Un vespre del 4 de Juliol de fa 3 anys, la Clàudia i l’Arnau es van creuar en un dels carrers dels voltants de les Rambles de Barcelona. La Clàudia anava atabalada buscant una botiga on comprar un regal per a la seva millor amiga, i amb les preses no es va fixar molt per on caminava.
L’Arnau passejava tranquil, endollat als seus cascos, escoltant el seu grup preferit. Estava al seu món, sense adonar-se’n de res del que passava al seu voltant. De sobte, i sense saber com havia succeït, va sentir un cop i sense tenir temps de reaccionar ja estava al terra, sota una bonica noia, que va ruboritzar-se pel que acabava de passar. Ella es va apartar una mica els seus cabells castanys i va deixar al descobert els seus ulls d’un color mel que enamoraven. L’Arnau, que encara estava atordit per la caiguda, no gosava moure’s d’on estava, només mirava els ulls de la Clàudia que es bellugaven nerviosos.
– Ho sento, ho sento, no mirava per on anava i no t’he vist- deia la Clàudia mentre intentava aixecar-se de sobre d’aquell jove. La veritat és que era bastant guapo. Però ràpid es va treure aquella idea del cap, havia de centrar-se i no perdre temps.
-No, tranquil·la, jo tampoc t’he vist; anava amb els auriculars i tampoc anava molt centrat. Em dic Arnau, encantat.
-Me n’haig d’anar, faig tard. Ho sento una altra vegada.
-Però espera! Com et dius?
Però era massa tard, ella havia marxat disparada i havia desaparegut entre la gent. I ell estava allà, dret a mig del carrer, recordant els ulls d’aquella noia que se li havia abalançat a sobre i després havia desaparegut. Però llavors, en abaixar la mirada va trobar alguna cosa al terra, un paper. Sí, era com una mena de targeta de visita. “Clàudia” va pensar ell, es diu Clàudia.
Després de sortir corrents i per fi acabar trobant el regal ideal per a la seva amiga, la Clàudia va asseure’s en un banc. No sabia perquè no podia deixar de pensar en el noi amb qui s’havia topat una hora abans. Ara se’n penedia de no haver-li donat el seu nom ni el seu número de telèfon. Sentia una estranya necessitat de saber més sobre ell. Però segurament no el tornaria a veure en tota la seva vida, o era el que ella es pensava.
Però l’Arnau va tenir el valor suficient de trucar-la, i després d’uns mesos de parlar dia rere dia i quedar setmana rere setmana, l’Arnau i la Clàudia van acabar enamorant-se. Però no tot sempre acaba igual que comença.
La parella portava ja tres anys junts. S’havien comprat una casa i, fins i tot, tenien plans de boda. Eren feliços o això era el que aparentaven. Ell tot el dia treballant a la seva empresa, ella tancada tot el dia a casa. Però la Clàudia necessitava afecte. L’Arnau passava massa temps a l’oficina i últimament arribava més tard de l’habitual a casa. Una tarda de febrer la Clàudia va decidir sortir a donar un volt mentre esperava que l’Arnau tornés a casa aviat. Rondava pels carrers amb el cap cot, trista, caminant per caminar. Però aquella tarda no va ser una tarda més per a la Clàudia. Mentre caminava, un home es va creuar en el seu destí. Es deia Albert, i sense adonar-se en cosa de dues setmanes havia caigut en els seus braços. Necessitava afecte i l’havia trobat en aquell jove. L’Arnau no era conscient del que estava passant, les hores de feina n’eren les culpables.
En Carlos era el millor amic de l’Arnau i treballava per a ell. Era el seu amic més fidel i es coneixien des de feia més de deu anys. Una nit, després de moltes hores de treball, en sortir de l’oficina, li va semblar veure la Clàudia, però quan es va acostar es va adonar de que no estava sola. L’acompanyava un jove, uns cinc anys més petit que ella. Caminaven agafats de la mà i, de tant en tant, es feien un petit petó als llavis. En Carlos se sentia confús, però sabia que el seu amic de tota la vida tenia dret a saber el que estava passant. Va caminar fins a casa pensatiu, planejant les paraules que l’endemà utilitzaria per explicar a l’Arnau que la seva estimada l’estava enganyant. En arribar, va obrir la porta i va explicar a la seva dona tot el que havia succeït.
– Carlos, és millor que no t’hi fiquis. Entenc que és el teu amic i que no voldries amagar-li una cosa així, però al final acabaràs rebent tu. Recorda el que em va passar a mi per explicar-li a la Rebeca que havia vist a la seva filla fumar, des de llavors no m’ha tornat a parlar. La gent prefereix no veure la realitat i és més còmode per a ells donar les culpes als altres.
– No, però l’Arnau no faria una cosa així. No puc quedar-me de braços creuats, haig de dir-li el que està passant.
L’endemà, en Carlos va arribar a l’oficina més d’hora de l’habitual. L’Arnau ja estava allà preparant tot el treball del dia. En veure el seu amic, va quedar sorprès, era massa d’hora.
– Carlos? Què fas aquí a aquestes hores?
-Veuràs, Arnau, he vingut perquè t’haig d’explicar-te una cosa.
-Diga’m.
I en Carlos va explicar detall a detall el que havia vist la nit anterior en sortir de treballar. Cada paraula semblava un gavinet dirigit al cor de l’Arnau, que ja se li havia desencaixat el rostre. Havien passat dos minuts des que en Carlos havia acabat la seva explicació, però l’Arnau no deia res, tenia la mirada perduda.
-Vés-te’n d’aquí, no et vull tornar a veure mai més. Estàs acomiadat.
-Però, Arnau jo…
– HE DIT QUE FORA!
I en Carlos, pagant les infidelitats de la Clàudia i la seva pròpia fidelitat a l’Arnau, va sortir d’aquella oficina que va significar el final de la seva amistat.
Després d’assabentar-se de l’afer que estava mantenint la Clàudia, l’Arnau va decidir concedir-li una nova oportunitat a l’amor de la seva vida. En canvi, no va tornar a veure a aquell amic que li havia estat fidel fins al final, quina ironia, veritat?
Laia Simón, 4t. Llatí
Laia, sóc conscient de les dificultats que teniu els alumnes de l’ESO d’enguany per fer aquest tipus de recreacions; per tant, et felicito per ser valenta i haver fet la primera. De ben segur, els companys i companyes s’animaran i en faran més. Audaces Fortuna iuvat!
Salve!
molt bona recreació Laia, jo també haig d’acabar la meva recreació.
vale!
Salveee!!!
Esta molt be la recreacio moltes felicitats.
Salve!
Laia, primer de tot, Feliciter per la recreació! Crec que has recreat el marevellós mite de Coronis, el del corb que ha de confessar una infidelitat aliena i en surt malparat. Aquesta narració ens ensenya que els amics de sempre solen ser millors que les parelles recents, i que la confiança s’ha de valorar més.
Vale!
Salve!
m’he descuidat de dir que era el mite de Coronis,en aquesta narració ensenya que la confiança és el que més s’ha de valorar, i que vulguis o no, els millors amics són els de tota la vida, els que mai t’han fallat.
vale!
Salve!
Felicito a la Laia per aquesta magnífica recreació! Segons pel que he llegit i pel que he pogut entendre és el mite de Coronis. Coronis era un corb que havia de confessar una infedilitat i que al final no li surten les coses molt bé. Aquesta recreació demostra que els amics son la insignia de la confiança, aquells que mai et fallaran i sempre t’ajudaran en els moments més difícils.
Vale!
Salve!
Primer de tot, felicito a la Laia per atrevir-se a fer la primera recreació d’un dels mites, en aquest cas el de Coronis. En el mite, Coronis es queda embarassada d’Apol·lo i al mateix temps, s’enamora d’Ischys.
Vale!
Felicitats per aquesta recreació, moltes felicitats
Salvee!
Moltes felicitats Laia has treballat molt bé aquesta recreació del mite Coronis que era un corb que havia de confessar una infedilitat.
Salve!
En primer lloc, felicito a la meva companya la Laia per la recreació del mite que ha creat.
En aquest cas, el mite és el de Coronis en el qual es demostra que la confiança dels bons amics és la que durarà sempre, els que són els més importants.
Felicitats Laia, està molt ben fet, molt bona feina!
Vale!
Salve!
Molt bona recreació, felicitats Laia!
El mita es el de Coronis, lo que ens ensenya aquet mita es que lo mes importan es l’amistad per sobre de tot, vasicamen la confiansa que tens l’un amb l’altra. No pots agafar i tractar a un amic aixi per que testa comentan una cosa, tens que confiar en bell i solucionar el problema, no pots tractar a una persona aixi ja que te total confiansa amb tu.
Vale!
Bonum diem Lida!!
Penso que el mite de Coronis esta moltbe ,en aquesta narració ensenya que la confiança és el que més s’ha de valorar, i que vulguis o no. Penso que la confiança es imprescindible per poder viure tranquil perque sino estariam plens de inseguretats.
Els millors amics són els de tota la vida, els que mai t’han fallat.
Salve!
Moltes felicitats Laia, has fet un molt bon treball, jo també haig de començar la meva recreació amb la meva companya Aina. Penso que has triat molt bé el mite, ja que el de Coronis em va agradar bastant perque el tema de la confiança és molt important, i avui en dia és difícil poder confiar plenament en una persona.
Valete! 🙂
Salve!
Uau, Moltes felicitats, Laia! Está molt ben escrit i s’entén a la perfecció que es tracta del mite de Coronis! En aquest cas, en Carlos representa el corb d’Apol.lo, el qual es l’Arnau. La Clàudia representa Coronis, l’amant d’Apol.lo. El final es un pèl diferent, ja que al mite Apol.lo mata a Coronis per gelosia.
Vale!
Salve! Aquesta història és la versió moderna de el mite de Coronis. Fins que no vaig llegir la part de la dona del Carles no ho vaig veure. M’ha agradat molt la història, està molt bé escrita i es veu molt bé que és el mite de Coronis. Només em queda felicitar a l’escriptora que li ha quedat perfecte!
Vale!
salve!
Laia moltissimes felicitats!
Aquesta historia es molt bonica, s’entén que parla del mite de Coronis, ja que es basa en la infidelitat, l’amor i l’amistad. Està clarament que el Carlos representa el corb,Apol·lo que representa l’Arnau i la Clàudia que representa a Corinis.
vale!
SALVE!
Caram, Laia! M’encanta, és una gran obra!
Per descomptat que es tracta del mite de Coronis, Carlos sembla ser el corb d’Apol·lo, i aquest és Arnau. Coronis és Clàudia, la seva amant.
VALETEEEEE!
Salve!
Molt bon treball, jo encara tinc que fer la meva recreació, i espero que em surti tan bé com a tu. Felicitats.
Vale!
Salve!
Moltes felicitats per la redacció m’ha agradat molt. És basa en el mite de Coronis per les infidelitats.
Vale!
Salve:D
felicitats per aquesta recreació ! basada amb el mite de coronis pots comprendre perfectament el mite i en el que esta basat.. de les infidelitats,l’amor..
valee!!
Salve!
M’ha agradat molt aquesta história. M’ha agradat l’adaptació del mite de Coronis a l’actualitat,ja que s’assembla molt i és molt fàcil reconèixa-ho.A més està escrit molt correctament i de manera que es fa entretingut llegir-ho! Felicito a les escriptora!
Vale!
Salve!
Aquest es el mite de coronis! Es una creació molt maca, y es facil de reconèixa-ho. Esta molt conseguit.
Vale!
Salve!:D
Penso que aquesta recreació està molt ben feta, és el mite de Coronis en el que ha de explicar una realitat i no surt molt ben parat. En aquesta recreació, Carlos és el corb d’Apol·lo, Apol·lo és l’Arnau i Coronis, és Cladia.
És un molt bon treball, felicitats Laia.
Vale!
Salve!
Aquesta recreació m’agradat molt! És el mite de Coronis. En aquesta hisória, Coronis és la Claudia, el corb és en Carlos i Apol·lo és l’Arnau.
Un bon treball Laia!
Vale!