Est balinei cella frigidaria spatiosa, cuius in contrariis parietibus duo baptisteria sinuantur. Adiacent unctorium et hypocauston, mox duae cellae magis elefantes quam sumptuosae; cohaeret calida piscina, ex qua natantes mare adspiciunt, nec procul est sphaeristerium quod ocurrit calidissimo soli, inclinato iam die.
(Plini el Jove, Cartes, 2, 17, 11)
No us recorda, per cert, aquest fragment de l’examen de llatí que ens va posar la Margalida el sector termal dels balnea de la vil·la romana de Can Farrerons de Premià de Mar, a tocar de casa meva i amb vistes al mar que vàrem conèixer gràcies a la Lida?
Oriol García-Penche
2n de batx. Llatí
Uri, em sembla perfecte enllaçar el fragment de l’examen amb els balnea de la vil·la romana de Can Farrerons, un paral·lelisme que la Marta Prevosti fa amb gran encert en el mateix vídeo. Què tenen d’especial, però, els balnea de Can Farrerons? Quina diferència hi ha entre aquestes termes i les públiques? Anem a les termes?…
Aquest magnific muntatge sobre les feines romanes de Can Ferrerons va ser descobert l’any 1969, sort que aquestes troballes s’hagin conservat fins ara. Ja fa dos anys que vam anar i per cert, va ser una experiència molt favorable.
Algunes termes estaven dividides, una part per les dones i altra pels homes.
Les parts principals de les termes romanes són:
– La primera sala era l’ “apodyterium”, lloc on la gent es despullava i deixava la roba.
– Alguns joves abans d’anar al vestuari escalfaben a la Palestra, pista a l’aire lliure més o menys gran coberta d’arena i voltada de porxos.
– A continuació estava la sala de banys, que solien estar organitzats de forma ascendent en quant la temperatura. De més fred a més calent.
La sala d’aigua calenta era el “caldarium” on s’arribava als 40 graus.
Finalment trobem la sala d’aigua freda, “Frigidarium”.
També havien altres dependències com les latrines, i sales de massatges.
Traducció:
La cambra freda dels bany és espaiosa, en les parets oposades de la qual apareixen banyeres arrodonides. Al costat està situada la sala de massatges i de calefacció, a continuació dues cambres més elegants que sumptuoses, li toca una piscina càlida des de la qual els nedadors veuen el mar i a part no està lluny la sala de la pilota on se oposa el sol quan decau.
Recordo que vàrem anar a les restes arqueologiques de Can Farrerons, és una llàstima que no ho tinguin obert al públic.
Entre el que vàrem comentar a classe i el que he traduit he aconseguit aquesta traducció.
La cambra freda del bany és espaiosa, a les parets de l’altre costat apareixen banyeres arrodonides. Més enllà està situada la sala de massatges i l’hipocauste , a continuació dues cambres més elegants que sumptuoses, on hi toca una piscina càlida i des de on els nedadors veuen el mar i qué no està lluny la sala de jugar a la pilota on es veu la posta de sol.
Aqquesta traducció i el dia de la visita a Can Farrerons em va agradar moltíssim! Crec que va ser una bona experiència anar-hi amb un arqueòleg i que ens ho expliqués in situ.
Aquí deixo la traducció:
La cambra frigidària del bany és espaiosa, en les parets oposades de la qual hi ha dues banyeres arrodonides. Al costat estan situades la sala de massatge i la de calefacció, a continuació dues sales més elegants que sumptuoses; hi toca una piscina càlida des de la qual els nedadors veuen el mar, no està lluny la sala de jugar a pilota on es pot veure la posta del sol.
Salve!
Veure els jaciments romans va ser tota una experiència, perquè veure ruïnes que formaven del passat impacte, ja que havia de posar molta imaginació i costava de veure la situació.
Primer ens van dir que era una vil·la d’una família amb una situació econòmica alta, perquè la casa tenia 8 habitacions i tres banys, però després al llarg del temps es va transformar en una “fàbrica d’oli”, on s’hi conservava.
D’aquest tema mateix farè el meu projecte de recerca i espero que sigui un tema interessant i puguin sortir altres coses que valguin la pena i que interessin a la gent per poguer informar-se.
Respecte a la xarrada del Bernat, puc dir que el mètode del geogebra és únic, perquè pots el·laborar moltes coses en un clic.
Però una cosa ha de ser clara, els romans no tenien aquest mètode de treball, ells ho feien amb el que tenien a mà, però eren molt llests ja que les mesures eren bastant exactes i el polígon era també bastant regular.