La nova llei estatal recull per primera vegada incentius per a aquestes unions, tot i que el món local descarta que hi hagi candidats.

mapa catalunya municipis amb menys de 5000 hab

BERTA ROIG. BARCELONA
Hi ha massa municipis i massa petits? És la pregunta eterna. El debat sobre si en un estat amb 8.116 municipis –848 a Catalunya- hauria de plantejar-se un procés de fusions com el que han fet els països del nord d’Europa i que ha tingut com a resultat que als països nòrdics sigui difícil trobar ajuntaments amb menys de 30.000 habitants. Diverses institucions, com a rael Cercle d’Economia o Funcas, han proposat les fusions de municipis com a via per guanyar eficiència i estalviar costos, i la nova llei estatal de reforma local introdueix per primera vegada aquesta opció establint una sèrie d’incentius -bàsicament econòmics- als consistoris que apostin per fusionar-se. I tot i que la norma no obliga a guanyar dimensió, sí que fixa el mínim de 5.000 habitants per poder donar permís per crear un nou municipi. Aquest és també el llindar que es marcava en un estudi de l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB), en què es posava de manifest que el 85% dels municipis de l’Estat estan per sota d’aquest volum. “Però els in-centius que recull la llei per a les fusions són molt petits per veure moviments en aquest sentit”, destaca el catedràtic de la UB i investigador de l’IEB Albert Solé. I és que un major coeficient en el càlcul de les transferències o una posició prioritària en l’assignació d’obres i serveis no sembla suficient per trencar anys i anys de tradició política.

COMÚ AL SUD D’EUROPA. No és una característica exclusiva de l’Estat espanyol. Tot el sud d’Europa,incloent-hi també França, ha fracassat sempre en els intents per fusionar municipis.“En partés un problema de clientelisme;als partits els va bé tenir un sistema molt fragmentat”, explica So-lé. Sigui com vulgui, la tradició pesa i per això el president de la Federació de Municipis de Catalunya, Xavier Amor, veu les fusions “com a molt inviables; són complicades a molts nivells, fins i tot a nivell sentimental”.Per la presidenta de l’Associació de Micro pobles de Catalunya,Maria Crehuet, no està demostrat que es guanyi eficiència amb les fusions. “Mirem, si no, el cas de la fusió que hi va haver entre municipis del Pirineu; al final es van haver de crear unitats descentralitzades per prestar a una població molt dispersa, i aleshores quin sentit té la fusió de municipis?”Per Crehuet, “el problema d’aquest país és que es fan les coses des dels despatxos de les grans ciutats, sense trepitjar el territori”.Pel president de l’Associació Catalana de Municipis, Miquel Buch, la porta a les fusions no es pot tancar perquè sí, però afirma que “hi ha moltes altres vies a explorar per guanyar en la gestió i, per tant, no s’ha de plantejar com un camí obligat”.A l’hora de plantejar els beneficis de les fusions, però, Albert Solé té clar que no es pot jugar tot a la carta de l’estalvi econòmic, “per-què si bé en la reducció d’estructura sembla evident que sí que s’aconsegueix una reducció en els costos, això no necessàriament ha de ser així en la prestació de serveis”. Per això l’investigador de l’IEB prefereix destacar també altres beneficis més qualitatius de tenir municipis de més dimensió.“Els països on han avançat cap a aquest procés, com per exemple Dinamarca o Suècia, han guanyat en el fet que tenen una administració local més professionalitzada, més autònoma i amb la capacitat per prestar més serveis a la seva població”, explica Solé.


Article publicat a l’Econòmic, suplement del diari el PuntAvui del 22/02/2014, pàg. 4