“La legió de l’àguila” de Kevin Macdonald


FITXA TÈCNICA:

Director: Kevin Macdonald.
Productors: Focus Features, Film 4, Toledo Productions.
Guionistes: Jeremy Brock, Rosemary Sutcliff.
Actors: Jamie Bell, Channing Tatum, Donald Sutherland, Mark Strong.
Gènere: Aventura, Drama.
País: Regne Unit, Estats Units.
Durada: 114 min.
Any: 2011.
Títol Original: The Eagle.
Web Oficial: http://www.findtheeagle.com/.

SINOPSI:

A Britània, durant el segle II després de Jesucrist, dos homes, l’amo i l’esclau, s’aventuren més enllà de la frontera del món conegut en una recerca tan obsessiva com perillosa que els portarà fins als límits de la lleialtat i la traïció, de l’amistat i l’odi, del desengany i l’heroisme…

El realitzador Kevin Macdonald dirigeix ​​aquesta èpica aventura de romans.
L’any 140 dC, l’Imperi Romà s’estén fins Britània, encara que el seu domini no és complet atès que les tribus rebels de Caledònia (l’actual Escòcia) s’han fet forts al nord. Marc Aquila arriba a Britània, decidit a restaurar l’entelada reputació del seu pare, Flavio Aquila. Fa vint anys que els 5.000 homes de la Novena Legió, encapçalats pel Flavio i el famós emblema d’or, l’àguila de la Novena Legió, van marxar cap al nord, a Caledònia. Mai no van tornar. La legió i l’emblema desaparèixer entre les boiroses muntanyes. Furiós, l’emperador Adriano va manar aixecar un mur per segellar el territori. El Mur d’Adrià va esdevenir la frontera més septentrional de l’Imperi Romà, en el límit del món conegut.

Educat per esdevenir un brillant soldat i al comandament d’un petit fortí situat al sud-oest de l’illa, Marc fa prova d’un valor incommensurable durant un setge. Roma li elogia, però el separa del servei a causa dels seus greus ferides. Marc, desmoralitzat, refà a la vila del seu oncle Aquila, un oficial retirat. Durant una baralla de gladiadors, Marc demana impulsivament que perdoni la vida a un jove gladiador. Marc tracta Esca amb menyspreu, i l’esclau odia tot el que és romà. Però Esca jura servir a l’home que li ha salvat la vida.
En sentir que s’ha vist l’àguila d’or en un temple del llunyà nord, Marc decideix actuar i, acompanyat per Esca, creua el Mur d’Adrià. Descobreix que les muntanyes de Caledònia ocupen una vasta i salvatge regió. No li queda més remei que fiar-se de l’esclau si vol arribar al seu destí. Es troben amb Guern, un ex-legionari romà, i Marc comprèn que el misteri de la desaparició del seu pare segurament tingui a veure amb la identitat i lleialtat del seu esclau . Descobrir el secret es fa més urgent quan tots dos s’enfronten als guerrers del temible príncep dels Foca.

TRÀILER:

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=-sYW482WQsY[/youtube]

CRÍTICA:

En aquesta pel·lícula, hi podem veure com funcionaven els exèrcits a l’Antiga Roma, com lluitaven les legions romanes, els armaments que utilitzaven i les dures condicions que havia en temps de guerra.

D’altra banda, la pel·lícula té aquest nom ja que les àguiles han estat utilitzades per molts pobles com a símbol nacional i especialment símbol imperial, mostrant tant poder com bellesa. L’Imperi Romà, per exemple, ha pres la forma més usual de l’emblema amb un àguila, l’Imperi Bizantí va aportar el símbol de l’àguila bicèfala.

La legió de l’àguila és una llegenda romana que se suposa que va desaparèixer amb la seva insígnia, l’àguila. D’altres pel·lícules que tracten aquest mateix tema serien L’última legió, Centurió.. Ara per aquells que no ho sàpiguen,la legió romana (del llatí legio, “lleva”) era la unitat militar bàsica de la Roma antiga. Consistia en 4.800 soldats d’infanteria i cavalleria, tot i que el nombre podia variar segons l’època o les necessitats concretes del moment. Cada legió tenia un nom i un número.

A la pel·lícula li falta profunditat en el guió i els discursos al voltant de l’honor sonen un xic gratuïts. És correcta l’actuació de Donald Sutherland. Em pensava que els britans no estaven massa ben aconseguits i que semblaven més aviat indis amb la cara pintada de blau; però em va sorprendre la realitat històrica amb què s’embadurnaven amb glast per ser més esfereïdors. Val a dir que la pel·lícula entreté i que es deixa veure.

Ana Mª Falcón Durán.
1r Batx. Grec i LLatí

El rapte de les Sabines

Fitxa tècnica:

-Nom original: Il ratto delle sabine
-Títol alternatiu: El rapto de las sabinas
-Director: Richard Pottier
-Any d’estrena: 1961
-Guió: Edoardo Anton
-Música: Carlo Rustichelli
-Fotografia: Bitto Albertini
-Repartiment: Roger Moore, Mylène Demongeot, Jean Marais, Francis Blanche, Luisa Mattioli, Scilla Gabel, Folco Lulli, Marino Masé, Nietta Zocchi, Georgia Moll, Rossana Schiaffino, Dina De Santis, Walter Barnes
-Gènere: Aventures i comèdia.

Argument:

La trama es centra en mostrar els orígens del poble romà entorn de la figura de Ròmul, qui va ser l’encarregat de posar els primers fonaments de la ciutat perquè pogués prosperar com una de les nacions més representatives i poderoses de tota la història. És precisament ell qui pren la decisió de celebrar uns brillants jocs per honrar i recordar les obres dutes a terme en la seva època per Neptú, el Déu del mar.

Amb motiu de la repressió que existia aleshores al voltant de la presència femenina en aquest tipus de cerimònies, el protagonista considera imprescindible que les dones acudeixin a l’esdeveniment preparat per ell mateix i convida a les noies residents a la regió de la Sabínia. No obstant això, aquest fet provoca l’empipament dels seus marits i la seva posterior reacció a endinsar-se a Roma amb l’objectiu de tornar a les seves llars amb els seus cònjuges i les seves primogènites.

Crítica: 
Al ser una pel·lícula tan antiga no hi ha crítiques actuals. Tot i així és una pel·lícula que reflecteix molt bé el mite del rapte de les sabines. Aquest mite es troba representat en diversos quadres com podeu veure a Aracne.

Mylène Demongeot

Roger Moore

PEL·LÍCULA COMPLETA:

[youtube]http://youtu.be/G4Qd3va-S0c[/youtube]
· Aquesta pel·lícula té alguna relació amb la pel·lícula de Set núvies per a set germans? Podríeu dir en comentari quina és aquesta relació?
. En quina obra llatina es basa?
. Heu vist la pel·lícula Romolo e Remo de Sergio Corbucci 1961? Si la veieu, hi trobareu també l’escena de la llegenda del rapte de les sabines i podreu fer-ne una comparació.
. Ja el 1910 el cinema va dedicar un curtmetratge al rapte de les sabines:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=uGQObEsUfhY[/youtube]

Marta Verde i Nora Domingo
2n Batx. C
Llatí

La darrera legió de Doug Lefler

FITXA TÈCNICA

  • Nom original: La darrera legió
  • Director i guionistes: Director: Doug Lefler i Guionistes: Jez Butterworth, Tom Butterworth, Carlo Carlei, Peter Rader i Valerio Manfredi.
  • Any d’estrena: 2007
  • Durada: 110 minuts
  • Repartiment: Colin Firth, Ben Kingsley, Aishawarya Rai, Peter Mullan, Thomas Sangster, Kevin Mckidd, John Hannah.
  • País d’origen: Estats Units.
  • Idioma original: Anglès
  • Gènere: Acció, aventures i bèl·lica


ARGUMENT:

La pel·lícula està inspirat en els esdeveniments del segle V, la caiguda de l’Imperi Romà sota l’últim emperador, Ròmul August. Això s’uneix a altres fets de la història que s’han produït a Gran Bretanya i elements fantàstics sobre la llegenda del rei Artur per proporcionar una base per a la llegenda artúrica. La història comença poc abans de la coronació de Ròmul com Emperador l’any 470. El seu pare, Flavio Orestes, és el cap general de l’exèrcit romà. Odoacer, líder de l’exèrcit de terra de bàrbar, fa certes demandes d’Orestes la nit abans de la coronació i Orestes es nega. El dia de la coronació, Roma és atacada pels bàrbars, que van matar Orestes. Ròmul es va refugiar a Capri juntament amb el seu assessor Ambrosino. Mentrestant, a Capri, és la mítica espasa Excalibur i Ròmul és rescatat de Capri pel general Aureli i alguns supervivents legionaris, acompanyats d’un guerrer bizantí anomenat Mira, que busquen l’ajuda dels bizantins, però s’adonen que ells han traït i els han lliurat d’Odoacer. Ròmul i Aureli van decidir buscar un refugi a la Gran Bretanya, on la Legió IX continua sent lleial a Roma. Al final de la pelicul·la Aureli i Mira, sobreviuen a la batalla, i adopten a Ròmul com el seu fill. Ròmul acaba sent el rei Pendragón, pare del rei Artur. També es descobreix que Ambrosino era el mag Merlí.

TRÀILER:

[youtube]http://youtu.be/R-OVAXXrV6o[/youtube]

CRÍTICA:

  • “Evoca a un montón de -mejores- películas en su intrincado recorrido que va desde el imperio romano a las leyendas artúricas, pero no ha cogido nada prestado que hubiera podido hacer el viaje disfrutable.”
                                                                              Neil Genzlinger: The New York Times 
  • “Medio decente visualmente, la cinta tiene problemas en casi todos sus aspectos y líneas, empezando por el casting, pasando por su planteamiento y acabando por los diálogos.”
                                                                              José Manuel Cuéllar: Diario ABC 
  • “El buen plantel de actores ayuda a sobrellevar una función tan liviana como fácilmente olvidable.”
                                                                              Miguel Ángel Palomo: Diario El País 
  • “Para últimos fans del péplum familiar. Lo mejor: el rescate en Capri. Lo peor: la caminata alpina tipo El Señor de los Anillos.
                                                                         Fausto Fernández: Fotogramas 

Diferencies entre el llibre i la pel·licula: Partint que aquest guió està basat en una obra de ficció ambientada en l’ocàs d’Occident, i no en una biografia o història real, hi ha moltes diferències entre la pel·lícula i la novel·la, però moltes més si revisem la història real.

La guerrera de molt bon veure, Mira, no apareix en la novel·la; resulta difícil de digerir una dona-soldat hindú en la cort de Constantinoble, però la ficció ho suporta tot. El personatge femení principal en el llibre és Livia, a qui Aureli salva de l’assalt d’Àtila a Aquilea sent una nena, i s’uneix al grup de camí a Britània. Aquesta complexa fugida a través d’una Gàl·lia dividida, gairebé un terç de la novel·la, ni apareix en la pel·lícula.

D’altra banda, Orestes no va morir a la seva casa a les mans dels homes d’Odoacer, sinó després de la revolta hérula de Ticí, igual que el germà va deposar el noi en Ravenna, i no a Roma. No hi ha constància que el jove Ròmul August sortís mai del seu confinament de Lucullanum (Castell dell’Ovo, Napoli), per la qual cosa l’excursió a Britània és part de la ficció de Manfredi. El seu rastre es perd en el 511. L’illa portava sense romans prop de setanta anys, per la qual cosa trobar-nos amb legionaris reconvertits a llauradors és una mica estrany ja que el més joves tindrien noranta anys. A més, la IX legió va ser liquidada en temps de Marc Ulpi Trajà.

Novel·la de Valerio Massimo Manfredi: La darrera legió

Nora Domingo i Marta Verde
2n Batxillerat C
Llatí.

Gladiator, de Ridley Scott

FITXA TÈCNICA

  • Nom original: Gladiator
  • Director: Ridley Scott
  • Guionistes:  David Franzoni, John Logan i William Nicholson.
  • Any d’estrena:  a l’any 2000
  • Durada: 155 min. / 171 min. (versió llarga)
  • Repartiment:  Russell Crowe, Joaquin Phoenix, Connie Nielsen, Oliver Reed, Richard Harris, Derek Jacobi, Djimon Hounsou, David Schofield, John Shrapnel,  Tomas Arana, Ralf Moeller i Spencer Treat Clark.
  • País d’origen: Estats Units.
  • Idioma original:  Anglès.
  • Gènere: Drama bèl·lic.

ARGUMENT

La pel·lícula es situa cap a l’any 180 a.C. On el protagonista  Màxim Decimus Meridius és un gran general hispà que ha conduït els exèrcits de l’emperador Marc Aureli nombroses victòries.

En un d’aquestes victòries en les quals l’exèrcit romà es conduït per Marc Aureli cap a una batalla sobre les tribus germàniques, una victòria la qual donarà fi a una llarga guerra en els límits de l’imperi romà. Amb aquesta gran victòria en Màxim en guanya la confiança y l’estima de l’emperador el qual encara tenint un fill, Còmode, decideix deixar el poder temporal fins que el senat de Roma assumeixi  finalment el govern de l’imperi. Quan el seu pare l’informa de la seva decisió, Còmode assassina al seu progenitor en un atac de ràbia i es fa amb el poder.

Còmode intenta guanyar-se la lleialtat de Màxim, però el militar s’adona del que ha succeït. En aquest moment el general és traït pel seu amic, Cinquè, que a pesar instrueix als pretorians perquè l’executin a ell i a la seva família a Hispània. Màxim aconsegueix desfer dels seus botxins i emprèn el retorn a la seva llar a tota velocitat, però no arriba a temps de salvar la seva dona i el seu fill.

Un cop ha enterrat la seva família i adolorit i cansat per la seva mort es desmaia i inconscient cau en mans d’uns esclavistes que se l’emporten el nord d’Àfrica on es comprat per Pròxim i obligat a lluitar com a gladiador. Més tard se l’emporten al coliseu de Roma, on l’emperador Còmode a organitzat un jocs de gladiadors. On Màxim amb les seves victòries aconsegueix guanyar-se al públic amb el seu rostre tapat. Però al reu rostre queda descobert, ja que l’emperador sent una gran curiositat per saber qui s’amaga darrere d’aquella  màscara.

Màxim és estimat pel públic per aquest motiu l’emperador no pot acabar amb la seva vida. Mentrestant el protagonista junt el seu antic amic i la germana de l’emperador conspiren l’enderrocament d’aquests, però l’emperador obliga a confessar-ho tot a la seva germana.

Més tard Còmode organitza una batalla al Colisseum contra el gran gladiador però aquests es apunyalat abans del combat per tal de perdre possibilitats de guanyar, tot y així Màxim mata l’emperador. Però Màxim ferit per la seva ferida acaba morint amb una visió abans de la seva mort de la seva estimada família.

TRÀILER

CRÍTICA

Gladiator, va ser una pel·lícula de romans espectacular i bastant el·laborada, ja que es van deixar bastants diners per fer-la.

Agrada molt per la part de  les lluites de gladiadors i per la seva part dramàtica, com l’escena quan Màxim troba a la seva família morta. Aquesta pel·lícula va guanyar molts premis:

– Un Oscar al 2001 al millor actor, a la millor pel·lícula,  al millor vestuari, al millor so i als millors efectes.

– Un Globus d’Or al 2001 a la millor pel·lícula dramàtica i a la millor banda sonora original.

-Un BAFTa al 2001 a la millor pel·licula.

Aquest film ens mostra de moltes maneres la manera de viure del romans en aquella època, s’ha de dir que està elaborat des d’un punt de vista molt objectiu,ja que cal destacar que molts del personatges d’aquesta pel·lícula són reals. Però s’ha de dir que l’argument del film és fictici. Per això el que ens mostra és que encara que intenta mostrar la realitat, el film busca la intensitat i l’emoció per sobre de la veritat històrica. No obstant això, malgrat aquesta falta de rigor en els esdeveniments, el film de Scott presenta aspectes de la societat, l’urbanisme, l’art o les tradicions de l’Imperi Romà amb una important dosi de credibilitat.  Al “Making of” de Gladiator seu director explica que volen ensenyar la colossal Roma d’una manera molt creïble, buscant “mostrar la grandesa de Roma i alhora la seva corrupció i decadència”, els dos emperadors de la pel·lícula són d’alguna manera la encarnació d’aquestes dues idees.

Un dels aspectes històrics millor reflectits pel film és el de les sempre presents disputes entre els partidaris de tornar a la República (representats per Grac i el propi Marc Aureli) i els defensors a ultrança de l’Imperi (Còmode i els pretorians, sobretot), tot i que hem de tenir en compte que els patricis estaven més interessats en perpetuar el seu poder econòmic i accedir al consolat, però això últim no s’acaba de veure a la pel·lícula.  Un altre dels aspectes molt ben caracteritzats en la pel·lícula és l’exèrcit romà, del qual ens mostren destacaments d’infanteria i cavalleria, armes de curt i llarg abast, màquines de guerra, jerarquia dels comandaments … amb les característiques que podem observar en qualsevol llibre d’història militar romana. L’actitud dels soldats es mostra d’una manera més creïble que en altres pel·lícules, perquè s’ha volgut evitar la imatge dels soldats idealitzats que lluiten per la glòria, a Gladiator, com explica un dels consellers tècnics del film (en cap cas es parla d’assessor històric) és un exèrcit professional que lluita per la seva paga i no per la glòria personal o la de l’Imperi.

La tecnologia és un element que cal tenir en compte a l’hora de comparar Gladiator amb pel·lícules més antigues, i és que les possibilitats que ofereixen els efectes informàtics fan que la caracterització tingui més importància que la qualitat narrativa (gairebé l’única base de les velles produccions). També hi ha un gran esforç per reflectir de manera autèntica l’arquitectura romana de l’època. El principal edifici del llargmetratge, el Colosseu de Roma, va ser fet per ordinador amb un realisme sorprenent, i permet aconseguir una imatge absolutament creïble de l’espectacularitat que havia de tenir.

Per tant, en conclusió podem destacar que, la pel·lícula està plena d’errors històrics (Utilització d’estreps, octavetes impreses, entrada a Roma per un accés de terra en comptes d’una calçada, certs edificis, el veritable regnat de Còmode va durar més de 10 anys, Lucila va morir abans que el seu germà. ..), alguns buscats i altres, simples “ficades de pota”, de manera que es demostra que el caràcter històric de la pel·lícula no va preocupar molt als seus creadors. No obstant això, aspectes tan magnífics com la recreació de Roma o de la batalla en Germània, permeten que la imatge, si més no de la magnitud, sigui més realista que en pel·lícules més antigues, en què es buscava més el realisme dels fets que de les imatges.

  • Vosaltres creieu que es poden aprendre coses de la història de Roma amb aquesta pel·lícula?
  • Un romà es podia anomenar, segons les normes de praenomen Maximus?

“Mi nombre es Máximo Décimo Meridio, comandante de los Ejércitos del Norte, General de las Legiones Félix, leal sirviente del único emperador Marco Aurelio. Padre de un hijo asesinado, esposo de una esposa asesinada, y juro que me vengaré en esta vida o en la otra”

Laia Bagà i Luis Moreno

2n batx C Llatí

Quo vadis de Mervyn LeRoy

 

FITXA TÈCNICA

  • Nom original: Quo vadis.
  • Director i guionistes: : Mervyn LeRoy / John Lee Mahin, Sonya Levien, S.N. Behrman.
  • Any d’estrena: 1951.
  • Durada: 171 min.
  • Repartiment: Robert Taylor, Deborah Kerr, Peter Ustinov, Leo Genn, Patricia Laffan, Finlay Currie, Abraham Sofaer, Buddy Baer, Marina Berti, Felix Aylmer, Nora Swinburne, Ralph Truman, Norman Wooland, Peter Miles, Nicholas Hannen, Geoffrey Dunn, John Ruddock, Elspeth March, Strelsa Brown, Alfredo Varelli, Adrienne Corri, Sophia Loren, Bud Spencer i Elizabeth Taylor.
  • País d’origen: Estats Units.
  • Idioma original: Anglès.
  • Gènere: Històric i drama.

 

ARGUMENT

Aquesta pel·lícula, basada en la novel·la homònima Quo Vadis de l’autor polonès Henryk Sienkiewicz, tracta sobre la història d’amor entre dos joves anomenats Marc Vinici i Lígia, una esclava cristiana. Aquesta història d’amor succeeix en el període de temps en el que governava l’emperador Neró, un home extravagant i caracteritzat per la seva bogeria, la qual es fa evident quan decideix incendiar per complet la ciutat de Roma per tal de remodelar-la de dalt a baix i segons ell, per inspiració artística. Perquè el poble no se li tirés a sobre va decidir culpar de la catàstrofe a la gent que seguia el Cristianisme, religió que estava naixent en aquells moments, per tal d’iniciar una persecussió contra ells i eliminar-los definitivament. Aquest fet va provocar la sublevació del poble, els quals van decidir iniciar un aixecament contra l’emperador fins a matar-lo.

 

TRÀILER

Ja que es tracta d’una pel·lícula tan antiga, no hem trobat cap tràiler en castellà , però aquí us en deixem un en anglès i, en la mateixa pàgina, hi trobareu més tràilers de més duració.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=JxoAEN7rvas[/youtube]

 

CRÍTICA

No totes les persones tenen els mateixos gustos o les mateixes opinions sobre certs aspectes. Aquesta pel·lícula com moltes altres ha estat criticada però també molt valorada.

El que és innegable és que va ser una gran producció. És una pel·lícula antiga realitzada el 1951, una època que no estava gaire avançada tecnològicament però malgrat això hi havia una gran organització, efectes especials (encara que no fossin d’una gran qualitat) etc.

Quo Vadis gaudeix d’una posada en escena monumental i excel·lent, hi van treballar un gran nombre de persones i una de les coses que la va ajudar a arribar a la fama va ser la participació de les grans estrelles de Hollywood d’aquell moment.

Nosaltres podem afiramar que sí que s’aprèn història (en aquest cas de Roma) mirant pel·lícules, ja que desconeixíem totalment els fets que succeeixen a la pel·licula i després d’haver-la vist ens hem adonat que en tenim força coneixements.

Aquesta pel·lícula ens mostra a part d’un període de la història de Roma, temes religiosos  (com el naixement del Cristianisme) i també permet endinsar-te en l’època  aprenent temes històrics de manera interactiva.

Ens agradaria que us informéssiu una mica sobre aquesta pel·lícula i sobre la història en si, ja que creiem que és molt interessant per a tots vosaltres. Sabríeu dir algun tipus de pervivència d’algun aspecte de la pel·lícula en un tema que ens toca molt d’aprop avui en dia? Us deixem una pista: Tracta sobre un emperador que surt a la pel·lícula i sobre alguna cosa relacionada amb el tema de la informàtica.

 

Cristina Álvarez Barraca i Alba Arroyo Mora

2n batxillerat Llatí