“De itinere”: Malta II – Acollida mitològica a l’hotel

En la nostra recerca de referents clàssics a Malta hem trobat uns quants establiments, botigues, hotels, navilieres… que hem ubicat al google maps d’establiments amb noms clàssics d’El fil. Us animem a col·laborar-hi tots, ja que sigui quin sigui el vostre destí aquest estiu, en podeu trobar.

Si us hi fixeu, hem ubicat la companyia de creuers turístics CAESARS a Buggiba, en la costa Nordest de l’illa, amb la foto d’un dels seus vaixells que mostra l’efígie altiva del gran estadista romà flanquejada de llorers. Fixeu-vos també en el SALVE que rep els visitants del Dragonara Casino de St Julians, a prop de La Valletta. A nosaltres se’ns feia una mica estrany el terme i ens hauríem trobat més còmodes amb un AVE. No tinc clar si va ser per això que no vam entrar-hi, o per les teranyines que, a aquelles alçades de viatge, poblaven les nostres butxaques…

Hem trobat també d’altres naus que han buscat la inspiració per al seu nom a instàncies més elevades que l’efímer poder humà. Ve-t’ho aquí:

Imatge presa a la Blue Lagoon de Comino [Foto: Arnau Lario]

Imatge presa a la Marina d’Sliema [Foto: Teresa Devesa]

Però el moment estel·lar va ser la primera presa de contacte amb els passsadissos de l’hotel Cavallieri, el nom del qual té molts més referents medievals (els cavallers de Malta) i només em recorda al llati per aquest plural asigmàtic italià que manté la desinència llatina. Un aire familiar es desprenia dels quadres que guarnien les seves parets i poc a poc vam anar descobrint el motiu. Aquí els teniu perquè em confirmeu que no sóc jo que per alguna malaltia incurable veig mites per tot arreu, igual que d’altres veuen pampallugues.

En aquest apunt us proposo que concreteu els referents clàssics dels establiments i els vaixells, tot comentant si els trobeu adients a la realitat a què donen nom. Així mateix, comenteu cadascun dels quadres de l’hotel.

10 thoughts on ““De itinere”: Malta II – Acollida mitològica a l’hotel

  1. Oriol Lario Devesa

    Sí, jo crec que en molts dels països del món hi ha restes gregues i romanes.
    Però en aquest país, m’ha sorprès que hi hagués tantes restes romanes.

    ORIOL

  2. Margalida Capellà Soler

    Quina pila de referents clàssics! Fantàstic! A la tornada de vacances, els alumnes tindran feina, eh!

    Teresa, ara ja procurem no utilitzar Slide a Aracne ni a El Fil (i mira que ens agradava ben molt!) perquè inclou publicitat i no s’escau en blocs educatius; a més, amb la publicitat després es cola correu brossa. Una altra vegada aquests muntatges, si vols, es poden fer amb Photobucket: és molt senzill, només s’ha de clicar “crear un slideshow”, bé fins que no adjuntin publicitat! Quina llàstima!

  3. Ana Rosa

    Els quadres 1 i 2 fan referencia al mite de Dafne.
    ELs quadres 3 i 4 fan referencia a Dionis, encara que no estic molt segura i crec que ho dic malament.
    El quadre 5 fa referencia al mite d’Europa.

  4. Annia

    Ave!
    Parlant sobre si el nom de les embarcacions es adient o no ho és, jo personalment crec que posar Hera a un vaixell no ho és. Se suposa que Hera una deesa grega, dona de Zeus, i molt gelosa, qui sempre havia d’estar vigilant-lo, llavors no crec que tingui massa relacióamb el que és un vaixell.
    Tampoc crec que posar Atlantis sigui massa apropiat, tot sabent que Atlantis va ser una illa que va desapareixer segons pot afirmar Plató en els seus escrits, ja que és un vaixell i et pot donar a pensar que igual que la illa pot desapareixer, i si ja et donen una mica de respecte eñs vaixells, encara menys et donaries una volteta, perquè jo almenys, pensaria que podria desapareixer amb mi adins.
    Crec que hi ha noms més representatius per posar a uns vaixells.
    Analitzant els cuadres, si que es veritat que són mites. històries que nosaltres mateixos hem treballat.
    El primer i segon cuadre crec que vol plasmar el mite de Dafne i Apolo. Representa que Apolo està agafant aquest llorer en que es converteix Dafne.
    El tercer i cuart cuadre representa a Baco en el moment en que crec que és a Hera, la converteixen en pantera.
    El cinquè cuadre explica el mite d’europa cuan es converteix en un toro blanc.
    El sisè cuadre no se quin mite vol tractar.
    El seté cuadre parla sobre el mite de Leda.

    Vale!

  5. Teresa Devesa i Monclús Post author

    Caram, Annia, no se m’havia acudit això de la malastrugança en un vaixell que faci referència a l’Atlàntida… A partir d’ara m’ho miraré d’una altra manera.

    Pel que fa als mites, aneu força bé. Sí que és veritat que el quadre 6 no està tan clar com els altres però mireu d’identificar, com a mínim algun dels personatges. ara falta que algú desenvolupi aquests mites. I el de Dionís i la pantera, algú me l’explica amb més detall?

  6. andrea martinez serrano

    Aquestes troballes són molt bones.
    Els vaixell Hera, fa referencia a la dea Juno en llatí, representada amb la seva diadema, regal del seu espos Zeus o el paó. Deessa del matrimoni i els neixements.
    Atlàntida va ser una illa que, segons Plató, va desapareixer en l’ inmens mar.

    En els quadres podem apreciar:
    1-2)representa EL MITE DE DAFNE, quan ja esta convertida en àrbre de llorer i Apolo amb la corona de la victoria, també de llorer esta agafant la ninfa transformada.

    3-4) Dionís o BACUS déu del vi, a sobre d’ una pantera amb una ànfora a la mà i raïm.

    5)EL RAPTE D’ EUROPA on és veu Zeus convertit en toro y a Europa al seu llom.

    6)APOLO déu de les belles arts, la veritat, el sol i la bellessa, està representant amb una lira a la mà (instrument de corda).

    7)JUNO o Hera en grec envoltada per una oca sagrada.

    8) Els CAVALLERI mb els escut i les banderes de Malta.

  7. casensio_ro

    La imatge nº7 pertany al mite de Leda, una donzella que va ser seduïda per Zeus transformat en cigne quan feia veure que era perseguit per una àguila. Fruit de la violació, va tenir quatre ous amb 2 nens i 2 nenes, una de les quals va ser Helena de Troia.

  8. Jessica Llavero

    Sempre és interessant trobar aquest tipus de coses, a més penso que si t’hi fixes en trobes més, tot i que a vegades sembla que els referents clàssics et persegeuixen. Parlant de la embarcació amb el nom d’Hera, la deesa Juno en llatí que representava el matrimoni. Va ser una dea important en el panteó grec ja que va patir una violació per part de Zeus i com a conseqüència va néixer Heràcles. No hi ha molta relació amb una embarcació, potser el propietari del vaixell és amant de la mitologia i a volgut posar-li aquest nom.
    Respecte al nom de la següent embarcació, com a dit l’Annia no és massa adient perl motiu esmentat. Té raó, si conèixes el que va passar a l’illa et penses de pujar-hi.
    Comentant els quadres de l’hotel, a la primera i segona imatge hi ha com han dit les companyes el mite de dafne, la qual es transforma en arbre. La tercera i quarta imatge representa Dionís el déu del vi , bebent amb una pantera negra al costat. En concret es la imatge que va sortir a l’examen per analitzar. La quinta imatge representa la violació d’Europa per part de Zeus metamorfat en un toro blanc. A la sisena imatge hi ha un home amb una lira, suposo que serà Apol·lo, el déu de la bellesa i les belles arts. A la imatge setena hi ha una dona amb una oca, però no soc capaç de reconèixer quin personatge mitològic és. La ultima imatge representa els “caballeri”, que com s’ha dit a l’article eren els caballers de malta, que amb aquesta terminació amb plural “i” també em fa recordar a un nominatiu plural de la segona per exemple.

  9. Ariadna Jiménez

    Aquestes imatges, un cop més, ens mostren la importància que ha tingut i té el grec i el llatí en la nostra història.
    El primer vaixell porta el nom d’Hera, en la mitologia grega una de les desses de l’olimp.Aquesta es la segona esposa de Zeus i la mare d’Hebe, Eris, Hefest, Ares i Ilitia.En la mitologia llatina es coneix com a Juno.Aquesta deessa es pot coneixer per portar el paó i la diadema, ja que es la deessa del matrimoni.Sabent tot això, crec que no hi ha cap relació amb un vaixell.
    El segon vaixell porta el nom d’Atlantis, en grec Ἀτλαντὶς νῆσος,una illa que segons Plató(Πλάτων), filòsof grec i font més antiga i coneguda de la història de l’Atlàntida mítica, aquest vaixell va desapareixer entre les aigües del mar.Per tant, segons la mitologia grega la ciutat d’Atlàntida era un continent mític que sabia enfonsat sota les aigües a l’antiguitat a causa d’un terratrèmol.

    Parlant dels quadres, jo també veig mites coneguts.
    En el primer i segon quadre podem apreciar el mite de Dafne, en grec Δάφνη, que vol dir llorer.En el quadre Dafne ja s’ha convertit en àrbre, més concretament de llorer com el seu nom en indica.També apareix Apol·lo, qui va perseguir a Dafne a causa de la fletxa que va rebre de Eros, en grec Ἔρως, que s’havia enfadat amb Apol·lo perquè va menospreciar les seves habilitats.Així doncs, Dafne per lliurarse d’Apol·lo va demanar ajuda a Peneo, en grec Πηνειός, que era un déu fluvial.
    Al tercer i quart quadre podem apreciar Dionís, en llatí congut amb el nom de Bacus.Com es pot observar en la imatge tres i quatre aquest porta un àmfora, raïm i de fons apareix una pantera, alguns dels atributs que porta.També pot portar el tirs, flauta i timbal.És el déu de la vinya, el vi i el deliri místic.

    Al cinquè quadre apareix el rapte d’Europa.Europa era una princesa de Fenícia, filla d’Agenor i Telefaassa.Aquest quadre es pot observar Zeus, transformat en un brau blanc i a la princesa sobre d’ell.Concretament es representa el moment en que el brau la fa muntar al seu damunt i fugí al mar.

    En el sisè quadre apareix el déu Apol·lo,en grec Απόλλων, el déu de la bellesa i belles arts.Es pot reconeixer ja que porta la lira.També podria portar altres atributs com fletxes, Sol i llor.

    L’últim quadre fa referència a Hera, en el moment que es envoltada per una oca sagrada, la qual pressentia el perill i donaven la veu d’alarma.

  10. Teresa Devesa i Monclús Post author

    Heu fet un comentari complet i ben argumentat. M’alegro de veure que sou capaces de fer un comentari iconogràfic com cal, tot i que hem d’aconseguir que no se’ns escapin aquestes faltes d’ortografia. Repasseu abans de desar el comentari.
    Evidentment, l’Andrea ha obert camí, en ser la primera alumna de grec en respondre les preguntes, però la Jéssica i l’Ariadna us n’heu sortit molt bé en enriquir el vostre comentari amb nous elements.
    Està bé, Jéssica, la referència l’origen d’Hèracles. I tu, Ariadna, l’encertes en posar el noms originaris grecs, ara que podem utilitzar l’alfabet al bloc. Així mateix, la referència a la font clàssica del mite, en aquest cas Plató, demostra que tens assumida la importància de les fonts escrites en l’anàlisi de qualsevol mite. Ves amb compte, però, a l’hora de la puntuació i els espais: la manca d’espai darrere el punt, ho ha convertit en un enllaç.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *