Com ja sabeu, una part del temari de Llatí de selectivitat demana conèixer exemples dels diferents monuments romans estudiats, a part dels que es troben en els emplaçaments que heu de treballar en profunditat: Emporiae, Tarraco, Barcino, Ilerda i Emerita Augusta. És per això que aquí comença una sèrie d’articles que pretenen posar-vos al dia al respecte, de manera que pugueu conèixer el màxim possible de testimonis romans a la Península Ibèrica. De pas, aprofitarem per repassar aspectes anteriorment treballats sobre l’urbanisme i les obres públiques.
Mireu aquestes quatre imatges i, a continuació, responeu les qüestions següents:
1
2
3
4
- A quin tipus d’edifici públic corresponen aquestes imatges? Quines són le seves característiques i quines activitats hi tenien lloc?
- A quin emplaçament romà pertanyen cadascuna de les il·lustracions? On està situat? Per ajudar-vos us diré que apareixen en el mateix ordre que en l’annex II del document d’Orientacions per a l’examen de Llatí.
- En quin dels emplaçaments esmentats al primer paràgraf hi ha un monument d’aquesta mena molt important? N’hi ha també en els altres? I a Bètulo, ni havia també?
- Busqueu d’altres articles del bloc sobre la mateixa temàtica i deixeu-ne l’enllaç.
Una bona ajuda pot ser també aquest Google Maps. Si algun dels monuments encara no hi és, aprofiteu per completar-lo. Així mateix, si a Bètulo també n’hi ha, podeu completar el mapa de Clàssiques a Badalona.
TERESA
Recordeu que de qualsevol moviment que feu en un Google Maps, n’heu de deixar constància en un comentari.
1. Aquestes imatges pertanyen a un teatre romà.
El teatr romà consta de Les característiques principals del teatre Romano van derivar al principi de les del teatre grec. constant de:
– “Scenae frons”: que vol dir front escènic
– “Orchestra”: semicercle o una mica més d’un semicercle enfront de l’escena en el qual s’asseien les autoritats, actuava el cor i s’alçava un altar en honor a Dionís.
– “Aditus”: Passadissos laterals d’entrada a la “orchestra”.
– “Cavea”: Estructura semicircular en la qual se situaven els espectadors.
– “Vomitoria”: Entrades per les quals s’accedia a la “cavea”.
– “Proscaenium” que vol dir prosceni: Espai davant de l’escena en el qual es desenvolupava l’acció dramàtica.
– “Porticus post scaenam que vol dir pòrtic darrere de l’escena: Pati amb columnes darrere de l’escena.
I aques tespai s’usava per a representacions d’obres teatrals, gregues i romanes.
1.Teatre Romá,i les seves característiques són
– Scenae frons (front escènic), normalment compost d’un doble ordre de columnes.
– Orchestra: semicercle o una mica més d’un semicirculo davant l’escena en què s’asseien les autoritats, actuava el cor i s’alçava un altar en honor a Dionís.
– Aditus: Passadissos laterals d’entrada a la orchestra.
– Cave: Estructura semicircular en què, segons el rang social, se situaven els espectadors. Es dividia en ima cavea, mitjana cavea i summa cavea, dividits per passadissos horitzontals (diazomatas). Es divideix en sectors circulars (cunei).
– Vomitoria: Entrades abovedadas per les quals s’accedia a la càvea.
– Proscaenium (prosceni): Espai davant de l’escena en què es desenvolupava l’acció dramàtica.
– Porticus post scaenam (Pòrtic darrere de l’escena): Pati porticat amb columnes darrere de l’escena.
Ave!
Per contestar la pregunta 1:
Aquests edificis corresponen tots a teatres. Lesn característiques que tenien són:
– “cavea”: era una estructura semicircular, o segons l’estatus social es col·locaven els espectadors. La “cavea” es podia dividir en: “ima cavea”, “media cavea” i “summa cavea”.
– “auditus”: eren els pasadissos laterals que donaven a l’orquestra.
– “Vomitoria”: eren les entrades per on s’accedia a la “cavea”
– “Proscaenium”: era l’espai deñ davant de l’escena a on es desenvolupava l’acció.
– “Porticus post scaenam”: era el pati porticat per columnes que es trobava darrere l’escena.
Pels romans el teatre era l’edifici a on es celebràven les representacions teatrals , també celebràven els “ludi scaenici”
2) Els diferents edificis que podem veure a les imatges són tots 4 teatres romans situats a la península ibèrica. Aquests 4 teatres és troben a les ciutats de Cartagena, Clúnia (actualment Alto de Castro, Galícia), Sagunt i Itàlica (que va ser una ciutat Bètica).
3)
Emporiae: A l’actual Empúries hi havia un amfiteatre “extramuros”.
Tarraco: A Tarragona podem trobar actualment un amfiteatre i un circ romà.
Barcino: A la ciutat condal hi continúa havent-hi restes del fòrum, d’un temple, i la necròpolis.
Emerita Augusta: és aqui on podem trobar un altre teatre, el teatre de Mèrida.
Respondré la segons pregunta:
El 1r teatre es trobava a Carthago Nova, l’actual Cartagena, en 2n teatre correspon a Clúnia que és un territori entre Corunya del Conde i Penyalba del Castro a la província de Burgos, el 3r tetatro correspon a Sagunt que segueix essent el mateix territori i per últim el 4t teatre correspon a Itàlica que en l’actualitat és un territori situat a Santiponce a Sevilla.
Ave!
La primera imatge pertany al teatre romà de Cartàgena, anteriorment: “Cartago”; el segon pertany a Clúnia, llabors denominada “Colonia Culunia Sulpicia”; el següent pertany a Sagunt, antigament: “Saguntum”; i la última imatge, i ja per finalitzar podem dir que està situada a Itàlica, que antigament s’anomenava igual però sense l’accent.
Vale!
Pel que fa a Baetulo, només s’han trobat restes de unes termes amb els seus respectius frigidarium, tepidarium i caldarium, pero qui sap si quan els obrers comencin a picat el terre un altre cop sortin noves restes!
Pel que fa a la primera pregunta resposta ja per l’Ana, poques coses calen afegir… ha definit molt bé les seves parts i quina funció hi tenien, i també ha dit les coses que es realitzaven al teatre, que com bé a dit es representaven obres de teatres de l’època.
Aquestes imatges tracten de teatres romans en la península ibérica.
La primera imatge crec que és el de Cartagena (Múrcia)
De la segona imatge és de la que menys segura estic, però crec que és el teatre romà de Màlaga el qual es troba al peu del mont de l’alcassaba, al carrer Alcazabilla.
La tercera imatge sembla el teatre roma de Sagunt, enacara què actualment està reconstruït.
La quarta imatge crec que és la de Santiponce (Sevilla) què va ser construït sobre el turó de San Antonio, a la ciutat romana d’Itàlica.
Valee!
2. La primera imatge correspon al teatre romà de Catragena a Múrica (antiga Cartago nova), la segona imatge pertany al teatre romà de Clúnia que actualment està situat entre les poblacions de Coruña del Conde y Peñalba de Castro, en el Sur de la província de Burgos. El tercer teatre és el de Sagunt a València, que en castellà es diu Sagunto. I l’últim teatre és el de Itàlica situada en l’actual terme municipal Santiponce (provincia de Sevilla), en Andalucía.
3. On hi havia un teatre molt important era el teatre romà de “Emerita Augusta” ja que és el més impresionant i important d’Hispània.
“Emporiae”: jo diria que ha Empúries no hi havia teatre romà.
“Tarraco”: ha Tarragona tampoc hi havia teatre romà.
“Barcino”: tampoc hi havia teatre romà
“Ilerda”: a Lleida si que hi havia un teatre romà.
A Bètulo crec que tampoc hi havia teatre romà. Després d’haver buscat tota lainformació, els teatres, estaven a ciutats important d’Hispània.
2. La primera imatge correspon al teatre romà de Catragena a Múrica (antiga Cartago nova), la segona imatge pertany al teatre romà de Clúnia que actualment està situat entre les poblacions de Coruña del Conde y Peñalba de Castro, en el Sur de la província de Burgos. El tercer teatre és el de Sagunt a València, que en castellà es diu Sagunto. I l’últim teatre és el de Itàlica situada en l’actual terme municipal Santiponce (provincia de Sevilla), en Andalucía.
3. On hi havia un teatre molt important era el teatre romà de “Emerita Augusta” ja que és el més impresionant i important d’Hispània.
“Emporiae”: jo diria que ha Empúries no hi havia teatre romà.
“Tarraco”: ha Tarragona tampoc hi havia teatre romà.
“Barcino”: tampoc hi havia teatre romà
“Ilerda”: a Lleida si que hi havia un teatre romà.
A Bètulo crec que tampoc hi havia teatre romà. Després d’haver buscat tota la informació, els teatres, estaven a ciutats important d’Hispània.
Responent a la tercera pregunta, també podem trobar un edifici igual d’important a “Emerita Augusta”.
En altres ciutats com per exemple “Emporiae”, “Tarraco” i “Barcino” no hi havia cap teatre, en canvi a “Ilerda” i “Emerita Augusta” si que hi havia.
A Bètulo no hi havia cap teatre romà tot i ser una ciutat bastant important.
Avee!
Tinc constància què dels emplaçaments esmentats hi ha un teatre a Emèrita Augusta (Mèrida) i a Tàrraco. També n’hi havia a empúries, però era menys important
Malauradament, a Bétulo no n’hi havia!
valee
Alguns altres artícles que poden tenir la mateixa temática són un relacionat amb Tàrraco que èr cert vaog fer jo el curs passat: http://blocs.xtec.cat/aracnefilaifila/2010/02/02/ad-tarraconem-iv-tarraco-una-ciutat-esglaonada/
o un altre com aquest: http://blocs.xtec.cat/aracnefilaifila/2010/04/13/tot-preparant-la-magna/
Bueno, gracies a l’ajuda de la Teresa he pogut saber quin teatre era cadascun en aquest ordre:
-La primera fotografia és el teatre de Cartago (els gran enemics dels romans durant les guerres púniques).
El teatre estava situat al costat del circ i en front del temple d’Isis, tot aixó situat a la “vetus urbs” de Cartago.
-La segona fotografia és el teatre de la “Colonia Clunia Sulpicia” situat al sur de l’actual provincia de Burgos.
El teatre estava situat en una zona apartada a l’est de la ciutat, l’edifici important que més aprop tenia eran las termes.
-La tercera fotografia és el teatre de “Saguntum”, la actual Sagunt situada al nort de la provincia de Valencia. No he trobat cap mapa de la ciutat així que no ho puc localitzar dins de la antiga ciutat romana.
-Per últim tenim el teatre de “Italica”, antiga ciutat romana fundada per Public Corneli Escipió a l’antiga (més antiga) ciutat de “Sancios”, que no he pogut trobat res d’informació sobre aquesta ciutat.
El conjunt d’aquestes imatges representen el teatre romà.Al començament els teatres romans eran de fusta i desmuntables, però a partir del segle I a.C, a causa de l’influència dels grecs els van començar a fer de pedra.Tot i seguir els models dels teatres grecs, els romans van introduïr algunes innovacions.Els teatres romans tenien les següents parts:la graderia
(cauea),orquestra (orchestra),l’escenari (proscaenium o pulpitum, scaena, façana(frons scaenae).
La primera imatge que reconec on esta situada es la segona, que pertany al teatre de la ” colonia clunia sulpicia”, que va ser una ciutat romana ciutada a L’alt de Castro.La tercera imatge pertany al teatre de Sagunt.
Sobre els emplaçaments esmentats al primer paràgraf hi ha monuments importants a “Tarraco” i “Emerita Augusta”.Del teatre de “Tarraco” s’ha de dir que queden poques restes, conserva tres dels elements essencials d’aquests edificis:”cavea”, “orchestra” i “scaena”.Del l’altre teatre es pot destacar la capacitat de persones que cabien.
1.Totes les imatges pertanyen a teatres romans. Aquests tenien les següentes parts: l'”orchestra, la “cavea” , l'”scaena”, el “poscaenium”, el “frons scaenae”. Els teatres romans es trobaven a l’aire llire, on es celebraven obres teatrals, còmiques dràmatiques etc.
2. La primera imatge correspon al teatre romà de Cartagena.La segona imatge és el teatre de Clunia Sulpicia, un teatre construit a la Colònia Sulpicia. La tercera imatge pertany al teatre romà ubicat a Sagunt, un dels teatres més conservats de la península Ibérica.
3 Tarràco és un dels emplaçament on trobem un teatre romà, les restes del qual es troben molt malmeses. A ” Emerita Augusta”, també hi havia un teatre romà amb una capacitat per acollir fins a 6.000 espectadors. A Badalona no conec cap edifici d’aquesta mena.
4. Un enllaç relacionat amb els teatres podria ser: http://blocs.xtec.cat/aracnefilaifila/2010/08/22/de-itinere-malaca/ , http://blocs.xtec.cat/aracnefilaifila/2010/10/13/dese-aniversari-de-tarraco-patrimoni-mundial/
1.Aquestes imatges corresponen a teatres romans, caracteritzats per les grades que envolten l’ ”scenae” i estan situades al voltant d’ un turó. Lloc on es representaven tragèdies i comédies.
2.Cartagena ”Cartago” a Murcia, Clúnia ”Colonia Culunia Sulpicia” a Burgos, Sagunt ”Saguntum” a València i Itàlica.
3.A Tarragona podem trobar el teatre romà per excelència de Catalunya, tan al costat del mar que entre els pórtics d’entrada a escena es pot veure el mar. A Baetulo no hi havia teatre, ja que era una colonia i no una ”urbs” com Tàrraco.
A part d’insistir en la correcció lingúística en lloc de la precipitació que demostren alguns dels comentaris (majúscules, puntació, frases a mitges, llatí sense cometes…), vull aprofitar per corregir alguns errors i aclarir alguns dubtes:
1- No hi havia excusa per no saber la ubicació de cada teatre tenint en compte la pista que us donava.
2- Per comprovar si sabeu ubicar cadascuna de les parts que esmenteu, he inserit números a la primera imatge, la de “Carthago Nova”, perquè em digueu a quina part correspon casdascun.
3- Molta atenció amb el nom llatí d’aquesta ciutat, Edgar. És “Carthago Nova”, la nova Cartago, no la primitiva, gran enemiga de Roma, que està situada a l’actual Tunísia!
4- La “Colonia Clunia Sulpicia” estava situada a l’actual província de Burgos. Certament està a prop d’un poble anomenat Coruña del Conde, però no és la Corunya de Galícia.
5- Alguns de vosaltres heu confós teatre amb amfiteatre i hauríeu de saber que els dos són edificis d’oci, però ben diferents, tant en realció al seu disseny com a les representacions que s’hi feien. AQUEST ÉS UN ERROR GREU!
6- És cert que a Emèrita Augusta hi ha un teatre monumental, el més bell d’Hispània, però a Tàrraco també n’hi havia i a Bètulo, també, sí senyor! Busqueu la seva ublicació en aquestes dues ciutats. A Empúries hi havia un petit amfiteatre al costat d’una palestra “extra muros” i a Bàrcino no hi ha constància de l’existència de cap edifici d’oci.
6- Pel que fa als enllaços, n’hi ha d’encertats com el del teatre de “Malaca” (podeu comentar-lo), però en poseu d’altres que no tenen cap relació amb el tema del teatre. Busqueu-ne més i comenteu-los.
Ave!
Les diverses parts d’un teatre, fent referència als numeros inserits.
1. “Orchestra”, què era el semicercle o una mica més d’un semicercle enfront de l’escena en el qual s’asseien les autoritats, actuava el cor i s’alçava un altar en honor a Dionís.
2. “Aditus” què eren els passadissos laterals d’entrada a la “orchestra”.
3. “Porticus post scaenam”, que vol dir pòrtic darrere de l’escena: Pati amb columnes darrere de l’escena.
4. “Cavea” què era l’estructura semicircular en la qual se situaven els espectadors.
5. “Vomitoria” què eren les entrades per les quals s’accedia a la “cavea”.
vale!!
perdó, però repassant-lo m’he adonat que m’he equivocat en els núeros 2 i 5.
el número 2 és “Scenae frons”què vol dir front escènic. (encara que no estic molt segura!)
i el número 5 és “Aditus” què eren els passadissos laterals d’entrada a la “orchestra”.
valee
Teresa, no em deixa incloure més teatres al mapa, no em surt la pestanya per poder editar. No se si es solament un problema meu, o pot afectar a més gent. Gràcies!
Marc, ara no has de tenir cap problema.
Entre avui i demà hi haurà un tall de servei enunciat per la XTEC.