La Sara Cañizares ens fa arribar un article que no té pèrdua. Us recomano que el llegiu amb atenció i en comenteu tot allò que vulgueu, des de l’expressió llatina fins a totes les reflexions que el comentarista desenvolupa a partir d’una anècdota quotidiana.
Cliqueu a sobre i podreu llegir-lo bé.
TERESA
Jo crec que saber parlar llatí es un “privilegi”, ja que aquesta persona, se n’adoni o no, porta un tros de la història del món dins seu. Podem dir que és una llengua pura, ja que ha perdurat fins els nostres dies com es veu en aquest article. Tot i que nosaltres parlem algunes llengues derivades del llatí li falta aquest toc, el de la puresa, perquè no són llengües que es van parlar durant segles i segles dins i fora d’un “continent”.
Que n’és de meravellós el món…
Ave!
A mi també m’agradaria trobar-me a alguna persona pel carrer que parli llatí, mai ho he escoltat parlar a una altre persona que no sigui de l’institut, en el meu cas si vaig pel carrer i ho escolto em pararia a preguntarli que a que es dedica, quants anys ha estudiat i moltes mes preguntes per curiositat perque no es veu tots el dies a una persona que parli llatí per telefon.
Encara aixi em quedaria sorpresa perque no estic acostumada a escoltar-ho aixi com l’anglès, el català o el francès.
És molt interessant i a la vegada sorprenent que avui dia poguem trobar gent que parli encara a vida quotidiana en llatí.
El que no em sorpren tant és que el parli un capellà.
Ja sabem tots que en la vida religiosa el llatí el llenguatge per excel·lència.
Ave!
Al final del tot, l’expressió llatina, era el molt conegut principi del Quixot “En un lugar de la Mancha de cuyo nombre no quiero acordarme”. La veritat és que em sorprén que encara que a molts països germanics el llatí sigui un idioma distinguit, en els països romànics, l’anomenen “la llengua morta”. Que un capellà sàpiga llatí no em sorpren, que parli pel carrer, com si es tractés d’una llengua habitual, i a sobre que la parli amb un altre persona si que em sorpren i em sembla molt bé.. així amb el temps, potser, deixaran d’anomenar-la, “la llengua morta” ja que està més viva del que pensen..
Valeee!
Ens hem llegit l’article i ens ha sorprès que algú encara parlés en llatí, ja que, l’estudi del llatí ja ho tenim ben assumit però la parla del llatí, no.
Tot i això, no ens sorpren que un capellà parli llatí ja que, le llengua llatina té molta importància a la religió. I els capellans són persones que pertànyen al clergat.
Per altra banda també voldriem parlar de l’expressió llatina “In quodam loco Manicae regionis, cuius nominis nolo meminisse…”
Famosa frase que tots reconeixem quan diem:
“En un lugar de la Mancha, de cuyo nombre no quiero acordarme.”
Així es com comença el llibre traduït a llatí: Antonio Peral Torres.
Que actualment es troba en Alcalà de Henares. Va ser publicada a 1998, i sorprent que una de les obres més importants de la literatura universal hagi hagut d’esperar a ser traduida fins aquest any. Amb tot això, volem finalitzar el nostre comentari. Aquí hi ha més informació de la publicació.
http://www.alfayomega.es/revista/1998/144/13_libros.html
M’ha sorprès aquest fet,però a l’hora penso que no és extrany perquè aquest home és capellà i tal i com diu el text el llatí és la llengua oficial del Vaticà.
M’ha sorprés que avui dia parlin llatí per mobil,
però veient que és un capellà i un antic seminarista es una cosa normal.I a més a més si es capellà tindrà que parlar llatí perqué es la llengüa oficial del vaticà.
ave!!!
es un fet sorprenen, la veritat …
no em puc imaginar a ningú parlant en llati per el mòbil.
també es un fet que demostra que el llatí es manté viu sobretot quan parlem de religió.
Ens sembla molt bé, pensem que esta bé que aquesta llengüa s’utilitzi encara avui en dia. Es normal que el capellà parli en llatí perque es la llengua oficial del Vaticà, encara que sembli extrany veure a gent parlan per telefon en llatí.
Vaig trobar molt interessant aquest article quan el vaig llegir al diari. Crec que a tots ens hauria sorprés veure una persona parlar per telèfon en llatí.
Aquest article ens demostra que el llatí no deixa de ser una llengua important en alguns àmbits, com al Vaticà, que és la llengua oficial.
També és molt curiós el fet que algú hagi escrit El Quixot…i en llatí!! Tot i no saver el llatí suficient per traduir aquest text: “In quodam loco Manicae regionis, cuius nominis nolo meminisse…”; puc deduir que es tracta del famós començament del Quixot, que es: “En un lugar de la Mancha, de cuyo nombre no quiero acordarme…” =D
Espero que l’article hagi agradat!
avee!! 🙂
Que curiós això de trobar-te a algú pel carrer parlant en llatí, no??
“Nonne audis?” vol dir: “que dius?” i això que diu un seminarista que diu que habitualment feien exàmens de quasi totes les matèries en llatí i oral, 😮 tenien que saver molt bé el llatí i saver molt bé parlar-lo, no? perque sino… I això de que en països com Alemanya o Gran Bretanya el gust pel llatí i el món clàssic es manté amb molta força està molt bé. I que curiós que hi hagués el llibre del Quixot en llatí, quina feinada per llegir-lo, ehh.
“In quodam loco Manicae regionis, cuius nominis nolo meminisse…” i això és: “en un lugar de la Mancha de cuyo nombre no quiero acordame…”
La veritat que està molt bé l’article de l’home aquest, ja que es veu que hi ha persones que parlan en llati, encara que hi hagin molt poques.
vale!! 😀
Ave lida!! la noticia aquesta es molt bona, que un home que està al carrer parli per al mòbil en llatí com si fos el més normal del món, la veritat está molt bé que encara hi hagi gent que parli llatí com la seva llengua.
Ave Lida…
doncs jo no sabia que la gent es parlava en llatí oe el móvil. encara que es de lògicvs, que qui parli llati, també el parlarà per el movil, al igual que nosaltres ho fem amb el nostre idioma doncs ells ho fan amb el seu
Vale Lida…
Crec que és un gran privilegi saber que no es perd,
que el llatí no es pas cap llengua morta, sinó una lleguna que n’ha originat moltes altres.
No s’ha de perdre, tuthom n’hauria de saber una mica com a mínim:)
En primer lloc, felicitar-te Sara per donar-nos a conèixer aquest article de l’escriptor Ramon Solsona que, de seguida, ha suscitat una pila de comentaris.
Sens dubte, el llatí és la llengua de l’església catòlica i tot el món catòlic s’entén en llatí. Personalment, m’agradaria associar el llatí, però, amb altres àmbits. Crec que associar massa el llatí amb l’església catòlica no ens fa massa bé.
És cert que els capellans en saben molt i, fins i tot, d’algú que sap molt es diu “aquest sap llatí”, encara que no n’hagi estudiat mai.
De vegades, encara que no us sembli possible, el llatí m’ha servit a mi com a única llengua de comunicació: per exemple, recordo quan vaig acabar COU i a Palma Maioricarum vaig assistir a unes Feriae Latinae (moderatrice: Bàrbara Pastor Artigues) en què vaig conèixer nois i noies de la meva edat de tot el món i l’única llengua que coneixíem tots era el llatí. Totes les xerrades, converses entre nosaltres, a més, és clar de les conferències eren en llatí.Fins i tot els més joves, i aleshores jo n’era, vàrem fer una obra de teatre en llatí: Argentaria Latina (algun any, fins i tot, l’hem representada a classe de llatí). Bells records tinc d’aquells dies en què el llatí va ser la nostra llengua, perquè no tothom parlava anglès. Quan ja estudiava a la Universitat, el llatí també em va servir per fer classes de català a una noia alemanya que passava els estudis a Mallorca.De les llengües que sabíem les dues, el llatí era la que més dominàvem.
Als Ludi Saguntini, aquest curs tothom parlava en llatí, i si no us ho creíeu, mireu: http://chironis.vodspot.tv/?page=3
Potser el curs vinent hi podríem anar els del Cristòfol Ferrer amb els de l’Albéniz. Què en dieu? Haurem de començar a parlar en llatí des del primer dia de classe! Potser, fins i tot, hi acabarem parlant pel mòbil no sé si amb les altes esferes o en una conversa privada al mig de la gent!
Valete!
jo no sabia que la gent es parlava en llati, per el movil ni res de res. Jo em pensava que tenien un altre idioma, pero bueno, sempre hi han sorpreses.
Vale Lldiaa.