Aquí teniu un nou exercici d’anàlisi iconogràfica. A partir de la lectura de Vaixells negres davant Troia de Rosemary Sutcliff, intenteu definir els conceptes que apareixen en aquesta presentació i comentar amb detall les representacions d’episodis mitologia heroica que hi apareixen.
Ja veieu que les peripècies dels humans, sota la sempre voluble mirada dels déus, també ha inspirat als creadors belles obres d’art de tots els gèneres i estils!
TERESA
Bé, nosaltres abans el llegiem però fa un parell d’anys que llegim l’adaptació de la Ilíada, La còlera d’Aquil·les de l’editorial Teide, però aquestes representacions artístiques ens valen també.
bon dia!
MITOLOGIA HEROICA
és una de les parts més importants d ela mitologia grca i explica histories de humans d’ origen semidiví, però que son mortals. tenne la característica de la gran bellessa,encant seductor, la valentia i molt virtuos.
Cicle Troia: es n cicle que es basa als voltants de la guerra de Troia.
1. Diria que es la festa que es celebra en honor a les noses de Peleu i la nimfa Tetis.
2.Aquesta imatge representa quan les tres dees (Afrodita, Hera i Atena) pregunten a Paris quina d’ ellas es la més bella i alguna s’ apoderes per fi de la poma d’ or.
Es troben a una montanya on el princes Troia ecsercia de pastor ja que ell ancara no sabia qui era de debó.
3.El rapte de Helena per part de Paris.???
4.En aquesta imatge veiem a Helela amb el seu amor jove Paris.
5.
6.
7.En aquesta imatge veiem a la nimfa Tetis demanant al deu dels deus (Zeus) que no deixi morir al seu fill Aquiles en la guerra de Troia.
8.
9.
10.representa el caball de troia, en el que els grecs estan dins, per poder entrar a troia.Aixó ho va pensar odisseu amb la seva gran astucia.
11.
12.
No les he encertaades ni reconegudes totes, però estic segura de que quan acabi de llegirme el llibre de vaixells negres davant Troia estara faciliiiisim.
Mitologia heroica -> conjunt de mites relacionats amb humans o semidivins que van esdevenir herois per alguna gesta que van realitzar.
Cicle troià -> Conjunt d’històries relacionades amb Troia.
1: Noces de Tetis i Peleu. Es poden veure molts déus, alguns “amorets” i Flora. Al centre de la imatge es distingeix a Ares amb l’uniforme militar al costat d’Afrodita i Eros.
2: el judici de Paris. Podem veure Paris a la dreta amb la poma d’or de la discòrdia i a l’esquerra Atena, Afrodita i Hera (d’esquerra a dreta). Darrera de Paris apareix un personatge, que sembla Hermes però no es veu bé… però un quadre així el vaig veure a la National Gallery de Londres.
3: Sembla el rapte d’Hèlena, però la imatge és molt confusa, sembla una escultura de plom…
4: Hèlena i Paris junts al castell de Troia
5: Aquesta imatge em sona d’Empúries…el mosaic del sacrifici d’Ifigènia… i crec que també està Ulises, Agamèmnon, Melenau i altres dels quals no recordo el nom…
6: Ha de ser Hèlena, ja que s’assembla molt a Afrodita. Aquest quadre és de Gabriel Rosetti, com el quadre de Persèfone (la cara és clavada, dóna una mica de por…)
7: Tetis demana ajuda a Zeus. Ell porta un bastó i al seu costat té una àguila, els seus atributs.
8: un nen tocant un casc?
9: la mort d’Hèctor? sembla un quadre del Barroc…
10: el cavall de Troia, però representat com si fos un cavall de veritat.
11: M’haig de tornar a llegir el llibre, però m’en recordo que els fills d’un dels guerrers van reptar a Neptú i com a conseqüència van morir.
12: la destrucció de la ciutat de Troia… aquest quadre també sembla barroc…
CONCLUSIÓ: Carla, hauràs de tornar-te a llegir el llibre perquè en dos mesos se t’han oblidat molts detalls, dona.
Mitologia heroica cicle troia: Els herois, artífexs de moltes arriscades aventures, d’origen semidiví, com per exemple Hèracles, fill de Zeus i d’Alcmena.
Foto 1- Al centre podem veure a Ares, assegut juntament amb el seu fill Eros i la seva dona Afrodita.
Foto 2- Paris passan la prova d’Afrodita per aconseguir a Helena.
Foto 3- Rapte d’Helena per Paris.
Foto 4- Helena i Paris, Jacques-Louis David.
Foto 6- Helena de Troya. Rossetti. 1863
Foto 7-
Hola! ^^
La primera imagen es la fiesta en la cual no fue invitada diosa de discordia Eris. Y por esa razon ella enfadada tira una manzana en la que pone para la diosa mas bonita. Apartir de hay comienza el conflicto.
En la segunda imagen aparecen las tres diosas Atena, Hera y Afrodita. Creo que estan en el bosque en busca del Paris para que responda a la pregunta de quien se merece mas la manzana.
La tercera imagen es el secuestro de Helena de Troya por Paris, porque el Paris esta como cogiendola y por el barco tambien te puedes dar cuenta de que es un secuestro.
La cuarta imagen esta la Helena y Paris, es la pintura de J.Louis David y se titula “Los amores de Paris y Helena”.
La quinta imagen es el sacrificion de una una chica, pero consigo acordarme de quien y el porque.
En la siguiente imagen creo que es Helena, pero es que me confunde porque se dice que Helena era rubia y igual de bonita que Afrodita. Si es Helena de Troia, y esta pintada por Rossetti en el año 1863.
A la primera imatge està representat l’origen del cicle Troià, les noces de Tetis i Peleu. A aquesta celebració van acudir totes les divinitats menys Eris, la deesa de la discòrdia. Puc reconeixer, Dionís bebent vi.
A la 2- està representat el judici de Paris, tres deeses i suposo que dos humans.
A la 3- veiem el rapte d’Hèlena, i surten humans.
Només m’ha donat temps d’aquests tres.
Hola!
Imatge 4: Observem a Paris subjectant una junt amb Helena del quadre neoclàssic “L’amor d’Helena i Paris” de Jaques-Louis David.
Imatge 2: Observem a Paris subjectant una poma d’or junt amb Afrodita, Hera i Atenea. Aquesta imatge tracta sobre el judici de Paris en el qual tenia que decidir quina de les tres deeses que l’acompanyen era la més bonica. Totes el van sobornar d’una manera o altre. Al final ell va escollir Afrodita. És un quadre titulat “El judici de Paris” pintat per Peter Paul Rubens en 1636.
Imatge 10: Observem el gran caball de Troia el qual van fer servir els Grecs per entrar d’amagat a Troia. El quadre es titula “La conducció del caball cap a Troia” de Tiepolo (S.XVIII), exposat en la National Gallery de Londres.
Imatge 6: Observem un retrat d’Helena. Quadre titulat “Helena de Troia” de Rossetti en 1863.
Imatge 7: Observem a Zeus amb la seva bara i una àguila junt amb la mare d’Aquiles.
Sarah
1-és el sopar de les noces de Tetis i Peleu.
Les noces es realitza a la part alta d’una muntanya, llocs on els mortals i déus estan més propers. Tots els déus són convidats. Bueno, tots no. La deessa de la Discòrdia no.
A l’imstge també trobem Dionis,el déu del vi.
2-El judici de Paris, Rubens, 1636, Londres, National Gallery.
Son les deesses que es van començar a barallar per la poma, creient cadascuna d’elles que era la mereixedora: Atena, Hera i Afrodita.
3-és el rapte d’Helena.Filla de Zeus i Leda, famosa per la seva bellesa. El seu rapte per Paris provocà la Guerra de Troia.
6-és Helena de Troia.
La còlera d’Aquil·les és una altra bona adaptació, en aquest cas cenyida pròpiament a l’episodi que explica Homer a la Ilíada. Un cop llegides les dues obres, us proposo deixar un comentari amb les vostres impressions.
Amb aquest exercici he pogut comprovar el punt del llibre en què us trobeu i també si la vostra capacitat d’anàlisi de les imatges de tema mitològic va millorant a mida que avancem el curs. Alguns de vosaltres heu tingut bona vista i heu identificat els atributs de les divinitats i els protagonistes de l’escena. Evidentment, aquells episodis que encara no heu llegit no els podíeu distingir.
En el cas dels que heu trobat informació concreta sobre el quadre, sobretot la Sarah, el mèrit es troba en reconèixer l’escena o algun personatge per poder utilitzar el cercador.
Bona, la referència a l’estil de Rosseti, Carla!
Andrea, espero les noves respostes a mida que avancis en la lectura, però sobretot cuida l’expressió en els comentari, tant com si es tractés d’un exercici escrit per lliurar-me. No tinguis pressa i no et precipitis.
Un comentari força encertat, Knarik, encara que no et recordis ben bé del sacrifici d’Ifigenia.
Com en l’anterior gimcana, més endavant penjaré les solucions en un comentari, però deixarem temps perquè els companys de Premià, a partir de la seva lectura, hi puguin dir la seva.
Aquí teniu la correcció per quan la necessiteu.
Pingback: Reescrivint el mite a partir de l’art: la guerra de Troia | El fil del mite grec
Xαιρετε,
Aquestes són les que he intuït bé:
2: El judici de Paris
6: Helena de Troya
7: Tetis implorant a Zeus
9: Príam suplicant a Aquil·les el cadàver d’Hèctor
11: Processió del cavall de fusta a Troya
12: Eneas fugint de Troya
Les altres no les he sapigut relacionar amb la història de l’Ilíada, ja que no són suficient explícites per mi, suposo.
Χαίρετε!
Aquest treball sobre la pervivència de la guerra de Troia en les obres d’art és obra de la nostra professora, la Teresa Devesa i Monclús.
La primera imatge, barroc i compost amb la tècnica “oli sobre coure”, de Joachim Anthonisz Wtewael (Països Baixos, 1566–1638), data dels anys 1606-1610 correspon al casament de Peleu (Πηλεύς o Πηλείων), rei dels mirmídons i Tetis (Θέτις). Eris (Ἔρις), filla de la nit, porta a la mà esquerra la poma de la discòrdia, que no la mançana de la discòrdia, tram del passeig de Gràcia de l’Eixamle de Barcelona on s’hi situen cinc cases modernistes: lacasa Lleó Morera (Domènech i Montaner), la casa Mulleras (Enric Sagnier), la casa Bonet de Marcel·lià Coquillat, la casa Amatller (Puig i Cadalfach), també responsable de les excavacions a Empúries començades el 1907 i la Casa Batlló (Antoni Gaudí). Tres arquitectes modernistes van disputar-se el premi a la millor casa d’aquesta mançana: Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch i Antoni Gaudí. Quan Gaudí va reformar la casa Batlló, ja coneixia els treballs de Domènech i Montaner a la casa Lleó Morera i de Puig i Cadafalch a la casa Amatller. De fet, va ser la intervenció de l’arquitecte reusenc la que va provocar la competència estètica i arquitectònica.
Deixant de banda aquesta digressió, ara em centraré en el quadre. L’obra s’inscriu en el corrent manierista del barroc: una tendència que accentua el dramatisme dels gestos. Concretament, en aquesta pintura, observem que tota la llum ve des de l’angle on és Eris (Ἐρις). També hi podem trobar les següents figures mitològiques: el déu Hermes amb el seu barret alat i el diví caduceu. En un altre indret, apareix Afrodita sostenint el seu fill Eros. En un altra banda del quadre, veiem el déu Ares amb el seu casc de guerra. En una part central, veiem Àrtemis (Ἄρτεμις ιδος iἡ). A la dreta, observem la cabra Amaltea (Ἀμαλθεία) i, al seu costat, un ésser que té la cama dreta de cabra i l’esquerra, de persona. Es pot comprovar que es tracta d’un conjunt bigarrat i coral.
La segona imatge correspon al quadre de Rubens de l’any 1636 titulada “El judici de Paris”. Avui es troba a la National Gallery. Hi són presents les tres dees que es disputen la bellesa suprema: Hera (Ἥρα), Atena (Ἀθενᾶ)i Afrodita (Ἀφροδίτη) i el déu Hermes (Ἑρμῆς) amb el seu diví caduceu, que li servia per guiar les ànimes dels morts i per produir la son. Paris és l’àrbitre en el seu litigi. Afrodita és acompanyada pel seu fill Eros (Ἔρος), producte dels amors adúlters de la deessa amb Ares (Ἄπης). Hera porta una diadema i als seus peus veiem el seu atribut i animal preferit, el paó, a qui va traspassar els cents ulls d’Argos després de l’assassinat d’aquest per part d’Hermes. El fet que a Hera se l’associï amb el paó és un vestigi de la religiositat grega primitiva, el mateix que a Atena amb l’òliba, present al flanc esquerre del quadre, juntament amb l’escut i la vestiment guerra d’aquesta deessa. Convé no passar per alt que l’escut d’Atena porta incrustrat el cap de Medusa a l’escut, referència al mite de Perseu i Medusa. Pel que fa a la il·luminació, destaca el clarobscur. El costat esquerre del quadre, per exemple, apareix fosc, igual que l’ombra d’Afrodita, la deessa de la bellesa. Per altra banda, al cel apareix Eris alçant la poma daurada καλλίστῃ amb la mà esquerra. Totes les deesses tenen la pell completament blanca, un dels principis de la bellesa renaixentista (i també japonesa) i Afrodita (durant el barroc Filis, la pastoral), a més, té els cabell rossos, com el seu fill Eros. No hem d’oblidar que Rubens fou un súbdit dels Països Baixos, un estat centreeuropeu, on moltes persones són rosses. En canvi, Hera té els cabells castanys i Afrodita entre castanys i rossos, tot i que un barret li tapa el cap. Hermes té els cabells rissats i castanys, encara que l’ombra els enfosqueix. Els cabells de Paris segueixen, en canvi, l’ideal barroc de bellesa: cabells negres. L’agressivitat del paó contrasta amb la mansuetud del gos de Paris. Al fons podem veure unes ovelles pasturant (Paris, nen orfe, va ser adoptat per un pastor). No hem d’oblidar que Rubens fou un súbdit dels Països Baixos, un estat centreeuropeu. L’erotisme del quadre (Atena exhibeix els seus pits, és la més lasciva de totes les deesses) està dissimulat per diversos detalls: una fina tela blanca cobreix la vulva d’Atena, Afrodita està una mica girada i una tela gruixuda d’ermini vermell mig dissimula les natges d’Hera.
Etimologia:
D’Ἀφροδίτη prové el mot ”afrodisíac”.
D’Ἀθενᾶ prové el mot ”ateneu”.
D’Ἥρα prové Hèracles, Heraclea, Heràclit i Heràclida.
D’Ἑρμῆς prové la paraula ”hermètic”.
Aquesta estatueta negra, utilitzada per http://ndbooks.com/, reflecteix l’alegria de la reina Hècuba (segons el Perseus Ἑκάβη de Troia quan recupera el seu fill Paris (Πάρις ιδος ὁ en grec). Príam (Πρίαμος ου ὁ), rei de Troia (segons el Perseus, en grec Ἴλιος) i marit d’Hècuba, l’empeny.
La tercera imatge, grup escultòric tot negre, correspon al moment en què Paris rapta Helena, tot i que amb el seu consentiment, i se l’emporta a Troia. Podem veure gran emotivitat i tensió en les figures i en el mar, dues característiques pròpies del manierisme. Amb aquest acte, Helena deixa abandonades les seves filles i el seu marit, el rei Menelau d’Esparta. L’autor d’aquesta escultura és Pierre Puget. L’obra pertany al barroc i més concretament, a l’any 1683.
La quarta imatge té com a títol “Paris i Helena”. El seu autor és Jacques-Louis David, pintor neoclàssic francès. La imatge representa la parella d’enamorats, ja dins el palau de Troia. A l’esquerra del quadre, penjant d’una columna, veiem un carcaix. Al fons, veiem quatre cariàtides (petrificades) sostenint un marbre blanc. Fixem-nos que Paris porta el barret frigi, símbol de la llibertat des de la revolució francesa del 1789. Precisament Paris és una persona molt lliure, que es deixa endur pels seus desitjos. A la mà esquerra porta la lira, ja que, a més, Apol·lo, el déu músic, ajuda els troians. Mentre Helena es troba tapada, Paris està despullat i només la tela vermella d’Helena li cobreix el pubis. El príncep de Troia és musculat i, d’acord amb els cànons de bellesa renaixentista, els cabells de tots dos, sobretot els de Paris, són rossos.
La cinquena imatge, el sacrifici d’Ifigènia (Ἰφιγένεια ας ἡ): és un mosaic trobat a Empúries i que il·lustra el sacrifici d’Ifigènia a l’Àulida (Αὐλίς). Explico breument la història del sacrifici d’Ifigènia: Ifigènia era una filla d’Agamèmnon i la Tindàrida i néta d’Atreu. En l’expedició aquea per recuperar Helena “de les xamoses galtes” i venjar-se dels troians, els vaixells no van poder salpar cap a Troia. Agamèmnon va preguntar a una flama màgica el motiu de l’esbravament del mar, i Calcas li va respondre que, si no sacrificava la seva filla més καλή, no esperés poder arribar a Troia. Ulisses, el rei d’Ítaca, la va prendre a Clitemnestra per casar-la amb Aquil·les. Finalment, va arribar a l’Àulida, i, in extremis, Àrtemis substitueix la noia per una cérvola, que sacrifica, i porta Ifigènia a la terra dels taures. El poeta tràgic grec Eurípides, en grec Εὐριπίδης, -ου; (ὁ), va escriure dos poemes tràgics que tractaven sobre Ifigènia. Poso els noms d’aquestes obres teatrals en vers en llatí: Iphigenia in Aulis i Iphigenia in Tauris.
Element de llista numerada Agamèmnon (Ἀγαμέμνων), rei de Micenes
Ifigènia
Ulisses (Ὀδυσσέως)
Calcant (en grec Κάλχας ο Κάλχη (l’endeví de la flota grega)
Menelau d’Esparta (en grec Μενέλαος)
Αjudant del sacrifici
D’esquerra a dreta, podem observar els següents personatges: a dalt de la columna, hi ha les estàtues d’Apol·lo, en grec, Ἀπόλλων, -ωνος (ὁ) i Àrtemis, Ἄρτεμις, -ιδος (ἡ), germans bessons fills de Zeus (Ζεύς Διός ὁ) i Leto (Λητὼ ἡ).
Ifigènia amb el cérvol que la substitueix en el sacrifici
Soldats no identificats
La sisena imatge, un quadre on està representada Helena de Troia, és obra de Dante Gabriel Rossetti, pintor prerafaelita. En aquesta imatge, Helena de Troia apareix com una dona de cabells rossos, vestit taronja, cara blanca i llavis intensament vermells. Hem de tenir en compte que els pintors prerafaelites pretengueren tornar a l’art d’abans de Rafael, és a dir, a l’art medieval. Un dels seus principals temes va ser el tractament artístic idealitzat de la dona. En conseqüència, les figures femenines que pinten són sempre molt fràgils, bondadoses, delicades, en fi, dammas angelicatas.
Setena imatge: quadre titulat“Jupiter et Thétis”, del pintor neoclàssic Jean Auguste Dominique Ingres que es troba al Musée Garnet, Aix-en-Provence, França. Zeus (Ζεύς) hi apareix amb els seus atributs característics, el ceptre i l’àliga. Per altra banda, Zeus vesteix una túnica rosada amb una branca de llorer (Dafne, en grec Δάφνη metamorfosada) estampada. El tron de Zeus a l’Olimp (Ὄλυμπος)està situat sobre els nuvols del cel (οὐρανός). Pel que fa a l’arquitectura, la columna esquerra del tron de Zeus està culminada per un capitell jònic. Als peus del tron podem observar un relleu que reprodueix una escena en què es mostra Zeus, amb el seu ceptre, al comandament d’un tir de quatre cavalls encabritats. El tors i els braços de l’“aplegaire de núvols” estan nus, els podem veure perfectament, però no així les cames, excepte el peu i turmell esquerres i una petita part del seu peu dret. Tetis (Θέτις ιδος ἡ) porta la diadema (διάδημα, -ης ἡ, del verb διαδῶ) d’Hera (Ἥρα), senyal que està casada. Està representada de perfil des del cap fins la cuixa. Fins i tot observem el pit dret. Va enjoiada. A dalt a l’esquerra, Hera, sostinguda per uns núvols, observa l’escena, abillada amb la seva característica diadema i un ceptre amb la flor de lis, característica dels reis de França des de Clodoveu I. Pel que fa a les diademes, cal no passar per alt que aquest quadre d’Ingres data del primer imperi napoleònic. Aquesta època es va caracteritzar pel neoclassicisme, corrent cultural que va restaurar l’ús de la diadema entre les dones.
Vuitena imatge: Podem veure-hi Hèctor (Ἕκτωρ) amb Andròmaca (Ἀνδρομάχη) i el fill d’ambdós. El gerro presenta dos colors: el taronja de la figura i el negre del fons. Representa el moment en què Hèctor es treu el casc que espantava el seu fill i es disposa de nou a abraçar-lo. Hèctor està nu excepte la secció púbica. La nuesa , en aquest marc, és símbol de domini, heroïcitat, lideratge (cal recordar que Hèctor és el comandant en capità dels troians). També cal observar que aquest es troba dret, com a símbol de preeminència. A l’esquerra se situa la dona d’Hèctor (Ἕκτορ) asseguda en una cadira sobre una peana. Probablement aquesta petita elevació es deu a la seva noblesa (néta del rei de Tebes). D’altra banda, Andròmaca porta la diadema característica d’Hera i el cabell recollit com a dona casada. El fill, a la seva falda, toca la crinera del casc d’Hèctor. Així s’acosta a la valentia del seu pare, representativa d’animals com el lleó i el cavall.
Novena imatge: és un quadre del pintor neoclàssic escocès Gavin Hamilton (1723, Lanarkshire – 4 de gener del 1798, Roma). Príam (Πρίαμος), rei de Troia, suplica a Aquil·les que tingui a bé retornar-li el cadàver del seu fill i cap militar dels troians, Hèctor. Aquil·les es va negar a incinerar el cos d’Hèctor amb la intenció que no pogués entrar a l’Hades, en grec, Ἅιδης, -ου; (ὁ). A més, després d’occir Hèctor, el cabdill dels mirmídons no retornà el cos difunt al rei Príam de Troia, sinó que el lligà al carro pels turmells i així el va transportar al campament argiu. Posteriorment, quan Patrocle ja tingué una cambra funerària i un túmul de pedra, Aquil·les, en homenatge al seu gran amic, donà vint-i-quatre voltes en dotze dies i el mateix nombre de nits al voltant de la tomba de Patrocle, amb el cos mort d’Hèctor arrossegant-se per terra i lligat al carro del comandant argiu. No obstant això, el cadàver no es troba en estat de descomposició, ja que Apol·lo va protegir el cadàver de qualsevol dany després de la mort del cabdill troià. Aquil·les, en grec, Ἀχιλλεύς, -έως; (ὁ), rei de Tessàlia i els mirmídons, porta la corona i acaricia Príam. És necesari saber que Troia era una ciutat grega però independent d’Agamèmnon Ἀγαμέμνων, -ονος; (ὁ), per tant, per a Príam fou una humiliació, mentre que Aquil·les, en teoria, estava sotmès al rei dels aqueus, Agamèmnon. Per tant, aquell dia el rei de Troia es va situar per sota d’un rei local. Penjant del sostre hi ha una llum formada per tres espelmes que crea tenebres i clarobscur, propi del barroc. Encara que el quadre sigui de temàtica i d’estil neoclàssics, no es renega del tot de les característiques del corrent anterior. Ulisses, a l’esquerra d’Aquil·les, porta la corona de llorer dels jocs funeraris (arbitrats pels captius troians)per la mort de Patrocle, gran amic d’Aquil·les. A la dreta podem observar un personatge aixecant un punyal en senyal de victòria. És possible que es tracti de l’arma amb què “el de peus lleugers” ha pres la vida a Hèctor. Aquest quadre m’ha recordat molt la mort de Viriat, de José de Madrazo, per la composició, l’escena, els personatges i, sobretot, la combinació de caràcters i postures en la pintura.
Desena imatge: observem el grup escultòric del sacerdot Laocoont i els seus fills mentre són devorats per dues enormes serps. Els autors d’aquesta obra artística són Atenodor de Rodes, i potser també Polidor de Rodes i Agesandre de Rodes. Les estàtues pertanyen a l’estil hel·lenístic grec i daten del segle II a. C. o I a.C. Avui, aquesta escultura en marbre blanc es troba als Museus Vaticans. Aquest sacerdot va atrevir-se a tirar una llança al cavall construït pels grecs per entrar a la ciutat de Troia. L’artífex d’aquesta idea va ser Atena, que va “plantar” aquesta idea en el cap de l’“enginyós” Odisseu, Ὀδυσσεύς en grec. Dintre hi anaven amagats el mateix Odisseu i el rei Menelau d’Esparta, entre d’altres. Laocoont va tirar una llança al cavall de fusta, i aquesta va impactar contra un compartiment buit d’aire. Tot seguit, els troians van atrapar Sinó, guerrer aqueu encarregat de convèncer els troians que el cavall era una ofrena dels argius per a Atena però que en cap cas era un perill per a la ciutat de Troia. També els va dir que la manera de derrotar els dànaus ad infinitum era portar l’animal trampa dins la ciutat. Tot seguit, unes serps sortides del mar, en grec θάλαττα (θάλασσα) van estrènyer el cos dels dos fills de Laocoont. Després d’asfixiar-los, van fer el mateix amb llur pare. Finalment, van dirigir-se reptant al temple d’Ἀθηνᾶ a Troia i van desaparèixer darrere l’escut de la deessa. Els troians van interpretar aquell incident com un avís de la ira d’Atena per l’atac al seu cavall sagrat i van considerar que, si no el transportaven dins Ἴλιος, s’exposaven a represàlies més dures. Pel que fa a l’aspecte arístic, el rostre de Laocoont expressa deseperació, igual que el del fill situat a la seva dreta.
Pervivència en el català. Etimologia.
Atenodor (Ἀθενᾶ + δῶρον) Polidor (πολύ + δώρον) Agesandre ( ἄγη + ἀνήρ)
Onzena imatge: aquest quadre, obra de Giovanni Domenico Tiepolo, va ser acabat el 1773 i tracta de l’entrada del cavall dels aqueus a Troia. Els habitants d’aquesta ciutat creuen que la guerra ja ha acabat i fan entrar el cavall empenyent-lo pel darrere i arrossegant-lo pel davant amb cordes robustes. Transporten l’animal a la part alta de la ciutat, al pati interior del temple d’Atena “d’ulls grisos”, segons Homer. Ningú no sospita que, introduint el cavall, els troians estiguin cavant la seva pròpia tomba, encara que l’endevina Cassandra, filla de Príam i Hècuba, ha predit que el cavall provocarà la destrucci Els habitants de Troia decoren amb flors l’animal, canten, ballen, beuen i preguen als déus. Al final, van a dormir cansats i ebris. Al cap de poc
Dotzena imatge: aquest quadre realitzat mitjançant la tècnica “oli sobre tela” per Federico Barocci “in anno 1598” es titula “La fugida d’Enees”. Avui en dia, se situa a la Galeria Borghese, Florència. Hi podem veure Enees (Αἰνείας ου ὁ), emparentat amb el rei Príam de Troia, fugint i portant el seu pare Anquises a espatlles . El seu fill Ascani se situa a l’esquerra i la deessa Afrodita, mare d’Enees, protegeix el seu fill i es troba a l’esquerra. En primer pla, s’observa els resultats del saqueig de Troia per part dels grecs. A l’esquerra es veu fum i, al fons, foc. Curiosament, en una ciutat arcaica de circa l’any 1200 a.C., és a dir, el segle XII a.C., veiem que l’arquitectura és molt elaborada (es tracta d’un anacronisme). Verbi gratia, al fons podem veure una alta columna que sembla la columna trajana de Roma.
Pervivencia en el català. Etimologia. Anacronisme: ἅν, contracció de ἅ ἄν (prefix de negació) + κρόνος (temps).
Χαίρετε!
Χαίρετε!
Les meves companyes i jo hem de preparar una gimcana sobre el cicle micènic per a aquest divendres i n’estem mirant alguns exemples per l’aracne. Pel que he vist fins ara crec que ens dividirem el cicle per tal de fer més àgil la recerca d’imatges un cop haguem investigat sobre tots els episodis, i després ho posarem tot en comú. Espero que ens quedi tot enllestit i a punt per poder-la presentar a la classe de grec a la resta de companyes!
Χαίρετε!
Comencem el segon trimestre amb piles renovades, i una de les feines que farem, serà una gimcana sobre el cicle micènic i tebà. Les companyes ens hem repartit aquests cicles en dos grups i en farem una recerca de fotos per veure si sou capaços, de fer l’anàlisi iconogràfica de les fotos del cicle micènic que és el cicle que em pertany a mi i a dues companyes meves, la Mònica i l’ Andrea.
Abans de començar a preparar la recerca d’imatges, ens hem repartit el treball en tres parts, la primera part , els episodis mític s deTàntal i Pèlops: Banquet dels déus , i Tiestes i Atreu. En la segona part els episodis d’ Agamèmnon i Clitemnestra i finalment la última part, els episodis d’Orestes i Electra.
Esperem que aviat estigui llest la nostra gimcana !!
Χαίρετε!
Bona entrada del segon trimestre amb l’article que ens proposa la Teresa. Les meves companyes i jo crearem la gimcana del cicle mític a partir d’aquest article que ens serveix per seguir el mateix proces de creació i finalment fer els nostre article corresponent.
Crec que aquesta es una forma original d’aprendre ja que a través d’una imatge o d’una obra d’art, pots descobrir quin episodi mític es, cercar informació si no coneixes la imatge o l’episodi i finalment relacionar els episodis amb les imatges.
Espero que comenteu el nostre article quan estigui enllestit !!
Des de Premià esperem amb candeletes les vostres gimcanes! Avant!
Ja tenim la gimcana sobre el cicle troià promesa. A veure qui s’hi llença?
Pau, unes respostes molt completes. Per la digressió que t’has permès amb la primera imatge, veig que et va impactar la sortida en què vau visitar, entre d’altres coses, “la mançana de la discòrdia” que es disputaven, en lloc de tres dees, tres arquitectes. Més referències, aquesta vegada en l’urbanisme de Barcelona…
Χαίρετε!
La segona representa el judici de Paris amb les tres deeses.
En la tercera es representa rapte d’Helena.
En la quarta es veu a Helena amb Paris.
En la sisena està representada Helena de Troia.
La desena és el cavall de Troia, però està representat com si fos real, cosa que m’ha sorprés…
Χαίρετε!
No n’he encertat moltes, suposo que hauria de revisar millor tot el que se i mirar-me millor el cicle Troià!
Tot i així és una bona manera de practicar el que sabem sobre un tema en concret.
Χαίρετε!!!!
La gincama és una bona idea de treballar encara més el Cicle Troià
La primera representa el casament de Peleu.
la segona representa Al Judíci de Paris
la tercera representa rapte d’Helena
la quarta representa la parella d’enamorats, ja dins el palau de Troia
La sisena representa a Helena de Troia que apareix com una dona de cabells rossos, vestit taronja, cara blanca i llavis intensament vermells.
la novena representa el rei de Troia, que suplica a Aquil·les que tingui a bé retornar-li el cadàver del seu fill.
No he fet gairebé cap bé.
La 2: judici de Paris, perquè fa temps vaig fer un apunt i em va sortir aquesta obra.
La 11: Lacont i els seus fills, ja que l’he trobat per casualitat a google imatges.
La 10: Processó del cavall de fusta a Troia, perquè és una escena molt coneguda.
Crec que fer una gimcana és una bona manera de fer aprendre les obres de l’antiguitat o que representen alguna escena, ja que amb imatges és més fàcil enrecordar-se de les coses i fa més fàcil saber-ne les històries.
Bon treball!!La veritat és que ens ajuda a comprendre el cicle troià,que per cert hem semblla molt interessant,ja que puc dir que no sabia res d’aquest cicle.
Observan la primera imatge he pogut veure que és el sopar de les noces de Tetis i Peleu.Les noces es realitza a la part alta d’una muntanya, que és el lloc on están més a prop. Casi tots el deus són convidats ,menys la deessa Dicòrdia.També he pogut veure a Dionís (Déu del vi).
Ala segona imatge he pogut veure el judici de Paris.
podem veures a les deesses que es barallaven per les pomes, creient que cadascuna d’elles era la mereixedora: Atena, Hera i Afrodita.
A la tercera és el rapte d’Helena filla de Zeus i Leda, famosa per la seva bellesa. El seu rapte per Paris provocà la Guerra de Troya.
I per últim ,però no menys important ,Helena de Troya.