Com totes les coses bones, els viatges s’acaben amb una mena de barreja entre el regust amarg del comiat i l’agradable certesa de tornar a la llar, on totes les coses properes ens esperen. De ben segur que Odisseu va sentir una cosa semblant en tornar a Ítaca, la seva estimada pàtria.
I amb el viatge, s’acaba aquesta sèrie d’articles en itinerància, als quals vull posar punt i final amb una recopilació que serveixi a la vegada de recordatori del curs passat i de presentació per a l’alumnat que s’incorporarà al bloc el curs vinent. I és que els clàssics de l’Albéniz i del Cristòfol Ferrer heu treballat molt i bé enguany, tot deixant el llistó molt alt als que els seguireu.
Al llarg de les vacances, els meus fills han anat a la cacera de llatinismes i imatges per a aquesta recapitulació final. Per exemple, les frases llatines de les imatges següents estan relacionades amb dues expressions que van ser objecte d’articles, de l’Aracne fila i fila o del Clàssics a la romana, de dues companyes vostres. Qui me les comenta i em posa l’enllaç a l’article corresponent? Quins altres articles, la majoria de l’alumnat de Premià, fan referència al tema mortuori? N’hi ha un en especial que demostra que a Premià es va treballar a fons el tema.

- Catedral de Santiago (Fotografia Arnau Lario Devesa)
- Església de Codeseda (Fot. Josep Lario Gómez)
En la segona imatge, la de la làpida, fixeu-vos sobretot en la inscripció superior (ECCE·SACERDOS·MAGNUS) i la de l’extrem inferior (R.I.P.)
I per acabar, passejant per A Estrada, la població que teníem més a prop del nostre allotjament, no paràvem de trobar referències: la floristeria ARTEMIS, el restaurant VELIS NOLIS (casualment regentat per un català), la botiga de roba THEBES, la cafeteria ACRÓPOLIS… Em sabríeu definir totes aquestes referències clàssiques i determinar si tenen alguna relació amb les característiques de l’establiment a què donen nom?
Salve!!
TERESA
Molt bona feina, Teresa i família! Molt bon viatge de retorn!
El bloc “Viam stratam” de l’institut Manuel García Barros d’A Estrada ha estat guardonat amb el Centaure d’Or 2010, després del que vam rebre nosaltres al 2009. És casualitat que jo hi fos l’any passat o era una premonició? No ho sé, però em fa especial il·lusió que així sigui. Felicitats als companys de Gallaecia.