Principals problemes mediambientals de les ciutats

LA CIUTAT COM A ECOSISTEMA (ZÀRATE MARTÍN, Antonio, El espacio interior de la ciudad. Síntesis. Madrid. 2003)

Modificació del cicle hidrològic

  • El consum d’aigua a les ciutats varia en funció del clima, costums locals, nivell de vida i grau de desenvolupament.
  • La creixent urbanització ha triplicat el consum d’aigua per a usosagrícoles, industrials, domèstics i comercials en els darrers trentaanys.
  • La necessitat d’bastiment d’aigua i els problemes derivats de les aigüesresiduals, procedents tant d’abocaments domèstics com industrials,han convertit les ciutats en el principal agent de modificació del ciclehidrològic
  • La desigual distribució espacial dels recursos hídrics en relació a lalocalització de la demanda obliga a construir importants infraestructures d’abastiment d’aigua a les ciutats.
  • A banda de l’increment dels abocaments industrials i de la creixent urbanització, una de les principals causes de contaminació de les aigües és la utilització massiva  de dtergents en l’economia domèstica, ja que dificulten la regeneració dels rius pel seu alt contingut en fosfats.
  • La pavimentació de places i carrers afavoreix la ràpida evacuació  de les aigües cap a la xarxa de clavegueram, redueix la infiltració i augmenta l’evaporació.

Abastiment d’aliments i matèries primeres

Abastiment d’aliments

  • El creixement de la població urbana aguditza la seva dependència de les àrees rurals i imposa uns sistemes de producció d’aliments amb un ús massiu de maquinària, fertilitzants i pesticides, que consumeix una gran quantitat d’energia i trenca les relacions d’equilibri que l’activitat agrària mantenia al passat amb el medi natural.
  • Davant la creixent demanda d’aliments, moviments ecologistes, comportaments rururbans i poders públics afavoreixen la creació de jardins urbans i l’ocupació de sòls vacants en benefici d’una agricultura natural i de tasques agrícoles a temps parcial que estan entre l’auto abastiment, l’especialització agrícola en productes de qualitat i les activitats d’oci.

Abastiment de matèries primeres

  • L’expansió física de la ciutat genera una forta demanda de materials de construcció (…) L’extracció de sorres, graves, argiles, degrada sovint els sòls i altera els ecosistemes, mentre que la fabricació de materials de construcció consumeix molta energia i contribueix a contaminar les aigües.

 

Contaminació atmosfèrica

  • Els processos industrials i la combustió de fonts d’energia fòssils són les principals fonts de contaminació de l’aire.
  • La intensitat de la contaminació depèn de la naturalesa de les fonts contaminants, de la densitat de població, de les condicions físiques del medi geogràfic i de la circulació atmosfèrica. Les pitjors condicions es donen quan les ciutat s’emplacen entre barreres muntanyoses o valls estretes de rius que dificulten la circulació de les masses d’aire, i quan s’estabilitzen situacions anticiclòniques durant l’hivern, provocant forts fenomen d’inversió tèrmica.

Escombraries i residus sòlids

  • La ciutat produeix contínuament gran quantitat de material de rebuig, procedent de recursos no renovables com material de runa, residus industrials i escombraries dels habitatges.
  • Les escombraries urbanes continuen constituint un greu problema per a l’entorn pel seu volum i naturalesa (…). Fins i tot, la incineració, que redueix acendres els materials combustibles, deixa entre un 5% i un 25% del volum original dels abocaments, i a això cal afegir els problemes derivats de la contaminació atmosfèrica per la combustió de productes tòxics.

Contaminació acústica

  • Les ciutats es defineixen també com a llocs de soroll incessant i continu, que provoquen efectes nocius sobre la salut i el comportament dels seus habitants. La importància del seu impacte ambiental es posa de manifest si considerem que el soroll típic d’un carrer és de 80 a 90 decibels, quan els índex estimats tolerables de soroll arriben a 55 decibels durant el dia i de 45, a la nit, en una escala logarítmica que va de 0 a 160.
  • El trànsit urbà, l’activitat industrial, la proximitat a aeroports, estacions i vies de ferrocarril, són les principals causes de l’increment del soroll a la ciutat, amb efectes tant més perjudicials quan més prolongada és l’exposició.
  • La contaminació acústica és un dels elements més estressants de la ciutat i dels seus efectes sobre l’organisme són de tipus fisiològic i psicològic afectant cada cop més a un nombre major de persones.
  • Entre les solucions generals adoptades per a amortidar els soroll provocat pel trànsit es troben les pantalles (en molts casos, rengleres d’arbres), asfalts especials que redueixen dels vibracions dels rodaments dels vehicles, l’apertura de vies subterrànies, la implantació d’un únic sentit de la circulació als principals carrers i les millores als motors.

Modificació del paisatge

  • La construcció d’edificis, obres públiques i parcs s’efectuen sobre les condicions naturals preexistents. Les formes urbanes construïdes a partir d’obres de buidatge i d’ompliment donen lloc a paisatges de buidatge i d’acumulació, respectivament.
  • La forma urbana, disseny i tipus de materials utilitzats a la construcció, poden agreujar els efectes dels desastres naturals.
  • El desenvolupament tecnològic i la planificació han reduït la vulnerabilitat de les ciutats davant d’alguns desastres naturals, com les inundacions, però no davant d’altres, com els terratrèmols i els ciclons. En situacions de moviments sísmics, els riscos poden augmentar i originar una veritable cadena d’efectes catastròfics si prèviament no s’han pres les mesures de previsió, especialment amb la construcció d’edificis.

Alteració de les comunitats biòtiques

  • Plantes introduïdes per les persones amb finalitat ornamental o científica han acabat extenent-se com a males herbes.
  • El mateix ha passat amb certs animals com els coloms, que avui proliferena totes les ciutats o els hamsters. Aquests segons han acabat resultant un problema imporant per a cultius i magatzems.
  • Els corredors de transports, corresponents a vies de ferrocarril, carreteres d’acces a la ciutat, espais de reserva de línies d’alta tensió, constitueixen  rutes de penetració d’espècies vegetals i d’animals cap el interior de les àrees urbanes.

Salut i malatia a la ciutat

  • El medi urbà és menys sa que el rural. Les malalties que més proliferen són les que es transmeten per contacte directe de les persones; les afeccions de les vies respiratòries i les malalties provocades per la contaminació de les aigües o transmeses per paràsits.


EL CONSUM D’AIGUA PER A USOS DOMESTICS A CATALUNYA 2009

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Elaboració pròpia a partir de l’Anuari Estadístic de Catalunya, www.idescat.cat



vista-de-barcelona-amb-smog-feb11Imatge de la ciutat de Barcelona un dia de febrer de l’any 2011, en una situació atmosfèrica anticiclònia on es pot apreciar perfectament la contaminació atmosfèrica.

Un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

 
Go to Top