Ja és el segon curs que els clàssics de l’Albéniz participem activament en la Setmana de la ciència de l’institut, convençuts que en el marc interdisciplinar en què pretenem moure’ns, nosaltres hi tenim molt a dir. Si l’any passat ens vam centrar en l’etimologia, en la força dels mots clàssics per donar nom a conceptes científics, enguany hem optat per mostrar com el mite, en concret la metamorfosi, servia per oferir una interpretació de la realitat que envoltava la vida de l’ésser humà.
- L’alumnat de Llatí de 4t d’ESO, amb el Ramon Surroca al capdavant, ha participat en l’exposició de la planta baixa amb murals il·lustratius de metamorfosis relacionades amb el món vegetal. Val la pena aturar-s’hi perquè han demostrat que d’imaginació no els en falta.
- El de primer de batxillerat s’ha centrat en les metamorfosis animals i ha publicat els seus treballs tant en format material -no deixeu de fer un cop d’ull als dibuixos d’alguns dels murals- com en format digital, consistent en un conjunt d’articles recollits en aquesta presentació de la seva magistra, la Núria Valls. Els relacionats amb el món de les aus els hem enllaçat a un fantàstic article anterior de Jaume Salinas titulat Els ocells i la mitologia.
- A segon de batxillerat hem optat per mirar el cel i investigar sobre els catasterismes, és a dir, aquelles metamorfosis que finalitzen en costel·lacions. Els i les alumnes s’han basat en els textos d’Eratòstenes i Ovidi, i han aplicat els seus coneixements en història de l’art per comentar representacions artístiques de diverses èpoques que il·lustren moments dels dos mites triats: Cal·listo i Arcas, i Perseu i Andròmeda.
A continuació, us deixem un muntatge que pretén mostrar el granet de sorra amb què les nostres disciplines han volgut col·laborar amb les exposicions d’atres departaments que a hores d’ara guarneixen les parets del nostre centre. És de destacar que enguany també des de Llengua castellana han aportat una exposició de textos divulgatius de temàtica científica. Esperem que l’any vinent més departaments de lletres s’hi sumin, de manera que quedi ben palès que el coneixement no està tan compartimentat com podria semblar i que l’alumnat s’adoni de la interrelació de les diferents matèries, de la teranyina que les uneix.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=a_2uKEXXotw[/youtube]
TERESA
A part de deixar constància de la feina realitzada, podríeu aprofitar per ajudar les professores a l’hora de valorar el treball realitzat: tots els treballs de quart i primer, per descomptat, són fruit d’una gran dedicació, però podríeu destacar-ne un o dos de cada categoria tot especificant els motius de la tria?
Els de segon de batxillerat podríeu aprofitar per analitzar la vostra pròpia exposició per polir les estratègies a aplicar durant l’exposició del Treball de recerca. Enfrontar-se a la pròpia imatge com a espectador és l’única manera de preparar una exposició oral amb èxit.
Tots els cursos podeu aprofitar també per repassar els déus i definir els que apareixen en forma de text als fotogrames. Fixeu-vos en la darrera exposició, quina incongrüència cometen la Sara i l’Ilya en la denominació dels déus?
L’Ana parla d’un autor desconegut, ¿és cert? El document enllaçat a l’article us pot ajudar.
En fi, teniu molt a comentar i, a més, us proposo el joc de posar-vos en el paper de professors per un dia. Endavant!
Per cert, jo també he comès un petit error en l’estructuració del muntatge, qui el descobreixi demostrarà que se l’ha mirat amb molta atenció… I les de grec hauríeu de comentar el mural que he triat de Física i química. Per què he destacat aquest dels molts que decoren les parests del centre? I el fragment que n’he focalitzat?
L’ENHORABONA! Teresa, realment és molt important la nostra presència, la del grec i del llatí, en totes les manifestacions del centre i demostrar, quin remei!, allò que nosaltres ja sabem, però que sovint cau en l’oblit perquè la societat ho vol malauradament així i vet aquí com està. La fatal dicotomia ciències/lletres al batxillerat no s’hauria d’haver donat mai; de fet, a Grècia es buscava estimar la saviesa i despertar el saber i la curiositat per l’ésser humà i tot allò que l’envolta. Afortunadament la ciència durant segles ho ha entès així i el lèxic científic n’és encara tota una mostra. Qui sap molt però només d’una cosa, no sap res. Siguem, doncs, educadors, fomentem amb activitats com aquesta la creativitat i la curiositat, encomanem la passió per aprendre, per saber, per enriquir-nos com a persones. Els nostres alumnes ho valoraran i serà el que més recordaran. Tenir una Coordinadora Pedagògica com tu val un imperi perquè moure tot el professorat d’un centre per fer una activitat comuna no és gens fàcil. Per molts anys!
Salvete omnes !!
Ja ho pot ven dir Teresa que darrera de tot això hi ha molta feina, tant a priori com a posteriori . Dels treballs de quart, em quedaria amb el del Narcís. I de 1º de Batxillerat, la Gallina Guinea. Crec que els dibuixos estan força treballats.
Ara anem al nostre vídeo. Jo, personalment, hauria de deixar de gesticular tant. Això va ser fruit dels nervis. Jo crec que l’Ilya i la Sara no van dir els respectius nom llatins i grecs que contenen els déus.( No s’escolta gaire bé).L’autor que l’Anna cita en el gravat de la Ossa és de
Johannes Hevelius . El teu error Teresa ha sigut posar les lletres del Ramón Surroca al nostre treball, en tot cas hauria de posar Teresa, magistra 2º de Batxillerat.
Vale!
Bon dia a tothom,
Em meravella sempre la capacitat de la Teresa per mostrar el que fem, què no és poc, d’una manera que hi doni molta rellevància. Gràcies per fer que la feina que fem amb els nostres alumnes tingui encara més cara i ulls. Per altra banda comparteixo l’opinió que la dicotomia entre lletres i ciències ha fet un mal terrible en la formació dels nostres joves, tot sent consciènt de que la manera d’ensenyar les llengües tampoc hi ajuda ja que se li dóna, a vegades, un enfoc poc holístic.
Espero poder incorporar nous articles en l’apartat dels mites relacionats amb la zoologia. Ja els anireu descobrint. I felicitar els alumnes per la dura tasca que estan duent a terme amb l’Aracne, que descobreixen aquest any per primera vegada (els de 1r.)
Teresa com has esmentat en el comentari has comès un error en l’estructuració del muntatge penso que es que la col.locació del cigne en els alumnes de 4rt ja que aquest animal ho tenia la Michelle i es de 1r batx. Penso que encara que hi manqui moltes coses en el vídeo el fet de exposar un treball te molt de mèrit.
Bon dia a tots!
Us haig de felictar per aquest gran treball, jo personalment no ho podria haver fet, no em refereixo a la recesrca, sinò més bé a sortir en un video exponent un tema, bastant nerviós em poso quan només s’ho haig d’explicar a la professora com perquè s’em gravi i que estigui públic per tots els instituts vinculats amb l’Aracne, i per això un aplaudiment al vostre valor. És un treball magnífic i molt ben explicat i espero que hi hagin molt més 🙂
Cert que el dia en què estaveu preparant-vos per fer el video jo estava a la classe d’informàtica a Llatí i quan vaig sortir us vaig trobar a tots reunits allà al passadís, però no m’imaginava que en aquell dia anveu a fer aquesta gravació!
Pd.: és ser molt valent, però, espero que amb la Núria també tinguem oportunitat de fer un treball similar jejeje
I tant que és dura, Núria! Però ho feu tots i totes MOLT BÉ! L’enhorabona a tothom! Teresa, no és gens fàcil aconseguir que la resta de companys s’involucri en el projecte i tu ho has aconseguit. Per molts anys i endavant!
Andrea, m’has pescat, sí senyora. El cigne se’m va colar entre les plantes de 4t, però finalment ho vaig deixar per veure si us ho miràveu amb atenció. Jordi, els noms del professors en els títols de crèdit segueixen el mateix ordre que els alumnes de cada curs: 4t, 1r, 2n.
Gràcies pels ànims que em doneu als alumnes de 2n i a mi mateixa. Al final d’una experiència d’aquesta mena, si alguna cosa queda clara, és hi ha molt per millorar, però la satisfacció dels primers passos no ens la treu ningú.
Bilal, després de la teva primera publicació al bloc, de ben segur que podràs fer algun treball oral. No hem d’oblidar que des del primer any estàs al nostre costat a la “Magna Celebratio”, i sempre ho has fet molt bé.
Salue
I tant que hi ha molta feina! Ja no només és la recerca de la informació que vam exposar durant la Setmana de le Ciència, sinó que també hi és l’edició del video i la nostra capacitat per posar-nos davant d’una càmera i poder fer una exposició tan bona com la que ens ha quedat! Segurament, d’aquí uns anys veurem per casualitat aquest video i recordarem l’etapa i la que vam estudiar llatí i ens ho vam passar tan bé fent activitats com aquestes que no ens obliguen a estar davant d’una pissarra amb el llapis a la mà.
Com l’Andrea ja ha trobar l’error no el tornaré a repetir, però només diré per acabar que després de llegir la referència de la Teresa a la Magna m’han entrat moltes ganes de tornar-hi a participar tots junts!
Vale
Doncs ja ho saps Carla, més treball audiovisual a la Viquilletra i, per descomptat, presencial, a la “Magna”. Hi ha tantes maneres d’aprendre!
hola!!
Els treballs que triaría són el narcís de 4rt, per motius bàsicament personals,perquè m’agrada molt aquest mite xd.
I de segon de batxillerat triaría el treball de Cal·lista i Arcas degut a que és el que tinc més informació perquè en la setmana de la ciència jo vaig fer l’óssa , que era Cal·lista abans de que la convertissin en l’óssa major.
En la part de física i química has dit que els de grec ens i fixèssim, i al fixar-mi m’he adonat que en la imatge que surt un home surtin de una banyera està escrit en grec i posa ευρηκα (eureka) que si algú no ho sap és una expressió com visca,que significa que s’ha t’acudit alguna idea o t’ha vingut algo al cap.
El error és que en la exposició dels de 4rt has posa’t la imatge de la cartolina del cigne que tindría que estar a l’apartat de 1r de batxillerat.
Com has vist, jo no sería una bona professora perquè no tinc criteris ha seguir, trio el que més m’agrada per motius personals no professionals ni tècnics xd.
Adeu!
No són mals motius, Júlia, i a més, has respost algunes de les incògnites. Caldri, però, concretar una mica més qui va dir l’expressió εὔρηκα i per què.
εὔρηκα u va dir Arquímedes degut a que quan Hieró va arribar al tron, va voler oferir als déus una corona d’or com a mostra de gratitud. Va encarregar el treball a un important orfebre de la cort, a qui va donar una quantitat determinada d’or per a la seva realització. Un cop pesada es va aprobar el treball, i va ser expossada a un temple. Al cap d’ un temps i va aver una sospita sobre la corona. Un rumor que la corona no era d’ or. El rei li va encarregar a Arquimedes que comproves avera si era veritat o mentida, amb la sola condició que no fes malbé la corona, ja que es trectava d’una ofrena als déus. Preocupat per la solució d’aquest problema, Arquimedes pensava contínuament en la solució, fins que un dia, en entrar en un bany, va observar que quant més se submergia el seu cos, major quantitat d’aigua sortia de la tina. Va ser llavors quan es va adonar que per aquest camí podria trobar els elements necessaris per a trobar la solució.
Espero que ho hago cincretat millor.
Millor, Júlia, només faltaria que et fixessis més en l’ortografia i els errors tipogràfics. Abans de publicar el comentari és important fer-ne una relectura. Et penses que jo no ho he de fer? Continua comentant!
Χαίρετε!
Aquest article tracta sobre la Setmana de la Ciència que va tenir lloc l’any 2011.
L’article s’estructura en una introducció, un cos del text, que està integrat per l’explicació de les intervencions fetes pels alumnes de 4rt, 1r i 2n de Batxillerat, un vídeo i una conclusió.
El vídeo es compon d’una introducció, una successió de les imatges presentades i l’exposició de dos mites, amb les seves respectives representacions en l’art. Posteriorment, comencen les intervencions: la primera és la de la Thaïs, que parla sobre Erastòtenes. A continuació en Jordi passa a parlar de Publi Ovidi Nasó i el seu poema “Les Metamorfosis”; a posteriori, l’Ania i l’Anna exposen el mite de Cal·listo i Arcas, i la seva transformació en constel·lacions, en concret l’óssa major i l’óssa menor. Aquestes mateixes noies passen a parlar de representacions pictòriques situades entre el barroc i el rococó i que tracten sobre el mite d’Arcas i Cal·listo: la primera és d’un tal François Boucher, pintor francès rococó, sobre el mite d’Arcas i Cal·listo; la segona és de Rubens, sobre el mateix mite; la tercera és de Baur; la quarta tracta sobre el catasterisme (transformació en estrelles) d’Arcas i Cal·listo en les ósses major i menor, respectivament.
Després la Sarai l’Ilya ens expliquen el mite de Perseu, rei d’Argos, i Andròmeda; també l’amor que Júpiter sentia per Dànae. A continuació ens mostren un quadre de Tiziano Vecellio sobre els amors de Perseu i Andròmeda; la segona és una escultura de B. Cellini; la següent és un dibuix italià de l’època; a continuació, veiem un quadre de Poynter, d’estil neoclàssic, que data de l’any 1865 i en el qual observem Andròmeda; la imatge final és una representació de la constel·lació.
Vull fer un apunt personal sobre una exposició que m’ha agradat força, la de l’Annia, sobre Cal·listo i Arcas. M’he fixat en la doble faceta de Júpiter: per una banda, és un déu picaflor, llibertí, i, per l’altra, compassiu i pietós. Concretament, el que més m’ha commòs del mite és el respecte de Júpiter pel vincle que mai no podrà ser segat ni trencat entre Cal·listo i Arcas, mare i fill. És un fet molt entranyable, que entendreix i humanitza la imatge del déu.
L’exposició de l’Annia i la seva companya Anna l’he trobada molt interessant perquè s’expressen amb molta claredat, i el muntatge en vídeo és força atractiu.
El treball que elles han presentat sobre el mite de Cal·listo i Arcas és el que més m’ha agradat; l’he trobat bell i commovedor.
Teresa, l’error que has comès és situar la metamorfosi del cigne dins del bloc de les plantes. L’error es fa visible perquè tot just després d’aparèixer el cigne, que tanca l’apartat de 4t d’ESO, ja ve el de 1r de batxillerat, dedicat als animals.
L’Anna afirma, en la seva exposició, que l’últim dibuix és de font desconeguda. No és veritat, perquè és obra de Johannes Hevelius (1690). Podríem dir que es tracta d’un “lapsus linguae”.
Faré tot seguit les caracteritzacions de les divinitats:
Júpiter: és un fill de Saturn i Gea i pare d’Atena, Apol·lo, Diana, Vulcà, Mercuri, Mart, Venus, Prosèrpina i Bacus. Aquest déu, els atributs del qual són el tro i el ceptre, és el pare de la majoria dels déus olímpics
Atena: és una filla de Zeus que va néixer del cap de <> (segons Homer). Ella és deessa de la saviesa, la ciència, les arts i els enginys bèl·lics i militars els atributs de la qual són l’òliba, l’olivera i l’ègida.
Com a conclusió, vull destacar que les creacions innovadores que es fan entorn de la Setmana de la Ciència, com aquesta que he comentat, ajuden a adquirir d’una manera ferma i segura els conceptes. Per exemple, l’exposició oral és una forma d’aprendre ensenyant que jo considero molt útil i didàctica.
Χαίρετε!
Salue
M’ha semblat que han fet molt bona feina els alumnes de 4t, no tot es lo que hem aportat en la Setmana de la Ciència, sinó el vídeo que han fet, perquè té que ser complicat posar-te davant d’una càmera i que et gravin. Heu fet una exposició molt bona, ja que això es molt difícil. L’exposició de l’Annia i la seva companya Anna la he trobada molt interessant perquè s’expressen amb claredat i el muntatge del vídeo es molt creatiu. Pel meu punt de vista l’exposició oral és una forma d’aprendre ensenyant que jo considero molt útil i didàctica.
Aquest article sobre la Setmana de la Ciència del 2011 es un treball molt bon fet per els alumnes i amb moltes hores de treball per fer el muntatge, els murals, etc.
Els treballs que més m’agraden són els de 2n de baxillerat.
El error és que en la exposició dels de 4rt has posa’t la imatge de la cartolina del cigne que tindría que estar a l’apartat de 1r de batxillerat.
Salve!
És increïble la quantitat de treballs que es poden fer en aquesta matèria! El llatí per a mi ja és una matèria interessant però saber que s’han realitzat a l’institut totes aquestes feines encara em crida més l’atenció. Penso que han fet molt bon treball, i que han agafat temes molt interessants com són les diferents histories mitològiques que tant agraden, les quals ens fan veure i donar explicacions a les coses des d’un altre punt de vista més màgic i surrealista.
Treure-li aquest punt científic a la llengua llatina m’ha semblat molt curiós i m’agradaria moltíssim poder realitzar una tasca igual.
Felicitats!
La feina que han fet els alumnes de 4rt ha sigut esplèndida han exposat molt be, amb les idees clares i aparentment sense nervis notables. Tots han aportat el seu granet de sorra perquè sigui presentable segons explicaven en el video les almnes de quart presentant el treball. Crec que ha sigut molt bona idea fer un vídeo ja que es més fàcil de pair.
Salve!
És un treball molt ben fet. Les Metamorfosis d’Ovidi és un molt bon llibre per saber sobre la mitologia i cultura romana, tothom l’hauria de llegir.
Hola!
M’ha agradat molt el tema de fer un video, ells ho van fet molt bé i se’ls veia molt tranquils. Sobretot m’ha agradat el tema que han escollit sobre les històries mitològiques. Tot això necessita molt d’esforç i treball.
Salve!
Quina currada el tereball dels de 4t!
Quan hi ha motivació es nota: no s’exposa amb tants nervis i les explicacions són clares.
Han agafat temes interessants, les històries mitològiques sempre agraden ja que ens fan plantejar-nos aspectes molt assumits avui dia però d’una manera totalment diferent, és com un viatge en el temps.
M’ha agradat que fessin notar el punt científic, molts amics que tinc que són de ciències sempre em diuen que el llatí és una llengua morta, però del que no se’n adonen és de que sobretot ells són els que més l’utilitzen!
Valete!
SALVE!!
He pogut llegir tots els altres blocs, però el que més m’ha cridat l’atenció a sigut aquest. Els alumnes de 4t ESO ho han elaborat molt bé, sobretot l’enllaç que han deixat sobre “Els ocells i la mitologia” , en acabar de llegir-ho el què més m’ha destacat a sigut la presentació dels ocells amb fotografia i informació. També els de 2n de Batxillerat van treballar sobre les metamorfosis que finalitza en constel·lacions. Parlen sobre els textos d’Eratòstenes i Ovidi, i han exposat diversos coneixements sobre aquests textos en representacions de diverses èpoques que il·lustren moments dels dos mites triats: Cal·listo i Arcas, i Perseu i Andr.El que m’ha pogut agradar més dels texts d’Eratòstenes ha sigut “Καταστερισμοί” que tracta sobre els astres i les constel·lacions del cel d’Alexandria.
Ai Rafael, que has estat molt atent i has pescat l’error del cigne, així m’agrada. Cristina, m’agrada també que hagis escoltat amb atenció el vídeo dels de batxillerat i fins i tot que t’hagis llençat a escriure en grec el títol de la interessant obra d’Eratòstenes que comenten. L’Alfonso pot estar ben content!