Mireu quin rètol s’ha trobat el meu fill a l’entrada d’una tapería de Baiona (Pontevedra); per la seva singularitat, de seguida me l’ha vingut a ensenyar. Llàstima que ja havíem dinat, que si no, hi hauríem entrat!
Baiona. Façana de la "Tapería Gallaecia" (Fotografia de Josep Lario Gómez)
Després d’això tocava, doncs, esbrinar alguna cosa més del poble celta, que es va fusionar amb aquests gallaeci originaris de la zona, possiblement els autors dels petroglifs de què parlàvem abans d’ahir. Un dels castra celtes més important de la zona és el de Santa Trega, ubicat en un puig de A Guarda que rep aquest nom. Sembla que la seva ubicació respon a una funció de control del trànsit marítim i l’accés a l’interior a través del riu Miño, en la desembocadura del qual, segons Estrabó, hi havia una illa amb dos molls. La seva decadència va arribar quan la construcció de vies terrestres reduí la importància del trànsit marítim i les reformes de l’administració romana van promoure l’ocupació de les zones més baixes.
Es tracta d’un jaciment molt gran -hi devien viure entre 3000 i 5000 persones-, amb algunes cabanes reconstruïdes que ajuden a comprendre l’estil de vida dels seus habitants. A les fotografies que segueixen podreu comprovar que avui feia un dia molt rúfol i la boira dificultava la visió global del recinte, però hem de tenir en compte que aquestes circumstàncies metereològiques eren amb les que havien de conviure la major part de l’any els seus pobladors.
"Castrum" celta de Santra Tegra. Cabana reconstruïda (Fotografia de Josep Lario Gómez)
"Castrum" celta de Santra Tegra. Visió general (Fotografia de Josep Lario Gómez)
La pregunta d’avui és clara: Qui és Estrabó i per què és tan important també en l’estudi dels pobles preromans de Catalunya?
TERESA
Arnau, estàs fet un autèntic explorador de l’antigüitat en terres gallegues. Fantàstic!
Deveu estar ben fresquets! Quina enveja! Nosaltres tenim tota la lluminositat de la mediterrània i també tota la seva escalfor!
Estem tan frescos que en mirar les notícies sobre els incendis, no ens ho podem ni creure!
Ara que, quan tenim un dia assoleiat, l’esperit mediterrani reneix en nosaltres.
Estrabó era un geògraf i escriptor grec i crec què és tan important, encara que no estic molt segura, per que va poder obtenir dades sobre la Hispània Citerior. ( Hispània Citerior fou una de les dues províncies en què es va dividir la Península Ibèrica després de la conquesta romana.)
Sobre la divisió de la Península Ibèrica també en parlem a primer. De fet, a quart ja hem situat topònims al mapa de la “Hispania Romana”, oi? A veure si algun dels teus companys recorda uns apunts de l’any passat on ens va sortir Estrabó.
Et repeteixo la benvinguda i continuem esperant els teus comentaris i aportacions.
Ave!
Estrabó era un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC i que va morir cap a l’any 20 dC.
Era molt important en l’estudi dels pobles preromans de Catalunya perquè va aportar dades sobre la Hispània Citerior
que constava de la costa est, desde els Pirineus a Cartagena.. Ulterior era aproximadament el què és ara Andalusia.
Valeee
Gràcies pe la informació, noies, però algú em pot dir concretament sobre quin lloc de Catalunya ens dóna una informació indispensable per al seu estudi? Ho hauríeu de saber… Treieu la pols dels apunts!