Barcelona, SER CATALUNYA, 2/12/2025
«Els paisatges catalans i mediterranis estan profundament humanitzats», afirma Josep Maria Palet. El director de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) sosté que cada vall, cada bosc, és un llibre obert: «Només observant les plantes pots saber que un bosc ha estat alterat per l’acció humana». Ho exemplifica amb la vall del Madriu, a Andorra, patrimoni de la humanitat: «Sembla un paisatge idíl·lic, però és profundament antropitzat. Segles enrere hi havia una farga que necessitava molt combustible, i això va provocar desforestació i canvis en la vegetació».
Palet reivindica que l’arqueologia és molt més que excavacions: «Som un valor afegit. El resultat de la recerca crea beneficis socials que van més enllà de l’economia». Però lamenta que sovint es percebi com un fre: «A Tarragona, Barcelona o altres ciutats històriques, qualsevol obra pot afectar el subsol. Si la gestió és deficient, les obres s’allarguen i la societat veu l’arqueologia com un problema». La solució, diu, és clara: «Cal una bona gestió i retorn social. Si les restes es tapen o es destrueixen, el conflicte està servit».
El director de l’ICAC també defensa la connexió entre patrimoni i salut. «Treballem amb l’Hospital Vall d’Hebron en un programa que relaciona patrimoni i benestar. El gaudi cultural genera beneficis per a la salut mental». Una idea que, segons ell, és evident: «Quan omplim el nostre temps d’oci, busquem cultura. L’arqueologia és un recurs que ens fa sentir millor».
Tot i això, la realitat del sector és dura. «Aquí anem amb retard respecte a França o el Regne Unit. Els investigadors catalans són pràcticament herois», afirma. La precarietat és la norma: «Hi ha dues vies: l’acadèmica, amb un embut enorme, i la privada, molt vinculada a la construcció, amb feines puntuals i incertes». Palet recorda moments crítics: «Quan vaig acabar la tesi, em vaig apuntar a l’atur. Em van dir: busca feina del que saps fer. Vaig perseverar, vaig presentar projectes, i així vaig tirar endavant». Una carrera «com una marató», amb anys d’inestabilitat i contractes temporals: «Arriba un moment que dius: o trobo una plaça o no sé què faré».
Vocacional, però no des de petit, Palet es va decantar per les lletres a l’institut: «M’agradava el grec, el llatí, la cultura clàssica». Va estudiar història a la UB i es va especialitzar en arqueologia del paisatge. «La primera excavació professional no s’oblida mai», diu, recordant una intervenció d’urgència a Terrassa abans de construir una fàbrica.
Amant del mar —«necessito la seva presència, el seu soroll»—, Palet també reivindica l’arqueologia subaquàtica: «Catalunya té un servei que pentina la costa per localitzar vaixells antics». I, com a bon mediterrani, tria Paco de Lucía per acompanyar els seus records, tot i que també evoca Simon & Garfunkel i Leonard Cohen, bandes sonores d’una vida dedicada a «lluitar per allò que desitges». Perquè, conclou, «la cultura de l’esforç sovint té premi».
Sobre el treball en equip, Palet és clar: «Vaig començar com un cantautor, però ara soc director d’orquestra. La confiança i la generositat són claus». I desmunta mites: «Indiana Jones és una imatge allunyada de la realitat, tot i que l’arqueologia extrema al Pirineu o les missions a Mongòlia tenen un punt d’aventura». També parla del conflicte amb els arquitectes: «Sovint sobredimensionen la seva obra i menystenen el valor patrimonial. Però hi ha casos de col·laboració fructífera». El repte, diu, és fer entendre que «l’arqueologia no és un obstacle, és una oportunitat per conèixer qui som».
La conversa acaba amb un toc personal: la seva filla Anna, periodista esportiva, entra en antena per explicar una anècdota familiar. «La primera vegada que em va portar a una excavació, vaig trencar un os», confessa entre rialles. Palet ho relativitza: «L’arqueologia és fràgil, però també és vida». I, com diu ell mateix, «la llibertat és poder expressar el que vols ben alt i ben fort, i lluitar perquè sigui possible». Una filosofia que resumeix la seva trajectòria: passió, esforç i amor per la cultura.
Per acabar, la jerarquia urbana espanyola. Situar exemples de ciutat de cada categoria. Assenyalant amb un asterisc, les metròpolis nacionals, la següent categoria, amb un quadrat, i la tercera, amb un triangle. De moment, no s’assenyalen les ciutats mitjanes.