El roure de Can Roca, 2008
Aquest estiu m’he tornat a rellegir Ariadna, un llibre infantil de Núria Albó (La Garriga, 1930) publicat fa temps a Edicions La Magrana (1996) i ara a El roure de Can Roca.
M’ha agradat molt la història d’Ariadna perquè és una nena de la meva edat, té nou anys i és molt imaginativa com jo mateixa, i tot i que viu a Vic estiueja al Maresme, on jo visc.
Un dia el seu oncle la convida al Laberint d’Horta a Barcelona i li explica la història de la princesa Ariadna, filla del rei Minos de Creta que s’enamora de Teseu i l’ajuda a sortir sa i estalvi del laberint; però després l’abandona sense voler a l’illa de Naxos de retorn a Atenes i allí la troba Dionís amb qui es casa i la converteix més tard en constel·lació. Sabeu en quina?
Heu anat mai al Parc del Laberint d’Horta?
Si no hi heu anat, aprofiteu aquests dies de vacances per visitar-lo (els dimecres i els diumenges és de franc) ja que és un lloc fantàstic amb un laberint; però jo no hi he trobat mai el déu Dionís!
Com acaba la història? Doncs llegiu el llibre i si sou més grans el podeu llegir en veu alta a qualsevol nen o nena (familiar, amic o veí) segur que li encantarà perquè a mi em va fascinar quan la mamà me’l va llegir unes quantes vegades ara fa un parell d’anys i mireu si em va agradar que, quan ja sabia llegir bé, me’l vaig llegir i aquest estiu me l’he rellegit.
Recordeu: Ariadna és un bon regal mitològic! Stó kaló!
Valèria
Cicle mitjà de primària
Ariadna, un llibre que tinc des del 1997 i que no he parat de regalar. Tots els nens i les nenes l’haurien de conèixer i per als adults és una interessant lectura per llegir en veu alta a la canalla, sobretot quan volen, com tu Valèria volies, que llegim una i altra vegada el mateix llibre.
Moltes gràcies per donar-lo a conèixer amb tant d’entusiasme. No el perdis mai per llegir!
Stó kaló, com diu Dionís a Ariadna!
Per atzar i com a resultat de la busca per a coneixer els noms llatíns de Miquel i Nuria, he trobat aquest bloc tan interessant d’amics dels classics, us felicito l’interés per ells i ojalà i hagues molta mes gent en fomentar quelcom tant important com son les nostres arrels, no tant sols filológiques, sino tant importants per al desnvolupament cultural i personal.
Be, el que realment busco no ho he trobat, pro he pensat que tal vegada em podrieu ajudar a coneixer les esmentades traduccions dels noms Miquel i Nuria.
Us envio una sal’lutació ben afectuosa
Moltes gràcies, Miquel, pel teu amable i encoratjador comentari. No acabo d’entendre ben bé que busques, perquè si és l’etimologia, Miquel i Núria no provenen del llatí: Miquel és un nom hebreu que vol dir “Déu és just” i Núria sembla ser un topònim d’origen basc “lloc entre turons”.
Pingback: Aracne fila i fila » Blog Archive » El fil del mite cretenc a CaixaForum
Hem sembla que té molt de mèrit que una nena de tan sols 9 anys s’hagi animat a llegir aquesta mitologia i estic segura que té raó i és molt interessant i fàcil de llegir per a totes les edats com ella diu. I també ha tingut molta sort en que la protagonista de la història tingui molt en comú amb la nena ja que es pot posar més en la pell del personatge i llegir aquesta classe d’opinions sobre un llibre de mitologia grega i veure que té molt bona pinta doncs entren ganes de llegir-se’l també!!
Espero veure més crítiques sobre aquesta nena tan simpàtica!!
Vale!
Certament, Míriam, la Valèria tenia molta sensibilitat ja de petita i ara que és gran, continua conreant-la. La lectura ens ajuda a aconseguir-ho i és per això que us ho recomanem a classe.
Aquest llibre és perfecte per introduir els més petits a el món clàssics mitològic, m’encantarà llegir-se’l als més petits de la família.