5 thoughts on “Referents de Sibil·la

  1. Alexia Álvarez Pàmies

    Salvete!

    En la mitologia grega i la romana se li deia així a aquella dona que tenia el poder d’endevinar el futur, el seu poder era donat per APOLO (el déu del sol, la llum, la veritat i la profecia), per la qual cosa, endevinar un fet, entrava en trànsit

    Va existir una dona anomenada Sibil•la que tenia aquest do, i des de aleshores així se li anomena a tota aquella que té la facultat de profetitzar.

    La Sibil•la de Cumes va néixer a la ciutat de Jònia, Cumes, filla de Teodoro i una nimfa. Va ser la més coneguda de les deu sibil•les, també la hi cridava Deífoba (que significa Forma de déu). Apol•lo inspirava a les sibil•les, i li va prometre a aquesta que li concediria un desig. La Sibil•la va agafar un grapat de sorra a la mà i va demanar viure tants anys com granets de sorra havia agafat. Però se li va oblidar demanar l’eterna joventut, així és que amb els anys va començar a consumir-se tant que van haver de tancar-la en una gàbia que van penjar del temple d’Apol•lo en Cumes. La llegenda diu que va viure nou vides humanes de 110 anys cadascuna.

    A la sibil•la de Cumes se la sol representar amb uns llibres com a referència als llibres sibil•lins que contenen els oracles.

    El cant de la sibil•la s’ha convertit en una cosa que està sent cada vegada més conegut, però que continua dins de la tradició arcana, ancestral de la nostra península ibèrica.
    Eren històries (de contingut sagrat), drames litúrgics que se solien cantar / explicar en la missa del gall i que està present en nosaltres des de l’Edat Mitjana (encara que la seva presència és avui molt escassa).

    He trobat un article on s’explica que el cant de la Sibil•la ja és patrimoni de la Humanitat, aquí us el deixo:
    http://www.sapiens.cat/ca/notices/2010/11/el_cant_de_la_sibil_la_ja_es_patrimoni_de_la_humanitat_507.php

  2. Clara Campos Rovira

    Salve!
    – La Sibil·la de Cumes habitava en les proximitats de Cumes, una ciutat grega que estava prop de la moderna Nàpols. Les sibil·les eren sacerdotesses d’Apol·lo que habitualment vivien en cavernes, i de les quals se suposava que estaven dotades de facultats profètiques.

    – l Cant de la Sibil·la és un drama litúrgic i cant gregorià de gran difusió a l’edat mitjana al sud d’Europa fins que al segle XVI. Representat abans de la missa del Gall, a la Nit de Nadal, el Cant de la Sibil·la el protagonitza un nen o una dona vestits de sibil·la.

    – Sibil·lí és relatiu o pertanyent a les Sibil·les. O per extensió misteriós, enigmàtic

  3. Albert Muñoz

    Salve!

    Jo no se qui va ser Sibil·la de Cumes però he trobat això:

    – Va néixer amb el do de la profecia i feia les seves prediccions en vers. Se li coneixia com Sibil·la de Cumes perquè va passar la major part de la seva vida a la ciutat de la Magna Grècia (Cumes).
    – El Cant de la Sibil·la és un cant gregorià d’una gran importància a l’edat mitjana, fins al segle XVI a tot el sud d’Europa. Aquest cant es cantava per un nen o nena/dona vestits de sibil·la abans de que es produís la missa del Gall.
    – Sibil·lí vol dir que pertany a les sibil·les, i que es enigmàtic o també misteriós.

  4. Paula Fernández

    Salve!
    -La Sibil·la de Cumes, o Sibil·la cumana habitava en les proximitats de Cumes, una ciutat grega que estava prop de la moderna Nàpols.
    Les sibil·les eren sacerdotesses d’Apol·lo que habitualment vivien en cavernes, i de les quals se suposava que estaven dotades de facultats profètiques. Els autors antics n’esmenten moltes, però la de més anomenada per a la mitologia romana va ser sens dubte la Sibil·la cumana.
    -El cant gregorià és un tipus de música vocal monòdica, que té ritme lliure, és cantada sobre textos en llatí, és propi de la litúrgia cristiana, i que s’origina en l’alta edat mitjana de l’any 476 a l’any 1492 amb el descobriment d’Amèrica (segle v al segle XV).
    – Sibil.lí vol dir que pertany a les sil.labes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *