FITXA TÈCNICA:

Títol original: Sign of the Paguen

Any: 1954

Durada: 92 min.

País : Estats Units

Director: Douglas Sirk

Guió: Barré Lyndon & Oscar Brodney

Música: Frank Skinner & Hans J. Salter

Fotografia: Russell Metty

Repartiment:  Jeff Chandler, Jack Palance, Ludmilla Tcherina, Rita Gam, Jeff Morrow, George Dolenz, Eduard Franz, Alexander Scourby

Productora: Universal International Pictures

Gènere: Aventures | Biogràfic. Antiga Roma

ARGUMENT:

És una miniserie de dos capítols on es novel·la la vida del famós guerrer Àtila el Huno, des de la seva infància fins a la seva mort, passant per les èpoques de major transcendència, les seves invasions sobre els imperis romans d’Orient i Occident, la seva relació d’amistat-rivalitat amb el magister militum, Flavi Aeci, i els seus enamoriscaments.

TRÀILER:

CRÍTICA:

En primer lloc, és cert que la pel·lícula té  alguns “errors històrics però val la pena perquè ens apropa una mica als problemes que realment va haver d’enfrontar l’Imperi Romà d’Occident a mitjans del segle V. El general Flavi Aeci va existir, com també aquest romà anomenat Orestes que va ser Secretari privat d’Àtila; i en general, molt del que es diu en la pel·lícula va ser així. L’interessant de la pel·lícula és veure el maneig polític que fa Aeci per treure’s de damunt als huns (un dels problemes que tenia Roma per aquell llavors).

El pretext, o la negativa de  Valentiniano III d’oferir-li a Àtila a la seva germana com a esposa és històric, i va ser ella la que va decidir atacar occident en el 451. En segon lloc, la pel·lícula té bones escenes de lluita i un vestuari més que correcte.

OPINIÓ PERSONAL:

Aquesta miniserie està be si es vol passar una bona estona, però si un vol saber sobre el veritable Àtila, seria millor buscar un llibre d’història o una enciclopèdia. Entenc que s’hagin pres llibertats, tant per qüestions de temps com pel fet que desconeguem molt sobre Àtila i dels hun, però hi ha unes altres que fan que es perdi credibilitat.

1-L’home de confiança del rei hun es diu Orestes (un nom grec).

2-Encara que els romans s’havien cristianitzat feia un temps (es fa esment d’això), encara veiem escenes d’orgies i hi ha estàtues de déus pagans. No apareix el papa sant Lleó a cap moment. A més la capital de l’Imperi d’Occident estaba en Ravenna en aquesta època.

Malgrat això, el telefilm rescata fets o personatges que probablement la majoria de l’audiència no conegués abans, com el conflicte entre Àtila i el seu germà Bleda, la seva aliança inicial amb Roma, les seves campanyes inicials contra l’Imperi d’Orient i la figura de Flavio Aeci.

Les actuacions, l’escenografia i la fotografia són bones. Les “coreografies” de les escenes de combats (encara que els exèrcits hunseren molt més grans) també estan ben realitzades i emocionen (no sé si s’ajusta a com van ser les veritables batalles).

Altres pel·lícules  d’Àtila:

Atila: home o dimoni, de Pietro Francisci

Atila l’Hun de Dick Lowry

Imad Tmara i Sergio Fernàndez

2n Batxillerat