Els estats en l’era de la globalització

La construcció dels estats-nació

L’estat liberal es va començar a construir a partir de la Revolució francesa i americana cap a finals del segle XVIII al voltant d’un element fonamental: la constitució que reconeix la divisió dels poders de l’Estat en executiu, legislatiu i judicial.

Al llarg del segle XIX, l’Estat liberal va prenent la forma d’un estat-nació, fortament centralitzat, amb un sistema polític multipartidista que pretén representar la sobirania popular.

 Aquests estats-nació liberals han treballat per a forjar una única identitat nacional comuna, objectiu del seu projecte de “construcció nacional”(1). La llengua ha estat en moltes ocasions un element fonamental en aquests projectes nacionals, com per exemple, en el cas de França.

 La crisi dels estats-nació

En l’actualitat, aquest model d’estat ha entrat en crisi empés des de dues bandes:

– Des d’adalt: Els estats han hagut de transferir algunes decissions  cap a institucions supranacionals (UE, Tractats de lliure comerç, tribunals internacionals, etc, ..)

– Des d’abaix: En el seu interior han vist crèixer les reivindicacions de les minories que no es veuen representades en la identitat nacional comuna.

Aquestes dues tensions cal emmarcar-les en l’escenari de la globalització econòmica, on els fluxos de mercaderies i de capitals no entenen de fronteres. Així mateix, les multinacionals, protagonistes de la globalització, han adquirit un paper que fa dubtar de l’eficàcia dels estats per a gestionar els seus territoris.

 Com han d’afrontar els estats aquests reptes?

– El repte de la globalització requereix de més cooperació en iniciatives i organitzacions transnacionals.

– El repte de les reivindicacions de les altres identitats internes requereix d’iniciatives descentralitzadores que reconeguin la diversitat.

(1) KYMLICKA, Will: Fronteras territoriales. Minima Trotta. Madrid. 2006. pàg. 47