Geografia
Bloc amb recursos educatius per explicar el món des d'una perspectiva geogràfica.
Pràctica 15: l’impacte de la política regional Europea a Espanya i a Catalunya
013 anys
per Sonia Ruiz
a 2bat 2011-12
Amb aquesta pràctica es preten fer una valoració dels avantatges que significa formar part de la unió Europea¡ i de les repercussions positives dels fons europeus i iniciatives comunitàries a Espanya.Les fonts d’informació on trobareu les dades que necessiteu són:
Inforegio – Política regional de la Comisión Europea
Atles de la política regional 2007-2013
Balanç de la política de cohesió a Espanya
Amb aquest objectiu cal fer una nova entrada en vostre site amb la següent informació:
- Al Google docs, fer un gràfic de barres amb els 27 estats membres de la UE i el seu PIB per capita. En aquest gràfic cal afegir una columna amb el promig de la UE. Les barres han d’estar ordenades de més a menys, d’esquerra a dreta. A l’Eurostat trobareu la dada en anglès “GDP per capita in PPS”.
- Un breu escrit sobre la política regional europea: definició, objectius per al període actual, fons europeus que canalitzen la política de cohesió.
- Requisits que han de cumplir els territoris europeus per ser susceptibles de rebre ajuts europeus segons cada objectiu.
- Mapa de la distribució de les regions que cumpleixen els requisits per al periode actual.
- Principals prioritats de la política de cohesió a Espanya.
- Explicar quatre exemples de la inversió de fons europeus a Espanya. Dos d’aquests exemples a Catalunya
- Mapa
Pràctica 12: Geografia electoral
014 anys
1. Aplicar la Llei d’Hondt per a determinar els diputats i les diputades que obté cada partit per a cada circumscripció electoral
- Diputats per circumcripció: Annex del Real decret 1329/2011, de 26 de novembre de dissolució del Congrés dels diputats i del Senat
- Total de vots per província, Ministerio del Interior.
- En un full de càlcul de Google docs fer els càlculs pertinents (total vots de tots els partits a la circumcripció, dividit tants cops com diputats-es li corresponen). En negreta anar destacant la xifra que comporta l’obtenció d’un diputat.
- En l’article de la pràctica 12, al Google site de cadascú, inserir el full de càlcul.
2. Comentar el repartiment territorial del vots de les Eleccions General del 2011.
- Visitar la web “Cifras y votos” d’Esri.
- Inserir el mapa dels resultats electorals 2011 al teu Google site
- Comentar el repartiment territorial del vot de totes les formacions polítiques que van obtenir representació al Congrés dels Diputats.
El resultat al vostre Google site hauria de ser semblant al que apareix en aquest post de la pràctica 12 del geobatcubelles, només que afegint els comentaris corresponents.
De la definició d’Estat
014 anys
Convé distingir les formes més importants d’aplicació que rep el concepte d’Estat: l’Estat-nació, l’Estat-poder, l’Estat-aparell i l’Estat-territori.
Estat-nació: vincle social que es genera per la pertinença a un mateix territori, a través del qual s’adquireix una cultura comú. Quan coincideix domini territorial i consciència socio-cultural, es tracta d’un Estat-nació.
Estat-poder: constitueix l’àmbit operatiu de les relacions polítiques, des d’on s’imposaran sobre el conjunt de la societat les idees econòmiques, polítiques i ideològiques per les quals es guiarà l’Estat-territori.
Estat-aparell: format pels mecanismes i els instruments per a l’administració de l’Estat, és a dir, de la gestió d’un poder delegat. L’organització de l’Estat assumeix, com a mínim, un doble objectiu: per una banda, cerca la coherència social, i per l’altra, fa de dinamitzador social, mitjançant una gestió que eviti el conflicte i aglutini en el seu si les diversitats ideològiques-culturals contingudes en el seu si, ja siguin els nacionalismes interns, els problemes ètnics, religiosos i ideològics en general.
Estat-territori: unitats geopolítiques básiques de la divisió de l’espai terrestre mundial, amb una part de l’espai marí.
TRADUCCIÓ AL CATALÀ I ADAPTACIÓ A PARTIR DE SÁNCHEZ, Joan Eugeni. Geografia política. Síntesis. Madrid. 1992. Cap. 4. El ámbito funcional en geografía política. Del Estado a lo local. Pàg. 87-131.
Pràctica 10: mapa de les àrees urbanes de Catalunya
014 anys
per Sonia Ruiz
a 2bat 2011-12
A l’apartat d’urbanització, al subapartat 10 es pot consultar la informació sobre la jerarquia urbana catalana. La darrera pràctica d’aquesta avaluació consisteix en identificar aquestes àrees al mapa de fusion tables elaborat a la pràctica 8. Com que no podem editar i traçar línies i polígons als mapes de fusion tables, exportarem la imatge i l’editarem en un programa d’edició d’imatges.
La jerarquia de la xarxa urbana catalana
- En el nivell més alt: Àrea metropolitana de Barcelona.Amb més del 60% de la població catalana. Exerceix funcions de centralitatadministrativa, econòmica i de serveis.És constituïda per una conurbació central (Barcelona i municipis més propers, comBadalona, Hospitalet, Sant Adrià,Sta.Coloma…) i dues corones de poblacions enles comarques veïnes. La segona corona inclou Mataró, Granollers, Terrassa,Sabadell, Martorell, Vilanova i la Geltrú… (ciutats industrials i capitals decomarca).
- En el segon nivell: Capitals de província (Tarragona, Lleida, Girona) poblacionsdels voltants.
- Tercer nivell: Ciutats mitjanes capitals comarcals, amb forta influència(supracomarcal) en el seu entorn: Tortosa, Manresa, Vic, Figueres, Olot, Igualada,Puigcerdà, Vilafranca del Penedès…
- Quart nivell: Capitals de comarca més petites o nuclis subcomarcals importants(turisme, indústria), com la Seu d’Urgell, Berga, Roses, Palamós, Amposta,Cambrils…
