de malèvola aquesta divinitat! Dubto si és malícia el que brota dels seus poders, o si senzillament se li ha concedit la capacitat de la més àcida ironia. Me la imagino rient-se estrepitosament, fos on fos. Sense voler-ho escolto dins meu les seves sonores riallades, i sentint-me més humiliat que mai a la meva vida, dins meu una intensa ira sorgeix, com les flames de l’infern més profund. Totes i cada una de les parts del meu cos d’animal, s’enfonsen en l’ immesurable mar de l’odi, i les fortes onades porten als meus ulls l’apassionat i temible color roig. No vull saber per què, però començo a riure, simulant les riallades que dins meu ressonen, però que fora del meu cos, aquestes riallades es transformen en brams que tothom sent. Per això, s’acosten un munt de pagesos armats, a mirar qui prolifera aquests sons d’ase humà. I el que veuen, els espanta potser més que la visió d’un drac ferotge, o d’un cruel assassí. Un ase enmig d’una platja, dóna guitzes a la vida, brama al seu infortuni i al seu musell s’entreveuen uns canins anormals, mentre que escup de tanta furor que porta. Els camperols en no saber què fer, amb l’enfurismat animalot, si atacar o fugir, opten per la primera opció. Jo, que encara no m’ensurto dels meus cabals, em veig rodejat per un centenar de persones que em miren amb por i decisió. Volen matar-me, ho sé. Sense ànims per fugir, sense esma per lluitar, vaig deixar-los fer. En clavar-me la primera llança, tot desfent-me de dolor, vaig desitjar que la meva mort fos ràpida, per tal de no patir més sofriment. Vaig prémer molt i molt els ulls, vaig imaginar-me que era un home, que besava una dona que encara no conec, volent creure que res d’això passava. La meva primera gota de sang tocant el terra, els meus ossos trencant-se, la llum dels meus ulls apagant-se, i la meva vida, poc a poc, fugint.
Després que els homes cremin les meves restes, només hi queda la grisa pols. Quin final més trist, per un home de món! Les meves despulles es barregen amb la fina sorra que en una onada, arriben al mar. Unes belles nimfes les recullen amorosament, i se les porten a Posidó, que amb eloqüència em diu:
-Pobre màrtir! Què t’han fet? Has comès, potser, alguna calamitat per acabar d’aquesta manera?
-Oh, Posidó, gran divinitat! –Contesten les meves restes mentre el déu del mar les sosté a les seves gruixudes mans- T’equivoques pensant, que he estat jo el dolent en aquesta història. L’ Error no ha sigut pas meu, sinó de la deessa Fortuna, que amb mi li ha fet un sacrilegi a la sort.
-Jove Luci – respon-, la deessa Fortuna mai no t’ha volgut fer cap mal, només dóna la mala sort, a qui no sap aprofitar la bona!
Cecilia Bizzotto
4t ESO Llatí opt.1
Cecília, no sé què en diria Apuleu; però a mi m’ha agradat molt.
Realment, esteu fent amb L’ase d’or unes activitats molt interessants i creatives. Fins ben aviat!
Tot i que és un final bastant trist trobo que és molt interessant.
Ave!
Cecilia, sincerament m’agrada molt més el teu final que el final del llibre, el trobo molt més emotiu que l’original i més adequat ja que Luci sempre havia tingut mala Fortuna i de sobte les circumstàncies canvien.
M’ha agradat especialment la última frase, moltíssimes felicitats!
Vale:D
Salve.
Quin final més original i més ben descrit. Encare que hagi sigut trist, m’ha agradat moltissim.
Valeee.
Feliciter Cecília! M’agrada molt la manera en que escrius i encara que el final sigui trist es força emotiu!
Vale!!
Ave!!
Molt bona feina Cecilia , el final es trist pero m´agradat molt y està molt bon escrit.Felicitats!
Vale!:)
Salve! ei aquest final està molt ben redactat eh… M’agrada bastant! molt trist, però amb un bon consell al cap i a la fi!
VALE!
El teu final es molt millor que el final del llibre, ami m’agrada molt mes!
Salve!!!
El final de la Cecilia m’agradat molt més que el del llibre!! es un final una mica trist però bonic!!
Felicitats Cecilia!! 😀
Vale!!
Em sembla molt més bonic i original aquest final (tot i que sigui més trist) que el del llibre. Et felicito Cecilia!
Salve!
Felicitat Cecilia
M’agrada molt la manera en que escrius i encara que el final sigui trist esta molt bé.
Salve!
És un plaer que us hagi agradat, moltes gràcies, de veritat!
Vale:D
VALE!
El final de la Cecilia es un final més trist, però ami m’agrada molt més que el final del llibre, es molt bonic. Molt ben fet! =)
Salve!
Cecília m’ha encantat el teu final, crec que és molt més adequat el que tu has creat que el que té el llibre, és molt més emotiu i sincer. Crec que l’apunt està molt ben escrit i concretament m’ha agradat molt la última frase, crec que li ha donat l’últim toc final indispensable per crear una bona història. Moltissimes felicitats 🙂
M’ha agradat molt el final que fa més que el del llibre,és més emotiu.
Salve!
com ja he dit el final del llibre a mi no m’ha agradat molt, aquest final és bastant mes trist i irònic al final però penso que no quedaria gens malament al llibre!
Vale!
salve!!!!
molt uriginal, i m’ha agradat molt, es una mica trist
vale!
Hola!
Jo no he llegit “L’ase d’or” però aquest relat que ha escrit la Cecilia m’ha semblat molt interessant i emocionant.
Aquest text està molt ben escrit i des de la primera frase et transporta al que l’ase està vivint. El final és molt emocionant i una mica dur ja que els homes tracten amb molta duresa l’ase.
L’última frase és molt interessant i mereix la pena aturar-se una mica i reflexionar.
Moltes felicitats Cecilia! Adéu!!
Salve!
Primer de tot, felicitats Cecilia per aquest relat, m’ha agradat molt més que el del llibre, sincerament.
Està molt ben redactat, i és un bon final.
Vale!
Salve! 🙂
Enhorabona Cecília m’ha agradat molt el teu final, encara que com ja han dit els meus companys és una mica trist, em sembla el final més adecuat.
El que més m’ha agradat ha sigut la última frase referint-se a la deesa Fortuna, és molt bonica.
Vale!
Salve!
M’agrada com has fet acabar l’història. Tot i això prefereixo el del llibre, ja que no soc de finals tristos… Però igualment molt bona feina! Felicitats!
Vale! 🙂
Salve!
Me acabo de llegir aquest final i m’ha semblat molt millor que el de l’ase d’or perque a part m’agraden els finals que no acaben bé.
bonum diem!
Personalment m’agrada més aquest final que el del llibre, es bastant trist pero molt bonic. Ave!
Salve 🙂 !
Felicitats Cecilia per aquest article! Bon final, quasi millor que el del llibre, si és veritat que no és gaire alegre, però tot i aixo, és molt bonic.
VALE 😀