Els efectes territorials del canvi climàtic

D’ençà que va començar Revolució industrial cap a  finals del segle XVIII, l’èsser humà ha estat transformant la Terra a un ritme mai vist abans:

– L’explotació dels recursos naturals per a obtenir matèries primeres i energia.

– El consum d’espai per a la construcció d’instal.lacions de producció i de distribució, així com les infrastructures necessàries.

– La contaminació per l’emissió de substàncies a l’atmosfera, per l’abocament de substàncies a rius, mars i sòls i per la generació de residus.

Des de finals dels anys  60 del segle XX s’ha anat extenent la consciència que cal aturar aquest ritme de transformació per no posar en perill el futur del nostre planeta. D’aquesta cosnciència han sorgit conceptes com desenvolupament sostenible, empremta ecològica, energies renovables, entre d’altres.

D’entre totes les evidències, sense cap mena de dubte, la que ha fet saltar totes les alarmes ha estat la constatació de l’augment de la temperatura global causat per l’emissió de grans quantitats de determinats gasos a l’atmosfera que provoquen l’efecte hivernacle. Un dels principals causants d’aquesta retenció de radiació solar a l’atmosfera és el diòxid de carboni (CO2) que  resulta de la combustió de combustibles fòssils.

Aquest augment de la temperatura global que ha estat predit per la comunitat científica des de finals del segle XIX, ha estat demostrat empíricament amb les dades de les estacions meteorològiques des dels anys 80 dels segle XX. Segons les previsions més optimistes que corresponen a les publicades per l’IPCC (Grup Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic, depenent de l’ONU), l’any 2100 la temperatura de la Terra haurà augmentat entre 2 i 3 ºC respecte l’era pre-industrial.

D’entre les conseqüències d’aquest augment de la temperatura (Global Warming) destaquen:

  • Ascens del nivell del mar
  • Increment dels fenòmens meteorològics extrems
    • Pluges torrencials
    • Sequeres
    • Tempestes tropicals
  • Extinció d’espècies i destucció d’ecosistemes

Segons Stefan Rahmtorf (1), el canvi climàtic pot donar peu a crisis socials i econòmiques per raons com aquestes:

  1. Serioses dificultats per a subministrar aigua potable per a usos agrícoles i industrials degut als fenòmens meteorològics extrems i a les sequeres.
  2. Retrocés en la producció d’aliments
  3. Augment de riscos sanitaris per l’expansió de malaties infeccioses i per l’augment de malaties circulatòries.
  4. Pèrdua de terra ferma per l’augment del nivell del mar. Aquesta darrera situació pot generar una gran quantitat de refugiats mediambientals i un espectacular creixement dels moviments migratoris.

Així doncs són els països pobres els que es presenten més vulnerables davant dels efectes dels canvi climàtic malgrat que els països rics també patiran les seves conseqüències.

(1) RAHMSTORF, S: “Cambio climàtico debido a los gases de efecto invernadero ¿Cuánto tiempo queda?” a Cambio climático. El reto de la humanidad. La Vanguardia Dossier. num. 33. 2009. pàgs. 7-15.

EXERCICI. Realitza uns presentació de tres paisatges que consideris que són més vulnerables als efectes del canvi climàtic tot justificant la teva elecció.


Go to Top