2bat 2012-13

Pràctica 18: Les fases d’expansió del projecte comú europeu

0

En aquesta pràctica volem elaborar un mapa coroplètic sobre les diferents fases d’expansió del projecte comú europeu, on el color de cada estat membre es correspongui amb l’any d’incorporació a la CEE o a la UE. Per poder fer un mapa coroplètic, el primer que necessitem són les geometries, és a dir, el contorn dels estats. Per aquesta raó farem el segúent:

1. Anirem a la base de dades de taules dinàmiques públiques de Fusion tables
2. Seleccionarem “Fusion Tables” i al requadre de cerca clicarem “Europe Country Boundaries”
3. Clicarem sobre aquesta taula, i quan la tinguem en pantalla, clicarem a “File” i després “make a copy”. Ara ja teniu un arxiu al vostre drive que s’anomena “copy of europe country boundaries”.

Ara que ja tenim els contorns per fer el mapa coroplètic:
4. Un cop que teniu la còpia feta, li canvieu el nom canviant “copy of” per la inicial del vostre nom, seguida del primer cognom.
5. Cal afegir una nova columna on posareu l’any d’incorporació al projecte comú europeu i el que farem serà clicar “edit” i després “add a column”. Aquesta columna li direm “any” i direm la dada és “number” i sense decimals.
6. Ara, quan cliquem a cadascuna de les fileres, apareixeran tres opcions (editar, duplicar o esborrar filera). Seleccionarem editar, i anirem afegint l’any.

LA INFORMACIÓ SOBRE ELS ANYS D’INCORPORACIÓ ES PODEN BUSCAR A LA WEB DE LA UNIÓ EUROPEA

7. També cal diferenciar els estats candidats, i els candidats potencials.
8. Els estats europeus que no es poden afegir a cap de les categories anteriors, li posarem 0 a la columna d’any d’incoproració.
9. Un cop entrats els anys d’incorporació dels 28 estats membres de la UE, clicarem a la pestanya + i afegirem un mapa nou.
10. Seleccionarem “change feature styles”, dintre de fill colours, seleccionarem “buckets” i li direm que “divide into 4 buckets”.
11. Els quatre intervals són les quatre fases que vàrem establir a classe
– fundadors
– expansió cap a l’Atlàntic i la Meditarrània
– expansió cap al centre i nord d’Europa.
– expansió cap a l’est.
als quals afegirem dos més per poder diferenciar i visualitzar els estat candidats i els potencialment candidats.Recordeu que heu de posar com a valor més alt, per exemple 2015. Un cop que heu delimitat cada interval, clicar SAVE.
12. Quan ja esteu, DONE.
13. feu el mapa públic clicant a SHARE.
14. Cliqueu sobre la fletxa que hi ha al costat de la paraula map i d’aquesta manera s’obre el menú on heu de seleccionar “publish”.
15. A la finestra que s’obrirà, copieu el codi que hi ha a sota de “Paste HTML to embed in a web site”.
16. Aquest codi serà el que haureu d’enganxar a la nova entrada del vostre sites, la corresponent a la pràctica 18. Atenció, l’heu d’enganxar en l’edició HTML, és a dir, quan esteu editant la nova entrada, en el menú, a l’extrem dret, apareixen les inicials HTML, cliqueu i enganxeu.
17. Per últim, i com sempre, cal comentar el mapa.

Pràctica 16: Les competències de les comunitats autònomes

0

En aquesta pràctica treballarem amb la Constitució Espanyola de 1978. Tal i com ja hem comentat, la Constitució és el document que conté l’organització territorial de l’Estat espanyol. Per tant cal

1. cercar el títol, capítol i article que contingui les competències que poden assumir les comunitats autònomes i copiar-les.
2. Visitar la web de la Generalitat de Catalunya, i seleccionar tres notícies de l’apartat d’actualitat que considereu que tenen relació amb tres competències diferents transferides al govern de la Generalitat. De cada notícia cal fer un breu resum i justificar amb quina competència considereu que està relacionada. En cas que a l’apartat d’actualitat no trobeu prou informació, podeu anar a la web de les corresponents conselleries.

La ciutat vista pels estudiants de geobatcubelles

0

Podem començar a escalfar motors fent fotos de l’espai públic de la nostra ciutat.

Amb els nostres smartphones android, compartirem imatges que reflexin la situació de l’espai públic a la nostra ciutat. Nomes dues coses:
1. Geoetiqueteu les fotos (cal activar-ho quan les pugeu) i
2. Publiqueu amb #geobatcubelles i afegiu un altre# amb el nom del municipi on heu pres la foto.

Aquesta matèria té compte a instagram i és @geobatcubelles

En cas que no compteu amb un smartphone amb Internet (i amb l’app d’Instagram), fes les fotos amb una càmara digital i les puges a un àlbum de Google i a continuació, digues d’on són, amb la màxima exactitud possible.

Tant si utilitzeu un sistema com altre, sempre cal comentar el peu de foto, breument però justificant la seva elecció.

Som-hi, al carrer!! (bé, podem esperar un parell de dies, ja que amb aquest vent més val no passejar-se gaire, ups!)

Els resums del curs de geografia

0

Aquí teniu l’enllaç al Google sites del curs de geografia de 2012-13 amb els resums de tot el temari donat.

El dossier digital d’aquest curs de geografia 2012-13

0

Recordeu que a l’apartat d’aquest bloc titulat “Geodigital” teniu aquesta informació i d’altres dossiers d’anys anteriors.

El portafoli digital de la geografia de batxillerat 2012-13
Pautes per elaborar el portafoli digital
Pràctica 1: El relleu de Catalunya
Pràctica 2: Els climes de Catalunya
Pràctica 3: Elaborar un informe sobre els recursos naturals a Espanya i a Catalunya a partir de la lectura de mapes i gràfics
Pràctica 4: Les problemàtiques mediambientals al documental Home
Pràctica 5: Ciutat, territori i paisatge
Presentacions de l’alumnat sobre el territori estudiat
Pràctica 6: Revisió de la feina feta
Pràctica 7: Els paisatges agraris a Catalunya
Pràctica 08: Les zones urbanes
Pràctica 9: L’organització política del territori
Pràctica 10: Presentació de resum del capítol de població del llibre de geografia
Pràctica 11: Taula resum sobre els beneficis i inconvenients dels moviments migratoris per als països emissors i pels receptors.

Graella resum del curs de geografia

0

Per aquell alumnat que vulgui fer el resum del curs en forma de presentació o de video, aquí teniu la graella amb els blocs temàtics que hem treballat al llarg del curs. Com veieu, de cada bloc cal seleccionar tres aspectes rellevants. Cada casella podria ser una transparència, diapositiva o fotograma. De cada aspecte rellevant, un recurs visual acompanyat d’un missatge breu que vingui a explicar perquè allò que es veu a la imatge és rellevant d’aquell bloc temàtic.

Aquesta graella de resum pretén ser un recurs destinat a resumir el curs de geografia, fet bastant important per aquell alumnat que vulgui presentar-se a la prova d’accés a la universitat d’aquesta matèria… però en aquest cas, possiblement caldria afegir-li unes quantes caselles més.

 

Espanya 2018

0

Enllaç a l’exercici sobre l’article titulat “Espanya en 2018: más jubilados, menos niños, menos inmigrantes

Sessió de dijous 18/04/13

0

A la classe de geografia vàrem veure aquesta conferència de Hans Rosling. El Sr. Rosling és professor de salut pública a l’Institut Karolinska de Suècia, a més de moltes altres coses. A més a més, és fundador de www.gapminder.com

En aquesta conferència de forma molt visual mostra el creixement de la població mundial des de 1960, fins el 2010 i previsions fins 2050. Què cal extreure d’aquesta conferència?
1. Situació de la població mundial el 1960
2. Evolució fins 2010
3. Previsions-possibilitats de creixement fins 2050.
4. De quina manera es pot aconseguir eliminar la pobresa, quines tres condicions ell considera que s’han d’aplicar?
5. Quines variables demogràfiques utilitza per explicar l’evolució?

Seria molt interessant que us anessiu familiaritzant amb les taxes demogràfiques i el seu càlcul. Així que la feina per dilluns (a banda de mirar el documental, els que no vau venir ahir a classe) és definir i trobar la fòrmula de Taxa bruta de natalitat (Tbn), Taxa bruta de mortalitat (Tbm), Taxa de mortalitat infantil (Tmi), Taxa de fecunditat (Tf), Índex sintètic de fecunditat, Esperança de vida, Creixement vegetatiu o natural, saldo migratori, creixement real.

Variables demogràfiques

0

A la web de l‘Idescat, Institut d’Estadística de Catalunya, es poden consultar les dades que fan referència a demografia i qualitat de vida. Aquestes dades s’expressen a través dels següents indicadors, definits pel propi IDESCAT:

Estructura. Definicions

Grans grups d’edat (%): Percentatges dels grups d’edat 0-15, 16-64 i 65 i més respecte al total de la població. Per tal de garantir la comparabilitat dels indicadors d’estructura, s’utilitza per calcular-los el grup d’edat de 0 a 14 anys. A més, es presenta el percentatge de 0 a 15 anys, que correspon a la població que encara no ha arribat a l’edat legal de treballar.
Índex d’envelliment: Quocient entre el nombre de persones de 65 anys i més i el nombre de joves menors de 15 anys. S’expressa en tant per cent.
Índex de sobreenvelliment: Quocient entre el nombre de persones de 85 anys i més i el nombre de persones de 65 anys i més. S’expressa en tant per cent.
Índex de dependència juvenil: Quocient entre el nombre de joves menors de 15 anys i el nombre de persones de 15 a 64 anys. S’expressa en tant per cent.
Índex de dependència senil: Quocient entre el nombre de persones de 65 anys i més i el nombre de persones de 15 a 64 anys. S’expressa en tant per cent.
Índex de dependència global: Relació de la població major de 64 anys i els menors de 15 anys respecte al grup comprès entre ambdues edats. Mesura la càrrega que per a la població en edat de treballar representa la població en edats dependents. S’expressa en tant per cent.
Índex de recanvi de la població en edats actives: Quocient entre el nombre de persones de 60 a 64 anys i el nombre de persones de 15 a 19 anys. S’expressa en tant per cent.
Relació de masculinitat: Quocient entre el total de població masculina i el total de població femenina. S’expressa en tant per cent.
Relació de nens per dones en edat fèrtil: Quocient entre la població infantil de 0 a 4 anys i la població femenina de 15 a 49 anys. S’expressa en tant per cent.
Densitat de població: Relació entre el nombre d’habitants i la superfície, expressada en habitants per quilòmetre quadrat.

Moviment natural de la població. Fecunditat. Definicions

Taxa bruta de natalitat: Quocient entre el nombre de nascuts vius registrats en un any determinat i la població a meitat del període. És l’indicador més genèric del fenomen de la natalitat, però no descriu el comportament reproductiu d’una població, ni tampoc té en compte la seva estructura per edats. S’expressa en tant per mil.
Taxa global de fecunditat general: Relació entre el nombre de nascuts vius per cada 1.000 dones en edat fèrtil (entre 15 i 49 anys).
Indicador conjuntural de fecunditat: Expressa el nombre de fills que tindria una dona hipotètica al final de la seva vida reproductiva, si al llarg d’aquesta vida el seu comportament fos idèntic al que reflecteix la sèrie de taxes específiques de fecunditat per edat. S’expressa com a nombre mitjà de fills per dona.
Edat mitjana a la maternitat: Quocient entre el sumatori de les taxes específiques de fecunditat multiplicades per l’edat i l’indicador conjuntural de fecunditat.
Edat mitjana al primer fill: Quocient entre el sumatori de les taxes específiques de fecunditat multiplicades per l’edat i l’indicador conjuntural de fecunditat per als naixements de primer ordre.
Proporció de nascuts dins del matrimoni: Quocient entre els nascuts vius de mare casada i el total de nascuts vius. S’expressa en tant per cent.

Moviment natural de la població. Mortalitat. Definicions

Taxa bruta de mortalitat: Quocient entre el nombre de defuncions registrades en un any determinat i la població a meitat del període. S’expressa en tant per mil.
Taxa de mortalitat infantil: Quocient entre les defuncions de menors d’1 any i els nascuts vius del mateix període. S’expressa en tant per mil.
Taxa de mortalitat estandarditzada per edats: Taxa que correspon a la xifra de defuncions, expressades per 100.000, que es registrarien en un àmbit si tingués la mateixa estructura per edats que una població estàndard fixada i les taxes de mortalitat pròpies. Aquest càlcul és especialment útil per fer comparacions, de tipus temporal o territorial, ja que té en compte l’efecte de l’estructura per edats.

Moviment natural de la població. Nupcialitat. Definicions

Taxa bruta de nupcialitat: Quocient entre el nombre de matrimonis en un any determinat i la població a meitat del període. S’expressa en tant per mil.
Edat mitjana al matrimoni: Expressa el calendari mitjà d’accés al matrimoni considerant les taxes específiques per edat, i equival a l’edat mitjana en casar-se d’una generació fictícia que s’hagués casat amb les intensitats de nupcialitat per edat observades en un any determinat.
Edat mitjana al primer matrimoni: S’aplica la mateixa definició de l’edat mitjana al matrimoni, però restringint-nos als primers matrimonis o matrimonis de solters.

Moviment natural de la població. Creixement natural. Definicions

Taxa bruta de creixement natural: Quocient entre el saldo natural, expressat com a diferència entre el nombre de naixements i el nombre de defuncions registrats, en un any determinat i la població a meitat del període. S’expressa en tant per mil.

Moviment migratori. Definicions

Taxa bruta de creixement migratori: Quocient entre el saldo migratori en un any determinat i la població a meitat del període. Per al període 1986-2001 el saldo migratori s’estima a partir de l’equació compensadora (creixement total = creixement natural + creixement migratori). Per a l’any 2002 i posteriors el saldo migratori es calcula sumant els saldos migratoris intern i extern. S’expressa en tant per mil.

Creixement. Definicions

Taxa bruta de creixement total: Quocient entre la variació en els efectius d’una població, expressada com a diferència entre la xifra d’habitants inicial i final d’un període, i la població a meitat del període. S’expressa en tant per mil.

Llars i famílies. Definicions

Dimensió mitjana de la llar: Quocient entre la xifra total d’habitants que viuen en habitatge familiar i el nombre de llars. Expressa el nombre de persones per llar.
Taxa bruta de persona principal: Relació per quocient entre el nombre de persones que es registren com a persones principals (o el nombre total de llars) i la població que viu en habitatge familiar, i és l’invers de la dimensió mitjana de les llars.

Les Nacions Unides

0

En aquest article trobaràs una breu guia per navegar per la web de l’ONU

– Objectius de Nacions Unides

– Organigrama de Nacions Unides

– Les principals fites assolides per Nacions Unides

Go to Top