L’epistolografia, que prové del grec ἐπιστολή, «carta» i γραφία, «escriptura», consisteix a escriure les obres en forma de carta, aquesta activitat literària comença a l’antiga Mesopotàmia i Egipte, i perdura fins als nostres dies. Alguns dels escriptors romans més distingits escrivien amb aquest tipus de gènere: Plini el Jove, Ciceró, Sèneca, Horaci…
Us deixo el meu prezi sobre l’epistolografia romana i un link que us servirà per poder crear la vostra pròpia epistula!
Coneixeu alguna carta fictícia? Podríeu comentar la carta a Ovidi de Maria Àngels Anglada? Què n’opineu?
Iria Rael 2nB Llatí
Xaipete!!
M’ha semblat molt interessant aquesta forma que tenien els romans d’escriure i deixar-nos constància del que feien. Es veu que ja des de fa molt de temps els romans ja feien servir les cartes…
Pingback: Pensvm C: Capitvlvm XXIII (LLPSI) | Aracne fila i fila
Ulius Diodoro salutem dicit.
Cetere, meum filius Marco improbus atque piger est. male recitat, cumputare nullo modo potest, cui te malum magister. Quod non vis, non potest.
In tuo ipsi literas mihi causam atulit quam mercedem debitam solvere non vis. Ergo mercedem non meruit, et pecumiam quae merita non est non solvam. Noloo pecuniam meam perdere.
Scribebam Tusculi Kalendis Iuniis.
Xaipe!
M’ha semblat un treball molt interessant i he après el que es l’epistolografia, felicitats!!! es veu clarament que les cartes tenen un origen molt antic.
Xaipe!!
Un apunt molt complet, primerament dir que ja sabia el que era la epistolografia. A mi personalment la literatura epistolar m’agrada bastant encara que te moments tediosos i aburrits, lo millor que he llegit de literatura epistolar va ser ”El lazarillo de Tormes” d’autoria anonima.
Salve,
El gènere epistogràfic va ser un dels més importants de la literatura romana, utilitzat per la majoria dels grans escriptors de l’època tant republicana com imperial. Era un mètode per apropar-se més al receptor i poder fer ús d’un llenguatge més col·loquial. A més, gràcies a aquestes escriptures podem conèixer dades vinculades amb la vida quotidiana romana, com s’expressaven amb una persona segons la seva relació amb ella i dades personals dels escriptors romans.
L’epistografía és el gènere d’aquelles obres que estan escrites en forma de carta. La epistolografía gaudeix de gran consideració com a gènere literari al món grec i llatí. La carta es considera com una “conversa per escrit”, d’estil auster i clar.
– Característiques del gènere epistolar:
– El gènere abasta una mostra heterogènia en contingut i forma.
– El gènere epistolar és un valuós document per conèixer esdeveniments històrics, així com per a un estudi del llatí familiar usat en la intimitat entre dos amics.
– Hi ha una regulació dels seus usos i formularis: les dades normalment adjuntats són el nom del remitent (nominatiu) seguit del nom del destinatari (datiu), la salutació, de vegades en abreviatura, etc.
Els grans autors que ens ha transmet més de 900 epistules és Cicerò, datades des de l’any 68 a.C. fins poc abans de la seva mort, poden classificar-se de la següent manera:
– 16 llibres de cartes Ad Atticum, el seu amic íntim.
– 16 llibres de cartes titulades Ad familiars, on es comunica amb la seva dona, fills, amics, etc.
– 3 llibres de cartes al seu germà Cinquè (Ad Quintum fratrem).
– 2 llibres de cartes a Marc Brut (Ad Brutum), l’assassí de Cèsar.
Sèneca va escriure Cartes a Lucilio, amb aquesta obra ocupa un destacat lloc, entre els escriptors de epistolografia. Són 124 cartes distribuïdes en deu llibres.
Plini el Jove, ens ha deixat deu llibres de cartes que constitueixen un quadre amb infinitat de detalls sobre el seu temps.
– La meva epístola:
Iulius Diodoro salutem dicit.
[…]
Scribebam Tusculi Kalendis Iuniis.
Vale!
Belén Cansino Hernàndez Diodoro salutatem pluriman dicit.
Ego sum Belén, discipula linguae Latinae, in saeculo XXI. Littera tua quam missisti Iulio lecta est, et ego volo meam sententiam dicere:
Iulius debet reddere tuum salatium quod Marcus piger et improbus discipulus est, sed tu bonus magister es. Hic et nunc servi non sunt et terra plus aequalis est, ergo ego credo Iulium non bonum dominum esse.
Cura ut valeas.
Bonum Diem!
Està molt interessant el treball i el prezi està molt bé explicat, ara ja se que és l’epistolografia.
Els romans tenien una forma diferent a la nostra i està molt bé que avui en dia les podem conèixer.
¡Salve!
El género epistolar abarca una serie variada en contenido y forma; por lo tanto pueden encontrarse temas variadísimos que van desde la simple invitación a cenar o una recomendación, hasta cuestiones filosóficas de altura, protestas amorosas o fríos comunicados oficiales, como mensajes cifrados de los ejércitos.
El género epistolar es un valioso documento para conocer acontecimientos históricos, así como para un estudio del latín familiar usado en la intimidad entre dos amigos. Todos los autores utilizaron el género epistolar incluso los historiadores en cartas fingidas de unos personajes a otros.
No se elaboró una teoría sobre el arte de la epistolografía, pero sí hay una regulación de sus usos y formularios: el pasado epistolar, los datos normalmente adjuntados: nombre del remitente (nominativo) seguido del nombre del destinatario (dativo), el saludo, a veces en abreviatura, etc.
¡Vale!
El gènere espistolar va ser molt important en l’antiguitat , ja que era el que més s’utilitzava .L’epistolografia consisteix a escriure les obres en forma de carta. Va ser utilitxzada per els grans escriptor roman de l’època com per exemple Ovidi o Séneca .
L’espistografia va ser molt imporatant ,per el cristians ja que la majoritariament els apóstols del Nou Testament es feien en cartes,como per exemple , l’espistola de Joan.
Només veure i entrar en aquest apunt a simple vista , he après que vol dir la paraula L ’epistolografia, que prové del grec , carta i escriptura que consisteix a escriure les obres en forma de carta. I diversos autors ho han utilitzat .
Salve!
Plini el Jove, Ciceró, Sèneca i Horaci van ser alguns dels escriptors romans que escrivien amb aquest gènere, que consistia en escriure les obres en forma de carta. El nom epistolografia està format pels ètims grecs ἐπιστολή (carta) i γραφία (escriptura).
Iulius Diodoro salutatem dicit.
Litterae tuae valde me delectaverunt. Meus filius Marcus discipulus improbus atque piger non est. Bene recitat, recte scribit et computare potest. Mendax tu es et nemo magister peior quam te existit.
Pecuniam nolo tibi dare quia improbus magister tu es.
Salvete!
La epistolografia (del grec ἐπιστολή, «carta» i γραφία, «escriptura») consisteix a escriure cartes, cartes que es conceben com una “conversa per escrit”.
Personatges com el sofista grec Alcifrón, el poeta Horaci, Ovidi (que ofereix 21 cartes d’amor, posades en boca de personatges femenins, com Safo, Penélope i Dido). Les cartes de Ciceró. les cartes del filòsof Sèneca, de Plini el Jove i el sofiesta Luciano, varen utilitzar aquest gènere.
Aquí deixo la meva carta:
Julius Diodoro salutem dicit.
Non solvo pecuniam tuam quod filius meus non discit nihil. Non volo solvere quam opus non factum.
Vale.
El gènere epistolar és aquell que utilitzen els escriptors per escriure les seves obres en format de carta. Normalment. aquestes cartes tenen una estructura semblant a la següent: Primerament, ens trobem amb l’introducció; seguidament, amb la primera part que acostuma a tenir un caràcter teóric i doctrinal; més tard, amb la segona part que sol ser una exhortació moral; i, finalment, la conclusió final. El nom d’aquest gènere, que ha sigut utilitzat per autors com Plini el Jove, Ciceró, Sèneca i molts altres, prove del grec (del grec ἐπιστολή, «carta» i γραφία, «escriptura»). L’epistolografia va ser un gènere molt emprat per la religió cristiana, ja que molts apòstols escrivien cartes de temàtica religiosa; a més a més, encara alguns autors empren aquest gènere per compondre les seves obres.
Aquesta és la meva carta:
Iulius Diodoro salutem pluriman dicit.
Meus Marcus filius piger et improbus est quia tu non doces Marcum. Ego non solvo nullam pecuniam quod filius meus piger est. Doce Marcum et ego solvam.
Vale.
Salvete!
Aquí deixo la meva carta:
Julius Diodoro salutem dicit.
Litterae tuae ego legit et ergo epistula tua ego scindit. Meus Marcus filius discipulus improbus et piger non est.
Tu dicit “Qui nihil discere vult, nihil discere potest”,etiam ego enim pecuniam solvere nolo: ergo solvere non possum! autem Marcus prope omnia fecit quae facere non debuit… Ergo, magister Diodorus, qui filios nostros tam bene scribere et legere doces, mercedem tuas meres.
Vale!
L’epistolografia, és una activitat que consisteix en escriure cartes, com ve diuen els ètims que formen la paraula : carta i escriptura.
Autors com Sèneca, Ciceró, Horaci o Plini el Jove van utilitzar l’epistolografia.
Característiques:
– Varietat de temes; gran oportunitat de conèixer diferents fets històrics i per últim diferents tipus de cartes.
Salve Laia
T’he marcat en negreta el que hauries de corregir. Has de tenir en compte la conjugació (el subjecte i el verb han d’estar en la mateixa persona) i el CD ha d’anar en acusatiu.
No he acabat d’entendre si finalment en Julius pagarà o no al mestre. Si no li vol pagar caldria utilitzar una negació (non…).
Salvete! Correcció de la carta:
Julius Diodoro salutem dicit. Si vales, bene est.
Litteram tuam ego legi et ergo epistulam tuam ego rumpi. Meus Marcus filius discipulus improbus et piger non est.
Tu dicis “Qui nihil discere vult, nihil discere potest” ,etiam ego enim pecuniam solvere nolo: ergo solvere non possum! Autem Marcus prope omnia fecit quae facere non debuit… Ergo, magister Diodore, qui filios nostros tam bene scribere et legere doces, mercedem tuam meres.
Vale!
Salve!
L’epistològrafa, nom que prové del grec (carta, escriptura), son obres literàries escrites en forma de carta. Es va introduir a l’antiga Mesopotàmia i Egipte, i encara avui en dia en podem trobar!
Aquí us deixo la meva littera:
Iulius Diodoro salutem dicit.
Littera tua valde me delectavit.
Meus filius Marcus discipulus improbus non est, sed improbus Diodorus es. Filius meus docere vult, sed nihil posest, quia peiorem magistrorum habet.
Tu dicis: “Marcus male recitat, foede et prave scribit”, meus filius optimus discipulus est, sed non bonum magistrum habet, quia tu male doces.
Ego enim pecuniam solvere nolo: ergo solvere non possum!
Vale
Iulius Diodoro salutatem pluriman dicit.
Certe est, meus fillium improbus et piger est: Male recitat, foede et parve scribit, computare nullo modo potest, neque umquam recte respondet cum eo tu interrogavisti…
Solvo pecuniam quam ego te debeo. Duorum mensium mercedem te debeo quia Marcus nihil dedicit. Sed pecuniam solvam quia filios nostros tam bene scribere et legere doces. Meres mercedem tuam.
Etiam atque etiam vale.
L’epistolografia ve de ἐπιστολή (carta) i γραφία (escriptura). El gènere epistologràfic, que consisteix en escriure obres en forma de carta va ser un gènere molt important a l’Imperi, ja que molts escriptors de l’època escrivien d’aquesta manera.
Salve!
La epistolografia (del grec ἐπιστολή, «carta» i γραφία, «escriptura») consisteix a escriure cartes com si fós una conversa.
Iulius Diodoro salutem dicit.
Discipulus improbus atque piger est meus Marcus filius. Certe, male recitat, foede et prave scribit, computare nullo modo potest, neque umquam recte cum eo tu interrogavisti.
Meum filium nihil docere potes quia ipse nihil vult. Nemo magister peiorem discipulum umquam docere potest.Quī nihil discere vult, nihil discere potest. Ergo solvam tuam pecuniam quam ego te debeo.
Cura ut valeas.
Julius Diodoro salutem dicit.
Meus filus dedicit, discipulus improbus non est. Bene escribet et recitat. Pecuniam tuam soluam . Tu es bonus magister set quī nihil discere vult, nihil discere potest.
Salutationes mitte ad familiam tuam
Epistolografia esta format per: espistola i grafia, que signifiquen carta i escriptura.
Un del escriptors més famosos que van fer cartes va ser Cicerón.
Bonum diem!!
Aquesta és la meva carta!!
Iulius Diodoro Salutem dicit
Ego literam tuam intellego. Meus filius Marcus discipulus improbus atque piger est, sed tu meum filium Marcum bene doces. Certe , ego pecuniam in kalendis novembris solverit e tu doces mio filio Marco legere et scribere.
Tu, quaeso, crebro ad me scribe, vel quod in buccam venerit.
Cura ut valeas.
Epistemologia: és la una disciplina que estudia com es genera el coneixament i es valida el coneixament de les ciències.
Salvete!
Aquí deixo la meva carta:
Iulius Diodoro salutem dicit
Littera tua valde me non delectavit. Meus filius Marcus discipulus improbus atque piger non est. Non male recitat, non foede et prave scribit. Marcus sapit computare et etiam sapit recte respondet tuas quaestiones. Meus filius Marcus discere vult et discere potest.
Vale.
Ego non nihil tibi debeo quia tu non sapere discere meus filius.
Iterum vale.
La paraula epistolografia prové del grec ἐπιστολή, «carta» i γραφία, «escriptura».
Hi ha hagut múltiples escriptors romans dedicats a aquest gènere, els més destacats són: Ciceró, amb més de 900 cartes, Sèneca, amb aproximadament 124 cartes destinades a un públic obert, Horaci, el qual va escriure la normativa dels principis literaris entre altres, i Plini el Jove, amb una obra de 10 llibres que ens expliquen i descriuen la vida i la societat de l’Antiga Roma.
Pel que fa al gènere epistolar, consta de vàries característiques. Per començar es tracta, òbviament, d’escriure obres en forma de carta. Aquest art va començar a l’Antiga Mesopotamia i Egipte i ha perdurat fins als nostres dies. És un gènere heterogeni i polifacètic ja que tracta una gran varietat de temes i n’hi ha de molts tipus: carta privada, carta pública, carta oficial, carta oberta, poètica, etc… Sol tenir una estructura bastant marcada i definida, que consta de data, salutació, encapçalament, cos, despedida i signatura. Pel que fa a l’ús del passat epistolar i les dades adjuntades (nom del remitent, del destinatari, la salutació, etc… hi ha una regulació específica dels seus usos i formes. A més, és un gènere que ens serveix perfectament per a poder conèixer esdeveniments històrics!