La Laia de l’Albéniz ha presentat enguany un interessant treball de recerca de mitologia grega i ha volgut compartir-lo amb vosaltres a través de l’article que segueix.
Sabríeu dir quines divinitats són aquestes?
Després d’analitzar i comparar diversos grups de deïtats femenines de la mitologia grega com les de les il·lustracions precedents, he arribat a la conclusió que cada divinitat simbolitza una part de la figura femenina. Les Muses representen a la dona artista, intel·ligent; en les Gràcies veiem a tres germanes perfectament unides en harmonia, ja que mai apareixen separades, representen les noies joves, innocents, alegres; les Hores i les nimfes són les dones i noies fèrtils, relacionades amb la Natura i el cicle de la vida; les filles d’Asclepi representen aquelles ”dones curanderes” que preparaven els remeis per guarir tot tipus de malalties i està relacionat amb el fet de “donar vida”; les Moires i les Grees són les antigues ancianes que la tribu venerava per la seva saviesa i experiència sobre el món que els envoltava; les Erínies són les dones venjatives i furioses, plenes de ràbia, sobretot contra els homes; les Harpies i les Gòrgones representen aquelles dones malvades i cruels.
Veiem doncs, que malgrat els múltiples atributs, títols i facultats de les divinitats femenines, totes emanen d’una mateixa font: la realitat fonamental que podem descriure com “la deessa”, que representa la dona en tots els seus aspectes possibles i sobretot reflecteix aquesta dualitat femenina.
Un altre concepte que també es troba vigent i que tenen en comú els col·lectius de dees analitzades (a excepció de les nimfes) és el número tres i la seva simbologia. Sempre ha tingut un paper molt important en totes les cultures, ja que hi ha molts conceptes agrupats en tres: naixement, vida, mort; passat, present, futur; cel, terra, infern. Segurament aquest número està relacionat amb la dona perquè es considera que en la seva vida passa tres “fases” que solen estar relacionades amb el cicle lunar: donzella o verge (lluna nova), mare o dona fèrtil (lluna plena), viuda o anciana (lluna menguant). Observem que el cicle lunar es correspon també amb les diferents etapes segons la menstruació de la dona i d’aquesta manera veiem que són tres conceptes generals (el cicle lunar, la vida de la dona i la menstruació) subdividits cadascun en tres etapes o fases que es relacionen.
Simplificant el que he dit anteriorment i després d’haver analitzat les deïtats escollides i la seva simbologia, jo he tret com a conclusió que aquestes divinitats van ser creades per representar la realitat, utilitzant la simbologia femenina que hi havia llavors però que encara ara segueix havent-hi. Així doncs, per molt que ara ja ningú pensi en elles com a deesses, la seva essència continua estant en la figura femenina actual; perquè al cap i a la fi, cadascuna d’elles simbolitza la Dona o “deessa”.
Laia de Frutos
Grec 2n de batx.
IES Isaac Albéniz (Badalona)
L’enhorabona, Laia!L’enhorabona, Teresa! Moltes gràcies per compartir aquest interessant treball de recerca amb tots nosaltres i publicar-lo a Aracne fila i fila. Has arribat, Laia, a una molt bona conclusió i, a més, has contribuït a difondre la vigència de la mitologia grega en l’actualitat. Realment, els clàssics mai no moren i sempre són actuals.
En resposta a al pregunta de dalt: les divinitats representades són les que anomenen els grecs les carites(cambreres de venus) aquest mosaic o no no sé exactament qué és em recorda al quadre les tres gràcies de Ruben que segons Hesíode eren Aglae(resplendent)Eufrosina(joiosa)i Talia(floreixent)filles de zeus i Eurymona i representen la bellesa,el desig i la satisfacció.
El primer quadre em sona moltissim a les tres gracies, que l’hem estat treballant a clase de socials.
ave!
El primer quadre crec que és el de les tres gràcies que eren cambreres del banquet de Venus, i l’hem estudiat a socials, però els altres la veritat que no em sonen de res xD
vale!
Veig que teniu enllestit el primer enigma, però a veure qui aconsegueix esbrinar la resta. Per a una de les il·lustracions, trobareu un pista decisiva en un article que ha publicat la mateixa Laia a “Clàssics a la romana”. A veure si us animeu a seguir-la.
http://classicsalaromana.blogspot.com/2009/03/desenllac-del-cicle-micenic.html
Ave!
La primera imatge sinó m’equivoco és de les tres gracies.
Les Tres Gràcies, segons la mitologia grega, són les filles de Zeus i de la nimfa Eurínome.
La segona imatge crec que fa referència a les Erínnies.Aquestes van ser la personificació de les causes pronunciades contra un criminal.
La tercera ,penso que és Higia,deessa grega de la salut,la netedat o higiene i la sanació.
L’última imatge són les moires.Deesses del destí, eren imaginades com tres ancianes filadores, anomenades Cloto, Làquesis i Àtropos, que trenen els fils de les vides humanes i després els tallen.
Vale!
Holaaa!
molt bones il·lustracions m’ encantyen totes
la primera són las tres gracies, molt cunegudes per acompanyar a Venus , les altres dues imates no se bé qui són però l’ última estic segura que són les moires que eresn tres dones velles poseidores dels fils de totes les vides; i cada una amb el seu treball, una de agafar el fil altra de pasar-lo i l’ última de tallar-lo.
valeee!
Hola, sóc la Thaïs Jiménez!
Només em sé dues imatges la veritat, tot i així, no estic del tot segura.
La primera imatge són les filles de Zeus i Eurínome: les tres gracies.
I l’ultima imatge són les moires. Aquesta imatge me la sé per la pel·lícula infantil d’Hèrcules, que surten elles intentant tallar el fil d’Hèrcules, quan baixa a l’infern.
M’ha agradat moltíssim aquest treball perquè tracte sobre mitologia, que és la part que més m’agrada del grec. Respecte a les divinitats menors que es representen, la primera fotografia pertany a les tres Gràcies, o Càrites. Aquestes eren filles de Zeus i Eurínome, i es deien Aglaia, Talia i Eufrósine. En la segona imatge apareixen les Furies. Eren la personificació de la venjança i perseguien als culpables de certs crims. També rebien el nom de Euménides. Segons l’autor grec Hesíode, les Erinies son filles d’Urà i Gea, nascudes d’aquest primer quan Cronos el va castrar, sent per tant divinitats ctòniques. El seu nombre sol ser indeterminat, encara que Virgili, probablement inspirant-se en una font alexandrina, esmenta tres; son les següents:
– Alecte: El seu nom vol dir “la implacable”, i castiga els delictes morals.
– Megera: Vol dir “la gelosa”, i castiga els delictes d’infidelitat.
– Tisífone: Significa “la venjadora de l’assassinat”, i castiga els delictes de sang.
A aquestes deïtats se les representava com a genis femenins, i tenien serps enroscades en els cabells. Portaven torxes, com es mostra a la pintura, i quan ploraven, en comptes de llàgrimes era sang. La tercera imatge mostra a la deessa Higía, pels romans Salus. Era la dea de l’higiene i filla d’Asclepi. I per últim, la tercera representa a les Moires. Aquestes eren la personificació del destí i el seu equivalent en la mitologia romana era Parcas. Controlaven el fil de la vida de cada mortal des del naixement fins a la mort.
Vale.
Pel que fa a les Hores, ahir a la tarda a TV3 van fer la pel·lícula Les Hores de Stephen Daldry i vaig recordar aquesta entrada i l’apunt de La cinta. Què n’opineu?