04. Globalització i desequilibris econòmics

LA GLOBALITZACIÓ ECONÒMICA

Def. Globalització (des del punt de vista econòmic): resultat d’uns processos que han donat lloc a la formació d’un seguit de relacions de producció, distribució, serveis, intercanvis i inversions de capital, d’àmbit global o planetari.

Té un significat més econòmic que els conceptes mundialització o internacionalització, que fan referència a la intensificació de les relacions humanes entre diferents zones del món.

El planeta és un gran mercat global: fort increment dels intercanvis internacionals (béns materials, serveis i moviments de capitals)

Aquest mercat global s’articula sobre dos pilars fonamentals:

1. Gran desenvolupament dels transports i les comunicacions
2. Supressió de les barreres i els obstacles polítics i administratius (tractats i acords de lliure comerç)

GLOBALITZACIÓ I DESEQUILIBRIS ECONÒMIC

1. PAÏSOS CENTRALS. Els països desenvolupats d’Europa, d’Amèrica del Nord i de l’Àsia Oriental són els que resulten més beneficiats en aquest procés per:

• Les empreses obtenen majors rendiments de la liberalització dels mercats
• Són la seu dels principals grups i corporacions econòmiques i financeres
• Acaparen una bona part del flux mundial de transports i comunicacions
• Són els principals emissors i també receptors de turisme mundial.

2. PAÏSOS EMERGENTS. Àsia i Amèrica llatina registren cicles de fort creixement econòmic.

• Situació de forta dependència ja que són receptors de recursos – inversions de capital i fluxos turístics – procedents dels països centrals.

3. PAÏSOS PERIFÈRICS. Resta de països en vies de desenvolupament, especialment el continent africà.

• Situació d’estancament econòmic