Geografia
Bloc amb recursos educatius per explicar el món des d'una perspectiva geogràfica.
Ni parlar-ne, de fusionar municipis
012 anys
La nova llei estatal recull per primera vegada incentius per a aquestes unions, tot i que el món local descarta que hi hagi candidats.
BERTA ROIG. BARCELONA
Hi ha massa municipis i massa petits? És la pregunta eterna. El debat sobre si en un estat amb 8.116 municipis –848 a Catalunya- hauria de plantejar-se un procés de fusions com el que han fet els països del nord d’Europa i que ha tingut com a resultat que als països nòrdics sigui difícil trobar ajuntaments amb menys de 30.000 habitants. Diverses institucions, com a rael Cercle d’Economia o Funcas, han proposat les fusions de municipis com a via per guanyar eficiència i estalviar costos, i la nova llei estatal de reforma local introdueix per primera vegada aquesta opció establint una sèrie d’incentius -bàsicament econòmics- als consistoris que apostin per fusionar-se. I tot i que la norma no obliga a guanyar dimensió, sí que fixa el mínim de 5.000 habitants per poder donar permís per crear un nou municipi. Aquest és també el llindar que es marcava en un estudi de l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB), en què es posava de manifest que el 85% dels municipis de l’Estat estan per sota d’aquest volum. “Però els in-centius que recull la llei per a les fusions són molt petits per veure moviments en aquest sentit”, destaca el catedràtic de la UB i investigador de l’IEB Albert Solé. I és que un major coeficient en el càlcul de les transferències o una posició prioritària en l’assignació d’obres i serveis no sembla suficient per trencar anys i anys de tradició política.
COMÚ AL SUD D’EUROPA. No és una característica exclusiva de l’Estat espanyol. Tot el sud d’Europa,incloent-hi també França, ha fracassat sempre en els intents per fusionar municipis.“En partés un problema de clientelisme;als partits els va bé tenir un sistema molt fragmentat”, explica So-lé. Sigui com vulgui, la tradició pesa i per això el president de la Federació de Municipis de Catalunya, Xavier Amor, veu les fusions “com a molt inviables; són complicades a molts nivells, fins i tot a nivell sentimental”.Per la presidenta de l’Associació de Micro pobles de Catalunya,Maria Crehuet, no està demostrat que es guanyi eficiència amb les fusions. “Mirem, si no, el cas de la fusió que hi va haver entre municipis del Pirineu; al final es van haver de crear unitats descentralitzades per prestar a una població molt dispersa, i aleshores quin sentit té la fusió de municipis?”Per Crehuet, “el problema d’aquest país és que es fan les coses des dels despatxos de les grans ciutats, sense trepitjar el territori”.Pel president de l’Associació Catalana de Municipis, Miquel Buch, la porta a les fusions no es pot tancar perquè sí, però afirma que “hi ha moltes altres vies a explorar per guanyar en la gestió i, per tant, no s’ha de plantejar com un camí obligat”.A l’hora de plantejar els beneficis de les fusions, però, Albert Solé té clar que no es pot jugar tot a la carta de l’estalvi econòmic, “per-què si bé en la reducció d’estructura sembla evident que sí que s’aconsegueix una reducció en els costos, això no necessàriament ha de ser així en la prestació de serveis”. Per això l’investigador de l’IEB prefereix destacar també altres beneficis més qualitatius de tenir municipis de més dimensió.“Els països on han avançat cap a aquest procés, com per exemple Dinamarca o Suècia, han guanyat en el fet que tenen una administració local més professionalitzada, més autònoma i amb la capacitat per prestar més serveis a la seva població”, explica Solé.
Article publicat a l’Econòmic, suplement del diari el PuntAvui del 22/02/2014, pàg. 4
La presència de la geografia als mitjans de comunicació
1612 anys
per Sonia Ruiz
a 2bat2013-14
De la revisió que els estudiants han fet de diaris de diferents dies, han seleccionat aquestes notícies perquè consideren que està relacionades amb la geografia.
Desgavell de cables. El Punt Avui 2/02/2014
A Badalona, els veïns estan molestos perquè en la instal.lació de la fibra òptica s’està extenent de forma terrestre, i això està afectant les façanes dels edificis. Els veïns volen que es faci de forma soterrada.
Té a veure amb la geografia perquè afecta el centre de la ciutat i perquè reflecteix un conflicte entre l’Ajuntament i els propietaris dels immobles.
La PDE alerta que els regants negocien la venda de l’Ebre, El Punt Avui 12/02/2014
La Plataforma de Defensa de l’Ebre viuen amb preocupació les negociacions entre regants de l’Ebre i del Segura per a trasvassar aigua de l’Ebre cap a Múrcia. La PDE es reunirà el dia 21/02/2014 amb la CHE i el Ministerio d’Agricultura per a conèixer l’estat de les negociacions.
Té a veure amb la geografia perquè parla de l’aigua com a recurs, de l’agricultura i els regants.
L’enderroc de l’anella capgira el trànsit a Glòries, 13/02/2014
La reordenació de la circulació de vehicles a la Plaça de les Glòries a Barcelona està es preveu que afecti al trànsit d’aquella zona.
Té a veure amb la geografia perquè afectarà l’accessibilitat a la ciutat i a la circulació en el seu interior.
Recurs incoporat a l’apartat d’urbanització: The walkable cities
012 anys
Aquesta conferència realitzada per l’urbanista Jeff Speck en el si dels TED Cities 2.0 2013, és una gran aportació al debat de les ciutats compactes vs. ciutats disperses. Com a urbanista nord-americà, coneix molt be el tipus de poblament i d’estil de vida que els EUA han exportat arreu: suburbis allunyats del centre urbà que obliguen a utilitzar el cotxe per a desplaçaments cada cop més llargs i habituals. Quan s’ha invertit en carreteres en els darrers anys? quant ha de destinar una família nord-americana al transport? Amb l’exemple de la ciutat de Portland (Oregon,EUA)mostra que hi ha d’altres formes de planificar el creixement urbà. Quan la major part de les ciutats nor-americanes no posaven límit a la urbanització dispersa, Portland va posar una frontera al seu creixement urbà, fet que va anar acompanyat per inversió en infraestructures per a bicicletes i passejos per a vianants. També, en Jeff Speck vol posar l’atenció en la relació entre urbanització dispersa i obesitat, en com les ciutats disperses estan afectant la nostra salut.
La ciutat vista pels estudiants de geobatcubelles
012 anys
Podem començar a escalfar motors fent fotos de l’espai públic de la nostra ciutat.
Amb els nostres smartphones android, compartirem imatges que reflexin la situació de l’espai públic a la nostra ciutat. Nomes dues coses:
1. Geoetiqueteu les fotos (cal activar-ho quan les pugeu) i
2. Publiqueu amb #geobatcubelles i afegiu un altre# amb el nom del municipi on heu pres la foto.
Aquesta matèria té compte a instagram i és @geobatcubelles
En cas que no compteu amb un smartphone amb Internet (i amb l’app d’Instagram), fes les fotos amb una càmara digital i les puges a un àlbum de Google i a continuació, digues d’on són, amb la màxima exactitud possible.
Tant si utilitzeu un sistema com altre, sempre cal comentar el peu de foto, breument però justificant la seva elecció.
Som-hi, al carrer!! (bé, podem esperar un parell de dies, ja que amb aquest vent més val no passejar-se gaire, ups!)
Pràctica 11: Els factors que afavoreixen els assentaments
012 anys
A partir d’un mapa de Catalunya mut on apareixen les corbes de nivell de 200m, 600m, 1000m i 2.000m
1. cal acolorir
– l’espai entre el nivell del mar i els 200m de color verd
– 200-600m, groc
– 600-1000, marró
+1000 lil.la
2. Resseguir amb blau (línia gruixuda) les valls fluvials dels rius Ter, Llobregat, Segre i Ebre.
3. Situar la Plana de L’Empordà i la Depressió Central
4. Traçar el recorregut de la vies de transport N-340/AP-7 i AP2 amb una línia vermella.
5. Situar les capitals de província amb un cercle de 0.5 cm de diàmetre
6. Situar la resta de capitals de comarca amb un cercle vermell de 0.2cm de diàmetre.
7. Insereix el resultat al teu sites (imatge)
8. Contesta al teu sites
a)Nom de les ciutats localitzades a planures litorals
b)Nom de ciutats localitzades a valls fluvials
c)Nom de ciutats a tocar de vies de transport
Quines ciutats han aparegut en més d’un dels apartats anterios? (a, b, c).?
D’aquesta manera, quins són els factors físics i humans que han afavorir el desenvolupament dels assentaments urbans a Catalunya?
Pràctica 10: El meu mapa mental de Cubelles
112 anys
En aquesta pràctica número 10 del vostre sites cal inserir la imatge del mapa mental de Cubelles que vau realitzar a classe el passat dijous.
A continuació de la imatge, cal comentar quins dubtes i problemes us van sorgir durant el procés d’elaboració:
– abans de començar, amb el full blanc davant “I per on començo?”, “em cabrà tot en una cara?”,”Només del meu barri?”
– durant l’elaboració “amb quin nivell de detall?”,”Utilitzo colors?”
– Un cop acabat “què penso que m’he deixat?”, “cal que faci una llegenda?”
entre d’altres comentaris que considereu rellevants.
Pràctica 09. El mapa dels cicles econòmics i expansió de les relacions capitalistes
012 anys
A partir de la publicació adjunta
Cal elaborar un mapa del món
1. on es pugui visualitzar la informació continguda en el document adjunt (centre, àrees depenents) de cada cicle.
2. que estigui fet directament a Google maps (recordeu que al Google maps antic, al clàssic) utilitzant o bé marcadors o bé polígons, o combinació de tots dos.
3. que tots els recursos emprats s’han d’explicar al quadre “descripció” que apareix a l’esquerra quan s’està editant el mapa. Per exemple, marcador vermell correspon al centre en tal cicle i marcadors taronges, a les diferents àrees depenents, etc.
Seria molt interessant traçar una línia que mostri com el centre es va desplaçant del nord d’Itàlia/Països Baixos cap a la Gran Bretanya, d’allà als EUA i després, Triada.
També vaig comentar la possibilitat de fer-lo en un editor de dibuix, a partir de la imatge d’un mapamundi, i anar incorporar els elements. És una altra possibilitat. La qüestió és que cal incorporar-lo al vostre portafoli digital com a pràctica 09 i el mapa s’ha de poder revisar en la mateixa entrada, sense enllaços a d’altres aplicacions, i per suposat, comentat.
Pràctica 08: Els factors de localització industrial
013 anys
A partir de la classificació dels sectors industrials a Espanya, cal cercar imatges de quatre indústries que corresponguin a quatre sectors diferents i situar-les en un mapa de Google, tot indicant quins són els factors de localització que més condicionen la seva ubicació. De cadascuna de les imatges seleccionades, cal indicar el criteri de cerca que s’ha utilitzat.
Pràctica 02. Els recursos naturals
2413 anys
Suposo que ja heu tingut l’oportunitat de fer una lectura a la presentació sobre recursos naturals de Jordi Manero
Ara, heu d’afegir a mode de comentari d’aquest article, qüestions que us agradaria plantejar sobre el tema dels recursos naturals, preguntes que trobeu interessant cercar la seva resposta o aspectes que considereu clau tractant els recursos naturals. Seria convenient que cadascú plantegés un parell de qüestions.
Tingueu present que els comentaris no es publiquen automàticament que els haig d’aprovar.
Aquest exercici forma part de la pràctica, no és la pràctica sencera!!
El dossier digital de geografia
013 anys
Comencem el dossier digital d’aquest curs 2013-14. En primer lloc, les pautes per elaborar el dossier. A partir d’aquestes pautes, es valorarà aquest dossier.
Instruccions del dossier de geografia de 2n de batxillerat
FORMAT
– El dossier és un lloc web de Google
– Aquest lloc web ha de tenir la plantilla de blog o anuncis
– Totes les pràctiques han d’estar numerades consecutivament: Pràctica 01, 02, ….,
– Tots els títols de les entrades del lloc web han de començar amb la paraula Pràctica
– Tots els arxius que es creen al Google drive, maps, Picassa, etc, han de contenir en el seu títol la sigla del nom de l’alumne-a, seguit del seu primer cognom, un guió baix i la temàtica de la pràctica, p.e. sruiz_instruccions_dossier
EINES
– Tots els textos, presentacions, fulls de càlcul, mapes i àlbums de fotos s’han de crear i elaborar directament a la plataforma Google: Google drive, Google maps, Picassa.
– En cas que s’utilitzin d’altres recursos, el resultat s’ha de poder embedir o inserir a l’entrada corresponent del lloc web de google.
– S’ha d’evitar al màxim adjuntar arxius.
COMPARTIR
– El lloc web de Google de l’alumne-a només pot estar compartit amb la professora de la matèria.
– Tots els arxius que es creen i elaboren a la plataforma Google s’han de compartir amb l’adreça de Google de la professora.
– Els arxius elaborats en grup han d’estar compartits amb els altres membres del grup. A través de l’historial de revisions s’ha de poder comprovar la progressió del treball.
COMENTAR
– Totes les figures que apareixen a les pràctiques (mapes, taules, imatges, gràfics) han d’estar adequadament comentades. En aquest comentari ha de constar la descripció de la informació que conté la figura i el seu comportament. al llarg de la pràctica caldrà respondre el perquè del comportament de la informació continguda a la figura.
PARTICIPAR
– La matèria té un grup al Facebook a través del qual l’alumnat pot plantejar dubtes tant de conceptes com de procediments. Els propis companys-es han de proposar solucions als dubtes plantejats.
– L’alumnat ha de compartir notícies relacionades amb la temàtica tractada que apareguin als mitjans de comunicació a través del bloc de geografia http://blocs.xtec.cat/geografia. Amb aquesa finalitat, tot l’alumnat està donat d’alta al bloc i d’aquesta manera pot publicar articles en aquest mitjà.
CERCAR
– cada avaluació hi haurà una pràctica de recerca on l’alumnat ha de proposar una qüestió a estudiar relacionada amb la temàtica que s’està estudiant.
– aquesta recerca haurà de ser en l’entorn.
– en aquesta recerca s’haurà de fer anàlisi emprant tècniques i llenguatge geogràfics.
AUTOAVALUAR
– L’alumnat s’ha de responsabilitzar de la revisió del seu dossier. Al final de cada avaluació, cal publicar una entrada al dossier on es revisin els objectius de cada pràctica i el seu grau d’assoliment.
Així doncs, farem la primera pràctica que consisteix en crear el lloc web de Google i fer la primera entrada:
CREAR EL LLOC WEB
1.Entreu al vostre compte de Google
2.Aneu a http://sites/google.com
3.Creeu un lloc web nou amb el vostre nom. Per exemple Sonia Ruiz, el nom del seu lloc web serà soniaruiz (seguit i en minúscula)
4.un cop creat el lloc web, es comparteix amb la professora a l’adreça geobatcubelles@gmail.com
5.cal canviar el format del lloc web a anuncis (clicar a “Mas” adalt a la dreta, i seleccionar “canvia plantilla”)
FER LA PRIMERA ENTRADA
6. Heu de fer una primera entrada titulada : 01. Mètodes en geografia.
7. Heu de descriure les quatre figures que s’adjunten:
