Territori custodiat

Els acords entre propietaris de terrenys i entitats es revelen com un bon sistema per protegir la naturalesa A Catalunya, les Balears i Andorra s’han firmat 445 convenis

PERE PRATDESABA
VIC

David Serrat és propietari de 22 hectàrees de bosc de roure a Osona. El terreny és un corredor natural de gran valor que molts animals utilitzen per dormir. El seu propietari ha pres la decisió de no explotar-lo i, de forma altruista, ha cedit la gestió al Grup de Naturalistes d’Osona, una organització ecologista. “És un compromís mutu. Jo no faig res que perjudiqui el medi ambient i ells ens informen i assessoren”, explica Serrat. El fruit pràctic d’aquest acord són activitats com la reintroducció de diverses espècies, la neteja de bardisses i el projecte de restauració d’una bassa.
A l’illa de Menorca, catalogada com a reserva de la biosfera, el pagès Antoni Moll ha pres una resolució similar. Amb alguns matisos. “Ens hem compromès amb el Grup Ornitològic Balear (GOB) a utilitzar pràctiques agràries sostenibles, sense sobreexplotar la terra i amb productes d’alta qualitat”, explica. A canvi d’això, l’entitat ecologista porta a terme un seguiment de la gestió i impulsa un conveni amb una cadena hotelera que genera beneficis econòmics a l’agricultor, gràcies a l’increment de vendes i a l’assignació anual que paga la mateixa cadena. Els clients dels hotels, mitjançant visites turístiques organitzades, també tenen l’opció de visitar l’explotació i tastar i comprar els productes autòctons que s’hi cultiven.
Els dos casos apuntats, amb moltes coincidències, formen part d’un nou model de preservació de la naturalesa, en alça a Catalunya: la custòdia del territori. Aquesta filosofia de conservació i gestió responsable dels recursos naturals, arribada fa molt pocs anys dels països anglosaxons, es basa en els acords voluntaris entre propietaris i entitats com associacions, fundacions i grups ecologistes.
El pla de gestió a La Terreta, una gran depressió prepirinenca a Tremp (Pallars Jussà), hàbitat de grans rapinyaires necròfagues com el voltor i el trencalòs; l’impuls de l’agricultura sostenible a Gallecs (Vallès Oriental); zones al Garraf on només s’autoritza la pesca artesanal; la compra del dret de tala o de pasturatge al Pirineu amb l’objectiu de protegir espècies amenaçades i la reserva ornitològica de Riet Vell, al delta de l’Ebre. Els acords adopten moltes formes i van des de l’assessorament de l’entitat fins a la cessió o venda del terreny, passant perþl’aportació econòmica directa i els treballs de voluntariat.

147.000 hectàrees
Per citar només uns quants exemples, ja s’han involucrat en la custòdia l’Associació Hàbitats-Projecte Rius, el Consorci Alba Ter, la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya, la Universitat de Girona i els ajuntaments d’Abrera (Baix Llobregat), Manresa (Bages) i Bellver de Cerdanya (Cerdanya), tots estructurats a través de la Xarxa de Custòdia del Territori (XCT), que presta el servei tècnic, informatiu i divulgatiu. En l’actualitat, a Catalunya, les Balears i Andorra hi ha 147.000 hectàrees custodiades, amb 445 convenis entre propietaris i entitats. Aquestes xifres representen un increment del 45% en els dos últims anys.
L’èxit d’aquest model es basa en els avantatges que proporciona a totes les parts implicades. “Per a les entitats i la societat civil, representa una oportunitat única per participar en la gestió de territori”, explica Jordi Pietx, director de la XCT. Els propietaris, per la seva part, aconsegueixen donar un valor afegit social i econòmic als seus terrenys, com també simplificar-ne la gestió. La custòdia també beneficia el tercer gran pilar del sistema, l’Administració, “complementant-la i arribant a llocs que aquesta no pot abraçar”, apunta Pietx.
Però la custòdia del territori, encara en fase embrionària al nostre país, també presenta alguns problemes amb què els seus impulsors hauran de lluitar durant els anys vinents. Els reptes passen per professionalitzar el sector (ara amb un alt índex de voluntaris), una visibilitat social més alta i un marc jurídic i fiscal clar.
Aquest últim punt és clau, segons Josep Angel Alert, tècnic de Recursos Naturals de l’Ajuntament de Tremp, municipi amb una tercera part de territori custodiat (unes 10.000 hectàrees). “Si l’Administració no impulsa els incentius fiscals per a entitats, propietaris i persones col.laboradores, difícilment la custòdia tirarà endavant”, adverteix.

Article publicat a www.elperiodico.cat el dilluns 31 de desembre de 2007