Fa 4 anys, vaig fer un creuer per la Mediterrània, i una de les parades va ser Cartago que jo coneixia per la cançó de Franco Battiato, Delenda Carthago. Fa temps, a classe de llatí, vàrem parlar de Cartago i les seves ruïnes, i em vaig comprometre a fer-ne un article.
Cartago és una ciutat de Tuníssia, a uns 10 km de Tunis. Originàriament Cartago va ser una colònia fenícia, fundada, segons la tradició, l’any 814 aC per la llegendària Dido o Elisa, que havia fugit de Tir.
Sabeu el mite? Busqueu-lo i comenteu!
La ciutat estava constituïda d’unes muralles de les quals és difícil reconstruir les fronteres. Després de la destrucció de la ciutat el 146 aC, quan va ser reconstruïda, no va tenir muralles, i va romandre així fins al 424 dC, en què es va decidir de fortificar-la davant l’increment dels atacs berbers i el perill dels bàrbars. Aquesta muralla encara es conserva en part.
Cartago tenia un doble port a la península mateix, protegit per una illa anomenada Cothon que va donar nom al port. Una part del port fou utilitzada després per la colònia romana i va portar el nom de Mandracion o Portus Mandracius.
La ciutadella o Byrsa no era gaire lluny, i seguia el fòrum i els carrers ascendents (sota domini romà, el principal era la Via Salutaris), que es dirigien cap allò que sota domini francès va ser el turó de Sant Lluís, al cim del qual hi ha una capella dedicada al rei Lluís IX de França.
Antigament dalt del turó hi havia el temple d’Esmun o d’Esculapi, on de vegades es reunia el senat. A la ciutat hi havia diversos temples dedicats als déus púnics i, més tard, romans. A l’oest hi havia uns banys (les Thermae Gargilianae; les principals, les d’Antoní, eren situades prop del mar), un circ i un amfiteatre.
Si us hi fixeu, les meves fotografies són d’aquí dels banys d’Antoní.
L’aqüeducte venia des del Jabal Zaghwan i no se sap si fou inicialment púnic o bé no es va construir fins al període romà. També tenia un teatre. Les restes d’un majestuós edifici (el més gran de la ciutat) que no s’ha pogut identificar podrien ser un temple dedicat a Celestis. No gaire lluny de la ciutat, al nord-oest, es va fundar un establiment que es va dir Neàpolis i que va esdevenir el suburbi de Megara, Magar o Magàlia, que podria ser l’actual al-Mersa.
Si podeu viatgeu a Cartago, almenys amb aquest documental, us encantarà!
Aïda Espasa
4t ESO Optativa 2