Un bon amic, el Joan Escrivà, que no té res a veure amb el món de les clàssiques però està ple de curiositat intel·lectual, m’ha fet arribar l’aportació següent:

“Et passo una curiositat que aquests dies he llegit d’un llibre que es titula Un món de llengües, de John Edwards.
En un dels capítols parla del llatí i de la capacitat de determinades llengües per adaptar-se a noves necessitats. I posa això:

…. Prestant l’únic servei que rivalitza amb el Vaticà, Ràdio Finlàndia començà a emetre un butlletí de notícies al 1989. El que començà com un esforç publicitari de la seva programació internacional, de seguida es convertí en una empresa seriosa, escoltada arreu del món en ona curta. El professor Tuomo Pekkanen presentà un llatí “concís i econòmic”, lliure de circumloquis: mentre que la “televisió” podria ser descrita com machina ad vim electricam trasmittendam ita instructa ut sine intervallo imagines ac voces e longinquo indicet, Pekannen suggerí televistrum (un híbrid grecollatí)….

No em diguis que no es original la paraula “televistrum“.
T’escric perquè sé que sou uns fanàtics del grec i del llatí i visito el vostre bloc de tant en tant.”

MOLTES GRÀCIES, JOAN, I NO DEIXIS DE VISITAR-NOS!!!

I a vosaltres, nois i noies, us pregunto:

Quin altre article d’una companya vostra parlava de la ràdio en llatí? Qui el va publicar? Podeu buscar-lo i posar l’enllaç perquè el Joan pugui visitar-lo?

TERESA