Què se n’ha fet del Grec? (Part II)

… (vid. part I)

Les dues no podien creure el que estava succeint. Estaven tan impressionades que cap d’elles no pronunciaven paraula alguna. I després d’uns pocs segons, la Zícora va reaccionar.

– Impossible!!! Saber-se l’alfabet xinès?.  Des de quan s’ha vist això?!! Si estem a Llatí!!!. Això és de bojos!!! – Exasperà la Zícora amb les mans al cap.
– Jo tampoc ho puc creure – digué l’Eulàlia tota preocupada. “Potser estem encara dormides?”, va pensar ella. I la Zícora, que seguia mirant atentament la pantalla de l’ordinador tota distreta, va rebre sense previ avís un fort cop a l’espatlla.
I d’immediat va reaccionar, adolorida:

– Ai!!! Per què ho has fet? – digué palpant-se amb la mà la zona afectada amb rostre adolorit.
– No era la meva intenció – es justificà l’Eulàlia – Tant sols comprovava si tot això en realitat era un malson i estàvem profundament dormides.
– Doncs ja veus que és evident que no – respongué Zícora una mica modesta.

Es van quedar callades per un moment. Tot aquest assumpte començava a posar-les realment neguitoses. Què havia passat en realitat?

Vam començar a cercar apunts sobre la llengua hel·lènica però no hi havia ni rastre… Quan les dues ja havíem perdut l’esperança va aparèixer un únic poema amb referents clàssics.
Ens vam afanyar a llegir-ho i enganxar-ho en un document per si algú l’esborrava.

Era un poema preciós, era l’última cosa que quedava de Grècia en el món i vam plorar.

En aquell moment, el mòbil de l’Eulàlia va començar a vibrar a la butxaca dels seus texans. Era un missatge. Deia el següent:
A partir d’aquest moment, vosaltres, joves aprenents del Grec, teniu una setmana per salvar la llengua grega. Sou les úniques que ho podeu evitar i si no ho aconseguiu, la cultura mediterrània anirà desapareixent poc a poc, fins que la xinesa ocupi les seves costes. Cinc nois i noies us ajudaran, però abans els haureu de trobar. Recordeu, una setmana.

Vam demanar anar al lavabo amb l’excusa que ens feia mal el cap. Llavors, vam intentar trucar al número de telèfon que sortia al missatge, però una veu mecànica ens va anunciar que no existia.

– Ara què  farem? -L’Eulàlia es guardà el mòbil amb ràbia.
– Segur que la clau està en aquell poema, després de tot és l’única cosa grega que queda en aquest planeta…

Ens donàrem pressa per tornar a l’aula, però quan vam clicar a l’enllaç de l’article, ja havia desaparegut. Un desagradable calfred ens va recórrer de dalt avall.

Per sort ja havíem copiat el poema en un Document Word i el tornàrem a llegir.
– Hi ha d’haver-hi alguna cosa… -Gemegà la Zícora.
De sobte, l’Eulàlia va trobar alguna cosa:
– És casualitat o… ens volen dir alguna cosa? -Es preguntà.
– A què et refereixes?
– Mira, fixa’t en la primera lletra de cada vers.
– T-A-L-A-S-S-A. Tàlassa! -Exclamà la Zícora amb alegria- Tàlassa és Mar en Grec! I t’has fixat amb l’última lletra de cada vers?
– P-O-L-E-M-O-S. Pòlemos! És guerra en Grec!
– Mar i Guerra. Què significa?
– Potser ens volen indicar un lloc, el lloc on estan aquells nois i noies que ens han d’ajudar. – Va respondre l’Eulàlia.
– Espero que no sigui massa lluny d’aquí. Ara que s’acosten els trimestrals no tenim molt de temps per fer turisme! -Comentà la Zícora amb ironia.
– Jo crec que ha de ser per aquí. No pot ser casualitat: el missatge, tu i jo que som les úniques que s’estan adonant del que està passant… A més a més fa poc es van descobrir les ruïnes de Can Ferrerons…
– Aquí hi ha mar, però de moment no ha començat cap Tercera Guerra Mundial… -Va riure la Zícora.
– Potser es refereix al refugi del passeig marítim de la Guerra Civil. Ha de ser allà! -S’aixecà l’Eulàlia emocionada- Mar i Guerra!

En acabar les classes, la Zícora i l’Eulàlia anaren cap al passeig de Premià de Mar i allà, entre les roques hi havia un nen d’uns tretze anys que ens va rebre amb un somriure. Era ros i menut, però decidit i confiat:
– Hola, em dic Alexandre, el que defensa. -Es presentà.
Estàvem segures, havia de ser ell.
– Coneixes el Grec? Coneixes Grècia?
– És clar! La meva mare és grega!

Ens convidà a berenar a casa seva. Allà era la seva mare, una de les poques gregues que quedaven en el món. Va somriure i ens saludà amb un accent greco-català. Van trucar a la porta, serien els xinesos que volien impedir la salvació del Grec. Ens espantàrem.
Però no, era la nostra professora de Llatí i Grec, la Rosa.

Bonum diem! -Saludà enèrgicament.
Bonum diem! -Vam saludar.
– Zícora, Eulàlia. Confio en vosaltres per a que salveu el Grec, que per mi és com un fill… -Es posà melancòlica.
– Però… te’n recordes del Grec? Ens pensàvem que tu també ho havies oblidat! -Ens vam posar molt contentes.
– Jo mai no oblidaria el Grec, mai no  oblidaria la meva identitat. Sense el Grec, jo no sóc res.
Aquelles tendres paraules ens arribaren al cor.
– Farem tot el possible per salvar el Grec! -Li vam prometre.
– Gràcies, puellae . – La Magistra tornà a recuperar el seu bon humor.

De sobte, la mare de l’Alexandre corregué cap a nosaltres exaltada:
– Oh, Déu meu! Heu escoltat les notícies?
– Què ha passat? -Els quatre ens posarem nerviosos.
– Itàlia s’ha enfonsat. I aquesta vegada no és econòmicament, sinó literalment.
Vam encendre el televisor i vam posar el 324 . Era veritat, com un fenomen sobrenatural, l’illa en forma de bóta s’enfonsava com l’Atlàntida i el Mediterrani la devorava cruelment…

Teníem sis dies per salvar la cultura Mediterrània. Ja havien desaparegut Grècia i Itàlia, potser si no ens donàvem pressa, més països s’esborrarien del mapa, el nostre inclòs. Podrien l’Eulàlia i la Zícora aturar aquesta catàstrofe anti-mediterrània abans no fos massa tard?

 

CONTINUARÀ

 

Eulàlia (Laia Muñoz Osorio) i Zícora (Sara Bernad Fornier)
1r Batx Grec

5 thoughts on “Què se n’ha fet del Grec? (Part II)

  1. Margalida Capellà Soler

    Zícora, Eulàlia, si amb la primera part em vàreu impressionar, ara ja no tinc paraules per expressar la meva emoció: no sols hi ha una segona part, escrita a dues mans, sinó que teniu intenció d’escriure’n una tercera en defensa del grec als centres de secundària!
    Espero amb candeletes la vostra tercera part. A veure com us en sortireu d’aquesta?

  2. Clara Trullenque

    Bonum diem!
    Aquesta part és molt bonica també, es nota molt que us agraden molt el grec i el llatí i la seva cultura! Felicitats, noies, us està quedant molt bé, i estic ansiosa per saber com acaba!

    Vale 🙂

  3. Eulàlia

    Moltes gràcies pel vostre recolçament, a les dues. Ja tenim noves idees pensades, però ens falta una mica de temps per lligar-les.

    És un plaer ser llegida per vosaltres!

  4. Dolors Clota

    Us felicito, noies!

    De la primera part em va agradar molt la idea. D’aquesta segona, destaco l’habilitat en la narració i com heu aconseguit crear interès per seguir llegint la història!

    Tant de bo aneu trobant el moment per escriure i per seguir estudiant grec, llatí i la resta de matèries! Sense oblidar un temps per no fer res…

    Recordeu les sàvies paraules: μήδεν ἄγαν

  5. Pingback: Què se n’ha fet del Grec? (part III) | Aracne fila i fila

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *