Bloc amb recursos educatius per explicar el món des d'una perspectiva geogràfica.
Urbanització i ciutats
Vídeos de Josep Pons Granja
09 anys
Recentment he pujat al meu canal de Youtube algunes de les presentacions de Josep Pons Granja en forma de vídeos.
En aquesta llista de reproducció es poden trobar els videos sobre
– El creixement d’una àrea metropolitana
– el model de creixement de la ciutat espanyola
– els moviments migratoris i pendulars urbans i periurbans.
Aquests vídeos han estat emprats a la matèria de Geografia de 2n de batxillerat.
Totes les presentacions de Josep Pons es poden consultar al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona
Realitats metropolitanes i governs locals
010 anys
El Procés d’urbanització és, sens dubte, un dels principals vectors de canvi de les societats contemporànies. Podríem definir-lo com aquella dinàmica a traves de la qual la població i les activitats, impel.lides per les estructures econòmiques i les relacions socials prevalents, han tendit a concentrar-se sobre el territori, tot donant lloc a aglomeracions a partir de les quals aquelles relacions s’han anat estenent fins a acabar integrant en una fita xarxa la totalitat de l’ espai regional, continental i mundial. Com és ben sabut, una de les conseqüències mes vistoses d’aquest procés ha estat la formació de grans àrees urbanes en les que s’apleguen milions de persones, que representen sovint una part substancial de la població dels respectius països i constitueixen els principals nodes del sistema urbà mundial: les àrees metropolitanes.
El tema del govern d’ aquests àmbits urbans ha plantejat arreu problemes de gran entitat per, almenys, tres tipus de raons. En primer lloc, per la complexitat de les problemàtiques econòmiques, socials i ambientals a les quals les instàncies públiques han de fer front, en presència, a més, d’inte-ressos contrastats i sovint, contradictoris. La segona raó que explica la dificultat dels governs metropolitans, és el pes decisiu de les àrees que les àrees metropolitanes tenen en la vida dels respectius països, de tal manera que les decisions que s’hi prenen ten en repercussio directa o indirecta sobre la totalitat de la seva poblacio i encara mes enllà. La tercera raó que explica el caràcter envitricollat de la problemàtica del govern metropolità té a veure ala relació entre la morfologia urbana i les estructures administratives: en efecte, els processos de metropolitanització han tingut lloc sovint de manera accelerada, tot escampant la urbanització o les relacions metropolitanes sobre un gran nombre de les unitats administratives -municipis, comtats, departaments … -prèviament existents en el seu àmbit territorial; això ha fet que el sistema de govern no nomes hagi d’ enfrontar una problemàtica complexa i decisiva, sinó també que ho hagi de fer a partir d’ estructures administratives molt sovint fragmentades i complicades. Així, no és d’ estranyar que el debat sobre el govern del Gran Londres o la relació entre Paris i l’ espai francès, per posar nomes dos dels exemples europeus mes coneguts, hagin estat una qüestió permanent en la història dels respectius països al llarg dels dos darrers segles. En el cas de la regió metropolitana de Barcelona tots aquests trets que pesen sobre l’ existència de qualsevol sistema de govern metropolità -la complexitat, Ia rellevància i la fragmentació son ben presents. Aquí, però, s’afegeix encara una altra dificultat: el contenciós secular existent sobre el tema de l’organització territorial de l’administració pública a Catalunya, contenciós derivat en bona part -tot i que no exclusivament- de Ies dificultats de l’ encaix institucional de la realitat catalana en el conjunt ibèric.
Fragmanet de Nel.lo, O. i Renyer, J., “Realitats metropolitanes i governs locals”. Treball de la Societat Catalana de Geografia, núm. 78, 2014, pàg. 69-98
Llegeix aquest fragment i cerca aquesta informació que apareix al mateix:
- Definició d’urbanització
- Conseqüències del procés d’urbanització
- Raons que expliquen les dificultats del govern de les aglomeracions urbanes.
- Quines dificultats presenta el govern de la regió metropolitana de Barcelona?
Per últim, cerca una notícia relacionada amb el govern de l’Àrea Metropolitana de Barcelona
Pràctica 15: Els nous paisatges que ens envolten
011 anys
A partir de la lectura de l’article de Joan Nogué titulat “Paisajes híbridos”,Culturas-La Vanguardia 29/12/2004 heu de fer una nova entrada al vostre sites que contingui les respostes a les següents preguntes:
1. Com eren els paisatges?
2. Cóm són actualment?
3. Causes d’aquests canvis en l’estructura i la morfologia dels paisatges que ens envolten.
4. Conseqüències d’aquests nous paisatges.
També cal incorporar a l’entrada els tres mapes (usos del sòl 1956, 1980 i 2003) que hi ha a l’article i descriure’ls. La descripció del mapa de 1956 i 1980 s’incorporen a la resposta de la pregunta 1 i la descripció del mapa de 2003 a la pregunta 2.
Recurs incoporat a l’apartat d’urbanització: The walkable cities
011 anys
Aquesta conferència realitzada per l’urbanista Jeff Speck en el si dels TED Cities 2.0 2013, és una gran aportació al debat de les ciutats compactes vs. ciutats disperses. Com a urbanista nord-americà, coneix molt be el tipus de poblament i d’estil de vida que els EUA han exportat arreu: suburbis allunyats del centre urbà que obliguen a utilitzar el cotxe per a desplaçaments cada cop més llargs i habituals. Quan s’ha invertit en carreteres en els darrers anys? quant ha de destinar una família nord-americana al transport? Amb l’exemple de la ciutat de Portland (Oregon,EUA)mostra que hi ha d’altres formes de planificar el creixement urbà. Quan la major part de les ciutats nor-americanes no posaven límit a la urbanització dispersa, Portland va posar una frontera al seu creixement urbà, fet que va anar acompanyat per inversió en infraestructures per a bicicletes i passejos per a vianants. També, en Jeff Speck vol posar l’atenció en la relació entre urbanització dispersa i obesitat, en com les ciutats disperses estan afectant la nostra salut.
Pràctica 11: Els factors que afavoreixen els assentaments
011 anys
A partir d’un mapa de Catalunya mut on apareixen les corbes de nivell de 200m, 600m, 1000m i 2.000m
1. cal acolorir
– l’espai entre el nivell del mar i els 200m de color verd
– 200-600m, groc
– 600-1000, marró
+1000 lil.la
2. Resseguir amb blau (línia gruixuda) les valls fluvials dels rius Ter, Llobregat, Segre i Ebre.
3. Situar la Plana de L’Empordà i la Depressió Central
4. Traçar el recorregut de la vies de transport N-340/AP-7 i AP2 amb una línia vermella.
5. Situar les capitals de província amb un cercle de 0.5 cm de diàmetre
6. Situar la resta de capitals de comarca amb un cercle vermell de 0.2cm de diàmetre.
7. Insereix el resultat al teu sites (imatge)
8. Contesta al teu sites
a)Nom de les ciutats localitzades a planures litorals
b)Nom de ciutats localitzades a valls fluvials
c)Nom de ciutats a tocar de vies de transport
Quines ciutats han aparegut en més d’un dels apartats anterios? (a, b, c).?
D’aquesta manera, quins són els factors físics i humans que han afavorir el desenvolupament dels assentaments urbans a Catalunya?
Pràctica 10: El meu mapa mental de Cubelles
111 anys
En aquesta pràctica número 10 del vostre sites cal inserir la imatge del mapa mental de Cubelles que vau realitzar a classe el passat dijous.
A continuació de la imatge, cal comentar quins dubtes i problemes us van sorgir durant el procés d’elaboració:
– abans de començar, amb el full blanc davant “I per on començo?”, “em cabrà tot en una cara?”,”Només del meu barri?”
– durant l’elaboració “amb quin nivell de detall?”,”Utilitzo colors?”
– Un cop acabat “què penso que m’he deixat?”, “cal que faci una llegenda?”
entre d’altres comentaris que considereu rellevants.
