Aquestes definicions són adaptacions de LÓPEZ TRIGAL, Lorenzo, Diccionario de términos sobre la ciudad y lo urbano.  Biblioteca Nueva, Madrid, 2010.

Assentament il.legal o informal: Àrea o lloc utilitzat, mitjançant prèvia ocupació col.lectiva de terrenys, per a funcions residencials d’un origen espontani i d’auto-construcció, que adopta formes de ciutat informal a base d’edificacions, en precari, i fora de tota normativa, malgrat que sovint tolerades pels governs locals, especialment a les metròpolis del Tercer Món.

Barraquisme: extensió del conjunt de problemes generats pels assentaments il.legals.

Barraca: Construcció precària d’habitatge, feta de materials bàsics i de recuperació, sense cimentació, amb una elevada densitat d’ocupació, fruit de la urbanització clandestina i de l’auto-construcció en un medi o hàbitat no integrat a la ciutat, en els espais urbans intersticials no edificats a causa d’un medi desfavorable (vessant amb fort pendent, zones inundables, proximitat a indústries contaminants o infraestructures viàries sorolloses).

Causes del barraquisme:

– a les metròpolis del Tercer Món, per la intensa immigració rural que invaeix la perifèria de la ciutat amb nous assentaments clandestins, que arriben a formar cinturons de pobresa (poverty belt).

– en les ciutats dels països més desenvolupats, els barris de barraques són conseqüència de l’arribada d’immigració estrangera o de greus crisis econòmiques.