Després dels articles en profunditat Do you speak Latin? i Plurilingüisme amb prefixos llatins, em disposo a continuar la feina ja començada per adinsar-me en el món de les paraules angleses que provenen del llatí d’alguna forma.
Com a espai real, ens hem de situar a les illes Britàniques i fer un viatge en el temps per seguir totes les conquestes i veure la influència d’aquestes, així sabrem com el llatí ha influït en la llengua anglesa. L’anglès és una llenguapertanyent la família indoeuropea que deriva del germànic, per tant ambdues llengües tenen un origen proper i llunyà a la vegada. Tal i com diu el primer article (cf. Do you speak Latin?), els romans van conquerir la Britànnia l’any 43 durant l’època de l’emperador Claudi. Es va imposar el llatí com a llengua oficial i, quan els saxons la van tornar a envair i van imposar la seva llengua, el llatí va quedar restringit a l’àmbit litúrgic. Segles després, els francesos van conquerir part de les illes britàniques i van imposar la seva llengua en els estaments privilegiats com a la més culta pels seus origens clàssics.
Així doncs, l’anglès va ser un receptor d’influències de tota mena a nivell lingüístic i combina paraules de molts idiomes diferents juntament amb una gramàtica aparentment senzilla. Aquesta és la clau per la qual és un dels idiomes més internacionals que existeixen. No només s’incorporen algunes preposicions (cf. Plurilingüisme amb prefixos llatins) o alguns llatinismes/expressions llatines, sinó que el llatí també és present en bona part dels substantius utilitzats diàriament.
Qui no ha sentit mai etcetera, verbi/exempli gratia o idem abreujats amb etc., v.g./e.g. i id. en anglès? I modus operandi? No és gens estrany que una persona de parla anglesa utilitzi aquests termes! Per analitzar com de “llatina” pot arribar a ser la llengua anglesa, s’ha de separar les paraules que són directament cultismes de les paraules en préstec d’altres llengües (majoritàriament el francès).
I aquí plantejo les meves preguntes:
1) Reconeixeu algun dels noms i de quin ètim llati provenen?
2) Algú que sàpiga francès podria dir si detecta alguna paraula que és exactament igual en aquest idioma?
3) Se us acudeix algun mot anglès provinent del llatí?
Ànim, que aquí hi ha molta feina a fer i suculents comentaris amb bones reflexions!
Carla Asensio
2.2. Batxillerat
Institut Isaac Albéniz
Realment, Carla, els companys tenen força feina a reconèixer els ètims d’aquest recull tan complet. A mi se m’acut, a més, una mena d’endevinalla dedicada als de Grec. En l’interior d’una de les imatges apareix una paraula anglesa, però provinent en aquest cas del grec. Qui la troba i ens explica d’on ve?
L’enhorabona, Carla! Et felicito sincerament tant pel contingut (ja saps com m’agrada tot això) com per la forma (la qualitat de l’edició en els enllaços, en partir i citar la feina feta anteriorment, en el muntatge fotogràfic…Realment és millor així perquè no ocupa massa espai i perquè permet anar ampliant amb un sol clic sense tornar.lo a fer. Qui s’anima a contestar la feina proposada per la Carla i la Teresa i per anar ampliant el lèxic anglès amb imatges a Photobucquet?
Hola Margalida,
quina casualitat, allir per la nit, abans de dormir, vaig veure una pel.licula sobre com Britania s’oposa a la colonització del Imperi Roma.
Fitxa técnica
Títul original: Warrior Queen
Director: Bill Anerson
Génre: Acció
Any: 2003
Origen: Estados Unidos
Duració: 98 minutos
Rating: + 18 años
Intérpretes:
Álex Kingston, Huggo Speer y Jack Shepherd
si voleu llegir l’argument de la pel.lícula os deixo l’enllaç:
http://www.laguiatv.com/pelicula/ficha/Cine:-reina-guerra/91549
Ave!!
Molt bon treball Carla, no pares de fer-e articles!
Aquest em sembla molt interesant perquè demostra que ni l’Anglès s’ha lliurat de la influència llatina.
A més, també em sembla adient aquest article perquè jo vaig fer Francès amb tu desde segon d’ESO i així recordem conceptes.
“Maritime” segur que és igual en Francès, al igual que “pavement”,”audience”,”justice”,”terrain”. sinó m’equivoco. Pot ser que hi ha més però ara mateix no hi caig.
Respecte a l’altre pregunta, he trobat alguns dels prefixos:
-Pulchritude: Pulcher, pulchris,
-Urban: Urbs, urbis
-Acerbic: Acer, acris
-Animal: Animal, -alis
-Civis: Civis, -atis
-Insula: Insula, -ae
-Maternal: Mater, matris
-Paternal: Pater, patris
Aquests són els que he trobat, “Feliciter Carla”!
VALE!!
Molt bé, Carlos! Crec que podríeu anar pensant en el llatí en el francès, en l’alemany…
Bé doncs crec que després de la intervenció de’n Carlos no tinc molta cosa a dir. Penso que en molt idiomes hi ha alguna cosa del llatí encara que no ens hi adonem.
És molt bona idea aixó d’anar mirant que hi ha del llatí en diferents llengües. Jo faria algun article així si se’m donés bé els idiomes.
Bon treball Carla
Teresa, mireu això: http://pot-pourri.fltr.ucl.ac.be/itinera/ebook/etymons.pdf
http://www.lexilogos.com/
No anava mal encaminada!
Merci pour cette approche multilangue que vous faites. Les commentaires de Carlos sont très pertinents et nous pourrions en trouver beaucoup d’autres. C’est un travail que je veux proposer à mes élèves de français et latin de l’Albéniz.
Ja el penjarem. Gràcies Margalida pels dos enllaços que són molt interessants i em permetran continuar amb aquesta tasque del plurilingüisme de les romàniques. À bientôt.
Ave!!
Núria, comme tu peux voir je manque beaucoup le Français parce que c’est une langue que j’aime trop. Comme tu sais, les éleves qui avons fait Français le derrière année au 1er Batxillerat, voulions faire cette année Français aussi mais bon, c’est comme ça…
Núria, com pots veure el trobo bastant a faltar jejeje!
I a veure si aconsegueixes que els teus alumnes de Llatí i Françès interactuïn al bloc, com m’has dit abans, així ja hi seríem tots aqui
Vale!
Amb el permís de la Núria, em fa il·lusió corregir aquest comentari en francès, perquè realment és una bona notícia que el nostre bloc es vagi fent políglota. A part de les llengües clàssiques hi ha grec modern, anglès, francès… i si no tinc mal entès a Premià feu alemany de segona llengua. També estaria bé incorporar-ho oi?
Perquè no oblidis, doncs, aquest francès que tant enyores, et faig un parell de precisions:
-en lloc de “manque” el verb adient és “regrette”
-en lloc de “trop” (massa), cerc que vols dir “j’aime bien”
-falta un accent a “élèves”
Núria, completa-ho, que segur que em deixo alguna cosa…
Merci Carlos pour ton commentaire. On a bien travaillé l’année dernière et vous me manquez aussi. Je regrette de ne pas vous avoir en classe cette année.
Merci Teresa pour ta correction; tu pourrais me remplacer de temps en temps…
Je me permets, quand même, d’en faire une autre. Carlos, n’oublie pas la concordance sujet verbe:
les élèves qui ont fait
Je vais essayer de vous envoyer le plus tôt possible d’autres informations sur tous les mots que Carla nous a présentés dans cet article si intéressant.
Ànim als alumnes de 1er que fan llatí i francès per tirar-ho endavant junts a classe.
Et vive le multilanguisme!
Ave!
Quin bon article, Carla, com sempre.
M’agrada moltíssim l’anglès i el francès, i és interessant veure com el llatí influència en aquestes llengües, sobretot a l’anglès, ja que és una llengüa germànica. Tot i que el llatí es va fer servir “manu militari” a Britànnia, ara podem veure com les diferents cutlures i països es troben units per una llengüa mare de totes elles. Bé, el Carlos no ha deixat gaire feina per fer, eh!
És una llàstima, com ell ha dit, que ja no poguem fer francès a 2n de batxillerat…
Au revoir!
Aracne fila i fila » Blog Archive » El llatà en la llengua anglesa I was recommended this blog by my cousin. I’m not sure whether this post is written by him as no one else know such detailed about my trouble. You are wonderful! Thanks! your article about Aracne fila i fila » Blog Archive » El llatà en la llengua anglesaBest Regards Shane
Salve!
Since I am the author of this post, I am glad to reply your comment.
Thank you for reading it, as well as considering us wonderful. It was hard to make after several lists of English words with Latin influence (direct influence or via French), but I think it is useful to have at least a small one to remember those “fancy” words that exist but we might not remember what they mean or where they come from. Latin is the source of a great part of English language, so if you ever doubt about a word you know where to look for!
It is nice to see that people are still reading this, because I might do another article of these in the future, now that I have a higher level.
Doncs, a veure si t’hi animes, aràcnida universitària! L’esperem amb candeletes! Carla, has vist que ja està oberta la votació d’Aracne a l’apartat d’educació a Premis Bloc Catalunya (a dalt a la dreta)! Calen molts vots per passar a la fase final. A veure si votem tots i tenim sort!
Molt bon estiu!
Wellcome Carla! I’m glad to meet you in our blog again and I’m sure Shane will like your answer.
Ara que ens ho has promès, esperem el nou article amb candeletes, ja que les visites dels/les exalumnes com tu ens fan possible mantenir-nos en contacte amb el món universitari i fer-lo entrar en el nostre entorn. L’alumnat de secundària segur que us ho agrairà!