La Unió Europea

SUMARI D’AQUEST APARTAT

1. CRONOLOGIA DEL PROJECTE COMÚ EUROPEU

2. LES INSTITUCIONS EUROPEES

3. ELS MECANISMES DE SOLIDARITAT ENTRE ELS ESTATS MEMBRES.

3.1 Introducció

3.2 Els fons de cohesió

3.3 Els territoris que compleixen els requisits per rebre els ajuts dels Fons de Cohesió

EUROSTAT – MAPES NUTS 2

1. CRONOLOGIA DEL PROJECTE COMÚ EUROPEU

1952. Es posa en marxa la CECA, Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer, formada per Alemanya (RFA), Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos.
1957. Signatura del Tractat de Roma per part dels integrants de la CECA, que suposa la formació de la CEE (Comunitat Econòmica Europea) i de l’Euratom (Comunitat Europea de l’Energia Atòmica).
1973. Incorporació de Dinamarca, Irlanda i el Regne Unit.
1981. Incorporació de Grècia
1986. Incorporació d’Espanya i Portugal.
1990. Reunificació d’Alemanya (Unificació de la RFA i la RDA).
1992. Signatura del Tractat de Maastricht, que suposa la creació de la Unió Europea.
1995. Incorporació d’Àustria, Finlàndia i Suècia.
1995. Signatura del Conveni de Shengen que suposa la supressió dels controls a les fronteres interiors i una intensificació dels controls exteriors.
2001. Tractat de Niça que suposa una reforma de les institucions de la UE amb vista a la seva futura ampliació cap a l’Europa de l’Est. Aquest tractat preveia l’aprovació d’una constitució europea.
2002. l’1 de gener comença a circular la moneda única europea, € euro, a Alemanya, Àustria, Bèlgica, Espanya, Finlàndia, França, Grècia, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, els Països Baixos i Portugal.
2004. S’incorporen la República Txeca, Xipre, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Hongria, Letònia, Lituània, Malta i Polònia.
2007. S’incorporen a la UE Bulgària i Romania i s’arriba a la UE27.
Eslovènia (2007), Malta i Xipre (2008) i Eslovàquia (2009) s’incorporen a l’eurozona.
2009. Tractat de Lisboa. Suposà l’augment de competències del Parlament Europeu, canvis en el procediment de vot en el Consell Europeu, el caràcter permanent del lloc de President del Consell Europeu, nou càrrec s’Alt Representant per Afers Exteriors i nou servei diplomàtic de la UE
2013. S’incorpora Croàcia a la UE.

Ampliació de la informació sobre els tractats del projecte comú europeo.

La població de la UE27

2. LES INSTITUCIONS DE LA UNIÓ EUROPEA

Font: Vicens Vives, Geografia, 2n batxillerat.

3. ELS MECANISMES DE SOLIDARITAT ENTRE ELS ESTATS MEMBRES

3.1 Introducció (per Jordi Manero)

La Unió Europea és un conjunt heterogeni d’Estats. L’heterogeneïtat es manifesta tant en els seus nivells de desenvolupament com en la seva diversitat cultural. Amb l’entrada en vigor del Tractat de la Unió Europea es va fer més urgent la necessitat de reduir les diferències regionals. Les darreres ampliacions de la UE han remarcat l’existència de desequilibris entre els nous i els antic smembres.Per corregir els desequilibris dintre dels països de la UE, actualment existeix una política econòmica regional. Aquesta política econòmica es basa en el desenvolupament dels fons estructurals i els fons de cohesió, partides del pressupost europeu que es destinen a diferents fins.

Mapa de la distribució del PIB per capita a la UE dels 27

D’aquesta manera, el 1975 es creà el Fons Europeu deDesenvolupament Regional (FEDER). Amb ell es posa en marxa la política regional europea, que té com a principal objentiu corregir les excessives divergències en el nivell de desenvolupament de les diverses regions.El 1993, amb la signatura del tractat de Maastricht, es donà un nou impuls a la política regional. Es crearen els Fons de Cohesió per als membres amb els nivells de renda més baixos (amb un nivell de renda inferior al 90% de la mitjana europea). Des d’aquell moment, els països més beneficiats van ser Espanya,Portugal, Irlanda i Grècia.

3. 2 Fons de cohesió.

El Fondo de cohesión ayuda a los Estados miembros cuya renta nacional bruta (RNB) por habitante es inferior al 90% de la media comunitaria a reducir su atraso económico y social así como a estabilizar su economía. Apoya acciones en el marco del objetivo “Convergencia” y en adelante depende de las mismas normas de programación, gestión y control que el FSE y el FEDER.

Para el período 2007-2013, el Fondo de Cohesión concierne a Bulgaria, Rumania, República Checa, Chipre, Estonia, Eslovaquia, Eslovenia, Grecia, Hungría, Letonia, Lituania, Malta, Polonia y Portugal. España es elegible en una fase transitoria, ya que su PNB por habitante es inferior a la media de la Europa de los 15.

El Fons de Cohesió financia accions que s’inscriuen en els àmbits de les xarxes transeuropees de transports i medi ambient.

– les xarxes transeuropees de transports, en particular, els projectes prioritaris d’interès europeu definits per la Unió.
– el medi ambient. El Fons de Cohesió també pot intervenir en projectes vinculats a l’energia o als transports, sempre i quan aquests suposin millores per al medi ambient: Eficàcia energètica, ús d’energies renovables, desenvolupament de transport ferroviari, suport a la intermodalitat, foment del transport públic, etc.

Els instruments de la política regional de la UE: Fons de cohesió, Fons social europeu i FEDER