Des que era petita m’havia agradat com la meva mare s’arreglava el cabell, es posava colorets, com s’aplicava màscara de pestanyes, es vestia amb el seu quitó, es posava les seves sandàlies tan boniques… Jo sempre m’imaginava com seria de gran, si seria com la meva mare, tan bonica.
Jugava amb les meves nines, fetes de draps, que em casava amb el meu estimat marit. A l’edat de tretze anys pensava que tard o d’hora em casaria, estava molt impacient, volia que arribés l’hora de les meves noces, tenir molt fills i ser feliç al costat del meu marit tota la vida.
Tot i que a casa meva els meus pares mai han estat del tot feliços, segons la mare, que sempre em repetia “el matrimoni és un mal necessari”, frase que jo no entenia a aquella edat. Només desitjava casar-me i tenir una família.
Al cap d’un any, el meu pare em va buscar un promès de vint-i-set anys, jo en tenia catorze i estava molt contenta i preparada.
A mida que el meu matrimoni anava madurant, jo era més infeliç. Em vaig adonar que només es tractava d’un interès familiar. Ara era quan entenia la meva mare.
Ja havíem tingut tres fills, dos nens que ja estudiaven fora de casa amb el mestre particular i la petita, encara la educava jo. Em sentia molt malament i sola. El meu marit buscava la satisfacció sexual fora de casa o aprofitava al simposi, quan les dones de la casa marxàvem a l’habitació.
A mi m’agradava arreglar-me per al meu marit, em posava sempre tota mena de cosmètics, però cada vegada tenia més clar que el nostre matrimoni era una obligació social, com sempre s’havia dit.
Només tenia oportunitat de sortir de casa durant les celebracions religioses com, al més de Pianepsió, al començament de novembre, quan les dones ens aplegàvem a la Pnix, a l’oest de l’acròpoli atenesa, deixant els nostres marits i les tasques familiars.
Ara ja hi estava acostumada i el meu marit i jo ens fèiem vells junts. Jo només pensava que potser la situació de la dona en un futur canviaria, ja que jo volia el millor per a la meva estimada filla. No volia que ella passés pel que jo havia passat i, tot i que el seu pare ja estava pensant qui seria el seu marit, jo només esperava que fos digne i tingués un nivell social i econòmic alt.
Però ara estic agraïda que la meva mare m’hagués ensenyat a escriure i així m’he pogut desfogar durant molts anys. Potser en un futur, llegir les meves vivències ajudi algú a entendre la situació de la dona aquí a Grècia i la cosa canviï, mentrestant seguiré treballant, escrivint i fent com si tot anés bé.
Fotografia del turó de la Pnix, a Atenes [Font: Minube]
Jéssica Llavero
1r batxillerat INS Isaac Albéniz
La Jéssica ha publicat el primer text inspirat en els exercicis proposats per la Margalida en el tema de “Vida quotidiana”, però en vindran més.
En general,la majoria heu volgut posar-vos a la pell d’una dona grega antiga i crec que ho heu aconseguit…
Jéssica, fantàstic! Un escrit reivindicatiu i ben documentat alhora, amb un punt personal en primera persona que li dóna més credibilitat. Moltes gràcies per fer cas de les meves propostes i portar-les tan bé a la pràctica.
Teresa, espero les altres.
Quien relat tan interesant!
Mola, perque està escrit com si fos del passat, o sigui com si fos un document conservat de fa molt de temps.
Felicitats Jéssica!M’ha agradat molt, no li falta res.
El tema aquest de les dones infelices que les casaven pel interés social, avui en dia seguiex passant, perque conec a persones que fa poc volien casar-les pel diners.
Em sembla molt fort, perque tota una vida infeliÇ..sense poder fer el que vulguis..
Suposu que les dones teníen amants no?
Quina història tan trista… realment la Alissa té raó avui en dia encara hi han dones que es no són feliç per haver-se casat amb alguna persona pels seus pares. La veritat es què és una pena no poder gaudir de la teva llibertat per escullir el que vols amb qui vols. Hem de lluitar pels drets de la dona que encara en altres països segueix infravalorant-se.
Enhorabona Jéssica! Tot i que he d’admetre que no m’agrada molt llegir, me aturat a rellegir una mica per sobre els títols dels articles per veure quin anava a escollir i el teu a sigut el que més m’ha agradat! Potser també jugues amb ventatge perquè esta col·locat el primer jaja o simplement a sigut una coincidència el que hagués triat el teu per llegir primer.
Respecte el teu relat, he de tornar a dir-te felicitats! M’ha agradat molt la història i la manera en que introdueixes la figura materna en la història. Sens dubte, homes i dones tindrien que llegir aquest relat, es molt clar i entenedor i el missatge es fàcil d’entendre: tant com en l’antiguitat com ara, les dones sempre em estat infravalorades, tot i que ara en la societat intentin camuflar aquest masclisme, però totes sabem que encara hi és.
De debò, enhorabona per el teu text i com has dit, espero que segueixis escrivint com fins ara, fins aviat!
Hola!
M’ha semblat molt interessant aquest text. Ara tot just hem estudiat el tema de la vida quotidiana a classe i he pogut entendre molt bé tot el que s’explica en aquest relat.
Està molt ben escrit i l’estructura em sembla molt encertada ja que es veu el contrast entre la innocència pròpia de la infantesa de la protagonista, on somnia la vida feliç, al costat d’una gran família oposat a la realitat que es troba en la vida adulta i li suposa un desengany.
El final també em sembla interessant perquè desitja que la situació de la dona canviï en el futur i que la vida de la seva filla sigui més feliç.
Finalment, vull destacar que la protagonista se senti millor escribint ja que, com hem parlat a literatura, escriure molts cops en serveix per desfogar-nos i expressar els nostres sentiments més profunds i que no poden ser dits.
Felicitats pel relat!
Adéu!!
Sou bones lectores (tu també Michelle, encara que et pensis que no) i sensibles a les creacions literàries. Continueu així, com la Jéssica, actualment a la universitat cursant estudis literaris i lingüístics.
Χαίρετε!
Quin drama tot plegat… Havent vist pel·lícules o llegint alguns mites o llibres clàssics, podríem pensar que les dones de l’antiga Grècia van tenir més llibertat que en altres èpoques de la història o que per la seva religió estaven més ben valorades i tractades. Però llegint textos com aquests, on tan l’escriptor com el lector en el meu cas, es posen a la pell del personatge, te n’adones quina vida més trista tenien algunes dones gregues, educades i obligades a casar-se amb homes de molta més edat que elles i essent encara noietes en edat adolescent. I no només això, el fet de no poder sortir de casa, tan sols en ocasions puntuals com en actes o festes religioses, em transmeten personalment, una sensació d’aclaparament molt gran, ja que l’aire fred de l’hivern o la xafogor que se’t enganxa a l’estiu i que no te’n pots desenpallegar d’ella fins als mesos de tardor és el que ens dona vida.
Ja que aquests dies hem estat treballant la vida quotidia grega, m’agradaria parlar-vos sobre un breu relat que vaig fer, molt semblant al que ens presenta la nostra companya. Per algun motiu que encara desconec, la societat espartana em crida molt l’atenció i aprofitant-ne l’ocasió em vag posar “manos a la obra” com dirien en castellà i vaig recrear la vida d’una dona espartana. Des d’un primer moment, tenia una percepció ben diferent de la que tinc ara, després que la Teresa fes la correcció del treball, sobre la societat espartana. Llegint alguns documents vaig interpretar que les dones espartanes tenien molta més llibertat que les gregues. Si que és cert que els costum dels espartans eren ben diferents dels de la resta de Grècia; mentre que la per la resta de grecs el més important era el culte, tan privat com públic, els espartans dedicaven el major part del temps a la preparació del cos, entrenaments, i els homes passaven moltes més hores als camps militars que no pas a casa, i per tant, les dones havien d’educar als fills totes soles, i és aquí on podríem interpretar que al no estar tant amb el marit, qui tallava el bacallà, les dones eren més lliures de portar una mica la vida que elles volguessin. Fins i tot havia arribat a pensar que anaven a l’escola, però res de res. Per tant, les dones gregues fossin del nord o del sud, passaven la major part de la seva vida a casa, dedicant-se a la feina domèstica. Potser caldria afegir que així com la resta de Grècia obligava a casar les dones quan encara estaven en edat de pubertat, les espartanes ho feien de més grans.
Per acabar, felicitar-te Jéssica, has fet molta feina introduin-te en el paper d’una dona grega i a més ens has transportat a l’època per uns minuts.
M’ha encantat el teu relat. Crec que ha reflexat molt bé la dona atenesa en l’antiga Grècia; obligada a casar-se amb un home més gran que ella i que a més, no estima; obligada també a estar tancada a casa i fer només les feïnes domèstiques i a la cuida dels fills. Allò no era cap vida, no eren feliçes. Només els homes eren els qui s’ho passaven més bé. Les dones desde aquella época fins fa uns pocs anys enrere només hem singut com incubadores amb potes i serventes sense sou. Sempre m’hi he preguntat que va ser el que va fer que arribesin a la conclusió de que les dones fossim inferiors en molts aspectes (encara que això, es clar, és totalment mentida), si nosaltres som les que donem la vida, aleshores deuriem ser tractades amb més respecte i amb la idea de que també som capaçes de fer moltíssimes coses. Mai ho he entes, hem sembla una idea molt ignorant. M’encanta estudiar i aprende sobre el món clàssic, però mai m’ha agradat la visió de la dona en aquella època. Però m’alegra que avui en día les dones siguem lliures de fer el que volguem amb les nostres vides, i que sobretot, siguem considerades com a persones (encara que a alguns països la dona segueix sent considerada inferior).
Xaipe!
M’ha agradat molt aquesta recreació. Penso que està molt ben escrit i ben argumentat!
Sobretot m’agrada perquè penso que reflecteix molt la vida quotidiana de l’antiga Roma, la vida de les dones, com era, el masclisme que hi havia en l’època i sobretot com és devien sentir.. Finalment penso que està molt ben reflectit i que encara que avui en dia hagi cambiat bastant, encara perdura el masclisme.
Χαίρετε!
Aquest article, titulat “Casada i conformada”, és obra de Jéssica Llavero.
L’article es divideix en el títol i una narració que tracta de tota la vida d’una dona: primer com a nena i després com a dona casada. Quan era nena, la seva mare li repetia que el matrimoni era un mal necessari. Tot i això, la nena usava les seves joguines i desitjava ràpidament casar-se. Però quan va estar casada, el matrimoni d’ella amb el seu marit es va acabar convertint en font d’infelicitat. Ara faig una aportació personal: no només a l’antiga Grècia, sinó també aquí no fa tant, i avui encara en molts altres llocs del món, l’home podia sortir a divertir-se amb moltes dones fora de la casa, dins la casa i fins i tot en presència de la muller i/o els fills/es. La dona no podia dir res si és que ho sabia i, per descomptat, no li estava permès imitar aquestes conductes masculines. Quan tenia lloc una relació extramatrimonial entre un home i una dona, la societat solia culpar la dona, però no de la mateixa manera l’home. Si una dona casada mantenia una relació extramatrimonial i el marit ho descobria, la seva integritat física i psíquica perillava, fins i tot la seva vida; a més, podia ésser rebutjada per la societat, també per les altres dones. A propòsit d’aquest tema, faré una reflexió personal: moltes vegades, el matrimoni no és un ambient idíl·lic de convivència entre l’home i la dona en igualtat sinó una unió en què l’home ocupa una posició de superioritat respecte la dona; ella és qui s’ocupa de les feines de la casa, però ell no. Aquesta desigualtat pot acabar desembocant, fins i tot, en la pràctica de la violència d’ell contra ella. Era tan opressiu per a la dona el matrimoni que la dona es queixà que tota la vida havia estat tancada al gineceu. La reclusió és per a ella motiu de profunda infelicitat: preferiria haver nascut en una família molt rica per tenir més llibertat, formació cultural i poder assistir al simposi. Fins i tot ella declara que preferiria ser molt pobre i haver-se de guanyar el propi sou, ja que, com que a Grècia el matrimoni estava molt vinculat a interessos econòmics i no a l’amor, cap home es casaria amb una dona pobra, ni el pare de la dona consentiria que succeís el fet invers. Per tant, faig una conclusió: el matrimoni no reporta felicitat i harmonia sempre, ni molt menys. Un detall important: la noia ens explica que, de petita, jugava amb les seves nines de drap a tenir un marit. Això mostra fins a quin punt s’inculcava a les nenes la necessitat de casar-se com a χρησιμὸν κακὸν (un mal necessari).L’objectiu d’un matrimoni era un: tenir fills, per dues raons:
disposar d’un fill hereu, no filla (les dones no podien disposar de res com a propietat), perquè s’ocupés de la hisenda familiar, els pares quan aquests fossin ancians i els cultes post mortem i evitar la desaprovació social a què es veien sotmesos els solters.
Si el marit adoptava un nen, rebutjava la muller perquè ells dos no havien aconseguit tenir un fill (encara que l’estèril fos ell) o simplement rebutjava la dona, només havia de tornar la dot. A Atenes, si la dona volia divorciar-se del seu marit, havia de dur a terme uns tràmits davant l’arcont que estaven mal vistos pels seus conciutadans.
Χαίρετε!
Una gran recreacio m’ha agradat. Aquesta recreacio ha sigut redactada d’una manera que ens transporta a l’antiga roma i ens fa reflexionar molt sobre la vida de la dona i de les condicions que es trobaba, afortunadament la dona a escalat posicions socials i ara esta quasi a la par del home. El titol es molt adecuat ya que moltes dones d’abans i d’ara es confromen nomes amb casar-se
Salve!
Aquesta és una recreació bastant trista… Penso que tot i que segurament és cert tot el que diu és una forma bastant pesimista i real a l’hora de ficar-se a la pell d’una dona grega. Penso que la dona ha estat desde sempre molt poc valorada en la societat, per sort això està cambiant..
Salve!
La veritat es que aquesta recreació es super real i a la vegada pesimista. Mostra tal i com era la vida d’una dona grega, es una llàstima que sigués així perquè em sembla molt cruel.
Per sort ara els temps han canviat i les dones vivim molt millor que avans, però encara tenim molt de camí per estar encara millor. Penso que en un futur viurem encara molt millor que ara.
Pel que fa la recreació crec que està força bé encara que sigui molt pesimista. Penso que està molt ben escrita.
Salve!
Personalmetn crec que és una molt bona recreació ja que ens ha transportat a l’antiga Roma. Ser dona en aquella època era molt dificil ja que vivien en unes dures condicions. Aquesta recreació ens ajuda a veure que a l’antiga Roma també hi havia masclisme com actualemnt, també hi havia aquesta mentalitat pessimista per part de les dones.
Bon Trebal!!
Salve!
Ha sigut un relat…. FANTÀSTIC! Era personal i creïble, ben estructurat, relatant perfectament el que suposava un matrimoni a l’antiga Grècia.
La infelicitat, els enganys i la preocupació era una part fonamental d’aquests matrimonis a l’antiguitat, i crec que l’ha sabut representar a la perfecció.
Bona feina!
M’ha agradat molt aquest relat ja que mostra d’una manera molt clara el paper de les dones en l’època. Gràcies a Déu, avui en dia, aquests problemes s’han anat millorant i la majoria de les dones som lliures i no tenim que portar aquesta vida. Això si, tota una pena per les que tenien que viure així.
Salve!
Trobo que és una molt bona recreació ja que ami personamelt m’ha transportat a l’antiga Roma.
Ser dona en aquella època era molt dificil ja que vivien en unes duríssimes condicions, no eren dones lliures, sinó que depenien semre del seu home.
Aquesta recreació ens ajuda a veure que a l’antiga Roma també hi havia masclisme com actualemnt, també hi havia aquesta mentalitat pessimista per part de les dones. Actualment la majoria de dones són lliures, una pena que encara a dia d’avui països com Arabia Saudita no ho siguin i vulnerin d’aquesta manera els drets humans.
Salvete!!
M’ha agradat molt aquest article ja que explica en una recreació del que podrien sentir les dones en aquella època. Aquest pensament que tenien els homes sobre les dones, el fet de que no puguessin sortir de casa si no era exporàdicament, que aprofitessin alguns moments del dia en que no estava la dona per poder tenir relacions amb altres dones…
Aquesta recreació reflecteix com era la vida d’una dona Grega en un dia qualsevol i ens mostra com ha cambiat la nostra societat encara que, en algunes parts del món i en algunes cultures encara la dona no és lliure.
Salve!
Tot i que és una narració trista, m’ha agradat molt! Pensar que en aquella època moltes dones es casaven infeliçment amb homes els quals no estimaven és glaçador. Això demostra que el masclisme ha existit des dels temps més remots. Per sort, avui en dia, les dones són més lliures en aquest aspecte, tot i que en alguns països del món encara són obligades a casar-se per conveniència.
Salve!
Aquesta redacció està molt bé perquè comenta tota la vida d’una noia grega d’Atenes explicant des de la seva infantesa fins una vegada que s’ha fet gran.
El fet que el matrimoni no sigui romàntic és veritat perquè els pares són quins escullen els xicots i no la noia.
Crec que els matrimonis a l’Antiga Grècia eren més o menys iguals com fa poc, abans la gent es casava per tràmits, només per el llinatge o la riquesa però això va canviar a partir del segle XIX.
També critica el sistema educatiu grec perquè les noies només se les educava a casa igual que els fills, però els fills quan tenien 7 anys el seu pare l’enviava a casa d’alguna persona perquè l’eduques, ja que l’educació no era pública com havíem vist a llatí l’any passat quan vam fer l’educació romana .
La educació que rebien les dones era la cura dels fills i les tasques domèstiques.
Quan aquesta noia grega parla del maquillatge s’està referint als cànons de bellesa que hi havia en l’època grega, és a dir que la bellesa de la dona era icona del poder i riquesa que tenia.
En quant a la roba el quitó és una roba que portaven les dones ateneses de les classes benestants juntament amb el peple, on s’alternaven ambdós.
El peple és una mena de túnica feta de llana, sense mànigues i oberta als costats en canvi el quitó és el mateix que el peple però de lli.
M’agrada l’enfocament de la societat grega atenesa, tant com l’evolució psicològica i reflexió.
Vale!
Hola!
M’ha agradat molt el text, crec que mostra realment com era la vida de les dones en aquells temps. Però per sort, actualment, a pocs països passa això.
Reflecteix la repressió de la dona i el masclisme que ja hi havia, els pocs drets i llibertat que tenien.
El text està escrit en primera persona, i crec que el fa més interessant, ja que ajudar a posar-te en la pell de la protagonista.
Salve
Aquest relat m’ha semblat realista i molt ben escrit. A la societat grega antiga, casar-se era “un mal necessari” perquè la finalitat del matrimoni en lloc de ser l’amor era la procreació, per a que els fills es fessin càrrec d’ells quan fossin vells i dels cultes després de les seves morts. El pare de la novia i el noi signaven un contracte matrimonial i llavors es celebraven les núpcies. L’home solia estar fora del llar i la dona es quedava dirigint activitats domèstiques i educant als fills.
Χαίρετε
M’ha encantat la forma en que està escrita aquesta història. L’autora ha aconseguit fàcilment traslladar-me a l’època i imaginar-me tot mentre la protagonista anava explicant, el fet de que tot estigui explicat en primera persona crec que ha ajudat bastant. A més, la història està molt ben ordenada i comença quan la nena és petita i per tant pots veure els canvis en els seus pensaments.
Aquest relat reflecteix molt bé el masclisme de l’època. Una noia de només 14 anys la comprometen amb un noi de 27, i ella és la persona que ha de fer totes les tasques mentre que el seu marit està tot el dia fora de casa.
Em sembla molt trist i fastigós que a dia d’avui després de tot el temps que ha passat, s’arrossegui el masclisme i tractin al sexe femení com el sexe feble. Està clar que hi ha menys que abans, però segueix havent, i més del que es pensa. El que sí ha canviat més, ha sigut el significat del matrimoni i això també és veu al text, a l’època només hi havien matrimonis per interessos.