En un complex luxós de Buenos Aires hi ha un hotel anomenat Baucis Hotel. Suposo que, a partir de les narracions d’Ovidi que estem llegint a Narracions de mites clàssics, em sabreu explicar quin és l’origen del nom i quin referent mitològic té. Els mateixos fundadors de l’establiment ho expliquen en la seva pàgina web.
No us sembla un nom molt encertat per a un hotel?
TERESA
“Filemón y Baucis era un matrimonio de la mitología griega, conocidos por ser los únicos que permitieron entrar a su casa a los dioses Zeus y Hermes disfrazados de mortales.
Filemón era un viejo y pobre campesino que vivía en la ciudad de Frigia con su esposa Baucis. Un día, Zeus y Hermes, tras un viaje disfrazados de mortales, llegaron a Frigia, donde pidieron a sus habitantes un lugar para pasar la noche.
Tras la negativa de todos ellos, sólo Filemón y Baucis les permitieron entrar a su humilde cabaña. Tras servir comida y vino a sus invitados, Baucis notó que a pesar de llenar varias veces los vasos de los visitantes, la jarra de vino estaba aún llena, de lo que dedujo que aquellos foráneos eran en realidad dioses. Pensando que la humilde comida servida no era digna de tales invitados, Filemón decidió ofrecerles el ganso que guardaban en casa. Pero cuando el campesino se acercó al ave, el animal corrió hacia el regazo de Zeus, quien aseguró que no era necesario tal sacrificio, pues debían marcharse. El dios avisó al matrimonio que iba a destruir la ciudad y a todos aquellos que les habían negado la entrada. Les dijo que deberían subir a lo alto de la montaña con él, y no darse la vuelta hasta llegar a la cima. Ya allí, la pareja vio su ciudad destruida por una inundación.
Sin embargo, Zeus había salvado su cabaña, que posteriormente fue convertida en templo. Cuando Zeus les ofreció un deseo, el matrimonio pidió ser ministros del santuario y estar unidos para siempre, muriendo uno tras la muerte del otro. Tras su muerte, Zeus los convirtió en árboles que se inclinaban uno hacia el otro: Filemón en roble y Baucis en tilo.
El nombre del asteroide Baucis es en honor a esta mujer. “
Ave!
Veig que aqui ja esta tota la historia completa, encara que es podria haver possat en català ja que està totalment copiada i pegada.
Donc si sembla un bon nom pero un hotel tenin en compte la história d’aquell matrimoni.
Tens tota la raó, Ana Rosa; per tant n’espero un bell resum en català. Baucis i Filèmon s’ho mereixen!
avee! 🙂
Filemó era un vell i pobre camperol que vivia en la ciutat de Frigia amb la seva dona Baucis. Un dia, Zeus i Hermes, després d’un viatge es van disfressar de mortals, van arribar A Frigia, i van demanar a la gent del poble si els deixaven dormir a una de les seves cases però ningú els va deixar llavors Filemó i Baucis els van dir que podien dormir a casa. Després de servir menjar i vi als seus convidats, Baucis va notar que a pesar d’omplir diverses vegades els gots dels visitants, el gerro de vi estava encara ple, i llavors va deduir que en realitat eren deus. Van pensar que l’humil menjar que els havien servit no era digne per els convidats, llavors Filemó va decidir oferir-los el ganso que guardaven a casa. Però quan el camperol es va acostar a l’au, l’animal va córrer cap a la falda de Zeus, qui va assegurar que no era necessari tal sacrifici, i que havien de marxar-se. El déu va avisar al matrimoni que anava a destruir la ciutat i a tots aquells que no els havien deixat dormir a casa seva. Els va dir que haurien de pujar a l’alt de la muntanya amb ell, i no donar-se la volta fins a arribar al cim. Quan ja estaven allà dalt, la parella va veure la seva ciutat destruïda per una inundació. Però Zeus havia salvat la seva cabanya, que després va ser convertida en temple. Quan Zeus els va oferir un desig, el matrimoni va demanar ser ministres del santuari i estar units per a sempre, morint un després de la mort de l’altre. Després de la seva mort, Zeus els va convertir en arbres que s’inclinaven un cap a l’altre: Filemó en roure i Baucis en tilo.
El nom de l’asteroide Baucis és en honor a aquesta dona.
Doncs la veritat amb sembla un nom molt encertat per a un hotel perquè tal com diuen en la seva pagina és com que la gent són els deus i l’hotel un temple, i per la foto sembla un hotel molt maco.
valee!:)
Gràcies a les tres, heu vist molt bé la relació. Amb exemples com aquest anem veient la gran influència de les Metamorfosis d’Ovidi, que nosaltres coneixem a través de la “Narracions de mites clàssics”.
Si voleu podeu deixar la vostra opinió sobre Narracions de mites clàssics a http://blocs.xtec.cat/elfildelesclassiques/2008/01/13/narracions-de-mites-classics-adaptacio-de-les-metamorfosis-dovidi-ed-teide-2007/
Per no posar exactament el mateix que han posat elles aqui, poso l’enllaç on jo també fent una mica de reserca l’he trobat.
http://es.wikipedia.org/wiki/Baucis_y_Filem%C3%B3n
Jo tambè he fet una miqueta de recerca i m’ha sortit l’enllaç de la wikipedia, el mateix que t’ha ficat aqui dalt la Raquel.
I la meva opinió sobre que agin ficat al hotel aquest nom, em sembla un nom molt correcte i original. Sembla que la gent que el visiti fossin els déus i l’hotel un gran temple, que per la vista molt maco i de molt luxe.
Un peto Lidaaa!:D
crec que el que hi tenia que esbrinar ja ho han fet ellas jeje.
Estic totalment d’adord amb la Agus, i tambe crec qe d’alguna manera axí no es perd, perque apart de original i oportu per un lloc així, ja que com nosaltres be sabem el llatí no es una llengua morta!
auete lida:)
Com podeu veure el meu cognom es Baucis i avui es la primera vegada que he sapigut d’on venia… estic buscant per internet i no he trobat gairebe res mes que aquesta historia, creec que tinc un cognom molt poc frecuent i per possar la guinda el meu pare sap molt poc tambe, ya que el seu pare va morir avans de haber nascut. com puc esbrinar don vinc?? Ser que vaig neixer a barcelona i no es propi d’aquestes terres. gracies
Benvolgut Alberto, m’alegro que el nostre article t’hagi ajudat a saber alguna cosa sobre el teu cognom. La curiositat etimològica que demostres diu molt de tu.
Pel que fa a la teva consulta, et recomano que acudeixis al “Diccionari etimològic complementari de la llengua catalana” i l'”Onomasticon Cataloniae”(crec que encara no n’existeix la versió digitalitzada). És una obra enciclopèdica de Joan Coromines sobre els noms de persona i de lloc en els Països Catalans. També és eina indispensable el “Diccionari Català-Valencià-Balear d’A. M. Alcover i F. de Borja Moll, on he trobat una entrada que crec que t’ajudarà: http://dcvb.iecat.net/
Que hi hagi sort! Esperem que quan hagis acabat la teva recerca ens expliquis les conclusions a què has arribat.
Salve!
Trobo que és un nom molt bonic, però falta l’hotel Filèmon. El podríem posar a Buenos Aires mateix, i així Filèmon i Baucis estarien junts, com el roure i el til·lè.
Vale!
Salve!
Molt bona aportació per al nostre moodle, el nom és molt bonic, es a dir, queda bé en el nom de l’hotel. Baucis és un mite, però en el mite surt un personatge més que és Filèmon. Els mites d’Ovidi apreixen a molts llocs: televisió, pel·lícules, en hotels com hem vist ara…
Vale!
Salve!
Baucis és un mite, que surt un personatge que és Filèmon, els mites d’Ovidi apareixen a molts llocs: televisió, pel.lícules, en noms d’hotels com hem vist ara…
vale!
Salve!
És molt curiós que,cada vegada més, trobem més coses relacionades amb els mites d’Ovidi que estem llegint. El nom d’aquest hotel n’és una mostra més. El mite de Baucis ha estat un dels mites que ha aportat a més un altre personatge com Filèmon. Felicitats per la vostra recerca i per mostrar-nos totes les coses que ens podem trobar al dia a dia relacionat amb els mites clàssics que estem treballant.
Vale!
Salve!
Quina casualitat! Aquest estiu vaig estar a Argentina, Buenos Aires, i vam fer un bus túristic que passava per Palermo, i quan vam arribar davant d’aquest hotel van explicar que el nom del hotel provenia del mite de Filèmon i Baucis. Quina sorpresa! Si que és veritat això de que el llatí hi és a tot arreu encara que no ens adonem. Quan ens fixem una mica fins i tot el nom de les begudes provenen de el llatí (Aquarius).
El mite de Filèmon i Baucis explica la història d’un matrimoni humil que viu en un poble. Un día Zeus i Hermes van arribar transformats en humans al poble demanant un lloc per passar la nit i ningú tret de Filèmon i Baucis va acceptar. Aquests li van donar de menjar i de beure però la dona, Baucis, es va adonar de que eren deus i els va voler oferir un menjar més bo. Quan van voler donar el ganso a Zeus i Hermes, el ganso va sortir correns a els braços de Zeus. Aquests li van dir que destruïrien el seu poble i que per salvar-se harien de pugar a la muntanya amb ells. Els hi va dir que es posesin d’esquena i quan es van tornar a girar el poble estava inundat, però la seva casa continuava en peu. Zeus li va dir que demanesin un desig i aquests van demanar ser ministres i estar junts per sempre. Quan un dels dos va morir l’altre va morir seguidament i Zeus els va transformar en un roble a Filèmon i en un tilo a Baucis. El nom d’un asteroide és Baucis, en un honor a ella.
Vale!
Quina casualitat, Silvina, i quina sort!
Salve!
Filemó i Baucis eren un matrimoni de la mitologia grega coneguts per ser els únics de la seva localitat que van permetre entrar a casa a Zeus i Hermes.
Filemó era un vell i pobre camperol que vivia amb la seva dona Baucis a la ciutat de Tiana (Capadòcia) .1 Un dia, Zeus i Hermes, després d’un viatge transformats en captaires, van arribar a la ciutat enmig de la tempesta, i allà van demanar als seus habitants un lloc per passar la nit. Després de la negativa de la resta, només Filemó i Baucis els van permetre entrar al seu humil cabana. Després de servir menjar i vi als seus convidats, Baucis va notar que tot i omplir diverses vegades els gots dels visitants, la gerra de vi estava encara plena, del que va deduir que aquells forans eren en realitat déus. Pensant que la humil menjar servit no era digna de tals convidats, Filemó va decidir oferir-los el oca que guardaven a casa (l’oca era el seu únic animal). Però quan el camperol es va acostar a l’au, l’animal va córrer cap la falda de Zeus, que va assegurar que no era necessari tal sacrifici, doncs havien de marxar. El déu va avisar al matrimoni que anava a destruir la ciutat ia tots aquells que els havien negat l’entrada. Els va dir que haurien de pujar a dalt de la muntanya amb ell, i no donar-se la volta fins arribar al cim. Ja allà, la parella va veure la seva ciutat destruïda per una inundació que va provocar Zeus amb el seu trident.
No obstant això, Zeus havia salvat la seva cabanya, que posteriorment va ser convertida en temple. Quan Zeus els va oferir un desig, el matrimoni va demanar ser sacedotes del santuari i estar units per sempre, morint un a la vegada que l’altre. Després de la seva mort, Zeus els va convertir en arbres que s’inclinaven un cap a l’altre: a Filemó, en roure, ja Baucis, en til • ler.
El nom de l’asteroide Baucis és en honor a aquesta dona.
Em sembla molt interesant que un hotel es digui igual que la dona de filemó, Baucis.
No he tingut el plaer d’anar a Buenos aires i visitar aquest plaer però m’agradaria.
Vale!
Salve, Aràcnids!
Us explico; Filemó era un ancià i pobre pagès que vivia en la ciutat de Frigia amb la seva dona Baucis. Un dia, Zeus i Hermes, després d’un viatge, es van disfressar de mortals, van arribar A Frigia i van demanar a la gent del poble si els hostedaven a alguna de les seves cases, però ningú els ho va oferir, excepte Filemó i Baucis. Després de servir menjar i vi als seus convidats, Baucis va notar que tot i omplir diverses vegades els gots dels visitants, el gerro de vi seguía sempre ple, amb el que va deduïr que éren déus. Van pensar que l’humil menjar que els havien servit no era digne per ells, així que Filemó va decidir oferir-los el ganso que guardaven a casa. Però quan el camperol es va acostar a l’au, l’animal va córrer cap a la falda de Zeus, qui va assegurar que no era necessari tal sacrifici, i que se’n tenien que anar. El déu va avisar al matrimoni de la imminent destrucció del poble i els seus habitants. Els va dir que haurien de pujar a l’alt de la muntanya amb ell, i no donar-se la volta fins a arribar al cim. Quan ja estaven allà dalt, la parella va veure la seva ciutat destruïda per una inundació.
Zeus salvà la seva cabanya, que es convertí en un temple. Quan Zeus els va oferir un desig, el matrimoni va demanar ser ministres del santuari i estar units per sempre, morint un després de la mort de l’altre. Després de la seva mort, Zeus els va convertir en arbres que s’inclinaven un cap a l’altre: Filemó en roure i Baucis en tilo.
Valeeeee.
Salve!!!
Filemó i Baucis eren un matrimoni que vivien en un poble de Frijia, vivien allà des de que es van casar.
Zeus i Hermes un dia transformats en mortals com els de mes, van anar per tot el poble demanant hospitalitat però ningú els acceptava a se casa, fins que van arribar a casa de Filemó i Baucis que ells si que els van convidar a entrar a se casa.
vale!!
Salve!
Filemó i Baucis eren un matrimoni que va obrir les portes a Zeus i Hermes, disfressats de mortals. Els dos déus, agraïts, van avisar al matrimoni de la imminent destrucció de la ciutat, els ciutadans del qual no els havien volgut obrir la porta. Desprès de la gran inundació que es va emportar la ciutat, Zeus salvà la seva cabanya, que més tard es convertiria en un temple.
A la mort de Filemó i Baucis, Zeus els va convertir en roure i til.lo respectivament.
Vale!
Bonum Diem!
Filemó i Baucis eren un matrimoni de la mitologia grega coneguts per ser els únics de la seva localitat que van permetre entrar a casa a Zeus i Hermes.
Filemó era un vell i pobre camperol que vivia amb la seva dona Baucis a la ciutat de Tiana (Capadòcia) .1 Un dia, Zeus i Hermes, després d’un viatge transformats en captaires, van arribar a la ciutat enmig de la tempesta, i allà van demanar als seus habitants un lloc per passar la nit. Després de la negativa de la resta, només Filemó i Baucis els van permetre entrar al seu humil cabana. Després de servir menjar i vi als seus convidats, Baucis va notar que tot i omplir diverses vegades els gots dels visitants, la gerra de vi estava encara plena, del que va deduir que aquells forans eren en realitat déus. Pensant que la humil menjar servit no era digna de tals convidats, Filemó va decidir oferir-los el oca que guardaven a casa (l’oca era el seu únic animal). Però quan el camperol es va acostar a l’au, l’animal va córrer cap la falda de Zeus, que va assegurar que no era necessari tal sacrifici, doncs havien de marxar. El déu va avisar al matrimoni que anava a destruir la ciutat ia tots aquells que els havien negat l’entrada. Els va dir que haurien de pujar a dalt de la muntanya amb ell, i no donar-se la volta fins arribar al cim. Ja allà, la parella va veure la seva ciutat destruïda per una inundació que va provocar Zeus amb el seu trident.
No obstan això, Zeus havia salvat la seva cabanya, que posteriorment va ser convertida en temple. Quan Zeus els va oferir un desig, el matrimoni va demanar ser sacedotes del santuari i estar units per sempre, morint un a la vegada que l’altre. Després de la seva mort, Zeus els va convertir en arbres que s’inclinaven un cap a l’altre: a Filemó, en roure, ja Baucis, en til • ler. El nom de l’hotel em sembla molt original ja que te un significant molt rellevant. Vale discipulos;
Salve, Roberto!
Ahir et vaig conèixer i ara me n’adono que també fas llatí i que ets, per tant, alumne de l’Anna!