Aracne fila i fila

La jornada d’avui ha estat molt profitosa: casa natal de Valle-Inclán; magnifiques vistes panoràmiques de la ria d’Arousa en plena natura; visita al pazo de Señoráns, productor d’un excel·lent vi albariño… Podria explicar moltes coses, però prefereixo  reprendre el fil de la recomanació bibliogràfica que ens va fer la Margalida en un comentari a l’article sobre la Praza do Teucro i referir-me a la lectura que m’acompanya durant el viatge.

Sempre m’agrada endur-me a la maleta algun llibre relacionat d’alguna manera amb el lloc que m’acollirà durant uns dies i aquesta vegada he optat per L’ordre de Santa Ceclina, el primer volum de la tetralogia PORTA COELI, de Susana Vallejo.

Aquest volum m’ha arribat a través del meu fill, ja que en principi està catalogat com a literatura juvenil, però el que en un principi era l’intent d’una mare per compartir i conèixer els interessos literaris del seu fill ha resultat una experiència francament enriquidora. Els fets que narra la novel·la se situen a Galícia, una terra entre la màgia i el misteri, amb llocs de força molts antics que obren la porta a un món paral·lel ja des de la prehistòria. Fins i tot he comprovat que el símbol identificatiu de l’ordre que dóna nom al títol és un espiral inspirada directament amb alguns dels petroglifs de què parlàvem fa tres dies. I si no, fixeu-vos en els personatges que apareixen en el trailer.

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

En fi, està molt bé conèixer els best-sellers que ens arriben de terres anglosaxones, però jo us recomano que us enfonseu en aquesta mena de El nom de la rosa juvenil, no només perquè saber llatí us serà molt útil per interpretar-ne alguns fragments, sinó també perquè és un cant a la llibertat de coneixement i a la saviesa antiga com a porta oberta al progrés. Us deixo amb un fragment que trobo especialment encertat:

- Començarem pel llatí… I les xifres romanes són la cosa més incòmoda que mai no hagi existit. Has d’aprendre les xifres aràbigues.

- Sempre he sentit a dir que són impies…

-Les lletres, les… grafies! no són impies, els únics que són impius són els qui les fan servir per cometre actes pagans. El coneixement, qualsevol coneixement!, no es por vedar a ningú. Vingui d’on vingui…

(op. cit. pàg. 177)

I no us demano res més. Només que si algú em fa cas i el llegeix, ens comenti les seves impressions.

TERESA

Mireu quin rètol s’ha trobat el meu fill a l’entrada d’una tapería de Baiona (Pontevedra); per la seva singularitat, de seguida me l’ha vingut a ensenyar. Llàstima que ja havíem dinat, que si no, hi hauríem entrat!

Baiona. Façana de la "Tapería Gallaecia" (Fotografia de Josep Lario Gómez)

Després d’això tocava, doncs, esbrinar alguna cosa més del poble celta, que es va fusionar amb aquests gallaeci originaris de la zona, possiblement els autors dels petroglifs de què parlàvem abans d’ahir. Un dels castra celtes més important de la zona és el de Santa Trega, ubicat en un puig de A Guarda que rep aquest nom. Sembla que la seva ubicació respon a una funció de control del trànsit marítim i l’accés a l’interior a través del riu Miño, en la desembocadura del qual, segons Estrabó, hi havia una illa amb dos molls.  La seva decadència va arribar quan la construcció de vies terrestres reduí la importància del trànsit marítim i les reformes de l’administració romana van promoure l’ocupació de les zones més baixes.

Es tracta d’un jaciment molt gran -hi devien viure entre 3000 i 5000 persones-, amb algunes cabanes reconstruïdes que ajuden a comprendre l’estil de vida dels seus habitants. A les fotografies que segueixen podreu comprovar que avui feia un dia molt rúfol i la boira dificultava la visió global del recinte, però hem de tenir en compte que aquestes circumstàncies metereològiques eren amb les que havien de conviure la major part de l’any els seus pobladors.

"Castrum" celta de Santra Tegra. Cabana reconstruïda (Fotografia de Josep Lario Gómez)

"Castrum" celta de Santra Tegra. Visió general (Fotografia de Josep Lario Gómez)

La pregunta d’avui és clara: Qui és Estrabó i per què és tan important també en l’estudi dels pobles preromans de Catalunya?

TERESA